• Tanmateix, la consideració de l’ateisme dins del pensament filosòfic no és una qüestió simple. Hi ha ambigüitat (n’hi ha en Comte, per exemple) i, potser, tal com diu Deleuze, l’Ètica d’Spinoza pot ser entesa com una ètica del gaudi, el discurs d’un ateu. Fins i tot la filosofia hindú (principalment el budisme) podria arribar a valorar-se com una vertadera religió radicalment atea.

  I què queda al final? No ho sé ben bé. El dubte segurament. I potser no, potser no soc ateu. No, segur que no en soc. Al capdavall, l’imperdonable és pensar que Déu no pot perdonar-nos.

 

 

• TRANSFIGURAT…… DESFIGURAT
  

   

  1.Silencis i esbufecs

  
  Així havia de ser aquella pujada al Tabor. Potser Pere, el més gran d’edat, seguiria endarrerit el pas ferm i constant dels seus companys més joves. Jesús, empès per la “mística” de la muntanya, potser aniria més silenciós, concentrat, com si preveiés que “alguna cosa” l’esperava dalt de la muntanya. I, recordant la meva personal pujada al Tabor fa uns anys, tots ells caminarien ben aixoplugats d’un aire mediterrani, acollidor, perfumat. En una paraula: el marc ideal perquè la vida quotidiana es veiés alterada seriosament per les “coses” que Déu té preparades, quan vol dir-nos alguna cosa…

•  

  Els tres sinòptics ens expliquen aquesta pàgina tan “especial” de la vida de Jesús, senyal inequívoc de la seva transcendència. I sant Pere, en la seva carta, recorda aquell dia com una experiència única, diferent, inesperada. Ell tingué, com sempre, el seu protagonisme, “marcant la diferència”, com diu el tòpic. Però crec que ens posem al seu costat quan recordem la seva frase espontània: “Que bé, que hi estem aquí dalt!” I tant! Veure el seu Mestre, el seu estimat Mestre, amb un tast del que significa la gloria de Déu, la seva transcendència. O veure’s, atemorit, enmig del núvol, símbol de la presència de Déu enmig del seu poble, i tot allò concentrat en la figura del seu Jesús, havia de ser un impacte extraordinari. Penso que tots hauríem dit el mateix: què bé que hi estem aquí dalt! Estaven veient anticipadament una escletxa de la resurrecció de Jesús. I això són paraules majors...

  2. La llum de la Transfiguració

• 
  La vida cristiana és tot un camí, amb moments macos i lluminosos, i altres   més foscos i problemàtics. La nostra quotidianitat és una successió de moments clars i moments més foscos, com el salt que en el joc d’escacs sempre fa el cavall: del blanc al negre, del negre al blanc. I així anem avançant. Ara jesús viu una experiència única: se sent estimat pel Pare, se sent aixoplugat i confirmat per aquelles dues figures mítiques del Poble de Déu, el Moisès de la Llei i l’Elies dels Profetes. Ell mateix és l’acompliment d’aquesta missió. I tot envoltat d’una llum que el feia diferent. M’agrada que Marc hagi dit que l’aspecte del vestit de Jesús era tant blanc que cap tintorer hagués pogut igualar aquella netedat. Una imatge casolana, que ens evoca la nostra vida ordinària sublimada, la vida normal viscuda d’una manera excepcional.

•  

  I és que Jesús va a Jerusalem, on es trobarà amb una oposició violenta i constant que el portarà fins a una altra muntanya (el Calvari), tètrica i dolorosa fins a la mort. I a la creu viurà una desfiguració total: de la seva persona, de la seva missió, de la seva projecció futura. Tot desfigurat, tot anorreat, tot esmicolat. Això em fa pensar que la llum de la força de Déu, de l’Esperit de Déu NO ELIMINA LA PROVA, PERÒ LA IL·LUMINA. No suprimeix el dolor, però ens fa treure de nosaltres una força que ens fa ressuscitar i seguir caminant. Amb els ulls fits en ell. Jesús és “el Fill”, però no serà mai “el fill de l’amo”, que té connotacions negatives, de privilegis excloents. Per això és el nostre model i referent.

   

  3. “Escoltem-lo!”

  
  Aquella experiència única ens queda lluny en el temps i en l’ambient privilegiat que va viure aquell petit grup de seguidors de Jesús. El que no ens queda tan lluny és aquella recomanació de la veu de Déu: “Escolteu-lo!” Si l’escoltem, ens anirem “configurant” amb ell. Segur que ens esperen possibles desfiguracions, però també transfiguracions. Haurem de pujar Tabors, esbufegant, convençuts que sempre hi haurà la “sorpresa” que el Pare ens té reservada, i que ens permetrà seguir caminant al costat de Jesús…

 

* * * * * *

COMUNICACIONS:

AVISOS 24-25 FEBRER…

 

–  A la col·lecta realitzada el passat cap de setmana per a Mans Unides contra la fam en el món, vàrem recaptar a les nostres parròquies i centres de culte  5.036’04 €.

 

–  Dimecres dia 28 a les 20 h. a la Parròquia dels Dolors farem l’exercici del  Via-Crucis.

 

 

– Dijous dia 1, com cada primer dijous de mes, hi haurà exposició del Santíssim i una hora de pregària 

      Capella de les religioses de la Puresa.     Organitza el grup d’Adoració Nocturna   (20'30-21'30    h.)

* * * * * * 

 

 

 

ALLIBERAR LA FORÇA DE L'EVANGELI

El relat de la “Transfiguració de Jesús” fou des dels començaments molt popular entre els seguidors. No és un episodi més. L'escena, recreada amb recursos de caràcter simbòlic, és grandiosa. Els evangelistes presenten a Jesús amb la cara resplandent mentre conversa amb Moisès i Elies.

Els tres deixebles que l'han acompanyat fins a dalt de la muntanya romanen corpresos. No saben què pensar de tot això. El misteri que envolta Jesús és prou gros. Marc diu que estaven esglaiats..

L'escena culmina de forma estranya: “Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat. Escolteu-lo”.

El moviment de Jesús nasqué d'escoltar la seva cridada. La seva Paraula, recollida després en quatre petits escrits, engendrà nous seguidors. L'Església viu escoltant l'Evangeli.

Avui aquest missatge de Jesús, troba molts obstacles per a arribar als homes i dones del nostre temps. Abandonant la pràctica religiosa, molts han deixat d'escoltar-lo per sempre. Ja no sentiran parlar de Jesús si no és de forma casual o distreta.

Els qui s'apropen a les comunitats cristianes tampoc poden apreciar fàcilment la Paraula de Jesús. El seu missatge es perd entre pràctiques, costums i doctrines. Costa captar la seva importància decisiva: la força alliberadora de l'Evangeli… roman bloquejada per llenguatges i comentaris aliens al seu esperit.

Tanmateix, avui també, l'únic decisiu que pot oferir l'Església a la societat moderna és la Bona Nova proclamada per Jesús, i el seu projecte humanitzador del regne de Déu. No podem seguir retenint la força humanitzadora de la seva Paraula. Cal que corri fins a les llars, que la puguin conéixer els qui cerquen un nou sentit per llurs vides, que la puguin escoltar els qui viuen sense esperança.

Cal aprendre a llegir junts l'Evangeli. Familiaritzar-nos amb els relats evangèlics. Posar-nos amb contacte directe i immediat amb la Bona Nova de Jesús. En això consumir energies. D'aquí començarà la renovació que necessita avui l'Església.

La institució esglesiàstica perd poder d'atracció. Cal descobrir l'atracció que té Jesús, el Fill estimat de Déu, per a aquells que cerquen veritat i vida. Adonar-se'n que cal posar amb més fidelitat la seva Bona Nova en el centre del cristianisme.

 

  

 

 

Jesús és el Sempre Vivent que transcendeix l’espai i el temps"

 

Què és la por? La por és el que sens dubte més paralitza els cristians en el seguiment fidel de Jesucrist Salvador.

En l’Església d’avui hi ha pecat i feblesa. Però, sobretot, hi ha por.

Per a què?

Per a afrontar riscs.

Hi ha por a tot el que és nou com si conservar el pretèrit garantís automàticament la fidelitat a l’evangeli.

És cert que el Vaticà II va dir rotundament que a l’Església ha d’haver-hi una reforma constant. Però, no és menys cert que el que mou avui l’Església no és la renovació sinó l’instint de conservar.

Hi ha por per assumir les tensions i els conflictes que comporten la recerca sincera de la fidelitat a l’evangeli

-callem quan hauríem de parlar

-ens inhibim quan hauríem d’intervenir

-es promou l’adhesió rutinària que no porti problemes a la jerarquia

-s’evita plantejar qüestions importants que podrien inquietar. Etc.

Hi ha por a la investigació teològica creativa.

Por a revisar ritus i llenguatges litúrgics.

Por a parlar de drets humans dins de l’Església

Por a reconèixer pràcticament a la dona un lloc més d’acord amb l’Esperit de Crist.

Hi ha por a anteposar la misericòrdia per damunt de tot.

L’Església no ha rebut el ministeri de la condemna sinó de la reconciliació (2Cor. 5, 18)

Hi ha por a acollir els pecadors com ho feia Jesús.

Només el contacte viu amb Jesús ens podrà alliberar de tantes pors.

I el contacte viu amb Jesús ens l’actualitza la seva Transfiguració.

Què és la Transfiguració?

La Transfiguració ens anticipa una realitat misteriosa que a molts no ens acaba d’entrar en el cap.

Quina és aquesta realitat?

Senzillament: que la vida de Jesús no és un record marcit de la història passada, sinó que segueix present i actual en la nostra història; en la història de tots els homes.

I això, per què?

Perquè Jesús és el Sempre Vivent que transcendeix l’espai i el temps.- Jesús ja no resta encaixonat en els estrets límits del calendari.

Per això, ara mateix i sempre podem seguir escoltant la seva paraula divina i rebent el seu influx estimulant.

I per això, no ens ha de sorprendre gens ni mica que ens resulti tan complicat entendre el que vol dir i – més difícil encara – viure-ho.

Aquí ens estem endinsant en la dimensió del Misteri en el que tot és complicat .- però tot és possible.

Vet aquí l’aventura de la fe.