DIUMENGE DE PENTECOSTA

Pregària  Eucarística

 6 de JUNY de 2019,    Església  de  Fartàritx

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.          

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “L’ESPERIT DEL SENYOR” Cantoral nº 460

Reso de Vespres: Antífones “PASQUA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “VENIU ESPERIT SANT” (Amàlia).

Responsori breu “PASQUA”: pàgina 79 i 80

Magníficat “PASQUA”: pàgina 80

Pregàries + Oració “PASQUA”: pàgina 80 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 27/03/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua …

Benedicció i Cant final: “REGINA CELI”.

 

*  *  *  *  *  *  *

(POWER-POINT   clicar   sobre   imatge)

Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus

, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven.

Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres.

 


Dit això, els va mostrar les mans i el costat.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

 

 

Diumenge de Pentecosta (C)

EVANGELI

Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20,19-23

Jesús s'apareix als deixebles

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

–Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

Paraula de Déu.

 

(clicar   sobre  imatge)

Avui, dia de Pentecosta, la litúrgia ens ofereix dos relats que ens expliquen el do de l’Esperit Sant: el relat dels Fets dels Apòstols, i el de l’evangeli de Joan que acabem de llegir. En realitat, podríem invertir l’odre, perquè l’Evangeli ens diu d’on ve l’Esperit Sant, i els Fets expliquen els efectes de l’Esperit, com també fa la segona lectura d’avui.
Un Jesús que irromp en les nostres vides
Comencem doncs amb l’Evangeli. La situació és ben plàstica: poc després de la mort de Jesús, els deixebles estan tancats en si mateixos, tancats per la por que tenen. La por i la tristor es van apoderar d’aquestes persones, que es van tancar en una paràlisi que no els portaria enlloc.
I enmig d’aquesta situació de tristor, de por, de paràlisi, Jesús irromp.
Ens podem preguntar si potser algun cop ens hem trobat així, tancats en nosaltres mateixos, en aquells bucles que no s’acaben mai, de tancaments estèrils que només porten a més tancaments, a carrerons sense sortida…
I podem recordar si algun cop el Senyor potser s’ha posat al mig, si a través d’alguna persona, o d’alguna pregària, o a través d’alguna lectura potser, d’un text de l’Evangeli o un salm, o d’alguna experiència inesperada, s’ha presentat el Senyor amb la seva sorprenent força, s’ha posat al bell mig, i ens ha portat una pau inesperada, una sortida que pensàvem impossible, un consol o un suport d’algú que no esperàvem… ¿Potser encara hem de descobrir la força i la capacitat de sorprendre del Jesús que és el senyor de la història?
Un Jesús que ens dóna l’Esperit de vida    El que és veritablement una bona notícia no és que Jesús es posi al mig de la nostra vida. La bona notícia és que ell ens dóna l’Esperit de vida, l’Esperit Sant.És perquè alena sobre els deixebles aquest Esperit que ells poden ser enviats “com el Pare m’ha enviat a mi”. Sense aquest Esperit de vida la nostra missió, el que fem, els nostres esforços i projectes, serien buits, serien estèrils, serien vanitat de vanitats. Sense aquest Esperit de vida, nosaltres ens podríem organitzar els nostres projectes, les nostres missions, però serien això: quelcom nostre, fet amb la nostra manera de fer. I no serien el projecte, la missió, el servei del Senyor, realitzats com Jesús els faria, duts a terme amb els criteris, prioritats, tendresa i estil de Jesús.  Només podem ser enviats “com el Pare m’ha enviat” si ens deixem portar per aquest Esperit que Jesús ens dóna, ens ofereix, ens regala.

Per això, ens podem preguntar si en la nostra vida tenim espais per aturar-nos, per pregar, per deixar-nos configurar per la Paraula, per carregar el cor d’estimació, de desigs de bé, de bondat, de desigs de tenir cada cop més un aire de família amb Jesús, de manera que ens disposem millor per deixar-nos portar per l’Esperit…
I com puc preparar-me per rebre l’Esperit Sant
Si veiem que l’Esperit és necessari per la nostra missió com l’aire és necessari per viure, ens podem preguntar: ¿com podem preparar-nos per rebre l’Esperit?
Els Fets dels Apòstols ens donen una pista: quan reben l’Esperit Sant, estan junts en un mateix lloc. No està cadascú pel seu aire, dispersos, sinó junts, units, reunits.
Potser és que l’Esperit necessita la mediació de la comunitat per poder irrompre? També els deixebles, encara que plens de por i tancats, estaven junts. Potser la comunitat és el lloc on de manera natural l’Esperit ens és donat?
Potser avui tenim una crida especial a cuidar la dimensió comunitària de la nostra vivència de la fe…? Potser avui el Senyor ens insinua alguna cosa referent a la manera de viure la dimensió comunitària de la nostra vida, de la nostra fe?
I així, si ens preparem per rebre aquest Esperit de vida, podrem arribar als cors de les persones tan diverses, parlant-los la llengua del seu cor. Només amb l’Esperit podrem posar al servei de l’Església i del món, en la seva diversitat però alhora en la seva profunda unitat, els nostres carismes, els nostres talents, els nostres serveis. Només amb l’Esperit nosaltres serem com les sarments plenes de fruit perquè circula per  elles la saba vivificadora que ve del Cep veritable, del Senyor… Només amarats en aquesta saba viva, l’Esperit vivificador, podrem portar fruits dolços, nutritius, que alimenten i alegren el cor de les persones.   Vine, Esperit Sant, al nostre cor, obre el nostre cor perquè et pugui rebre, i fes que ens deixem portar pel teu poder vivificador.Que així sigui.

 

 

 

 

 

(clicar sobre  imatge)

Esperit Sant consolador, acollim la teva presència en plenitud.

Jesús havia promès als seus amics que tu els transmetries la joia perdurable, i nosaltres esperem rebre-la de tu.

Tu ens uneixes en comunió els uns als altres, amb tota la nostra diversitat.

Et demanem: vessa la teva pau a tota la humanitat.

 

OBRIR-NOS

(clicar   sobre  imatge)

UNA VIDA DIFERENT

Rebeu l'Esperit Sant.

Homes i dones d'avui volcats a l'exterior, als renous, presses i agitació. Costa entrar en el propi inteior. Fa por trobar-se amb un mateix, amb el buit interior o la mediorcritat.

A banda, s'han donat canvis tan profunds aquests anys que la fe ha estat sacsejada. Molt no saben resar. No senten res dintre. Déu ha quedat llunyà i poc real, algú amb el qual no es troben.

¿ Què pot significar parlar de Pentecosta o de l'Esperit Sant ? ¿ Pot l'Esperit alliberar-nos d'aqueixa temptació a viure sempre fugint de nosaltres mateixos ? ¿ pot desvetllar de bellnou en nosaltres la fe en Déu ? I, sobre tot, ¿ pot una persona obrir-se a l'acció de l'Esperit ?

Tal volta, primer és confiar en Déu que ens comprengui i aculli així com som, mediocres i mancats de fe. Déu no ha canviat, nosaltres hem canviat molt. Déu mira nostra vida amb amor.

Després, necessitem aturar-nos i, simplement, estar. Aturar-nos per a acceptar-nos a nosaltres mateixos amb pau i amor, i escoltar els desitjos i la necessitat que hi ha en nosaltres d'una vida diferent i més oberta a Déu.

Fàcilment ens trobarem plens de pors, preocupacions o confussió. Tal volta, necessitem purificar la nostra mirada interior. Desvetllar el desig de la veritat i la transparència davant Déu. Alliberar-nos d'allò que ens eterboleix per dintre i clarificar el que desitgem en nostra vida.

També pot ser que aquesta manca d'amor sigui la font del nostre malestar. Aqueix egoisme que ens entra per tot, ens tanca en nosaltres mateixos i ens impedeix ser més sensibles als sofriments, necessitats i problemes d'aquells a qui més estimem. ¿ No necessitem viure de manera més generosa i desinteressada ? ¿ No hi hauria més pau i alegria en nostra vida ?

No oblidem que l'Esperit Sant és “dador de vida”. Sempre que ens obrim a la seva acció, encara que de manera pobre i incerta, ell ens fa assaborir els fruits d'una vida més sana i encertada: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.” (Ga 5, 22-23).

 

 

 

 

FESTA   DEL  SANT  CRIST

(clicar  sobre  foto)

FESTA DE PENTECOSTA I DEL SANT CRIST

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.