PRIMER  DIUMENGE  SENSE  MISSES   AMB  FIDELS…

DIUMENGE    (única  celebració,  enllaç a  Video  en  facebook)

 

Creure en la persona

El relat que acabem de llegir i escoltar és llarg i molt detallat. Està pensat i redactat per a desembocar en el moment final i culminant: 

l’acte de fe que fa el cec acabat de curar quan s’agenolla davant de Jesús.

Un acte de fe que no és fe en Déu o en el Fill de Déu, sinó fe en el Fill de l’home.

L’expressió “Fill de l’home” només l’usa Jesús. Ningú més. Fou una novetat que Jesús introduí en aquella cultura. Es tracta d’una expressió semítica: bor’adam: fill d’adam. O el seu equivalent bor’nasa: fill d’home. Adam és el mateix que home. Per tant, 

l’evangeli de Joan redacta un procés molt dur que té com a desenllaç final i conclusió la fe en l’home.

El procés, seguit fil per randa, és terrible. La iniciativa és de Jesús ja que ni es menciona que el cec demanés ser curat. I quan hi comença, a veure, comencen també les dificultats. Els veïns dubten, els seus pares l’abandonen i no volen donar la cara per ell, els dirigents religiosos l’insulten i, finalment, l’excomuniquen. Es tracta, doncs, 

d’un procés de creixent solitud:

l’abandona la societat, el deixa sol la família, i la religió l’excomunica.

Què se’n desprèn de tot plegat? Que 

per creure de veritat s’ha de passar per tot això.

Però, creure en què? creure en qui? en Déu? NO. En el Fill de Déu? Tampoc. Es tracta de 

creure en l’home.

Això és el més difícil, el més problemàtic. Per què? Perquè això requereix un procés de 

despullament de tot allò que ens impedeix coincidir amb l’humà,

creure en l’humà. Els homes estem disposats a posar la nostra fe en el poder, en l’honor, en els diners, en la ciència, en l’esotèric i estrany.

Creiem en els déus, en els ritus, en els miracles, en els sants, en els curanderos, 

en el que sigui. 

La ruïna de la humanitat està en què no creiem en l’home, en el ser humà.

Per això no el respectem. Per això no el tractem com es mereix. Per això no l’estimem, sigui qui sigui i es porti com es porti. Estem cecs. Vivim encegats.

I els fanàtics de la religió són els enemics més durs de la humanització de l’ésser humà. Vet aquí el decisiu: no prendre’s seriosament la fe en la persona humana. Perquè justament en la persona humana s’hi ha encarnat Déu. 

Per això, a Déu, o el trobem en la persona humana o no el trobarem mai enlloc.

Vet aquí la gran lliçó de l’evangeli d’avui i de sempre.

 

 

4º diumenge de Quaresma (A)

EVANGELI

Hi anà, se rentà, i tornà veient-hi.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 9, 1-41

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

–Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?

3 Jesús respongué:

–No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.

6Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:

–Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

–Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

9 Uns deien:

–Sí que és ell.

Altres contestaven:

–No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

–Sóc jo mateix.

10Llavors li preguntaren:

–Doncs com és que se t'han obert els ulls?

11 Ell respongué:

–Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.

12 Li digueren:

–On és, aquest home?

Respongué:

–No ho sé.

Discussió amb els fariseus

13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte.15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:

–M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.

16 Alguns dels fariseus començaren a dir:

–Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.

Però altres replicaven:

–Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?

I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:

–I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?

Ell respongué:

–Que és un profeta.

18Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:

–¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?

20Els seus pares respongueren:

–Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.

22Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.

24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:

–Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.

25 Ell contestà:

–Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.

26 Ells insistiren:

–Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?

27 Ell els respongué:

–Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?

28 Ells el van insultar i li digueren:

–Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.

30 L'home els contestà:

–Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.

34 Ells li van replicar:

–Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?

I el van treure fora.

La ceguesa incurable 35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué: –Creus en el Fill de l'home? 36 Ell li va respondre: –I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? 37Li diu Jesús: –Ja l'has vist: és el qui et parla. 38 Ell va afirmar: –Hi crec, Senyor. I el va adorar. 39 Llavors Jesús afegí: –Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs. 40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: –¿És que nosaltres també som cecs? 41 Jesús els contestà: –Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix. Paraula de Déu.

 

ATEISME   NO   SINCER