https://jopersa41.blogspot.com/2021/12/quart-diumenge-advent.html
MARES CREIENTS
Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!
L’escena és commovedora. L’ha composta Lluc per crear l’atmosfera d’alegria, goig i lloança que ha d’acompanyar el naixement de Jesús. La vida canvia quan és viscuda des de la fe. Esdeveniments com l’embaràs o el naixement d’un fill tenen un sentit nou i profund.
Tot passa en un llogaret desconegut, a la muntanya de Judà. Dues dones embarassades conversen sobre el que estan vivint en allò íntim del seu cor. No hi són presents els homes. Ni tan sols Josep, que podia haver acompanyat la seva dona. Són aquestes dues dones, plenes de fe i d’Esperit, les que millor capten el que passa.
Maria saluda Isabel. Li desitja tot el millor. ara que està esperant un fill. La seva salutació omple de pau i de goig tota la casa. Fins i tot el nen que porta Isabel al seu ventre salta d’alegria. Maria és portadora de salvació: és que porta amb si Jesús.
Hi ha moltes maneres de «saludar» i d’apropar-nos a les persones. Maria porta pau, alegria i benedicció de Déu. Lluc recordarà més tard que era això precisament el que el seu fill Jesús demanava als seus seguidors: a qualsevol casa que entreu, digueu el primer: Pau a aquesta casa.
Desbordada per l’alegria, Isabel exclama: Beneïda tu entre totes les dones i beneït i fruit del teu ventre. Déu és sempre a l’origen de la vida. Les mares, portadores de vida, són dones «beneïdes» pel creador: el fruit dels seus ventres és beneït. Maria és la «beneïda» per excel·lència: amb ella ens arriba Jesús, la benedicció de Déu al món.
Isabel acaba exclamant: Feliç tu, que has cregut. Maria és feliç perquè ha cregut. Vet aquí la seva grandesa i Isabel sap valorar-la. Aquestes dues mares ens conviden a viure i celebrar des de la fe el misteri del Nadal.
Feliç el poble on hi ha mares creients, portadores de vida, capaces d’irradiar pau i alegria. Feliç l’Església on hi ha dones beneïdes per Déu, dones felices que creuen i transmeten la fe als fills i filles. Bones les llars on unes mares bones ensenyin a viure amb fondària el Nadal.
COMUNICACIONS :
BENEDICTINES.- A LES 19 hores amb cant de la Sibil·la
****—****—****—–******—-
4º diumenge d’Advent (C)
EVANGELI
¿Qui sóc jo perquè em visiti la mare del meu Senyor??
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-45
Maria visita Elisabet
39Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea,40va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet.41Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:
–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!43Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?44Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!
Paraula de Déu.
MARIA MARE https://jopersa41.blogspot.com/2021/12/maria-mare.html
Maria entra a casa de Zacaries, però no s’hi dirigeix. Va directament a saludar Isabel. No sabem res del contingut de la seva salutació. Només que aquella salutació omple la casa d’una alegria desbordant. És l’alegria que viu la Maria des que va sentir la salutació de l’Àngel:
“Alegra’t, plena de gràcia”.
Isabel no pot contenir la seva sorpresa i alegria. Quan sent la salutació de Maria, sent els moviments de la criatura que porta al seu si, i els interpreta maternalment com a “salts d’alegria”. De seguida, beneeix Maria “a veu en crit” dient:
“Beneïda tu entre les dones i beneït el fruit del teu ventre”.
En cap moment no crida Maria pel seu nom. La contempla totalment identificada amb la seva missió: és la mare del Senyor. La veu com una dona creient en què s’aniran complint els designis de Déu:
“Feliç perquè has cregut”.
El que més us sorprèn és l’actuació de Maria. No ha vingut a mostrar la seva dignitat de la mare del Messies. No és allà per ser servida sinó per servir. Isabel no surt de la seva sorpresa.
“Qui sóc jo perquè em visiti la mare del meu Senyor?”.
Són moltes les dones que no viuen amb pau a l’interior de l’Església. En algunes creix el desafecte i el malestar. Pateixen en veure que, tot i ser les primeres col·laboradores en molts camps, amb prou feines s’hi compta per pensar, decidir i impulsar la marxa de l’Església. Aquesta situació ens està fent mal a tothom.
El pes d´una història multisecular, controlada i dominada per l´home, ens impedeix prendre consciència de l´empobriment que significa per al´Església prescindir d´una presència més eficaç de la dona. Nosaltres no les escoltem, però Déu pot suscitar dones creients, plenes d’esperit profètic, que ens contagiïn alegria i donin a l’Església un rostre més humà. Seran una benedicció. Ens ensenyaran a seguir Jesús amb més passió i fidelitat.
