– Dissabte, dia 30, serà ordenat diaca el seminarista Ricardo Mejía el qual l’any passat ajudà a les nostres Parròquies. La celebració serà a la Parròquia de santa Maria la Major d’Inca a les 11 del matí. Les persones interessades en assistir-hi convé que s’apuntin per organitzar la sortida en cotxes que serà a les 9’30 a la plaça Rodona. 
ORDENACIÓ de DIACA
******************
ADVENT
Adviento significa Venida, Llegada. Durante este tiempo litúrgico las Iglesias cristianas se preparan para conmemorar, con el corazón y el espíritu preparado, hacer presente y celebrar con inmensa alegría el nacimiento de Jesús. Dos de las características principales de este tiempo que debemos potenciar son la esperanza y la vigilia.
Vigilar, estar atentos. No perder detalle. Abrir los ojos físicos y los de las entrañas para “ver” lo que ocurre a nuestro alrededor, las alegrías y los sufrimientos de las personas que nos rodean, de los pueblos que están más allá de nuestras fronteras, muchas veces en situaciones dramáticas. Para compartir los gozos y las ilusiones, los anhelos de tanta gente que busca un mundo más fraterno, libre y justo.
Vigilar para que no nos engañen. Los políticos de distintos signos, los economistas, la ONU, el FMI y el BM. Las jerarquías de cualquier índole. Vigilar junto a otras personas que nos ayuden a descubrir esos engaños. En redes, unidos, entrelazados. Para no sentirnos solos e impotentes ante tanta injusticia, tan inhumanos y salvajes recortes, tanta humillación, marginación y exclusión, sobre todo de los más débiles y empobrecidos. Para iluminarnos los unos a los otros, para pasarnos las lámparas encendidas, las informaciones alternativas, las derrotas y los logros de tantas mujeres y hombres a lo largo y ancho de la tierra. Vigilar, para no caer en la tentación de aliarnos con el poder, de tirar la toalla, de sentirnos impotentes, de llegar a decir “no puedo más y aquí me quedo”.
Y la esperanza, para mantener la ilusión, para resucitar los anhelos, para seguir sonriendo a pesar de todo, para seguir luchando por otro mundo más fraterno y justo, hoy más necesario que nunca: el mundo de nuestra cotidianidad, de nuestro círculo más íntimo, sin olvidar jamás el que se abre más allá del horizonte, tan nuestro como el más cercano.
Esperanza para poder seguir diciendo “Ven, Señor Jesús”, sin que suene a escapismo, a falsa seguridad, a un espiritualismo desencarnado. Para que Dios haga por nosotros lo que está en nuestras manos llevar a cabo. Sin mirar al cielo, esperando la vuelta de Alguien que pensamos que se fue hace dos mil años, cuando jamás ha dejado de estar presente en nuestra Tierra, encarnado en este planeta devastado, expoliado, polucionado; en las mujeres víctimas de violencia machista; en los africanos que intentan llegar a nuestras costas en frágiles pateras o saltando una verja vergonzosa; en los enfermos, ancianos, extranjeros que no pueden pagar las medicinas o son excluidos de nuestra Sanidad; en las mujeres y niñas prostituidas por mafias sin alma; en los hombres y mujeres obligados a sufrir el drama del paro; en los jóvenes que tienen que salir de su país para poder sobrevivir con cierta dignidad… y tantas injusticias y vejaciones más del ser humano que se dan en nuestro días.
No miremos más al cielo. Mirémonos a nosotros mismos, dentro de nosotros/as. Para descubrir nuestras incoherencias, sumisiones, connivencias, dejaciones… para intentar cambiar con la ayuda de los demás y de nuestro buen Dios. Vigilemos, observemos, abramos los ojos a otra realidad que está ya en las entrañas de esta misma realidad. Esperemos, luchando, trabajando, esforzándonos.
Dios Madre y Padre, su Hijo Jesús, el Espíritu de fuerza y amor nos habita desde el primer momento de nuestra existencia. Decir Ven es tomar conciencia de esta presencia. Entonces nuestra debilidad adquirirá una enorme potencia, cuando vivamos y nos desvivimos junto al Crucificado, es decir, junto a los crucificados de la historia, para resucitar a una nueva vida, en una nueva tierra de solidaridad, paz y armonía.
PRIMER DIUMENGE D'ADVENT:
"recuperar la frescura original del Evangelio", encontrando "nuevos caminos" y "métodos creativos", a no encerrar a Jesús en nuestros "esquemas aburridos". Es necesaria "una conversión pastoral y misionera, que no puede dejar las cosas como están" y una "reforma de estructuras" eclesiales para que "todas ellas se vuelvan más misioneras"
“Els cristians tenen el deure d'anunciar l'Evangeli sense excloure ningú, no 
com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una alegria, assenyala un bell horitzó bell, ofereix un banquet desitjable. L'Església no creix per proselitisme sinó «per atracció».
L'Evangeli ens convida sempre a córrer el risc de la trobada amb la cara de l'altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i els seus reclams, amb la seva alegria que encomana en un constant cos a cos. La veritable fe en el Fill de Déu fet carn és inseparable del do de sí, de la pertinença a la comunitat, del servei, de la reconciliació amb la carn dels altres. El Fill de Déu, en la seva encarnació, ens va convidar a la revolució de la tendresa. (Papa Francesc )
AMB ELS ULLS OBERTS
José Antonio Pagola.
Les primeres comunitats cristianes van viure anys molt difícils. Perduts en el vast Imperi de Roma, enmig de conflictes i persecucions, aquells cristians buscaven força i alè esperant la ràpida vinguda de Jesús i recordant les seves paraules: Vigileu. Viviu desperts. Tingueu els ulls oberts. Estigueu alerta.
Signifiquen encara alguna cosa per a nosaltres les crides de Jesús a viure desperts? Què és avui per als cristians posar la nostra esperança en Déu vivint amb els ulls oberts? ¿Deixarem que s’esgoti definitivament en el nostre món secular l’esperança en una última justícia de Déu per a aquesta immensa majoria de víctimes innocents que pateixen sense cap culpa?
Precisament, la manera més fàcil de falsejar l’esperança cristiana és esperar de Déu la nostra salvació eterna, mentre donem l’esquena al sofriment que hi ha ara mateix en el món. Un dia haurem de reconèixer la nostra ceguesa davant Crist Jutge: Quan et vam veure afamat o assedegat, estranger o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir? Aquest serà el nostre diàleg final amb ell si vivim amb els ulls tancats.
Hem de despertar i obrir bé els ulls. Viure vigilants per mirar més enllà dels nostres petits interessos i preocupacions. L’esperança del cristià no és una actitud cega, ja que no oblida mai els que pateixen. L’espiritualitat cristiana no consisteix només en una mirada cap a l’interior, ja que el seu cor està atent als que viuen abandonats a la seva sort.
A les comunitats cristianes hem de tenir cura, cada vegada més, que la nostra manera de viure l’esperança no ens porti a la indiferència o l’oblit dels pobres. No podem aïllar-nos en la religió per no sentir el clam dels que moren diàriament de fam. No ens està permès d’alimentar la nostra il•lusió d’innocència per defensar la nostra tranquil•litat.
Una esperança en Déu, que s’oblida dels que viuen en aquesta terra sense poder esperar res, ¿no pot ser considerada com una versió religiosa de cert optimisme a qualsevol preu, viscut sense lucidesa ni responsabilitat? Una recerca de la pròpia salvació eterna d’esquena als que pateixen, ¿no pot ser acusada de ser un subtil “egoisme allargat cap al més enllà”?
Probablement, la poca sensibilitat al sofriment immens que hi ha al món és un dels símptomes més greus de l’envelliment del cristianisme actual. Quan el Papa Francesc reclama “una Església més pobra i dels pobres”, ens està dient ben fort el seu missatge més important als cristians dels països del benestar.
EVANGELII GAUDIUM:
AVISOS:
Les obres de la Capella del Roser del Convent de Sant Vicens Ferrer estan acabades. També les de neteja de tot el temple. Per mostrar tot el que s’ha fet i per donar a conèixer un poc més el Convent, dissabte que ve, dia 7 de desembre, a les 6 del capvespre es farà una visita guiada recorrent el recinte del temple. Després a les 7, hi haurà una missa d’acció de gràcies amb la qual quedarà inaugurada l’obra duita a terme. La col·lecta d’aquesta missa serà per ajudar a pagar el cost de l’obra realitzada. Estau tots convidats a participar-hi.
Diumenge que ve dia 8, festa de la Immaculada, hi haurà exposició major del Santíssim a la Parròquia dels Dolors a les 18 ’30 h.
Dimarts dia 3 hi haurà conferència del
curset bíblic sobre la persona de Maria. Serà
a les 20’30 h. en el saló parroquial de Crist Rei.
