TERCER DIUMENGE D'ADVENT
GUARIR FERIDES
José Antonio Pagola.
L’actuació de Jesús va deixar desconcertat el Baptista. Ell esperava un Messies que extirparía del món el pecat imposant el judici rigorós de Déu, no un Messies dedicat a guarir ferides i alleujar patiments. Des de la presó de Maqueront envia un missatge a Jesús: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
Jesús li respon amb la seva vida de profeta guaridor: “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci la Bona Notícia”. Aquest és el veritable Messies: el qui ve a alleujar el sofriment, guarir la vida i obrir un horitzó d’esperança als pobres.
Jesús se sent enviat per un Pare misericordiós que vol un món més digne i més feliç per a tothom. Per això, es lliura a guarir ferides, guarir malalties i alliberar la vida. I per això demana a tothom: “Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu”.
Jesús no se sent enviat per un jutge rigorós per jutjar els pecadors i condemnar el món. Per això, no atemoreix ningú amb gestos justiciers, sinó que ofereix a pecadors i prostitutes la seva amistat i el seu perdó. I per això demana a tothom: “No jutgeu i no sereu jutjats”.
Jesús no guareix mai de manera arbitrària o per pur sensacionalisme. Guareix mogut per la compassió, cercant restaurar la vida d’aquestes persones malaltes, abatudes i trencades. Són les primeres que han d’experimentar que Déu és amic d’una vida digna i sana.
Jesús no va insistir mai en el caràcter prodigiós de les seves guaricions ni hi va pensar com a recepta fàcil per suprimir el sofriment al món. Va presentar la seva activitat guaridora com a signe per mostrar als seus seguidors en quina direcció hem d’actuar per obrir camins a aquest projecte humanitzador del Pare que ell anomenava “Regne de Déu”.
El Papa Francesc afirma que “curar ferides” és una tasca urgent: “Veig amb claredat que el que l’Església necessita avui és una capacitat de guarir ferides, donar escalf i proximitat als cors… Això és el primer: curar ferides, curar ferides”. Parla després de “fer-nos càrrec de les persones, acompanyant-les com el bon samarità que renta, neteja i consola”. Parla també de “caminar amb les persones en la nit, saber dialogar i fins i tot baixar a la seva nit i foscor sense perdre’s”.
En confiar la seva missió als deixebles, Jesús no els imagina com doctors, jerarques, liturgistes o teòlegs, sinó com guaridors. La seva tasca serà doble: anunciar que el regne de Déu és a prop i guarir malalts.
José Antonio Pagola
AQUESTA SETMANA:
CELEBRACIÓ DEL SAGRAMENT DEL PERDÓ:
- El dimarts dia 17 serà a la Parròquia de Crist Rei a les 19’00 h.
- El dimecres dia 18 en els Dolors a les 20’00 h.
- El dijous dia 19 a les 19’30 a Sant Pau.
( El dia de la celebració se suprimeix la missa a la parròquia respectiva per tal de donar més relleu al sagrament del perdó.)
– El pròxim cap de setmana dies 21 i 22 farem la recollida d’aliments de la campanya de Nadal. Aquesta es farà a totes les esglésies i consistirà en aportar aliments bàsics com sucre, oli, farina, llaunes de conserves, pots de llegum cuits i fruites en conserva. (no fa falta arròs ni pasta)
També podeu aportar igualment productes d’higiene personal i neteja, i roba.
L’entrega de les aportacions es farà a les misses del dissabte capvespre dia 21 i a les del diumenge dia 22 en el moment de l’ofertori. Aquest mateix cap de setmana es durà a terme la col·lecta extraordinària per Càritas. Són moltes col·lectes amb poc temps, però farem el que puguem. 
Podeu recollir els sobres. Gràcies.
http://youtu.be/1721oS-Avjg
Advent.Tots som mare. Tots estem prenyats per Déu
No sentiu en el vostre interior unes sensacions especials?
No sentiu com Déu parla al món amb aquella veu especial dels moments que fan història, dels moments que són cruïlla, dels moments on cal una resposta valenta i clara?
L’Evangeli de Lluc ens relata la resposta de Maria quan va saber que era l’escollida per donar a llum el Fill de Déu: “Heus aquí l’esclava del Senyor, que es compleixi en mi allò que has dit”.
Més endavant, el mateix Lluc relata la trobada entre Maria i Isabel, on aquesta respon a la salutació de la primera, dient-li: Feliç tu que has cregut!! Perquè el que t’ha dit el Senyor es complirà. Aleshores Maria amb el Magnificat, que més que una oració és un clam de confiança i esperança en l’acció de Déu en el món.
La meva ànima proclama la grandesa del Senyor, el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador. Perquè s’ha fixat en la seva humil esclava.
Quan responem la crida de Déu amb un SI confiat tot s’il·lumina en el nostre interior, una enorme alegria ens envaeix. Res no ens fa por perquè confiem en el poder de l’Esperit. Aleshores les ganes de comunicar allò que vivim es fan irreprimibles. Volem expressar la joia que ens produeix sentir-nos tant estimats. Volem compartir amb tothom aquesta estimació.
Doncs mira, des d’ara em felicitaran totes les generacions perquè el poderós ha fet tant per mi: ell és sant, …
Quan estimem, quan ens presentem en societat plens d’esperança, plens de força per acompanyar les desvalguts, per ser la seva veu, per denunciar la injustícia, per compartir amb qui ho necessita, aleshores, els qui ens envolten saben que alguna cosa meravellosa està succeint en nosaltres, els sobta que malgrat les penúries que la vida ens porta mantinguem la confiança en un futur millor i l’esperança que la força de Déu en cada home és capaç de vèncer el mal que actua en el món. En aquest moment Déu es manifesta en el món i el món veu que la seva causa és bona, que Ell és sant.
…i la seva misericòrdia arriba al seus fidels de generació en generació.
No és possible dir-se creient en Déu sense actuar amb misericòrdia. Misericòrdia és la capacitat de ser sensible al patiment, a les dificultats, a la dissort de les altres persones, i sempre ha d’anar acompanyada per la compassió, o sigui la capacitat de sentir els problemes i els patiments aliens, com a propis. Tant sols des d’una actitud de misericòrdia i compassiva podem anunciar l’amor i la salvació de Deú.
El seu braç intervé amb força, desbarata els plans dels arrogants, enderroca del tron als poderosos i exalta als humils, els famolencs els sadolla de bens i els rics els acomiada de buit.
Sentir-nos plens de Déu, respondre SI a la seva crida, ser bones persones, ser sensibles al patiment, ajudar als qui ho necessiten, no és suficient per complir amb el que Déu demana de nosaltres. Cal ser creadors de noves estructures, denunciar la injustícia, treballar per eradicar el mal, l’egoisme, l’individualisme. Som el braç de Déu, la seva veu i el seu cor. El món no podrà conèixer-lo si tu, jo, tots el qui diem ser-ne creients no actuem en el món: amb pacífica força contra els poderosos i explotadors, i amb amorosa compassió amb les víctimes.
Auxilia Israel el seu servent, recordant-se com ho havia promès als nostres pares de la misericòrdia a favor d’Abraham i la seva descendència, per sempre.
Déu ha fet una promesa a la humanitat, a tota la creació. El seu amor no entén d’”ismes”, és un amor universal que transforma les persones i que constantment genera processos creadors. L’advent és el moment de recordar aquesta promesa, de refer l’esperança i el compromís, i dir amb Maria: “Heus aquí l’esclava del Senyor, que es compleixi en mi allò que has dit”.
Déu prenya a tot home i a tota dona de la seva condició divina. Donar a llum, és, com en Maria, encarnar Déu enmig del Món, fer-se humanitat per conduir-la a seu destí últim, l’Amor etern i ple. Estem disposats al SI?
Ahir us imaginàveu que es podia ensorrar tot els que ens donava seguretat?
Ahir us podíeu imaginar que sorgiria un Papa disposat a reformar a fons l’Església?
(…)
El clam d’advent: “veniu Senyor Jesús!!” ha de ressonar com: “Homes i dones de bona voluntat, escolteu l’esperit de Jesús que hi ha en cadascú de nosaltres, obriu-vos a ell, seguiu el seu impuls per construir una vida més humana i més plena, més equitativa, justa i solidària, respectuosa amb la creació i orientada al regnat de l’Amor Total.
Bon Advent!
Josep Torrens
ARA QUE VE NADAL:
