DIUMENGE SEGON DE PASQUA:
2 Pascua (A) Juan 20, 19-31
JESÚS SALVARÁ A LA IGLESIA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).
ECLESALIA, 23/04/14.- Aterrados por la ejecución de Jesús, los discípulos se refugian en una casa conocida. De nuevo están reunidos, pero no está con ellos Jesús. En al comunidad hay un vacío que nadie puede llenar. Les falta Jesús. ¿A quién seguirán ahora? ¿Qué podrán hacer sin él? “Está anocheciendo” en Jerusalén y también en el corazón de los discípulos.
Dentro de la casa, están “con las puertas cerradas”. Es una comunidad sin misión y sin horizonte, encerrada en sí misma, sin capacidad de acogida. Nadie piensa ya en salir por los caminos a anunciar el reino de Dios y curar la vida. Con las puertas cerradas no es posible acercarse al sufrimiento de las gentes.
Los discípulos están llenos de “miedo a los judíos”. Es una comunidad paralizada por el miedo, en actitud defensiva. Solo ven hostilidad y rechazo por todas partes. Con miedo no es posible amar el mundo como lo amaba Jesús, ni infundir en nadie aliento y esperanza.
De pronto, Jesús resucitado toma la iniciativa. Viene a rescatar a sus seguidores. “Entra en la casa y se pone en medio de ellos”. La pequeña comunidad comienza a transformarse. Del miedo pasan a la paz que les infunde Jesús. De la oscuridad de la noche pasan a la alegría de volver a verlo lleno de vida. De las puertas cerradas van a pasar pronto a la apertura de la misión.
Jesús les habla poniendo en aquellos pobres hombres toda su confianza: “Como el Padre me ha enviado, así también os envío yo”. No les dice a quién se han de acercar, qué han de anunciar ni cómo han de actuar. Ya lo han podido aprender de él por los caminos de Galilea. Serán en el mundo lo que ha sido él.
Jesús conoce la fragilidad de sus discípulos. Muchas veces les ha criticado su fe pequeña y vacilante. Necesitan la fuerza de su Espíritu para cumplir su misión. Por eso hace con ellos un gesto especial. No les impone las manos ni los bendice como a los enfermos. Exhala su aliento sobre ellos y les dice: “Recibid el Espíritu Santo”.
Solo Jesús salvará a la Iglesia. Solo él nos liberará de los miedos que nos paralizan, romperá los esquemas aburridos en los que pretendemos encerrarlo, abrirá tantas puertas que hemos ido cerrando a lo largo de los siglos, enderezará tantos caminos que nos han desviado de él.
Lo que se nos pide es reavivar mucho más en toda la Iglesia la confianza en Jesús resucitado, movilizarnos para ponerlo sin miedo en el centro de nuestras parroquias y comunidades, y concentrar todas nuestras fuerzas en escuchar bien lo que su Espíritu nos está diciendo hoy a sus seguidores y seguidoras.(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
JESÚS SALVARÀ L’ESGLÉSIA
José Antonio Pagola.
Aterrits per l’execució de Jesús, els deixebles es refugien en una casa coneguda. Novament estan reunits, però Jesús no és amb ells. A la comunitat hi ha un buit que ningú pot omplir. Els falta Jesús. A qui seguiran ara? Què poden fer sense ell? “Es fa fosc” a Jerusalem i també al cor dels deixebles.
Són a casa, “amb les portes tancades”. És una comunitat sense missió i sense horitzó, tancada en si mateixa, sense capacitat d’acollida. Ningú pensa ja a sortir pels camins a anunciar el Regne de Déu i guarir la vida. Amb les portes tancades no és possible apropar-se al patiment de la gent.
Els deixebles estan plens de “por dels jueus”. És una comunitat paralitzada per la por, en actitud defensiva. Només veuen hostilitat i rebuig per tot arreu. Amb por no és possible estimar el món com l’estimava Jesús, ni infondre en ningú coratge i esperança.
Tot d’una, Jesús ressuscitat pren la iniciativa. Ve a rescatar els seus seguidors. “Va arribar, es posà al mig i els digué”. La petita comunitat comença a transformar-se. De la por passen a la pau que els infon Jesús. De la foscor de la nit passen a l’alegria de tornar a veure’l ple de vida. De les portes tancades passaran aviat a l’obertura de la missió.
Jesús els parla posant en aquells pobres homes tota la seva confiança: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. No els diu a qui s’han d’apropar, què han d’anunciar ni com han d’actuar. Ja ho han pogut aprendre d’ell pels camins de Galilea. Seran en el món el que ha estat ell.
Jesús coneix la fragilitat dels seus deixebles. Moltes vegades els ha criticat la seva fe petita i vacil•lant. Necessiten la força del seu Esperit per complir la seva missió. Per això fa amb ells un gest especial. No els imposa les mans ni els beneeix com als malalts. Alenà damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant”.
Només Jesús salvarà l’Església. Només ell ens alliberarà de les pors que ens paralitzen, trencarà els esquemes avorrits en què pretenem tancar-lo, obrirà tantes portes que hem anat tancant al llarg dels segles, redreçarà tants camins que ens han desviat d’ell.
El que se’ns demana és revifar molt més en tota l’Església la confiança en Jesús ressuscitat, mobilitzar-nos per posar-lo sense por al centre de les nostres parròquies i comunitats, i concentrar totes les nostres forces a escoltar bé el que el seu Esperit ens està dient avui als seus seguidors i les seves seguidores.
AVISOS 26-27 ABRIL
Amb el lema “Qui dóna a qui?”, celebrarem el pròxim diumenge la jornada de Mallorca Missionera. Durant aquests dies pregarem pels nostres missioners i la col·lecta del pròxim cap de setmana serà destinada a la seva labor missionera. Avui podeu recollir els sobres.
També diumenge que ve se celebra a Lluc la diada de la família amb el lema: “ Família, l’alegria de l’Evangeli”. Hi haurà missa a les 12 presidida pel Sr. Bisbe. I es farà un homenatge a les parelles que enguany han complit o compliran el els 25 o 50 anys de casats. Si alguna d’aquestes parelles pensa participar-hi convé que ens doni el seu nom. Gràcies.
