RESPOSTES DEL GRUP DE LA PARRÒQUIA DELS DOLORS a ESGLÉSIA EN SORTIDA (ENVIAT AL BISBAST)
Caminam per una Església en sortida…
FITXA
|
PREGUNTES PER A LA CONCRECIÓ
1. PRIMERA TROBADA DE GRUP: LA TRANSFORMACIÓ MISSIONERA DE L’ESGLÉSIA
|
1.1. Al teu entorn (familiar/parroquial/moviment/escola…) quines són les perifèries? Qui està a les perifèries? Qui necessita llum de nosaltres, de mi? Com acostar-m’hi / acostar-nos-hi? |
|
PERIFERIES: Son tots els llocs on viuen les persones que ens envolten a cada moment. TOTS formen part de les perifèries. Podem aportar el nostre llum, a la família, els malalts, els més pobres, els joves….. ACOSTAR-NOS amb diàleg, comprensió, companyia, alegria. En els cas dels mes pobres, amb la ajuda material, participant en les campanyes que organitza la Parròquia
|
|
|
|
2. SEGONA TROBADA DE GRUP: EN LA CRISI DEL COMPROMÍS COMUNITARI
|
2.1. Quins creus que són els grans reptes que té l’Església de Mallorca? On són les seves grans necessitats, a partir del que diu el papa als núm. 102-109, i del que tu perceps des de la teva realitat (responsabilitat-formació de laics i laiques, l’aportació de la dona en els processos de decisió de l’Església, la pastoral d’infants i joves i famílies, pastoral de vocacions i selecció de candidats al Seminari, perfil dels ministres ordenats (preveres i diaques)? |
|
– Un dels grans reptes de l’Església es la tasca de la dona; ella és necessària en totes les expressions de la vida social. – Cal destacar la importància de la implicació dels joves, ajudar-los a trobar respostes a les seves inquietuds, problemes…., saber escoltar i parlar el seu llenguatge. – Es molt important la participació de la pastoral juvenil dins l’església ; grups d’esplai; que les idees captades dins d’aquests grups no quedin estancades, i així com creix el jove, madurin de cara al futur. – Intentar fer cercles de formació pels pares.
|
3. TERCERA TROBADA DE GRUP: L’ANUNCI DE L’EVANGELI
|
|
|
3.2. Dins els camps de la pietat popular, la pastoral de la cultura, la pastoral juvenil, la pastoral familiar, la pastoral de la caritat i altres…, fes propostes creatives per a una pastoral de primer anunci. |
|
|
|
3.3. Suggereix altres camps i reptes importants per a la primera evangelització. |
|
|
4. QUARTA TROBADA DE GRUP: LA DIMENSIÓ SOCIAL DE L’EVANGELITZACIÓ
|
4.1. Fer propostes concretes perquè la nostra acció caritativa i social sigui més evangelitzadora. |
|
|
4.2. Com hem de potenciar la presència del fet cristià enmig de la “plaça pública”? (en el camp de la política i l’economia, mitjans de comunicació, xarxes socials, món de l’educació, la universitat i el pensament, món de l’empresa, per exemple). |
|
|
5. CINQUENA TROBADA DE GRUP: EVANGELITZADORS AMB ESPERIT
|
5.1. Si haguéssim de proposar una escola per a agents d’evangelització, a quines necessitats formatives creus que hauria de respondre? |
|
|
DIUMENGE 16º
Importancia de lo pequeño
Al cristianismo le ha hecho mucho daño a lo largo de los siglos el triunfalismo, la sed de poder y el afán de imponerse a sus adversarios. Todavía hay cristianos que añoran un Iglesia poderosa que llene los templos, conquiste las calles e imponga su religión a la sociedad entera.
Hemos de volver a leer dos pequeñas parábolas en las que Jesús deja claro que la tarea de sus seguidores no es construir una religión poderosa, sino ponerse al servicio del proyecto humanizador del Padre (el reino de Dios), sembrando pequeñas “semillas” de Evangelio e introduciéndose en la sociedad como pequeño “fermento” de vida humana.
La primera parábola habla de un grano de mostaza que se siembra en la huerta. ¿Qué tiene de especial esta semilla? Que es la más pequeña de todas, pero, cuando crece, se convierte en un arbusto mayor que las hortalizas. El proyecto del Padre tiene unos comienzos muy humildes, pero su fuerza transformadora no la podemos ahora ni imaginar.
La actividad de Jesús en Galilea sembrando gestos de bondad y de justicia no es nada grandioso y espectacular: ni en Roma ni en el Templo de Jerusalén son conscientes de lo que está sucediendo. El trabajo que realizamos hoy sus seguidores es insignificante: los centros de poder lo ignoran.
Incluso, los mismos cristianos podemos pensar que es inútil trabajar por un mundo mejor: el ser humano vuelve una y otra vez a cometer los mismos horrores de siempre. No somos capaces de captar el lento crecimiento del reino de Dios.
La segunda parábola habla de una mujer que introduce un poco de levadura en una masa grande de harina. Sin que nadie sepa cómo, la levadura va trabajando silenciosamente la masa hasta fermentarla enteramente.
Así sucede con el proyecto humanizador de Dios. Una vez que es introducido en el mundo, va transformando calladamente la historia humana. Dios no actúa imponiéndose desde fuera. Humaniza el mundo atrayendo las conciencias de sus hijos hacia una vida más digna, justa y fraterna.
Hemos de confiar en Jesús. El reino de Dios siempre es algo humilde y pequeño en sus comienzos, pero Dios está ya trabajando entre nosotros promoviendo la solidaridad, el deseo de verdad y de justicia, el anhelo de un mundo más dichoso. Hemos de colaborar con él siguiendo a Jesús.
Una Iglesia menos poderosa, más desprovista de privilegios, más pobre y más cercana a los pobres, siempre será una Iglesia más libre para sembrar semillas de Evangelio, y más humilde para vivir en medio de la gente como fermento de una vida más digna y fraterna.
José Antonio Pagola
20 de julio de 2014
Mateo 13, 24-43
SEMBRANT:
http://youtu.be/zvgXztNehBg
