TEMPS DURANT L’ANY

AVISOS 13-14 SETEMBRE

 

         Dilluns dia 15 és la festa de la Mare de Déu dels Dolors, Titular de la Parròquia que porta aquest nom. Amb aquest motiu a les 20h.  hi haurà la missa solemne que, enguany, serà presidida pel nostre Vicari nou, Mn. Francesc Xavier Riutort Ortega. Com de costum hi haurà el ball de l’Oferta i cantarà la coral.

     

         Aquest dia no hi haurà missa a les altres Parròquies, a no ser en cas de funeral.

 

 

         Dissabte que ve, dia 20 començarà a celebrar-se altra vegada la missa en el Convent. Com  de costum a les 19 h.

 

 

 

EXALTACIÓ   DE   LA   SANTA   CREU:

Exaltación de la Cruz (A) Juan 3, 13-17
MIRAR CON FE AL CRUCIFICADO
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,

ECLESALIA, 10/09/14.- La fiesta que hoy celebramos los cristianos es incomprensible y hasta disparatada para quien desconoce el significado de la fe cristiana en el Crucificado. ¿Qué sentido puede tener celebrar una fiesta que se llama “Exaltación de la Cruz” en una sociedad que busca apasionadamente el “confort” la comodidad y el máximo bienestar?

Más de uno se preguntará cómo es posible seguir todavía hoy exaltando la cruz. ¿No ha quedado ya superada para siempre esa manera morbosa de vivir exaltando el dolor y buscando el sufrimiento? ¿Hemos de seguir alimentando un cristianismo centrado en la agonía del Calvario y las llagas del Crucificado?

Son sin duda preguntas muy razonables que necesitan una respuesta clarificadora. Cuando los cristianos miramos al Crucificado no ensalzamos el dolor, la tortura y la muerte, sino el amor, la cercanía y la solidaridad de Dios que ha querido compartir nuestra vida y nuestra muerte hasta el extremo.

No es el sufrimiento el que salva sino el amor de Dios que se solidariza con la historia dolorosa del ser humano. No es la sangre la que, en realidad, limpia nuestro pecado sino el amor insondable de Dios que nos acoge como hijos. La crucifixión es el acontecimiento en el que mejor se nos revela su amor.

Descubrir la grandeza de la Cruz no es atribuir no sé qué misterioso poder o virtud al dolor, sino confesar la fuerza salvadora del amor de Dios cuando, encarnado en Jesús, sale a reconciliar el mundo consigo.

En esos brazos extendidos que ya no pueden abrazar a los niños y en esas manos que ya no pueden acariciar a los leprosos ni bendecir a los enfermos, los cristianos “contemplamos” a Dios con sus brazos abiertos para acoger, abrazar y sostener nuestras pobres vidas, rotas por tantos sufrimientos.

En ese rostro apagado por la muerte, en esos ojos que ya no pueden mirar con ternura a las prostitutas, en esa boca que ya no puede gritar su indignación por las víctimas de tantos abusos e injusticias, en esos labios que no pueden pronunciar su perdón a los pecadores, Dios nos está revelando como en ningún otro gesto su amor insondable a la Humanidad.

Por eso, ser fiel al Crucificado no es buscar cruces y sufrimientos, sino vivir como él en una actitud de entrega y solidaridad aceptando si es necesario la crucifixión y los males que nos pueden llegar como consecuencia. Esta fidelidad al Crucificado no es dolorista sino esperanzada. A una vida “crucificada”, vivida con el mismo espíritu de amor con que vivió Jesús, solo le espera resurrección. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

 

 

MIRAR AMB FE EL CRUCIFICAT

José Antonio Pagola.

La festa que avui celebrem els cristians és incomprensible i fins i tot absurda per a qui desconeix el significat de la fe cristiana en el Crucificat. Quin sentit pot tenir celebrar una festa que se’n diu “Exaltació de la Creu” en una societat que cerca apassionadament el “confort” la comoditat i el màxim de benestar?

Més d’un es preguntarà com és possible seguir encara avui exaltant la creu. No ha quedat ja superada per sempre aquesta manera morbosa de viure exaltant el dolor i buscant el sofriment? Hem de continuar alimentant un cristianisme centrat en l’agonia del Calvari i les nafres del Crucificat?

Són sens dubte preguntes molt raonables que necessiten una resposta clarificadora. Quan els cristians mirem el Crucificat no enaltim el dolor, la tortura i la mort, sinó l’amor, la proximitat i la solidaritat de Déu que ha volgut compartir la nostra vida i la nostra mort fins a l’extrem.

No és el sofriment el que salva sinó l’amor de Déu que se solidaritza amb la història dolorosa de l’ésser humà. No és la sang la que, en realitat, neteja el nostre pecat sinó l’amor insondable de Déu que ens acull com a fills. La crucifixió és l’esdeveniment en el que millor se’ns revela el seu amor.

Descobrir la grandesa de la Creu no és atribuir no sé quin misteriós poder o virtut al dolor, sinó confessar la força salvadora de l’amor de Déu quan, encarnat en Jesús, surt a reconciliar el món amb ell.

En aquests braços estesos que ja no poden abraçar els nens i en aquestes mans que ja no poden acaronar els leprosos ni beneir els malalts, els cristians “contemplem” Déu amb els braços oberts per acollir, abraçar i sostenir les nostres pobres vides, trencades per tants de sofriments.

En aquest rostre apagat per la mort, en aquests ulls que ja no poden mirar amb tendresa les prostitutes, en aquella boca que ja no pot cridar la seva indignació per les víctimes de tants abusos i injustícies, en aquests llavis que no poden pronunciar el seu perdó als pecadors, Déu ens està revelant com en cap altre gest el seu amor insondable a la Humanitat.

Per això, ser fidel al Crucificat no és cercar creus i sofriments, sinó viure com ell en una actitud d’entrega i de solidaritat acceptant si cal la crucifixió i els mals que ens poden arribar com a conseqüència. Aquesta fidelitat al Crucificat no és dolorista sinó esperançada. A una vida “crucificada”, viscuda amb el mateix esperit d’amor amb què va viure Jesús, només li espera resurrecció.

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.