CARITAS  A  NEPAL

     CR) La llarga sèrie de moviments que des d'aquest dissabte va colpejar al Nepal i va devastar la part central del país –amb la més forta de magnitud de 7,9– deixa un saldo tràgic: prop de 3.700 morts confirmats fins al moment i al menys 6.800 ferits, segons informa l'Agència Info Salesiana des de Katmandú. En molts pobles encara no arriben els equips de socors. Salesians i Filles de Maria Auxiliadora (FMA), presents al país, estan bé i es ja es troben treballant per fer front a l'emergència. Càritas Internacional també ha activat un pla de resposta als damnificats i Oxfam Intermon ha incrementat els seus esforços als campaments establerts a la Vall de Katmandú i està col·laborant amb altres organitzacions presents al país per garantir subministrament d'aigua potable, així com aliments i refugi.

"Mai havia vist tanta devastació. Mentre que els carrers estan dominats pel caos i plens de gent que intenta trobar amics i éssers estimats, la ciutat està paralitzada, amb edificis destruïts, carrers bloquejades, talls elèctrics i rèpliques constants", explica des de Katmandú Eleanor Trinxera, coordinadora de programes de Càritas Austràlia per Nepal.

Per la seva banda, la responsable d'Acció Humanitària d'Oxfam Intermon, Barbara Mineo, afirma que "centenars de milers de persones s'han vist de sobte sense aigua, aliments, assistència mèdica o un lloc on refugiar-se. Es troben en una situació desesperada. Hem d'actuar ràpid".

 

 

AVISOS 2-3 MAIG

–  Durant el mes de Maig, a cada una de les Parròquies, un quart abans de la missa vespertina farem l’exercici del Mes de Maria.

 

–   Aquesta setmana se celebren les festes de la barriada de Fartàritx. Vos convidam especialment a la missa de diumenge que ve a les 10’30 h. del matí a la capella de les Germanes de la Puresa.

 

–  La xarxa internacional de Càritas ha mobilitzat totes les seves estructures de resposta a les emergències per donar suport a l’operació posada en marxa per Càritas Nepal per prestar auxili als damnificats pel terratrèmol d’aquell país.

–  També ho ha fet Càritas espanyola  que ha decidit mobilitzar una partida de 1000.000 euros del seu fons d’emergències per posar-lo a disposició de les necessitats de Càritas Nepal.

–   A la vegada, el Bisbe de Mallorca Mns. Javier Salinas, demana a la comunitat eclesial la seva oració i solidaritat davant la tragèdia que ha assolat aquell país.

 

 

 

 

 

AVUI   ÉS  LA  JORNADA DE:

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE   QUINT   DE  PASQUA:

 

 

No desviarnos de Jesús

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La imagen es sencilla y de gran fuerza expresiva. Jesús es la «vid verdadera», llena de vida; los discípulos son «sarmientos» que viven de la savia que les llega de Jesús; el Padre es el «viñador» que cuida personalmente la viña para que dé fruto abundante. Lo único importante es que se vaya haciendo realidad su proyecto de un mundo más humano y feliz para todos.

La imagen pone de relieve dónde está el problema. Hay sarmientos secos por los que no circula la savia de Jesús. Discípulos que no dan frutos porque no corre por sus venas el Espíritu del Resucitado. Comunidades cristianas que languidecen desconectadas de su persona.

Por eso se hace una afirmación cargada de intensidad: «el sarmiento no puede dar fruto si no permanece en la vid»: la vida de los discípulos es estéril «si no permanecen» en Jesús. Sus palabras son categóricas: «Sin mí no podéis hacer nada». ¿No se nos está desvelando aquí la verdadera raíz de la crisis de nuestro cristianismo, el factor interno que resquebraja sus cimientos como ningún otro?

La forma en que viven su religión muchos cristianos, sin una unión vital con Jesucristo, no subsistirá por mucho tiempo: quedará reducida a «folklore» anacrónico que no aportará a nadie la Buena Noticia del Evangelio. La Iglesia no podrá llevar a cabo su misión en el mundo contemporáneo, si los que nos decimos «cristianos» no nos convertimos en discípulos de Jesús, animados por su espíritu y su pasión por un mundo más humano.

Ser cristiano exige hoy una experiencia vital de Jesucristo, un conocimiento interior de su persona y una pasión por su proyecto, que no se requerían para ser practicante dentro de una sociedad de cristiandad. Si no aprendemos a vivir de un contacto más inmediato y apasionado con Jesús, la decadencia de nuestro cristianismo se puede convertir en una enfermedad mortal.

Los cristianos vivimos hoy preocupados y distraídos por muchas cuestiones. No puede ser de otra manera. Pero no hemos de olvidar lo esencial. Todos somos «sarmientos». Solo Jesús es «la verdadera vid». Lo decisivo en estos momentos es «permanecer en él»: aplicar toda nuestra atención al Evangelio; alimentar en nuestros grupos, redes, comunidades y parroquias el contacto vivo con él; no desviarnos de su proyecto.

José Antonio Pagola

5 Pascua – B
(Juan 15,1-8)

3  maig  2015

EVANGELI

 

La vinya,

els ceps,

entrecavar,

escabirolar

i molt més.

Senyor,

que costa

fer bon vi

 

 

 

 

La convicció més profunda, més pràctica i més operativa. 5è diumenge de Pasqua

Josep Llunell

5è diumenge de Pasqua. Cicle B

3 de maig de 2015

Què és la fe?
La fe no és una impressió o emoció del cor. Sens dubte, el creient sent la seva fe, l’experimenta i la gaudeix. Però, seria un error reduir-la a sentimentalisme.
La fe no és quelcom que depèn dels sentiments. Ser creient és una actitud: Actitud responsable i raonada.
La fe tampoc no és una opinió personal. El creient es compromet personalment a creure en Déu.
Però la fe no pot ser reduïda a subjectivisme.

La realitat de Déu no depèn de mi ni el cristianisme és fabricació de cadascú.
La fe tampoc no és un costum o tradició rebuda dels pares.
La fe és una decisió personal de cadascú presa lliurament.
La fe tampoc no és una recepta moral. Creure té les seves exigències.

Però seria una equivocació reduir-ho tot a moralisme.

La fe és endemés
–amor explícit a Déu
–compromís per un món més humà
–esperança de vida eterna
–acció de gràcies a Déu
–celebració festiva
–fraternitat compromesa

La fe tampoc no és un tranquil·litzant. Creure en Déu és, sens dubte, font de pau i de serenor, però la fe no és només un agafador pels moments crítics.

Creure és el millor estímul per a:
–lluitar
–treballar
–i viure d’una manera digna i responsable.

La fe comença a desfigurar-se quan s’oblida que, abans que res, és una trobada personal amb Jesucrist.
Sant Joan ens ho diu ben clar: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hem cregut en Ell. Perquè Déu és Amor.” 1 Jn 4,16

Aquesta fe dóna fruits quan vivim, dia a dia, units a Crist, motivats i sostinguts
–pel seu Esperit
–i per la seva Paraula.

“El que romangui en mi i jo en Ell, aquest dóna fruit abundant, perquè sense Mi no podeu fer res.”
És aquesta la nostra convicció més profunda, més pràctica i més operativa?