TEMPS PASQUAL

AVISOS 9 -10 MAIG.

 

– A la col·lecta realitzada a les nostres Parròquies amb motiu de la jornada de Mallorca Missionera, varem recaptar 2.884’05 €. Moltes de gràcies.

 

Diumenge,  dia  10, 

   – A  les 10’30 hi ha la missa solemne en honor del S. Crist de la fe. Serà presidida pel Vicari Mn. F. Xavier Riutort.

  –   A les 20’30 h. a la mateixa capella de la Puresa hi haurà el ja tradicional concert de cloenda de les festes. Hi estau convidats.

 

FESTES   DE   SANT   DOMINGO

–  Dimecres,  dia 13,:    Festes de S. Domingo

     – Pregó en el claustre del Convent a les 20’30 h.

– Dijous, i divendres a les 19 h. hi haurà el tridu de preparació per a la festa,

– Dissabte, també a les 19h. hi haurà la missa solemne i la processó amb la participació dels Moratons. Presidirà l’Eucaristia el P. Antonio Ivars Solbes de l’Orde de Franciscans Menors de Petra. Hi estau convidats.

Ball  al  carrer  Ponent… (dedicat  a  la  Madona  "centenària")

 

Darrers  balls  dels  Moratons:

 

 

 

 

 

 

 

 

– Divendres dia 15 l’Associació Cultural s’Agrícola celebra la seva festa. La missa de les 20 h. de la Parròquia dels Dolors serà en honor de Sant Isidre.

 

–  Diumenge que ve hi ha la tradicional pujada a Lluc de les famílies. Es convida especialment les parelles que durant aquest any celebren o han celebrat les noces de plata o d’or. A les 12 hi haurà la missa que presidirà el Sr. Bisbe.

 

EUCARISTIA

 

Jesús present

de debò

en el Pa i el Vi

que ja no són 

pa i vi.

Això

és tan gros

que ha de ser

veritat.

DIUMENGE  SISÈ   DE  PASQUA:

No   desviarnos del amor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El evangelista Juan pone en boca de Jesús un largo discurso de despedida en el que se recogen, con una intensidad especial, algunos rasgos fundamentales que han de recordar sus discípulos a lo largo de los tiempos para ser fieles a su persona y a su proyecto. También en nuestros días.

«Permaneced en mi amor». Es lo primero. No se trata solo de vivir en una religión, sino de vivir en el amor con que nos ama Jesús, el amor que recibe del Padre. Ser cristiano no es en primer lugar un asunto doctrinal, sino una cuestión de amor. A lo largo de los siglos, los discípulos conocerán incertidumbres, conflictos y dificultades de todo orden. Lo importante será siempre no desviarse del amor.

Permanecer en el amor de Jesús no es algo teórico ni vacío de contenido. Consiste en «guardar sus mandamientos», que él mismo resume enseguida en el mandato del amor fraterno: «Este es mi mandamiento; que os améis unos a otros como yo os he amado». El cristiano encuentra en su religión muchos mandamientos. Su origen, su naturaleza y su importancia son diversos y desiguales. Con el paso del tiempo, las normas se multiplican. Solo del mandato del amor dice Jesús: «Este mandato es el mío». En cualquier época y situación, lo decisivo para el cristianismo es no salirse del amor fraterno.

Jesús no presenta este mandato del amor como una ley que ha de regir nuestra vida haciéndola más dura y pesada, sino como una fuente de alegría: «Os hablo de esto para que mi alegría esté en vosotros y vuestra alegría llegue a plenitud». Cuando entre nosotros falta verdadero amor, se crea un vacío que nada ni nadie puede llenar de alegría.

Sin amor no es posible dar pasos hacia un cristianismo más abierto, cordial, alegre, sencillo y amable donde podamos vivir como «amigos» de Jesús, según la expresión evangélica. No sabremos cómo generar alegría. Aún sin quererlo, seguiremos cultivando un cristianismo triste, lleno de quejas, resentimientos, lamentos y desazón.

A nuestro cristianismo le falta, con frecuencia, la alegría de lo que se hace y se vive con amor. A nuestro seguimiento a Jesucristo le falta el entusiasmo de la innovación, y le sobra la tristeza de lo que se repite sin la convicción de estar reproduciendo lo que Jesús quería de nosotros.

José Antonio Pagola

6 Pascua – B
(Juan 15,9-17)

10 de mayo 2015

 

L'alegria és l’única manera de seguir i de viure Jesús. 6è diumenge de Pasqua

 Josep Llunell

 

6è diumenge de Pasqua. Cicle B

10 de maig de 2015

Les primeres generacions cristianes cuidaven molt l’alegria.
Els hi semblava impossible viure d’una altra manera.
Les cartes de Sant Pau que circulaven per les comunitats repetien una i altra vegada la invitació a “estar alegres en el Senyor”.
L’evangeli de Sant Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena.”

Què ha pogut passar perquè la vida dels cristians aparegui avui davant de molts com una realitat
–trista
–avorrida
–i penosa?

En què hem convertit l’adhesió a Jesucrist ressuscitat?
Què ha sigut d’aquesta alegria que Jesús contagiava als seus seguidors?
A on està avui?

L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià.
És un tret característic
–un tret essencial
–una manera d’estar en la vida: l’única manera de seguir i de viure Jesús.

Aquesta alegria del creient
–no és fruit d’un temperament optimista
–no és el resultat d’un benestar tranquil
–no s’ha de confondre amb una vida sense problemes ni conflictes.

Tots ho sabem: un cristià experimenta la crua duresa de la vida amb la mateixa contundència i fragilitat que qualsevol ésser humà.
El veritable secret d’aquesta alegria està en un altre horitzó. Pau diu que és una “alegria en el Senyor” que es viu estant arrelats en Jesús.
Joan encara diu més: “és la mateixa alegria de Jesús dins nostre.”

Aquesta alegria no es viu d’esquena a les sofrences que hi ha en el món. Ben al contrari: es converteix en principi d’acció contra la tristesa.
Poques coses farem més grans i evangèliques que alleujar el sofriment de les persones contagiant alegria realista i esperança transcendent.

Què és el que nosaltres contagiem?

 

 

 

LA  VERITAT

"Bertolt Brecht va deixar escrit que qui pretengués combatre la mentida i la ignorància hauria de superar, almenys, cinc dificultats.

     Hauria de tenir, primer, el valor d’escriure la veritat, tot i que pertot arreu intentin sufocar-la. Hauria de posseir, a més, la intel·ligència per descobrir-la en mig del soroll i la manipulació.

     Hauria de dominar, així mateix, l’art de fer-la manejable com a arma. Hauria de tenir, en quart lloc, la capacitat de dirigir-se a aquells que la utilitzaran de forma més eficaç. I hauria, per finalitzar, de desplegar l’astúcia necessària per difondre-la entre ells."

–  COM   MANQUEN  AQUESTS  "VALORS"  ENTRE  ELS  "Esglesiàstics"….???

 

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.