EVANGELI DEL DIUMENGE 28 ORDINARI
Reunió: – dimarts, 6 octubre 2015 20'30 h.
– dimecres, 7 octubre " "
(CA NA VALLESPINA)
Marc 10, 17-30 Un dia que Jesús estava de partida, un home s’hi va acostar corrents, s’agenollà als seus peus i li demanà: ‘Bon Mestre, què he de fer per posseir la vida eterna?’. Jesús li digué: ‘Com així em tractes de bo? Llevat de Déu, no hi ha ningú que es pugui dir bo. Ja saps què diuen els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no estafis ningú, honra ton pare i ta mare…’ Ell li replicà: ‘Mestre, tot això ja ho he complit des de quan era jove’. Jesús se’l mirà amb estimació i li digué: ‘Encara et falta una cosa: vés a vendre tot quant tens i dóna-ho als pobres, i així Déu mateix serà el teu tresor. Llavors torna i vine amb mi’. Davant tals comandacions, ell va arrufar les celles i se’n va anar tot mustii, perquè tenia una gran fortuna. Jesús pegà una mirada al seu voltant i digué als deixebles: ‘Que ho serà de mal de fer, que es qui manegen riqueses entrin en el Regne de Déu!’ Els deixebles quedaren corpresos davant aquestes paraules. Jesús tornà insistir: ‘Sí, fillets: que ho és de difícil, entrar en el Regne de Déu! És més fàcil a un camell passar per un cós d’agulla que no a un ric entrar en el Regne de Déu’. Els deixebles, com més anava més embullats estaven, i comentaven entre ells: ‘Idò, qui es pot salvar?’ Jesús, fixant en ells la mirada, els va dir: ‘Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè per a ell tot és possible’. Pere es posà a dir-li: ‘Idò mirau: nosaltres ja ho hem deixat tot per venir amb vós’. Jesús va respondre: ‘Vos ho dic per cosa certa: tots els qui per mi i per anunciar la Bona Nova hagin deixat ca seva, germans o germanes, son pare o sa mare, fills o terres, no deixaran de rebre, ja en aquesta vida, el cent per u de cases, germans i germanes, mares, fills i terres, juntament amb persecucions, i a l’altre món la vida eterna. Perquè molts dels qui ara van davant passaran darrere; i es de darrere, davant’.
La Paraula s’il·lumina
L’evangeli ens presenta un home ric, que s’acosta corrents a trobar Jesús, que s’agenolla davant ell i li manifesta el seu afecte. A més, pronuncia una paraula solemne: “Bon Mestre”. Jesús li vol fer comprendre que la vertadera i única font de la bondat és el Pare. Qui cerqui la vida eterna s’ha d’orientar cap a Déu, que ha expressat la seva voluntat en els Manaments. Jesús, de fet, cita allò que essencial del Decàleg bíblic. La resposta complau al qui fa la pregunta, però ell sembla voler anar més enllà. Jesús el mira amb estimació, amb tendresa. La mirada de Jesús i la càrrega d’aquell afecte impulsen a acollir la novetat que aquella persona sembla haver intuït en el Mestre. Jesús llavors fa la proposta: “Vés a vendre tot quant tens…” i “llavors torna i vine amb mi”… La resposta és el mateix Jesús: és Ell qui marca la diferència respecte a la resposta tradicional, vàlida però insuficient. Aquell home tenia por d’allò desconegut i s’estima més quedar aferrat en el present; perd el seu entusiasme inicial i s’apaga en una tristor que el deixa mustii. Passa de la carrera inicial a l’allunyament final: aquesta és la vivència miserable d’aquell qui s’enriqueix davant els homes i no davant Déu. El perill de la riquesa segueix essent una amenaça per a tots. Aquest fet es converteix en ocasió per a una advertència saludable a tota la comunitat eclesial. Les paraula de Jesús ha deixat com a gelada aquella gent, i desconcertats els deixebles… Però Jesús encara hi afegeix a la dosi, posant una comparació molt pròpia de l’estil oriental: ‘És més fàcil a un camell passar per un cós d’agulla que no a un ric entrar en el Regne de Déu’. Es tracta d’una hipèrbole (una exageració feta aposta), destinada a fer comprendre el missatge. Davant una dificultat real i considerable, la solució la dóna el mateix Senyor: “per a Déu tot és possible” (vegeu Gènesi 18, 14= Sara i Abraham). En aquest cas, aquell home ric va fracassar, però els deixebles ho han deixat tot per tal de seguir el Mestre. Així és com Pere pren la paraula, fent-ho notar a Jesús. Naturalment, hi ha una pregunta implícita. Jesús li anuncia una recompensa que es reparteix entre ‘el temps present’ i ‘el món futur’,. Als qui ho deixen tot se’ls promet cent vegades més. És ver que el seguiment requereix ruptures amb el propi programa de vida (propietat, família, professió…), però també és cert que no crea ‘inadaptats’ o persones sense punts de referència. Aquí podem entendre una al·lusió a la vida eclesial de la primera comunitat, on existia un fort sentiment de pertinença, i els seus membres s’anomenaven ‘germans’ entre ells. I l’afegit “juntament amb persecucions” recorda que, en aquesta dimensió del present, no podem allunyar l’ombra de la creu. El final d’aquest fragment és una sentència amb caràcter sapiencial que preveu una capgirada de la situació. És una crida a no creure’s mai dels qui ja han arribat, i a vigilar perquè el seguiment sigui sempre un compromís de vida. La Paraula m’il·lumina Per estar amb Jesús, cal que ens desprenguem de tot impediment. El seguiment feel de Jesús exigeix una llibertat interior que no existeix mentre els doblers dominin com amo la nostra vida. Els doblers són un tirà que bloqueja les nostres decisions per a una nova orientació de vida. Per això, Jesús – que coneix la força fascinant del diner – llança paraules tan dures contra la riquesa convertida en un impediment per una vida en plenitud. Si som esclaus del diner, trobarem dificultats per arribar a Déu, ja que estarem fermats a les coses, embruixats per elles… El fet de poder comprar tot el que volem dóna a la persona un sentiment semblant a l’omnipotència. Ara bé hi ha diferents classes de riqueses. Per una banda, hi ha aquella que sobrecarrega la vida i ens impedeix la dedicació als altres, la disponibilitat per al seguiment de Crist. Per altra banda, hi ha la riquesa que mereix la concentració de tots els nostres esforços, com la saviesa, que és do de Déu, o la recerca de la seva Paraula que ens il·lumina i orienta. Els doblers no han de ser “divinitzats” ni “exorcitzats” (maleïts). Per ell mateix no és ni bo ni dolent, perquè tot depèn de l’ús que es faci d’ells. Es poden convertir en font de preciosa ajuda als necessitats, com suggereix Jesús a l’home ric, i també pot – i això per desgràcia passa molt sovint – transformar-se en un perill real, i encara més, en una arma mortal. Aquí hi trobam la seva ambigüitat. La Paraula de Déu pretén almanco vacunar-nos contra l’encís fascinant del diner, reconduint-lo a la seva categoria de mitjà i no de fi. L’episodi del ric i la corresponent ensenyança de Jesús ens ofereixen unes regles clares per tal de jerarquitzar els valors, fer desaparèixer insídies i orientar la vida cristiana segons els dictats de l’Evangeli. Ens hem d’esforçar en aconseguir l’autèntica riquesa, la que ens ajuda a créixer, la que no està sotmesa a la “inflació”, la que comença en el temps i es consuma den l’eternitat. La vertadera riquesa en concreta en “la vida eterna”, la comunió plena i definitiva amb la Trinitat, el Déu-amor-sense-límits… Aquest és el vertader cent per u. Gràcies a Déu, la història dels deixebles ens ensenya que també es pot elegir el camí adequat…
La Paraula feta oració
Perdona-nos, Senyor, per la nostra mentalitat mercantilista, que envaeix també la nostra relació amb Tu, a més de la que mantenim amb els germans… Sembla que nosaltres et donam, perquè tu ens donis. Ens pareix que estàs lluny, com insensible als nostres problemes. Perdona, Senyor, que t’hàgim reduït a un “administrador delegat” del Regne dels cels. Ajuda’ns a calcular en termes de gràcia, que és gratuïtat, força d’amor, despreniment. Ajuda’ns a donar i a donar-nos sense càlcul, contents i feliços de poder-nos gastar perquè Tu siguis conegut i estimat. Sabem que en quant a generositat, no et supera ningú. Si, a més, pots donar-nos una mà perquè siguem capaços d’obrir la caixa de la nostra disponibilitat per a compartir amb els altres, molt millor! Ens sentirem de veres fills del Pare que és pròdig en amor per a tothom. Senyor, et demanam encara que ens alliberis d’una possessió de les coses que ens fa esclaus. Concediu-nos la capacitat d’un ús mesurat dels béns, considerant-los mitjans de la teva providència, per tal d’aconseguir l’objectiu: entrar en la vida, que ets Tu, que vius amb el Pare i l’Esperit per sempre. Amén.
