PREGÀRIA:
Desvetlla’ns Senyor
Desvetlla, Senyor, els nostres cors, que s’han adormit en les coses i ja no tenen força per a estimar. Desvetlla, Senyor, la nostra il•lusió, que se ha apagat en il•lusions fugisseres.
Desvetlla, Senyor, la set que tenim de Tu, perquè massa sovint bevem aigües amargues Desvetlla, Senyor, la fam que tenim de Tu, perquè les nostres menges ens deixem buits.
Desvetlla, Senyor, el nostre desig de felicitat perquè ens perdem en diversions caduques. Desvetlla, Senyor, el nostre silenci buit, perquè necessitem paraules de vida per a viure.
Desvetlla, Senyor, tot el nostre ésser, perquè hi ha camins que sols es fan amb els ulls obert per a reconèixer-te.
És Déu mateix qui fa camí amb nosaltres, per això, podem mirar cara a cara els nostres cansaments i els nostres temors i continuar caminant per les petges de l’esperança. Amb aquesta convicció us desitjo un sant Advent, tot esperant la vinguda del Senyor en el proper Nadal.
COMUNICACIONS I AVISOS
28-29 NOVEMBRE
– A la col·lecta feta fa dues setmanes per l’Església Diocesana vàrem recaptar a les nostres Parròquies la quantitat de 1.687’90 €.
– El pròxim dijous dia 3
– Exposició del Santíssim i una hora de pregària
– a la capella de les monges de la Puresa, (barri de Fartàritx).
– a les 20’30 h.
(preparada pel Grup d’Adoració nocturna )
– L’acte està obert a tots els feels.
PREGÀRIA:
Necessitava el silenci
T'asseguro que vaig tenir una urgent necessitat de desconnexió. Havia suportat una setmana tan pesada i dura que el silenci em reclamava: marxa, agafa la bicicleta i entra al bosc fins que el soroll desaparegui. Dit i fet. De bon matí, marxo de casa. Fa fred. No importa. Vaig pujant el camí de la serralada i entro en el bosc de pins i roures fins aquell racó de món que altres vegades m'ha acollit. Al costat de la font hi ha un banc de pedra. Abrigat com un esquimal m'assec i escolto… res! només sona més amunt el vent aquell que diuen que senyala canvi de temps.
Jesús Renau
PRIMER DIUMENGE
Estad siempre despiertos
Los discursos apocalípticos recogidos en los evangelios reflejan los miedos y la incertidumbre de aquellas primeras comunidades cristianas, frágiles y vulnerables, que vivían en medio del vasto Imperio romano, entre conflictos y persecuciones, con un futuro incierto, sin saber cuándo llegaría Jesús, su amado Señor. También las exhortaciones de esos discursos representan, en buena parte, las exhortaciones que se hacían unos a otros, aquellos cristianos, recordando el mensaje de Jesús. Esa llamada a vivir despiertos cuidando la oración y la confianza es un rasgo original y característico de su Evangelio y de su oración.
Por eso, las palabras que escuchamos hoy, después de muchos siglos, no están dirigidas a otros destinatarios. Son llamadas que hemos de escuchar los que vivimos ahora en la Iglesia de Jesús, en medio de las dificultades e incertidumbres de estos tiempos.
La Iglesia actual marcha a veces como una anciana «encorvada» por el peso de los siglos, las luchas y trabajos del pasado. «Con la cabeza baja», consciente de sus errores y pecados, sin poder mostrar con orgullo la gloria y el poder de otros tiempos.
Es el momento de escuchar la llamada que Jesús nos hace a todos. «Levantaos», animaos unos a otros. «Alzad la cabeza» con confianza. No miréis al futuro solo desde vuestros cálculos y previsiones. «Se acerca vuestra liberación». Un día ya no viviréis encorvados, oprimidos ni tentados por el desaliento. Jesucristo es vuestro Liberador.
Pero hay maneras de vivir que impiden a muchos caminar con la cabeza levantada confiando en esa liberación definitiva. Por eso, «tened cuidado de que no se os embote la mente». No os acostumbréis a vivir con un corazón insensible y endurecido, buscando llenar vuestra vida de bienestar y placer, de espaldas al Padre del Cielo y a sus hijos que sufren en la tierra. Ese estilo de vida os hará cada vez menos humanos.
«Estad siempre despiertos». Despertad la fe en vuestras comunidades. Estad más atentos a mi Evangelio. Cuidad mejor mi presencia en medio de vosotros. No seáis comunidades dormidas. Vivid «pidiendo fuerza». ¿Cómo seguiremos los pasos de Jesús si el Padre no nos sostiene? ¿Cómo podremos «mantenernos en pie ante el Hijo del Hombre»?
José Antonio Pagola
(Lucas 21,25-28.34-36)
Fem la vida un xic més amable i atractiva?
Diumenge 1r d’Advent
Josep Llunell
A què es va dedicar Jesús?
Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu.
Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món
–Déu vol que les coses canviïn
–Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom. Jesús anomena això el Regne de Déu. Cal estar atents a la seva vinguda.
Cal viure desperts –obrir els ulls del cor
–desitjar, ardentment, que el món canviï i millori
–creure en aquesta bona notícia
–canviar de manera de pensar i d’actuar
–viure buscant i acollint el Regne de Déu.
No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa
–“vigileu”
–“estigueu atents a la seva vinguda”
–“visqueu desperts”
Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos.
Viure desperts significa:
–no caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.
–no permetre que el nostre cor s’endureixi.
–no limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor.
Cal desvetllar activament la nostra esperança.
Viure desperts significa:
–viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.
–atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots. Viure desperts significa:
–viure amb passió la petita aventura de cada dia.
–no desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.
–seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva.
Viure desperts significa: –desvetllar la nostra fe.
–buscar Déu en la vida i des de la vida.
–intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui. –descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.
–viure pendents no sols dels nostres projectes –tantes vegades discutibles
– sinó atents al gran projecte de Déu.
Són realment aquestes les nostres actituds? I si ho són, en què es nota? Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?
Penseu que podrien ser ajuda per algú?
