Per  a  la   SETMANA   SANTA     anar   a   :   

 

http://www.confraries.es/

 

VIDA, MORT…

 

La gran dificultat, quan parlem de vida i de mort, rau en que utilitzem les mateixes paraules per a expressar conceptes completament diferents. Tan contradictoris, que es poden donar la mort en una vida fisiològica molt saludable, i es pot donar la Vida definitiva en la vida més deteriorada i inclòs en la mort biològica. Si apliquem el concepte adequat en cada cas, canviem el text fins a fer-li dir el contrari del que vol dir.

 

Al final ja de la Quaresma i quan entrarem en la contemplació dels esdeveniments de la Passió i mort de Jesús, té ple sentit que ens preparem mirant de dilucidar què és vida i què és mort per a Jesús…

 

El relat d'aquest diumenge és simbòlic. Els tres germans representen la nova comunitat. Jesús està totalment integrat en el grup pel seu amor a cadascun. Els membres de la comunitat tenen cura uns dels altres.

 

La manca de lògica del relat ens porta a sortir del literal. Si Jesús hagués pretès salvar la vida biològica de Llàtzer, hagués corregut de pressa a curar-lo. Més fàcil que ressuscitar-lo. Però la seva intenció no és curar la malaltia de Llàtzer sinó mostrar la Vida en ell. Per això, espera a que la mort estigui confirmada en rotunditat (quatre dies, ja fa olor).

 

Si continuem demanant si Llàtzer ressuscità o no físicament, és que encara seguim a la banda dels morts, perquè la nostra preocupació segueix essent la vida biològica.

 

L'alternativa no és: aquesta vida, només aquí baix,… o l'altre vida després, però continuació d'aquesta.

 

L'alternativa és : vida biològica sola, o Vida definitiva durant aquesta vida i més enllà d'aquesta vida….

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE V QUARESMA

 

Un comentari de tot el text és difícil. Es pot parlar de l’amistat i del patiment de Jesús davant el dolor de les germanes…

-El ritme d’aquests últims diumenges: La samaritana i els samaritans es van apropant a Jesús fins que creuen en ell…

-El mateix passa amb el cec de naixement…

-L'episodi de Jesús amb Marta, reflecteix aquest creixement intern de Jesús, que arriba fins a la confessió de fe.

En tots tres passatges s’entrellacen la vida quotidiana i el misteri de Déu, la realitat i la transcendència.

 

Des de què a Jesús els dirigents jueus el volen apedregar, Jesús amb els seus deixebles passen a viure a l’altre banda del Jordà, en territori no jueu. Anar a Jerusalem és un perill real (Betània és a prop de Jerusalem i en territori jueu). Pels seus amics, Jesús anirà a casa de Marta i Maria. Fins i tot, un dels deixebles afronta la possibilitat de morir també amb el seu Senyor.

Marta, como nosaltres, ha de purificar les seves actituds cristianes. Ha d’aprendre a passar del dolor a l’esperança, de l’amistat a la fe, del coneixement a la saviesa de cor, del misteri a la confessió de Jesús com a Senyor de la vida. I sobretot ha de sortir a rebre Jesús, que ja ve a casa seva.

Jesús va a trobar-se amb les germanes i amb el germà, amb els amics. Se sent responsable de la vida dels seus

En el diàleg amb Marta, les paraules de Jesús la van portant més enllà de sí mateixa, la van portant a veure la vida i la mort amb uns altres ulls, amb una altra mirada.

Les primeres paraules de Marta són com una constatació d’amistat i confiança en Jesús, com a Senyor de la vida: si haguessis estat present, “el meu germà no s’hauria mort”; i alhora una queixa per la seva absència: no hi era en el moment de la mort.

La resposta de Jesús és taxativa: “el teu germà ressuscitarà”, però Marta l’entén des de la concepció dels jueus que creien en la resurrecció: “ja sé que ressuscitarà al darrer dia”, quan acabi el món. És una cosa tan llunyana que no ofereix cap consol. Per això les paraules de Jesús no arriben al cor de Marta, que respon fredament com si recités el catecisme.

 

Ara Jesús s’explica i comença a parlar de sí mateix com a resurrecció i vida. Com és la Resurrecció, els qui creuen en ell, “encara que morin, viuran”. I com és la Vida, els qui creuen en ell “no moriran mai més”. Tindran la vida de Jesús, que és la Vida de Déu. Al NT es diu de Jesús una cosa que mai, en cap temps i lloc, no s’ha dit de ningú altre: “que ressuscitarà com el primer de molts germans”. Uneix les nostre vides a la seva. Nosaltres vivim d’aquesta promesa.

Finalment s’adreça a Marta i li demana una actitud de fe: “ho creus això?”. Marta fa una preciosa professió de fe en Jesús, com ho va fer Pere en una altra ocasió: “sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món. La pregunta de Jesús a Maria, la fa a tots els cristians al llarg de les nostres vides, i cadascú ha de respondre per sí mateix aquesta pregunta del Senyor. La nostra resposta és dir-li que la nostra vida està a les seves mans, on la posem amb tota confiança i goig.

 
Jesús es commou amb els plors de Maria, es commou en arribar al sepulcre. L’amistat d’aquests germans, com la nostra amistat amb ell, commou el seu cor.

Ignasi Vila sj

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AIXÍ VULL JO MORIR…

Jesús mai va amagar el seu afecte cap als tres germans que viuen a Betània. Segur que són els qui l'acullen a casa sempre que puja a Jesrusalem. Un bon dia, Jesús reb un encàrrec: el nostre germà Llàtzer, “el teu amic”, està malalt. Al poc temps, Jesús se'n va cap al petit llogaret.

Quan arriba, Llàtzer ja és mort. Maria, la germana més jove, quan el veu, es posa a plorar. Ningú la pot consolar. Quan veu plorar la seva amiga i els jueus que l'acompanyen, Jesús no es pot contenir. També ell, ensems “es posa a plorar”. La gent comenta: “¡Com l'estimava!.

Jesús no plora només per la mort d'un amic estimat. Se li romp l'ànima quan sent la impotència de tots davant la mort. Tots portem en el més pregó del nostre esser un desig insaciable de viure. ¿Per què tenim que morir? ¿Per què la vida no és més feliç, més llarga, més segura, més vida?

L'home d'avui, com el de totes les èpoques, duu clavada una pregunta dins el seu cor, la més inquietant i difícil de respondre: ¿Què serà de tots i de cadascun de nosaltres? No val enganyar-nos. ¿Què hi podem fer? ¿Rebel·lar-nos? ¿Deprimir-nos?

Sense cap dubte, la reacció més generalitzada és oblidar-nos i “anar tirant”. Però, ¿no està l'esser humà cridat a viure la seva vida i a viure-se a ell mateix amb lucidesa i reponsabilitat? ¿Només al nostre final, ens hem d'apropar de forma inconscient i irresponsable, sense prendre postura?

 

Davant del misteri últim del nostre destí no és possible apel·lar a dogmes científics ni religiosos. No ens podem guiar més enllà d'aquesta vida. Honesta sembla la postura de l'escultor Eduardo Chillida al qual en certa ocasió vaig sentir dir: “De la mort, la raó em diu que és definitiva. De la raó em diu que és limitada”.

Els cristians no sabem de l'altra vida més que els altres. Nosaltres també ens hem d'apropar amb humilitat al fet obscur de la nostra mort. Però ho fem amb una confiança radical en la Bondat del Misteri de Déu que albirem en Jesús. Aquest Jesús al qual, sense haver-lo vist, estimem i, sense veure-lo encara, li donam la nostra confiança.

Aquesta confiança no es pot entendre des de fora. Només pot ser viscuda pel qui ha respost, amb fe senzilla, a les paraules de Jesús: “Jo som la resurrecció i la vida. ¿Creus tu això?” Recentment, Hans Küng, el teòleg catòlic més crític del segle vint, prop ja del seu final, ha dit que per a ell morir-se és “descansar en el misteri de la misericòrdia de Déu.

Així vull morir jo…

José Antonio Pagola

L’actualitat de l'evangeli, tan apassionant com dolorosa i criminal.

Diumenge 5è de Quaresma.
Josep Llunell

El tema central d’aquest tema evangèlic és la vida. La vida i l’amistat.
És el triomf de la vida sobre la mort com efecte d’un amor intens. D’una amistat introntolable.
És l’amor d’un amic que estima tant Marta, Maria i Llàtzer que no suporta el seu dolor, la seva pena, les seves llàgrimes, el seu dol.
I s’emociona i plora al palpar de prop l’absència de l’amic mort.

La lliçó és ben clara: la humanitat de Jesús és sempre font de vida.
Jesús va ser una persona humana tan profundament bona, fidel a l’amistat, tan entranyable, que no va poder suportar el sofriment dels seus amics, possiblement els amics als que més va estimar en aquesta vida.
Per això va retornar la vida a Llàtzer.

Estem parlant de vida sense qualificatius.
Les religions i les seves teologies no han cessat de posar-hi adjectius, a la vida: l’han qualificada de “sobrenatural”, “divina”, “religiosa”, “consagrada”, “espiritual”, “eterna”… I les teologies li han donat tanta importància als adjectius, que, posem per cas, en nom de la vida eterna no han dubtat en prendre la vida física a molta gent, assassinant-los. Això és el que han fet –i encara ho fan– els religiosos fanàtics.

Pot haver-hi aberració més gran?
Pot haver-hi una negació més brutal de Déu i de l’home? De l’Amor i de la persona?
I no oblidem que, en el capítol 11 de l’evangeli de Sant Joan, després del relat de Llàtzer, acaba tot seguit amb aquesta patètica sentència: “Aquell dia acordaren matar Jesús.” Joan 11, 53.

Jesús dona vida. I vida eterna.
Aquella forma jueva d’entendre i dirigir la religió:
–dona mort
–provoca mort
–causa mort.

I la història ha seguit.
La història continua.
La història es repeteix i s’agreuja.
Des dels inquisidors als talibans, passant per tots els que per motius religiosos amarguen la vida de la gent, fins i tot són capaços de matar.

L’actualitat del capítol 11 de Sant Joan segueix sent tan apassionant com dolorosa i criminal.

 

 

PREPARANT   LA   SETMANA   SANTA:  

LES SET PARAULES

Mons. Sebastià Taltavull i Anglada

Setmana Santa

 

1a Ni els assots, ni les espines, ni els Claus m’han pogut emmudir per dir: Pare perdoneu-los que no saben pas el que fan (Ll. 23,34)

Ha deixat dit que ens estimem. Aquest és el seu testament. Les paraules pronunciades en el darrer sopar, «estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat», ara reben la confirmació del seu propi testimoniatge quan l’amor arriba a l’extrem del perdó. Jesús no sols ens demana que l’oferim, sinó que ell mateix ens el dóna. Perdona sense límit perquè estima sense límit, fins a lliurar la seva vida per amor. L’ideal evangèlic de l’amor a l’enemic pronunciat amb tanta força durant la seva vida, ara arriba a la seva més perfecta coherència. És la crida a no fabricar-nos un cristianisme a la nostra mida, sinó a la seva, al seu estil i exemple, un cristianisme cristià. Amb el perdó envers els qui el maten està obrint el camí que han entès i seguit els màrtirs, fent-lo transitable per a tots els qui creuen que hem de seguir els mateixos passos de Jesús.

 

2a Vaig escoltar el lladre, vaig perdonar Maria i també perdonaré els qui estiguin ben penedits. En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al Paradís (Ll. 23,43)

Feta pel mateix Jesús, estem davant la canonització més ràpida de la història. Es pot ser sant en un obrir i tancar d’ulls. Un condemnat, com Jesús, ha estat tocat per ell en el seu cor i descobreix com la injustícia és carregada sobre el qui és innocent. Mai no és tard per tornar als camins de l’Evangeli. La trobada amb Jesús dóna una orientació decisiva a la seva vida i s’omple del goig de l’esperit -que també lliurarà com Jesús- quan veu la seva condemna reconvertida en salvació eterna per un gest gratuït d’amor. Qui ho pot entendre? La justícia de Déu no és com la dels homes. Quins camins tan diferents els seus dels nostres! Si la Setmana Santa ens ajudés a recuperar aquells que condemnem i aquells que són condemnats al nostre costat! Deixem que Jesús ens miri amb el mateix afecte. La seva mirada salva i demana a canvi la nostra més sincera conversió.

 

3a Dona, aquí teniu el vostre fill . (Jn 23,34) Estimat deixeble aquí tens la teva mare. Per la Mare s’arriba al Pare.

Jesús pateix la solitud, però no la vol per a ningú. Ens fa mereixedors d’un amor que no podem oblidar i que manté ferma la nostra confiança. Dirigint-se a la seva mare, escoltem les seves entranyables paraules de fill. Com el nen que se sent segur en els seus braços, entenem que el nostre cor no pot ser ambiciós ni els nostres ulls altius, que la nostra vida si vol assemblar-se a la seva no pot obsessionar-se amb pretensions de grandesa. Jesús, a la creu, ens fa el do de la mare quan abans per a ella ja ens ha convertit en un do seu. A Jesús l’omple de consol que experimentem l’acollida amorosa de la seva mare Maria i el conforta veure que al nostre costat no es troba sola. Aquest miracle es repeteix constantment en moltes de les nostres cases, en el silenci d’una vida cristiana que no fa apologia del dolor ni espectacle dels sentiments més íntims.

 

****************

 

 

PROGRAMA  DE   SETMANA   SANTA

–  PRESENTACIÓ  DIA   29   març  2017   a   les   20'00 hores:   CAN   VALLESPIR…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per  a  consultar   el  Programa   de   la   Setmana   Santa   anau   a   aquí:  

 

*********************

******

 

COMUNICACIONS    1-2 ABRIL

 

1. Dimecres dia 5, a la parròquia dels Dolors a les 8 de l’horabaixa tindrem la Celebració comunitària del Sagrament de la Reconciliació.
   

2. Amb aquest motiu se suprimeix la missa a la dita Parròquia.
   

3. Dijous a les 20’30 hi haurà una hora de Pregària amb exposició del Santíssim a la capella de les Religioses de la Puresa a Fartàritx. Organitza el Grup d’Adoració Nocturna.
   

   Pregària 6 AbriL

   Exposició Santíssim.

   Cant d’entrada: Pietat, oh Déu

   Reso de Vespres: .

   Antífones: Temps de Quaresma.

   Lectura breu i responsori:

   Magnificat: La meva ànima canta al Senyor

   Pregàries

   Oració personal

   Cant: Jo crec en Vós, bon Déu

   Pregàries comunitaries.

   Amoris Leatitia: 75 – 79 (lectura)

   Cant: Pange Lingua

   Benedicció.

   Cant final: Salve Regina

4. Dissabte que ve dia 8, comencen els actes de la Setmana Santa. A les 20’30 h. hi haurà l’Acte inaugural amb el sermó a càrrec del coremer Mn. Bartomeu Català, director del Projecte Home, i un concert de la Banda de Música de Manacor amb la coral del Conservatori Municipal de Manacor i la Coral de Fartàritx. Serà en el Convent de Sant Vicenç Ferrer. Aquest dia se suprimeix la missa en el Convent.
   

5. 5- El diumenge del Ram la benedicció dels rams i palmes de la Parròquia dels Dolors que es fa a sa Bassa serà a les 11’45 en punt.

6- El dimecres sant, com cada any, anirem a la Seu a participar de la solemne Missa crismal. Partirem amb autocar a les 17’30 h. Les persones interessades en participar-hi convé que vos apunteu a qualsevol de les tres parròquies abans o després de les misses o en hores d’oficina. El preu vuit euros.

7- Vos recomanam agafar el nou full Parroquial Lluerna i el programa de setmana santa.

 

*****************