Corpus Christi – Temps Ordinari
Per entendre l’Eucaristia hem de recordar la vida de Jesús, sobre tot el que diem Dijous Sant, la Passió i Mort de Jesús (Divendres Sant) i la Resurrecció (diumenge de Pasqua)
Dijous Sant
De fet la festa d’avui (Corpus) és reviure el misteri de l’últim sopar en un context de “temps ordinari”. Allò que diu Joan: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem”, es refereix a donar la vida amb un amor i desig immens. I ho fa d’una manera simbòlica, incruenta. Reparteix el pa i el vi, que simbolitzen el seu cos (la seva persona) i la seva sang (la seva vida), i es dóna com aliment.
El símbol de l’aliment és clau en la seva doble dimensió personal i social, de comunió amb Ell i amb els germans, d’aliment que nodreix i de menjar-àpat que uneix, solidari, fraternal (el Regne de Déu és com un banquet). El metabolitzem per significar que és cos del nostre cos; i el mateix pa i el mateix vi es dóna a tots com a símbol d’amor i que tots posseïm la vida de Jesús
El cos i la sang per separat, com es donarà al dia següent en la seva mort: el cos clavat a la creu i la sang (tota) vessada per nosaltres. (“Del seu costat va sortir sang i aigua”).
La festa d’avui vol ser, tota ella, d’agraïment, sense el transfons de dolor d’aquell primer dijous sant, i de joia pel símbol extraordinari que ens deixà i manté viva la vida cristiana dels creients i de l’Església.
Divendres Sant
L’Eucaristia d’aquest dia en la vida de Jesús és cruenta. És simbòlica en l’amor, en la donació, però és dolorosa en el patiment i en la crueltat. Les paraules de Jesús a la creu són també paraules eucarístiques: de comunió amb el Pare, de perdó als qui el clavaven a la creu, d’acolliment, … L’amor més gran és el d’aquell que dóna la vida pels seus amics. La mort de Jesús és l’acceptació amorosa de la seva condició humana. Jesús mor perquè nosaltres morim i perquè nosaltres matem. I Ell vol posar amor en aquesta doble condició nostra.
Quan parlem de l’Eucaristia com a sacrifici, estem recordant aquell divendres sant, aquella passió i aquella mort. Sacrifici significa “fer sagrada una realitat”, en aquest cas, la mort. És posar en mans de Déu aquell lliurament fins a la mort, donant un sentit únic a allò que es fa amb estima.
La Resurrecció de Jesús
En l’Eucaristia participem de la vida del Senyor ressuscitat. El ressuscitat és qui està present enmig nostre quan celebrem l’Eucaristia.
L’Evangeli d’avui (Jo 6, 51-58) s’ha d’entendre des de la Resurrecció de Jesús. Jesús explica quina és la seva acció en l’Eucaristia. Primerament contraposa el mannà, el pa que menjaren els seus avantpassats al desert, amb el pa que Ell dóna. Els primers van morir; en canvi, els qui mengen aquest pa (la meva carn), viuran per sempre. A continuació presenta el “nou pa”:
-és un pa que fa viure per sempre, pa que dóna la vida eterna, la seva vida
–és un pa que dóna vida al món, que fa que el món visqui
-només té vida el que participa de l‘Eucaristia. Qui no menja la meva carn ni beu la meva sang, no pot tenir vida (la vida per sempre)
-qui menja la meva carn (…) jo el ressuscitaré a l’últim dia
-qui menja i beu està en mi i jo en ell, segueix en comunió amb mi i jo amb ell
-com jo visc gràcies al Pare, igualment qui em menja viurà gràcies a mi.
Jesús està vinculant la seva presència i el seu do a aquells que participen de l’Eucaristia, i ho fa amb els seu Esperit. Menjar la seva carn i beure la seva sang és un llenguatge simbòlic, com el del dijous sant, i ho confirma l’evangelista al verset 63 del mateix capítol 6è: “És l’Esperit qui dóna vida, la carn no serveix de res”… L’Esperit és qui divinitza les realitats humanes humanitzadores, qui converteix el pa i el vi en el cos i la sang del Senyor ressuscitat, qui uneix els qui participen del cos i la sang de Crist.
Donem gràcies a Jesús pel do immens d’amor que ens va deixar, per acompanyar-nos “dia rere dia fins a la fi del món”, per invitar-nos a fer real la seva vida en les nostres vides.
Ignasi Vila, sj.
