ACTIVITATS EXTRES

LECTIO DIVINA DIMECRES, 2 MAIG 2018 20'30 .- CAN VALLESPIR

Lectures

Fets dels Apòstols 10, 25-26.34-35.44-48
Salm 97
I Joan 4, 7-10
Evangeli de Joan 15, 9-17

Introducció

Ens acostam avui al cor del missatge de Jesús i a la motivació més profunda de tota la seva vida. L’evangeli, així com també la primera carta de Joan, coincideixen en el seu contingut, i ens parlen de l’amor. Ambdues lectures concorden en subretxar que l’origen de tot amor es troba en el Pare i a través de Jesús es manifesta als creients, que han de respondre a aquest do gratuït estimant-se mútuament.

El llibre dels Fets dels Apòstols ens ajuda a aprofundir encara més en aquest misteri, quan afirma que l’amor de Déu no coneix fronteres, i el salm responsorial acaba de completar aquest quadre afirmant que el Senyor és feel i per això no pot deixar de banda la seva misericòrdia envers Israel. Nosaltres que hem estat privilegiats amb aquesta experiència, hauríem de deixar-nos sempre omplir més i més per ella.

Llegim i comprenem

La pàgina de l’evangeli de Joan que llegim avui és la continuació immediata de la que proclamàrem diumenge passat. Allà Jesús demanava als seus deixebles que es mantinguessin units amb Ell com les sarments amb el cep, i ara concreta un poc més allò que això significa.

La unió entre Jesús i el creient, a semblança de la que existeix entre Ell mateix i el Pare, és una comunió fonamentada en l’amor i que s’ha d’expressar en el compliment del manament nou. Aquesta relació, qualificada per Jesús com “amistat”, és font d’alegria i de bons fruits.

Evangeli de Joan 15, 9-17

“Jo vos estim tal com el Pare m’estima. Siau feels a l’amor que vos tenc. I esser feels a l’amor que vos tenc vol dir complir els meus manaments, com jo he complit els del meu Pare i som feel al seu amor. Vos he confiat aquestes coses perquè vos alegreu amb mi, i així la vostra alegria sigui completa.

El meu manament és aquest: que vos estimeu uns amb els altres tal com jo vos he estimat. No hi ha prova més gran d’amor que donar la vida pels amics. I vosaltres sou amics meus, si feis lo que jo vos man. No vos vull tractar de criats, perquè un criat no està al corrent de lo que fa el seu senyor. A vosaltres vos consider amics, perquè vos he comunicat tot allò que he rebut del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu triat a mi. Som jo qui vos he escollit, per confiar-vos la tasca d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que duri per sempre. I sé cert que el Pare vos concedirà tot quant li demaneu en nom meu. Només vos recoman una cosa: estimau-vos”.

Descobriguem què diu el text

Comparant aquest passatge amb el que llegíem diumenge passat, descobrirem que empra algunes de les mateixes expressions (‘mantenir-se’, ‘donar fruit’), però llavors també n’hi posa de noves (‘estimar’, ‘amor’, ‘manament’). No és fàcil seguir bé què ens vol explicar Joan, perquè enganxa diversos temes. Tots encalcen una mateixa finalitat: descriure els trets (característiques) del vertader deixeble.

Amb el que llegíem diumenge passat, ja sabem que una d’aquestes característiques és ‘mantenir-nos units amb Jesús’ i ‘donar fruit’; però avui ens aclareix en què consisteixen. Per a poder romandre units a Jesús cal romandre en el seu amor. Repassem totes les vegades que surten al text les paraules ‘estimar’ o ‘amor’, i així podrem entendre molt millor quina casta de relació vol establir Jesús amb els seus deixebles i podrem respondre a aquestes preguntes:

De quina casta d’amor es tracta aquí?
D’on prové aquest amor?
Quina és la seva màxima expressió?

Es parla aquí d’un corrent d’amor que comença en Déu i a través de Jesús arriba als deixebles, que són estimats amb la mateixa mesura amb que Ell és estimat pel Pare. Jesús vol que els seus seguidors participin de les seves motivacions més profundes i facin la mateixa experiència d’amor i d’obediència que l’ha vinculat tan estretament amb el Pare. Per a això, Jesús els demana que complesquin els seus manaments, que s’inclouen en un sol manament, i que Joan posa dues vegades en el text, fet que indica la seva importància.

De quin manament es tracta?

Seguint l’ordre de l’escrit, Jesús convida a dona una passa més i a perllongar aquest corrent d’amor demanant als seus que s’estimin mútuament, amb el mateix amor amb que Ell els ha estimat.

¿No serà aquest el fruit que hauran de donar a voler els qui es mantenen units a Ell?

Aquí ens ajudarà molt rellegir el trosset de la primera carta de Joan que hem proclamat com a segona lectura, ja que és el millor comentari que es pugui fer a lo que Jesús diu avui a l’evangeli.

Jesús es vol compenetrar totalment amb els seus, i això els proporcionarà al mateix temps una estreta comunió amb Déu Pare i, a la vegada, els impulsa a viure entre ells aquest mateix amor que hen rebut gratuïtament.

¿Amb quina paraula explica Jesús aquesta vinculació amb els creients? Per què? Quines altres coses diu sobre la seva relació privilegiada amb els deixebles?

Sentir-nos amics de Jesús i no criats o esclaus, sentir-nos estimats des del cor de Déu, elegits per Ell sense cap mèrit propi, enviats a donar un fruit que duri… hauria de fer-nos comprendre de bon de veres fins a quin punt estam estretament units amb Ell d’una manera nova. I ara, posem-nos a reflexionar sobre aquesta realitat que Jesús ens fa viure.

Contemplam i il·luminam la vida

El bessó, el cor, el centre de l’evangeli és, sense cap dubte, l’amor. Però no es tracta d’un amor qualsevol. Per desgràcia, aquesta paraula ja la tenim massa gastada de tant d’emprar-la per parlar de coses tan diferents i a vegades fins i tot oposades…

N’hi ha que diuen ‘amor’ a un pressentiment, o a un apassionament passatger, o a qualsevol casta de relació sexual, al sexe ‘pur i dur’. L’amor de que ens parla Jesús és una altra vivència totalment diferent; nosaltres, com a seguidors i amics seus, som convidats a mantenir-nos, a romandre en Ell per a poder produir aquells bons fruits que maduren quan es posa en pràctica el seu manament.

* * * * *