Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!
Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes
(POWER-POINT)
Els cristians d’avui, ens les creiem les Benaurances?
¿Què tenen a veure les pràctiques religioses sense una reforma real de la vida de cadascú?
Pràcticament, res.
El que salva no són les pràctiques sinó la conversió.
És a dir:
d’egoistes passar a generosos
de vanitosos passar a senzills
de garrepes passar a compartir
i així, successivament.
¿És aquesta la nostra conducta habitual
o no ho és?
Resar un Parenostre és fàcil.
Compartir el que tenim, no ho és gens.
6º diumenge Temps ordinari (C)
EVANGELI
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 6,17.20-26
Jesús i les multituds
17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18 per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19 Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'ell una força que guaria tothom.
Benaurances i malaurances
(Mt 5,1-12)
20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
–Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!
21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!
Paraula de Déu.
Jr 17,5-8 1 Co 15,12.16-20 Lc 6,17.20-26
El Regne de Déu
“El Regne de Déu és per a vosaltres”. Què és el Regne de Déu? El Regne de Déu no és un premi de consolació per a aquells que ho passen malament! El Regne de Déu no és aconseguir un ajustat equilibri entre el dolor d’aquest món i el goig i felicitat de l’altre. El Regne de Déu no és una mera promesa, que no es realitzarà fins al món futur.
El Regne de Déu és quelcom present. El Regne de Déu és el projecte de Déu per a la humanitat, és el desig de Déu de felicitat per a tothom, i especialment per als que ho estan passant malament.
El Regne de Déu és ja present entre nosaltres. Jesús mateix ho va dir en algunes ocasions, el Regne de Déu és entre vosaltres, és dintre de vosaltres. El Regne de Déu és el mateix Jesús, que entre nosaltres, realitza el projecte, el desig de Déu. La vinguda de Jesús és Regne de Déu. Ell el va començar a realitzar.
Cap al Regne de Déu
El Regne de Déu no és un estat. sinó un procés; no és una situació, sinó un dinamisme; no és una pura promesa, sinó un compromís. És el projecte al que Déu s’hi ha compromès i, per això, ens va enviar el seu Fill, Jesús de Natzaret, que el va anar realitzant. I Jesús ens ha comunicat el seu Esperit, perquè mogui els nostres cors a seguir col·laborant-hi. El Regne de Déu és la tasca dels seguidors de Jesús. Jesús va dirigir la seva mirada bondadosa, el seu cor obert i el seu gest acollidor als pobres, als qui ploraven, als famolencs i als menyspreats.
Feliços vosaltres…Ai de vosaltres!
Amb Jesús, els pobres, els qui ploren, els famolencs, els menyspreats estan d’enhorabona, són benaurats, són feliços, perquè el projecte de Déu va dirigit en benefici d’ells. Aquesta és la Bona Notícia!
I l’evangelista Lluc vol reblar aquesta bona notícia, a tots aquests, amb un dur advertiment als qui es situen al marge del projecte de Déu; es més, l’ obstaculitzen, quedant-se en la soledat i l’engany dels seus diners, amb la rialla buida i superficial del seu benestar individualista, amb el fred plaer del seu estómac saciat, i amb l’afalac dels seus, sovint interessats, admiradors.
Conversió i compromís
Però sempre hi ha, per a tots aquests, la possibilitat d’ entrar a la dinàmica del Regne de Déu, sempre hi la possibilitat de col·laborar al projecte del Regne, de convertir-se al Regne de Déu anunciat per Jesús.
Sempre hi ha aquesta possibilitat, per a tots aquells que tenen sobrats recursos, si viuen austerament per ajudar a poder fer que els pobres ho siguin menys i tinguin els suficients recursos. Sempre hi ha aquesta possibilitat per a tots aquells que viuen contents i eufòrics per la seva bona sort, si es solidaritzen amb els qui ploren, perquè se sentin confortats. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui se senten ben satisfets i saciats, si amb la seva sobrietat poden ajudar a satisfer la fam d’altres. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui viuen afalagats per la bona fama i prestigi, si es mouen per defensar i promoure la dignitat dels marginats, menyspreats i rebutjats pel motiu que sigui.
Nosaltres portem dins nostre l’Esperit de Jesús Ressuscitat, sigui la que sigui la situació en la que ens trobem. I l’Esperit de Jesús ens empeny a fer Regne de Déu, benaurança i felicitat al nostre món. La Paraula que hem escoltat i l’aliment i beguda que prendrem ens hi compromet. El pa i el vi de l’eucaristia són aliment i beguda de solidaritat. És Jesús mateix! És Regne de Déu!
Francesc Xicoy, sj.
FELICITAT
Podem llegir i escoltar cada cop més sovint notícies optimistes sobre la superació de la crisi i la recuperació progressiva de l'economia.
S'ens diu que hi ha creixement econòmic, però ¿Creixement de què ? ¿ creixement per a qui ? No s'ens informa de tota la veritat del que passa.
La recuperació econòmica va endavant consolida i perpetua la “societat dual”. Un abisme cada cop més gros entre els que poden millorar son nivell de vida amb seguretat i els que queden despenjats, sense feina ni futur dins aqusta vasta recuperació econòmica.
De fet, creix alhora un consum ostentós i provocatiu dels cada cop més rics i la misèria i inseguretat dels cada cop més pobres.
La paràbola de l'home ric “que es vestia de porpra i lli i celebrava festes esplèndides cada dia” i del pobre Llàtzer que esperava satisfer la fam amb les miques que queien de la taula del ric, ès una realitat en la societat dual.
Entre nosaltres existeixen “mecanismes econòmics, financers i socials” denunciats pel Papa, “els quals manejats per la voluntat del homes, funcionen de manera quasi automàtica, i fan més rígides les situacions de riquesa dels uns i pobresa dels altres”. Un cop més consolidem una societat desigual i injusta.
Podem donar explicacions tècniques, però quan el resultat que es constata és l'enriquiment sempre més gros dels ja rics i l'enfonsament dels més pobres, es consolida la insolidaritat i la injustícia.
A les benauraces, Jesús adverteix que un dia es girarà la sort dels rics i la dels pobres. Pot ser hi hagi també avui bastants que, com Nietzsche, pensin que aquesta actitud de Jesús és fruit del ressentiment i la impotència de qui no pot assolir la justícia i demana venjança divina.
Tanmateix, el missatge de Jesús no neix de la impotència d'un home derrotat i ressentit, sinó de sa visió intensa de la justícia de Déu, que no pot permetre el triumf final de la injustícia.
Passats vint segles, la paraula de Jesús segueix essent decisiva per als rics i per als pobres. Paraula de denúncia per a uns i promesa per als altres. Segueix viva i ens interpel·la a tots.
