clicar
(POWER-POINT)
Els digué: Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts,
i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats,
començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.
I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès.
Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
COMUNICACIONS:
.- Dijous 6 de juny, pregària amb exposició del Santíssim
. a l’església de Fartàritx a les 20:30h.
. organitza grup Adoració Nocturna. Recordam que és un acte obert a tothom.
– Diumenge 9 de juny, Pentecostés, celebrarem la festa del Sant Crist a la parròquia dels Dolors a les 20:30h.
Presidirà l’Eucaristia i predicarà mn. Joan Perelló.
7º Diumenge de Pasqua. – L'Ascensió del Senyor (C)
EVANGELI
Mentre els beneïa, era emportat amunt cap al cel.
+ Conclusió del sant evangeli segons sant Lluc 24,46-53
|
46 Els digué: –Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, 47 i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. Ascensió de Jesús 50 Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu. Paraula de Déu.
|
LECTIO DIVINA
PREGUNTES.
– Què vol dir ascenció…???
– Què diuen els evangelis…
– Que pot significar per a nosaltres …
CAN VALLESPIR, 29 MAIG 2019
(clicar sobre imatges)
Ac 1,1-11 Ef 1,17-23 Lc 24,46-53
L’ASCENSIÓ DEL SENYOR PREPARADA PER “QUARANTA DIES D’EXERCICIS”
Les contemplacions de l’Ascensió de Lluc, tant a l’evangeli, com en els Fets dels Apòstols, em fan pensar en una mena d’Exercicis Espirituals que el Ressuscitat proposa i “acompanya” als seus íntims.
El Ressuscitat els ajudarà a fer el pas del “coneixement extern” al “coneixement intern” del Senyor, el pas de comprendre’l com a “Jesús històric” a reconèixer-lo com el “Crist de la fe”.
Lluc ens fa contemplar el procés interior dels deixebles (per exemple a Emmaús, a l’aparició al cenacle, etc). Serà un procés lent, ple de consolacions i desolacions, de llum i foscor, de fe i dubte, de “veure” i “no veure”. El pas d’entendre de manera molt superficial, a la “il·luminació” mística.
1. Prou que coneixien a Jesús “per fora”
I Déu-n’hi do com el coneixien i estimaven! Amb ell varen fer moltes vegades l’experiència de la solidaritat: no podran oblidar mai quan els pocs pans arribaren a tots, i ells descobriren que era possible una humanitat de germans… sense pobres i rics…!
Feren l’experiència de trencar situacions endimoniades, de “desdimoniar” persones “posseïdes” de mals esperits, d’humanitzar els infrahumans, els trencats per dintre…
Experimentaren que era possible incloure els exclosos de la societat: l’estranger, com el Centurió o la Cananea; el leprós de qui tothom fuig (“que no ens contamini!”); els publicans i pecadors, amb els quals seu a taula…; els “últims” que per a Ell són els primers!
Amb Jesús sentiren que Déu no era “enemic” a qui calia “apaivagar”…, i que tampoc no ho eren els proïsmes.
Amb Jesús “tocaren” Déu, el sentiren al costat, el respiraren, l’experimentaren. Els envaí la pau i reconciliació, i perceberen que al seu entorn s’anava creant una nova humanitat. Realment era un gran profeta, el fill de l’Home, el Messies.
2. Però la seva fou una comprensió poc “cristiana”
Per això a la primera de canvi, fiquen escandalosament la pota! Quan Pere, en nom de tots i amb una excel·lent bona voluntat, el confessa Messies, de seguida es veu que estan pensant en un Messies poderós: “lluny de tu la creu i el fracàs!”. El Messies no pot ser un Crucificat, un perdedor.
Una comprensió a l’alçada de la de Satanàs a les Temptacions del Desert: “El Messies arriba des de la riquesa, poder, prestigi”.
Una incomprensió que fins i tot ens fa riure per la seva ingenuïtat: com quan els dos Zebedeus pretenen la dreta i l’esquerra del Rei Messies, i els altres deu companys s’omplen de gelosia, perquè aquests dos companys s’han avançat en cercar influències, de manera un xic corrupte.
Estan pensant en un Déu i un Messies infantil que els tregui les castanyes del foc…! En comptes de deixar que el Mestre vagi fent d’ells homes lliures, solidaris, capaços d’encaixar la complexa condició humana.
3. I tot desembocà en un estrepitós i inesperat fracàs: una creu, un cadàver
Quina llàstima, comentaven entre ells els d’Emaús, de tot allò, res de res! Per això s’esborren de la “comunitat” que havia creat Jesús. No val la pena mesurar-se amb el Regne, amb les coses grans, més val tornar al realisme de “la caseta i l’hortet”, lluny d’utopies.
Calia que perdessin aquella fe falsa: la del Déu-totpoderós-soluciona-problemes [que ha creat tant d’ateisme].
Ara, en aquests “Quaranta dies d’Exercicis” han de recuperar la “humanitat” de Jesús, tan “normaleta”. I justament, encaixant la “humanitat” del Senyor, fins a assumir tota la seva feblesa (la kènosi), faran la descoberta de la “divinitat” de Jesús. Serà el pas del “coneixement extern” del Senyor, al “coneixement intern”
3. Lenta recuperació de Jesús (40 dies). Vers el “coneixement intern”
La lectura d’avui dels Fets dels Apòstols és d’un detallisme magnífic, que val la pena de llegir a poc a poc. Testimonia que costa molt veure la divinitat del Ressuscitat rere la feblesa de la humanitat: és un llarg procés acompanyat per Jesús que dura 40 dies. I fins al darrer dia no comprendran. Just quan ja no estigui amb ells, arrabassat per un núvol, aleshores l’adoraran, com contempla poèticament el relat.
Ara saben dir: Ah! aquell home-home, era Déu! Per tant Déu és feble, contingent, es cansa, té una mare, plora, sua sang, mor amb un crit a la creu. És un més dels humans que tenen fam, neixen en una cova, són immigrants a Egipte, desplaçats, són a la masmorra del palau dels Pilats de torn.
Quaranta dies en que Jesús, el catequista, els fa comprendre que “el crucificat és el ressuscitat” i que per tant, “el ressuscitat és el crucificat”.
4. La fe que els és donada en els Quaranta dies
Concretem només tres punts.
És la descoberta d’un altre Déu, un Déu feble, solidari dels nostres fracassos, un Déu crucificat, un Salvador crucificat
No s’ha de mirar enlaire per a trobar Déu, sinó a la terra. Aquesta és la darrera reflexió que els és feta per àngels, al final del relat, quan el Senyor ja no hi és.
Un cop que han copsat això, Jesús ja pot desaparèixer, com a Emaús. No el necessiten a fora, el tenen al cor. Aviat l’Esperit Sant els acabarà de donar “coneixement intern” que els faci ser nous “crist”, cristians. I repetiran el que feia Jesús en favor de tothom.
CAP AL TARD DE LA VIDA
(clicar sobre imatge)
“Arribem a la seva vellesa sense cap guia ni preparació”. (clicar imatge)
* * * * * *
"VIDA CREIXENT" acaba el curs amb una Eucaristia a PORTO-CRISTO
La Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Portocristo acollí el passat 30 de maig la clausura de curs del Moviment de Gent Gran Vida Creixent. Centenars de persones grans vengudes amb autocar de tot Mallorca assistiren a una missa presidida pel bisbe Sebastià, concelebrada per alguns sacerdots.
Mons. Taltavull destacà la importància d'aquest grup diocesà, "que manté l'experiència d'una vida entregada, de la qual se'n poden beneficiar els més joves". Després d'un curs dedicat a reflexionar i pregar, el grup posa punt i final a les activitats abans de l'estiu, amb la mirada ja posada en el nou curs.
Miquel Noguera Estarellas, nou ecònom diocesà de Mallorca
El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, fa públic el nomenament com a nou ecònom de la diòcesi del Sr. Miquel Noguera Estarellas. Es tracta del primer laic que accedeix al càrrec a Mallorca, si bé en altres diòcesis hi ha ja seglars que ocupen un lloc anàleg. Aquest nomenament s'emmarca en el procés ja iniciat de reorganització diocesana on la realitat laïcal pren major participació, compromís i responsabilitat.
Noguera substitueix Mn. Antoni Burguera Cabrer, que cessa en el càrrec a petició pròpia i que continuarà compaginant la tasca de rector de dues parròquies amb la direcció del servei d'atenció als tanatoris i cementeris.
Funcions de l'ecònom diocesà
Les funcions de l'ecònom diocesà se centren en l'administració dels béns de la diòcesi sota l'autoritat del bisbe, duent a terme totes les activitats encaminades al bon funcionament d'aquesta àrea. És el gestor que realitza la política econòmica de la diòcesi, fixada pel Consell Diocesà per a Assumptes Econòmics i el Col·legi de Consultors, ambdós presidits pel bisbe, i el que elabora el projecte dels pressupostos anuals així com l'execució dels mateixos.
Expert en assessoria i administració d'empreses
Miquel Noguera (1960), és casat i pare d'una filla. És màster en Assessoria i Administració d'Empreses. Ha desenvolupat la seva carrera professional com a administrador de grans empreses, especialment en l'àmbit marítim, d'alimentació i, darrerament, en el sector hoteler.
Ha duit a terme al llarg de tota la seva vida una intensa activitat diocesana, com a catequista, monitor d'Esplai i membre de la Delegació de Família i del Moviment Cristià de Professionals de Mallorca. Forma part del Grup d'Anàlisi i Reflexió de Càritas Mallorca i és patró de la Fundació Col·legis Diocesans de Mallorca, encarregat de l'àrea econòmica.
Noguera prendrà possessió del càrrec el proper 21 de juny de 2019 en un acte al Palau Episcopal.
ESGLESIA ÉS NOTÍCIA
(2 juny 2019 )
JORNADA COMUNICACIONS… CURSTS CRISTIANDAT…
