GRUP EMAÚS
Si tens entre 10 i 15 anys, et convidam a venir aquest dissabte a la gimcana que farem a les Parròquies de Manacor. 
Ens trobarem a les 10:30 hores a la rectoria dels Dolors. Finalitzarà a les 13:00 hores.
Hi haurà sorpresa final!🙈
Anima’t a formar part del grup jove EMAÚS de les nostres Parròquies.
DISSABTE, 9 novembre 2019
Pregària Eucarística
7 de Novembre de 2019, 20'30-21'30 h ESGLÉSIA DE FARTÀRITX 
Monició d’entrada:
Explicació de la celebració: MªMagdalena
Exposició Santíssim.
Inici: pàgina 55
Cant d’entrada: “Benhaurats seran…”
Reso de Vespres: Antífones “Temps Ordinari”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66
Lectura: “Sempre ens queda la pregària”
Responsori breu “Temps Ordinari”: pàgina 68
Magníficat “Temps Ordinari”: pàgina 68 – 69
Pregàries + Oració “Temps Ordinari”: pàgina 69
Oració personal: 15 minuts.
Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”
Pregàries comunitaries.
Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 22/5/19 (Maria Llull).
Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 Oració i bebnedicció J. Perelló
* * * * * *
32º diumenge Temps ordinari (C)
EVANGELI
Déu no és de morts, sinó de vius.
+ Lectura del sant evangelio segons sant Lluc 20, 27-38
Els saduceus i la resurrecció
27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
28 –Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
34 Jesús els respongué:
–Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
Paraula de Déu
VIDA ETERNA… (clicar)
DECISIÓ DE CADASCÚ
Jesús no va parlar molt de la vida eterna. No pretenia enganyar ningú amb descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. Tanmateix, tota la seva vida desvetllava esperança. Viu alleugerint el sofriments i alliberant de la por. Contagia una confiança total en Déu. La seva passió és fer la vida més humana i feliç per a tots, tal com la vol el Pare de tots.
Només quan uns saduceus se li atansen amb la idea de ridiculitzar la fe en la resurrecció, brolla del seu cor creient la convicció que manté i anima la seva vida: Déu “no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots viuen”.
La seva fe és senzilla. Nosaltres plorem als nostres essers estimats perquè, quan moren, els hem perdut aquí a la terra, però Jesús no pot imaginar-se que a Déu se li morin els fills que estima tant. No pot ser. Déu comparteix sa vida amb ells perquè els ha acollit en son amor insondable.
El tret més preocupant del nostre temps és la crisi d'esperança. Hem perdut l'horitzó d'un Futur últim i les petites esperances d'aquesta vida no ens consolen del tot. Aquest buit d'esperança genera la pèrdua de confiança en la vida. Res val la pena. Fàcil és el nihilisme total.
Aquests temps de desesperança, ¿ no demanen a tots, creients i no creients, fer-nos les preguntes més radicals que portem dintre ? Aquest Déu del qual molts dubten, al qual molts han abandonat i pel qual molt també es demanen, ¿ no serà el fonament últim en el qual poder recolzar nostra confiança radical en la vida? Al final de tots els camins, en el fons de tos nostres anhels, a l'interior de nostres interrogants i lluites, ¿no estarà Déu com a Misteri últim de la salvació que cerquem ?
La fe queda aquí, arraconada en nostre interior, com una cosa de poca importància, de qual no val la pena tenir esment ja en aquest temps. ¿ Serà així ? Cert, creure no és bo de fer, i difícil és no creure. Mentre, el misteri últim de la vida ens demana una resposta lúcida i responsable.
Aquesta resposta és decisió de cada un. ¿ Vull esborrar de ma vida tota esperança última més enllà de la mort, com una falsa il·lusió que no ens ajuda a viure ? ¿ Vull romandre obert al Misteri últim de l'existència i confiar que allí trobarem la responsta, l'acollida i la plenitud que cercam ja des d'ara?
DÉU DE VIUS…
(clicar)
"Amb la mort no s’acaba la vida"
Els saduceus no gaudien de cap popularitat ni simpatia entre la gent senzilla dels poblets d’Israel. Era un sector composat de famílies riques pertanyents a l’elit de Jerusalem, de tendència conservadora tant en la seva manera de viure la religió com en la seva política de buscar aliances i profit amb el poder de Roma.
Els saduceus negaven la resurrecció. La consideraven una “novetat” pròpia de gent ingènua. No els preocupava la vida més enllà de la mort. A ells els hi anava prou bé en aquesta vida: no en necessitaven pas cap altra. Per què preocupar-se de més?
Un dia s’apropen a Jesús per a ridiculitzar la fe en la resurrecció. Li presenten un cas absolutament irreal i esperpèntic, fruit de la seva fantasia masclista. Li parlen de 7 germans que s’han anat casant successivament amb la mateixa dona per assegurar la continuïtat del nom, de l’honor i de l’herència a la branca masculina d’aquelles poderoses famílies saducees de Jerusalem. És l’única cosa que els preocupa:
l’honor i l’herència.
Jesús critica la seva visió de la resurrecció:
el ridícul és pensar que la vida definitiva a prop de Déu consisteixi en reproduir i perllongar la situació d’aquesta vida
i, en concret, aquestes estructures patriarcals de les que es beneficien els amos rics, que eren ells.
La fe de Jesús en l’altra vida no consisteix en una realitat tan ridícula i tan injusta. “El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob no és un Déu de morts sinó de vius.”
Jesús no pot ni imaginar que a Déu se li vagin morint les seves criatures.
Déu no viu rodejat de morts.
I encara menys pot imaginar, Jesús, que la vida en Déu consisteixi en perpetuar les desigualtats, les injustícies i els abusos d’aquest món.
Quan es viu d’una manera frívola i satisfeta, gaudint del propi benestar i oblidant els que s’ho passen malament,
resulta fàcil pensar només en aquesta vida.
Pot semblar fins i tot ridícul alimentar una altra esperança.
Quan es comparteix el sofriment de les majories pobres, les coses canvien.
¿Què podem dir dels que moren sense haver conegut mai ni el pa, ni la salut, ni l’amor? ¿Què podem dir de tantes i tantes vides malaurades o sacrificades injustament?
¿Penseu que és ridícul alimentar l’esperança en Déu quan no hi ha res més en el que esperar?
Amb la mort no s’acaba la vida. La vida segueix endavant.
I segueix sense les limitacions pròpies d’aquesta existència. I, per què? Perquè haurem arribat a la Plenitud indestructible: Déu mateix.
