Diumenge de Pasqua (A-B-C)
Ell havia de ressuscitar d'entre els morts.
-
Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20, 1-9
1El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
–S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre.4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar,7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 I els dos deixebles se'n tornaren a casa.
Paraula de Déu
AL·LELUIA (clicar)
¿ON BUSCAR EL QUE VIU ?
La fe en Jesús, ressuscitat pel Pade, no brotà de manera natural i espontània en el cor dels deixebles. Abans d'encontrar-se amb ell, ple de vida, els evangelistes parlen de la desorientació, la recerca entorn del sepulcre, els seus interrogants i incerteses.
Maria de Magdala és el millor proto-tip del que s'esdevé probablement en tots. Segons el relat de Joan, cerca el crucificat enmig de fosques, «quan encara estava fosc». Com és natural, el busca «en el sepulcre». Encara no sap que la mort ha estat vençuda. Per això, el buit del sepulcre la deixa desconcertada. Sense Jesús, se sent perduda.
Els altres evangelistes recullen una altra tradició que descriu la cerca de tot el grup de dones. No poden oblidar el Mestre que les ha acollit com a deixebles:llur amor les mena fins al sepulcre. No troben allà a Jesús, però escolten el missatge que les indica cap a on han d'orientar la recerca: « ¿Per què busqueu entre els morts al que viu? No és aquí. Ha ressuscitat».
La fe en Crist ressuscitat no neix tampoc avui en nosaltres de forma espontània, sols perquè ho hem escoltat des de nins a catequistes i predicadors. Per a obrir-nos a la fe en la resurrecció de Jesús, hem de fer nostre propi recorregut. És decisiu no oblidar a Jesús, estimar-lo amb passió i buscar-lo amb totes nostres forces, però no en el món dels morts. Al que viu cal buscar-lo on hi ha vida.
Si volem encontrar-nos amb Crist ressuscitat, ple de vida i de força creadora, l'hem de buscar, no en una religió morta, reduïda al compliment i la observança externa de lleis i normes, sinó allà on se viu segons l'Esperit de Jesús, acollit amb fe, amb amor i amb responsabilitat pels seus seguidors.
L' hem de buscar, no entre cristians dividits i enfrontats en lluites estèrils, vacues d'amor a Jesús i de passió per l'Evangeli, sinó allà on construirem comunitats que posen a Crist en el centre perquè, saben que «on estan reunits dos o tres en son nom, allà està Ell».
Al que viu no el trobarem en una fe estancada i rutinària, gastada per tota mena de tòpics i fórmules buides d'experiència, sinó en una qualitat nova en nostra relació amb ell i en nostra identificació amb son projecte. Un Jesús apagat i inert, que no enamora ni sedueix, que no toca els cors ni contagia sa llibertat, és un "Jesús mort". No és el Crist viu, ressuscitat pel Pare. No és el que viu i fa viure.
