DIUMENGE QUINT PASQUA

 

NOUS   HORARIS   DE  CELEBRACIONS  

( a  partir  de  11  maig   2020)

 

5º diumenge de Pasqua (A)

 

EVANGELI

 

Jo soc el camí, la veritat i la vida.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 14, 1-12

Jesús, el camí que porta al Pare

14

1 »Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta:

–Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

6 Jesús li respon:

–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.

8 Li diu Felip:

–Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.

9 Jesús li respon:

–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare?10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare.

Paraula de Déu.

 

 

 

JESÚS  ÉS  EL  CAMÍ    (clicar)

 

SABEM EL CAMÍ

Ja sabeu el camí

Només havien conviscut amb él dos anys i uns mesos, però devora ell a él havien après a viure amb confiança. Ara, al separar-se, Jesús ho vol deixar gravat en llurs cors: «Assereneu-vos. Confieu en Déu. Confieu també en mi». Es el seu gran desig.

Jesús comença a dir-lis paraules que mai han estat pronunciades així a la terra per ningú: «Vaig a preparar-vos estada a la casa del meu Pare». La mort no destruiïà nostres llaços d'amor. Un dia estarem de nou junts. «I allà on jo vaig, ja sabeu el camí».

Els deixebles l'escolten desconcertats. ¿Com no tenir por? Si Jesús i tot que havia desvetllat en ells tanta confiança els serà pres de seguida de manera injusta i cruel. Al final, ¿en qui podem posar nostra esperança última?

Tomàs intervé per a posar realisme: «Senyor, no sabem a on vas. ¿Com podem saber el camí?». Jesús li contesta sense dubtar: «Jo soc el camí que porta al Pare». El camí que condueix des d'ara a experimentar a Déu com el Pare. Els altres no són camins. Són evasions que ens allunyen de la veritat i de la vida. Això és fonamental: seguir les petjades de Jesús fins a arribar al Pare.

Felipe intueix que Jesús no parla de qualsevol experiència religiosa. No basta confessar a un Déu poderós per a sentir la seva bondat, massa gran i llunyà per a experimentar la seva misericòrdia. El que Jesús els vol infondre és diferent. Per això diu: «Senyor, mostreu-nos el Pare i ens basta».

La resposta de Jesús és inesperada i grandiosa: «Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare». La vida de Jesús: la seva bondat, la seva llibertat per a fer el bé, el seu perdó, el seu amor als últims… fan visible i creïble al Pare. La seva vida ens revela que en el més pregon de la realitat hi ha un misteri últim de bondat i d'amor. Ell l'anomena Pare.

Els cristians vivim d'aquestes dues paraules de Jesús: «No tingueu por perquè jo vaig a preparar-vos un lloc a la casa del meu Pare», «Qui me veu a mi, veu el Pare». Sempre que gosem viure quelcom de la bondat, la llibertat, la compassió… que Jesús introduí en el món, fem més creïble a un Déu Pare, últim fonament de nostra esperança.

 

 

AMB  JESÚS…

AMB  JESÚS   (clicar)

 

 

 

 

DÉU   ACULL,  ESTIMA  I  SALVA

(clicar)

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.