COMUNICACIÓ EXTRA:
Avui el nostre seminarista, 27-11-2020
ha estat admès a les ordes. La celebració s’ha duit a terme a Lluc, als peus de la Mare de Déu. Ha presidit l’Eucaristia el sr. bisbe Mons. Sebastià Taltavull acompanyat del l’equip responsable del Santuari i altres preveres amics.
Dia 12 de desembre tendrem l’ordenació diaconal den Marc Capó. Segurament la celebració més important a la nostra diòcesi des del desconfinament del mes de maig. Tendrem l’honor que això es faci a la nostra església dels Dolors.
Però aquest honor és una greu responsabilitat. Seguim en pandèmia i amb unes limitacions molt determinades. L’Església de Manacor ha estat extremadament responsable en tot moment i ho continuarà essent.
A tots ens hagués agradat poder fer una gran festa sense limitacions. Però la situació és la que és. A l’Església dels Dolors només hi podem encabir 220 persones, més els preveres i diaques que vulguin participar de la celebració.
Totes les places ja estan assignades.
Pensau que no és una celebració de la parròquia, sinó de l’Església de Mallorca. No totes les places són per manacorins. Comprenem que una ordenació és un entorn simbòlic de gran bellesa i profunditat que a molts ens agradaria viure. Però no pot ser.
Com a rector, acab de retirar a en Marc la potestat per poder admetre a ningú més. Jo tampoc no ho faré.
Deman disculpes i comprensió als que no hi podreu assistir.
Preguem per ell aquest temps que queda
PROMESES ORDENACIÓ DIACA
* * * * * *
DIOCESANES
ADVENT ADVENT
COMUNICACIONS:
DIUMENGE, 29 NOVEMBRE 2020
-
Dijous, dia 3 de desembre a les 20'30 hores, com tots els primers dijous de mes, vos convidam a la pregària eucarística, amb esxposició del Santíssim que tindrà lloc a la ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE FARTÀRITX
-
-
CELEBRACIONS COMUNITÀRIES DE LA PENITÈNCIA:
(preparatòries per NADAL)
-
Dimarts, 1 desembre, a les 19'30 hores: PARRÒQUIA DE SANT PAU
-
Divendres, 4 desembre, a les 19 hores: PARRÒQUIA CRIST REI
-
Dijous, 10 desembre, a les 20 hores: PARRÒQUIA DELS DOLORS
(Enguany, amb la pandèmia, recordem especialment que l'assistència a
la celebració comunitària de la Penitència té valor per ella mateixa i
recordam la doctrina clàssica de la Església que sols exigeix la confessió
auricular pels casos de pecat mortal )
-
* * * * * * *
-
1º diumenge d' Advent (B)
EVANGELI
Vetlau, ja que no sabeu quan vindrà l'amo de la casa…
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 13,33-37
33 »Estigueu alerta,vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!
Paraula de Déu.
Is 63,16b-17.19b.64,2b-7 1Co 1,3-9, Mc 13,33-37
Comencem avui el nou any litúrgic, el temps d’Advent que ens prepara pel Nadal. Si bé la nostra vivència del temps és linial, perquè anem fent-nos cada any una mica més grans, i hi ha un desenvolupament progressiu de les coses, la litúrgia, i el cicle natural dels anys ens ofereixen un component cíclic que podem aprofitar com una possibilitat pedagògica per revisar-nos i examinar-nos, per créixer més com a persones i com a cristians/es.
Podem veure aquest Advent com una oportunitat per revisar la nostra vida, per posar-la als ulls de Déu i deixar que ens parli al cor en aquest temps de veure on som i cap a on anem.
2) Vetlleu, estigueu a punt!
L’evangeli d’avui ens convida amb força a plantejar-nos, aquest temps, si potser aquest any hem viscut un cert ensopiment, si ens hem quedat com endormiscats enmig d’aquest temps de confinament, d’anul·lar tantes coses, d’ajornar altres, de viure en la im-previsió…
Jesús és clar: no dormiu, vetlleu, estigueu desperts!
Com he viscut, doncs, aquest any? He estat atent a escoltar els signes de Déu en la vida? He estat atent per escoltar el que les altres persones han pogut expressar de necessitats de cura i atenció per part meva? He estat atent a la veu del meu cor i he tingut cura d’ell?
He estat despert, aquest any?
Què puc fer per estar atent, despert, a punt, i vetllant?
3) Visiteu la vostra vinya!
La primera lectura és ben realista i preciosa, perquè ens situa en la nostra realitat concreta, i ens convida a deixar que el nostre cor cridi, com el del profeta…
En efecte, el primer que podem fer és, com el profeta, mirar la realitat del nostre món en tota la seva limitació i en el patiment que hi ha. Un món com desorientat, en múltiples crisis, on sembla que els referents trontollen, un món que no mostra la fraternitat i l’harmonia profunda que voldríem.
I davant aquesta realitat de patiment, foscor i dolor, un clam ressona fortament:
“Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu”
I el salm insisteix amb una altra imatge:
“Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya”
Sí, l’Advent ens prepara per veure que aquest desig profund del nostre cor, que el Senyor vingui i ens ‘visiti’, s’ha fet realitat ja… el Nadal ens ho recorda… i potser aquest Advent podem aprendre a obrir els ulls a les diverses maneres, tan creatives, que té el Senyor, també avui, de fer-de ‘visitar-nos’,de fer-se proper, d’acompanyar-nos en el camí.
Potser descobrirem que Ell ja hi era, al nostre costat, però potser no hem estat atents i no l’hem deixat fer…
Tant de bo aquest Advent ens ajudi a obrir els ulls, a estar desperts, i sobre tot a disposar-nos per deixar-nos fer pel Senyor.
Bé ho diu al final de la primera lectura d’una manera preciosa:
“enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l'argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans”.
Que el Senyor ens pugui moldejar com ell vol, i que puguem dir, cada cop més, que la nostra vida ‘és obra de les seves mans’.
Que així sigui.
PREGAR
Pregar és preguntar a Déu qui sóc jo. Ell em coneix millor que qualsevol amb qui hagi conviscut o compartit intimitat. Més enllà de tot el que jo pugui pensar de mi mateix, ell coneix certament la meva identitat més pregona. Per això, pregar és acollir, mica en mica, el ser que és conegut per Ell i encara no he descobert. Pregar és perfilar cada aspecte de la meva vida tal com esbrino que Ell els somnia. Es com en aquell joc en el que algú ha d’endevinar el que l’altre veu en una imatge a la que sols aquest hi té accés.
A la pregària escolto i contemplo el que Déu em revela de mi mateix. Ell ens ha fet, sap d’on venim i el que som cridats a ser. Sols acollint la seva Mirada i la seva Paraula, reconeixem el més autèntic de nosaltres, allò que mereix ser acollit perquè construeix Regne de Déu.
Un bonic exercici de pregària, doncs, és preguntar-li al Senyor:
Qui soc jo?, com em veus?, quin aspecte de la meva vida em vols revelar avui?
En descobrir amb goig com soc conegut, es restableix la meva identitat i, com el leprós de l’Evangeli, em prostro als seus peus donant glòria a Déu, per la salut restablerta. Una salut que és salvació per a tots, car, descobrint el rostre que Déu veu en mi, tendeixo cap a la millor versió de mi mateix, aquella que dona vida sense por a perdre’s, talment es sap estimada pel Senyor