(clicar sobre imatge)
SHALOM
La Sagrada Famlia Jesús, Maria i Josep (B)
EVANGELI
L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2, 22-40
Presentació de l'infant Jesús al temple
22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 –Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
30 Els meus ulls han vist el Salvador,
31 que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
32 llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
–Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Creixença de Jesús
39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
Paraula de Déu.
(clicar sobre imatge)
LLARS CRISTIANES
Avui es parla molt de la crisi de l'institució familiar. Cert, la crisi és greu. Tanmateix, encara que siguem testimonis d'una vertadera revolució en la conducta familiar, i molts han predicat la mort de formes tradicionals de família, ningú anuncia de debò la desaparició de la família.
Per contra, la història sembla ensenyar-nos que en temps difícils s'estrenyen més els vincles familiars. L'abundància separa els homes. La crisi i la penúria els uneixen. Davant el pressentiment de que viurem temps difícils, bastants presagian un nou renéixer de la família.
Sovint, el desig sincer de molts cristians d'imitar a la Família de Natzaret ha afavorit l'ideal de una família fonamentada en l'harmonia i la felicitat de la pròpia llar. Sens dubte és necessari també avui promoure l'autoritat i responsabilitat dels pares, l'obediència dels fills, el diàleg i la solidaritat familiar. Sense aquests valors, la família fracassarà.
Però no qualsevol família respon a les exigències del regne de Déu plantejades per Jesús. Hi ha famílies obertes al servei de la societat i famílies egoistes, replegades sobre elles mateixes. Famílies autoritàries i famílies on s'aprèn a dialogar. Famílies que eduquen en l'egoisme i famílies que ensenyen solidaritat.
Concretament, en el contexte de les greus crisis econòmiques que patim, la família pot ser una escola d'insolidaritat en que l'egoisme familiar es converteix en criteri d'actuació que configurarà el comportament social dels fills. I pot ser, per contra, un lloc en que el fill pot recordar que tenim un Pare comú, i que el món no s'acaba en les parets de casa.
Per això no podem celebrar la festa de la Família de Natzaret sense escoltar el repte de nostra fe. ¿Seran nostres llars lloc on les noves generacions podrán escoltar la crida de l' Evangeli a la fraternitat universal, la defensa dels abandonats i la recerca d'una societat més justa, o es convertiran en l'escola més eficaç d'indiferència, inhibició i passivitat egoista davant els problemes aliens?
