COMUNICACIONS
AVISOS DIUMENGE 7 DE MARÇ DE 2021
Com a oferta per intensificar la vida espiritual per preparar-nos per
la pasqua, des de les parròquies anirem oferint una sèria
d’activitats.
Divendres que ve, dia 12 de març a les 19 hores, hi haurà el segon
viacrucis interparroquial a l’Església de Crist Rei
QUARESMA SOSTENIBLE 3ª SETMANA
3º Diumenge de Quaresma (B)
EVANGELI
Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 2, 13-25
| Purificació del temple 13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms: –Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! 17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. 18 Llavors els jueus el van interrogar: –Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? 19 Jesús els contestà: –Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. 20 Els jueus replicaren: –Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22 Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú. Paraula d Déu |
UN TEMPLE NOU
Jesús parlava del temple del seu cos.
Els quatre evangelistes se fan ressò del gest provocatiu de Jesús expulsant del temple a «venedors»
d’animals i «canvistes»
de diners. No pot suportar veure la casa del seu Pare plena de gent que viuen del culte. A Déu no se’l compra amb «sacrificis».
Però Joan, l’últim evangelista, afegeix un diàleg amb els jueus en el qual Jesús afirma de manera solemne que, després de la destrucció del temple, ell
«
el reconstruirà en tres díes»
. Ningú puede entendre el que diu. Per això, l’evangelista afegeix:
«Jesús parlava del temple del seu
cos».
No oblidem que Joan escriu l’evangeli quan el templ de Jerusalem fa vint o trenta anys que ha estat destruït. Molts jueus se senten orfes. El temple era el cor de la seva religió. ¿Com podran sobreviure sense la presència de Déu enmig del poble?
L’evangelista recorda als seguidors de Jesús que no han de sentir nostàlgia del vell temple. Jesús, «destruït»
per les autoritats religioses, però «ressuscitat»
pel Pare, és el «nou temple». No és una metàfora. És una realitat que marca per a sempre la relació dels cristians amb Déu.
Pels que veuen en Jesús el nou temple on habita Déu, tot és diferent. Per a trobar-se amb Déu, no basta entrar a una església. Cal apropar-se a Jesús, entrar en son projecte, seguir les passes, viure amb el seu esperit.
En aquest nou temple que es Jesús, per a adorar a Déu no basta l’encens, les aclamacions ni les litúrgies solemnes. Els vertaders adoradors són aquells que viuen davant Déu «en esperit i en veritat».
La vertadera adoració consisteix en viure amb el «Esperit»
de Jesús en la «Veritat»
de l’Evangeli. Sense això, el culte és «adoració buida».
Les portes d’aquest nou temple que és Jesús estan obertes a tots. Ningú està exclòs. Poden entrar en ell els pecadors, els impurs i, fins i tot, els pagans. El Déu que habita en Jesús és de tots i per a tots.
En aquest temple no se fa cap discriminació. No hi ha espais diferents per homes i per dones. En Crist ja «no hi ha home i dona». No hi ha races elegides ni pobles exclosos. Els únics preferits són els
L’AMOR NO ES COMPRA
No convertiu en un mercat la casa del meu Pare.
Quan Jesús entra en el temple de Jerusalem, no troba gent que cerquen a Déu sinó comerç religiós. La seva actuació violenta davant «venedors i canvistes» no és sinó la reacció del Profeta que se topa amb la religió convertida en mercat.
Aquell temple cridat a ser el lloc on s’ havia de manifestar la glòria de Déu i el seu amor fidel a l’home, s’ha convertit en lloc d’engany i abusos on regna l’afany de diners i el comerç interessat.
Qui conegui a Jesús no s’estranyarà de la seva indignació. Si una cosa apareix constant en el nucli de tot el seu missatge és la gratuïtat de Déu que estima els homes sense límits i només vol veure entre ells amor fratern i solidari.
Per això, una vida convertida en mercat on tot es compra i es ven, fins i tot la relació amb el misteri de Déu, és la perversió més destructora del que Jesús vol promoure entre els homes.
És cert que la nostra vida sols és possible des de l’intercanvi i el
mutu servei. Tots vivim donant i rebent. El risc està en reduir totes nostres relacions a comerç interessat, pensant que en la vida tot consisteix en vendre i comprar, traient el màxim profit als altres.
Quasi sense adonar-nos, ens podem convertir en «venedors i canviadors» que no saben fer altra cosa sinó negociar. Homes i dones incapacitats per a estimar, que han eliminat de sa vida tot el que sigui donar.
És fàcil llavors la temptació de negociar fins i tot amb Déu Se l’obsequia amb algun culte per quedar bé amb ell, se paguen misses o fan promeses per obtenir algún benefici, se fan ritus per tenir-lo a favor nostre . Greu és oblidar que Déu és amor i l’amor no es compra. Per qualque cosa repetia Jesús que Déu «El que jo vull és amor, i no sacrificis » (Mt 12, 7).
Potser, el primer que l’home de avui necessita escoltar de la Església és l’anunci de la gratuïtat de Déu. En un món convertit en mercat on res és gratuït i on tot és exigit, comprat o guanyat, només allò gratuït pot seguir fascinant i sorprenent ja que és el signe més autèntic de l’amor.
Els creients hem d’estar més atents a no desfigurar a un Déu que és amor gratuït, fent-lo a nostra mida, tan trista, egoísta i petita com nostres vides mercantilitzades.
Qui coneix «la sensació de la gràcia» i ha experimentat l’amor sorprenent de Déu, se sent convidat a irradiar sa gratuïtat i és qui millor pot introduir quelcom bo i nou en aquesta societat on tantes persones moren de soledat, avorriment i manca d’amor.
https://youtu.be/MPlDAHnCpM8
Diumenge tercer de Quaresma Regina GobernaREGINA GOBERNA TERCER DIUMENGE QUARESMA
