VETLLA PASQUAL
NO ESTÀ ENTRE ELS MORTS
No sabem on l’ han posat.
¿Per què cerqueu entre els morts a qui viu? No està aquí. Ha ressuscitat. Segons Lluc, aquest és el missatge que escolten les dones en el sepulcre de Jesús. Sens dubte, el missatge que hem d’escoltar també avui els seus seguidors. ¿Per què cerquem a Jesús en el món de la mort? ¿Per què cometem sempre el mateix error?
¿Per què cerquem Jesús en tradicions mortes, en fórmules anacròniques o en cites gastades? ¿Com ens trobarem amb ell, si no alimentem el contacte viu amb la seva persona, si no captem bé la seva intenció de fons i en identifiquem amb el seu projecte d’una vida més digna i justa per a tots ?
¿Com ens trobarem amb el que viu, ofegant entre nosaltres la vida, apagant la creativitat, alimentant el passat, auto-censurant nostra força evangelitzadora, suprimint l’alegria entre els seguidors de Jesús?
¿Com acollirem la salutació de Pau a vosaltres, si vivim desqualificant-nos uns a altres? ¿Com sentirem l’alegria del ressuscitat, si introduïm por en la Església? I, ¿com ens alliberarem de tants pors, si la nostra por principal és trobar-nos amb el Jesús viu i concret que ens transmeten els evangelis?
¿Com contagiarem fe en Jesús viu, si no sentim abrusar-se nostre cor, com els deixebles de Emaús? ¿Com el seguirem, si hem oblidat l’experiència de reconèixer-lo viu enmig de nosaltres, quan ens reunim en son nom ?
¿ On el trobarem avui, en aquest món injust i insensible al patiment alié, si no el volem veure en els petits, els humiliats i crucificats ? ¿ On escoltarem la seva crida, si tanquem les orelles per no sentir els crits dels que sofreixen a prop o lluny de nosaltres ?
Quan Maria Magdalena i les seves companyes contaren als apòstols el missatge que havien escoltat en el sepulcre, ells no les van creure. Aquest és també avui nostre risc: no escoltar als que segueixen a un Jesús viu.
https://jopersa41.blogspot.com/2021/04/creure-en-jesus.html
CREURE EN JESÚS
https://jopersa41.blogspot.com/2021/04/pasqua.html
PASQUA
NA ESPERANÇA DIFERENT
…que ell havia de ressuscitar d’entre els morts.
Els creients en celebrar la resurrecció de Crist, posen la mirada en el passat, en el que li passà al Crucificat. La seva atenció es centra, sobre tot, en aquest gest creador del Pare que va aixecar de la mort a Jesús per a introduir-lo en la vida plena de Déu. Aquesta manera de viure la resurrecció fa brollar el cant, la lloança i l’acció de gràcies a aquest Déu que no abandona mai a qui confia en ell.
Sense negar aquesta intervenció de Déu, hi ha creients que viuen la resurrecció de Jesús com una experiència present, que il·lumina i renova la seva existència. Crist està avui viu, «ressuscitant» nostres vides. Aquesta manera de viure la resurrecció genera una fe semblant a la de sant Pau: « Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi »
Però hi ha un altre camí per a viure la resurrecció de Crist, que fou fonamental en l’experiència dels primers creients i pot tenir una importància particular en aquests temps de crisi i desencant. La resurrecció de Crist ens impulsa a mirar el futur amb esperança. Es important saber què li va succeir al mort Jesús en el passat. És fonamental viure l’adhesió a un Crist viu en el present. Però tot assoleix la seva vertadera orientació quan encertem a viure amb l’esperança posada en Crist ressuscitat i en el futur que des de ell se’ns promet.
Qui viu animat per la fe en la resurrecció de Crist posa la mirada en el futur. No roman esclau de les ferides i pecats que ha pogut haver-hi en el passat. No s’atura tampoc en les crisis i sofriments del present. Mira sempre cap endavant, cap al que ens espera. El que encara està ocult però se’ns anuncia ja en Crist ressuscitat.
Aquesta esperança genera una manera nova d’estar en la vida. El cristià ho veu tot en marxa, en gestació, movent-se ver la seva realització plena. No se contenta amb les coses tal com són avui; cerca el esdevenir. Res aquí és definitiu, ni nostres èxits ni nostres fracassos. Tot és penúltim. Tot és caminar vers la «resurrecció final.» Per això, el pecat contra l’esperança cristiana no necessita manifestar-se com «desesperació». Basta amb viure sense horitzó, sense «futur últim» (J Moltmann), fer absolut l’immediat, bolcats en el present com si aquesta vida de cada día ho esgotés tot.
La festa de Pasqua és una crida a despertar en nosaltres l’esperança cristiana, i a recordar una cosa massa oblidada, fins i tot, pels que ens diem creients: « Perquè no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de venir » (Hb 13, 14).
