CELEBRACIÓ DE LA EUCARISTIA
- PRIMERA LECTURA
- de Jesús fill de Sira cap 3
- SALM 67
- SEGONA LECTURA
- Hebreus 12
- EVANGELI
- Lluc 14, 1-14
- …..
- Convidar els pobres
- 12 Després digué al qui l’havia convidat:
- –Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen
Aquest és el risc de tota religió: donar culte a Déu amb els llavis, repetint fórmules, recitant salms, pronunciant paraules belles, mentre el nostre cor “n’està lluny”. Tot i això, el culte que agrada a Déu neix del cor, de l’adhesió interior, d’aquest centre íntim de la persona d’on neixen les nostres decisions i projectes.
Quan el nostre cor és lluny de Déu, el nostre culte queda sense contingut. Li manca la vida, l’escolta sincera de la Paraula de Déu, l’amor al germà. La religió es converteix en una cosa exterior que es practica per costum, manquen els fruits d’una vida fidel a Déu.
La doctrina que ensenyen són preceptes humans. En tota religió hi ha tradicions que són “humanes”. Normes, costums, devocions que han nascut per viure la religiositat en una cultura determinada. Poden fer molt bé. Però fan molt de mal quan ens distreuen i allunyen del que Déu espera de nosaltres. Mai no han de tenir la primacia.
En acabar la cita del profeta Isaïes, Jesús resumeix el seu pensament amb unes paraules molt greus:
«Vosaltres deixeu de banda el manament de Déu per aferrar-vos a la tradició dels homes».
Quan ens aferrem a tradicions humanes, correm el risc d’oblidar el mandat de l’amor i desviar-nos del seguiment de Jesús, Paraula encarnada de Déu.
