BAPTISME DEL SENYOR
CELEBRACIÓ EUCARÍSTICA
-1ª LECTURA
Isaïes 42, 1-7
SALM 28
2ªLECTURA
FETS 10, 34-38
EVANGELI
Mateu 3, 13.17
ESTEM APAGANT L’ESPERIT?
El relat evangèlic parla de la immersió de Jesús al Jordà…
decisiu no és aquest baptisme d’aigua que rep de mans del Baptista, sinó l’acollida de l’Esperit que el Pare envia sobre ell.
Aquest Esperit fa viure Jesús des de l’alè vital de Déu, ple del seu amor i força creadora, lliurat a alliberar, transformar i potenciar la vida. Per això, els primers seguidors de Jesús ho recordaven com un Profeta que, “ungit per Déu amb l’Esperit Sant…, va passar la vida fent el bé”. Aquest és l’Esperit que ha d’encoratjar els qui segueixen els seus passos.
La crisi religiosa dels nostres dies s’esten amb tanta radicalitat que la indiferència ja està afectant els mateixos creients. L’ateisme interior” està diluint la fe d’alguns que es diuen cristians.
La Església no és un “espai immunitzat”. Hi ha practicants que de fet no compten amb Déu. Poden passar tranquil·lament sense ell. Déu no estimula la seva vida ni n’inspira el comportament. Viuen una religió buida de comunicació amb Déu.
A la pràctica, Déu no existeix per a ells. Sense advertir-ho, s’estan instal·lant a la “cultura de l’absència de Déu”.
¿Estarem passius davant l’extinció progressiva de la fe fins i tot dins de les nostres llars i comunitats? No ens estem fent cada cop més indiferents a la indiferència religiosa que sembla envair-ho tot? No ha arribat el moment de reaccionar?
Potser el primer és prendre consciència que som nosaltres mateixos els que podem estar apagant l’Esperit dins de la Església amb la nostra ceguesa i passivitat. Moguts per l’instint de conservació, correm el risc de dedicar-nos a conservar el passat perquè ens resulta més còmode que viure en conversió permanent, oberts a la creativitat de l’Esperit.
Hem de tenir més cura de la nostra manera de relacionar-nos amb Déu, evitant formes buides, viscudes només des de l’exterior, que poden ser formes de fugir del Misteri sant més que camins per situar-nos davant d’ell en esperit i en veritat…
és necessari promoure aquesta «participació plena, conscient i activa en les celebracions litúrgiques», «amb desig ardent», que és «la font primària i necessària d’on han de beure els fidels l’esperit veritablement cristià».
Revitalitzar la celebració és revifar la fe.
