BOTIGA CARITAS

"KOLUTÉ"

Pregària 6 de Setembre de 2018

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 11

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 13, 14, 15, 16, 17 i 18 Salmòdia: pàgina 13, 14, 15, 16, 17 i 18

Lectura: “DIPÒSIT I TORRENT” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 19

Magníficat: pàgina 19

Pregàries + Oració: pàgina 19, 20 I 21 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Exhortación Apostólica GAUDETE ET EXSULTATE: Capítol IV “Algunas notas de la Santidad en el Mundo Actual” 129-139 (Hnas. Pureza).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló (oració i es posa el mandil) genollats.

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

DIUMENGE XXIII

(POWER-POINT)

COMUNICACIONS:

– Dissabte dia 15, festa de la Mare de Déu dels Dolors,

només hi haurà missa a les 20h a la parroquia dels Dolors.

Queden suprimides les misses a les altres parròquies.

DIUMENGE XXIII DEL TEMPS ORDINARI:

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 7,31-37

Guarició d'un sord-mut

31 Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32,Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. 33 Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva.34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:

—Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»

35A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien:

–Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

Paraula de Déu

CURAR LA SORDESA

La curació d'un sord-mut, a la regió pagana de Sidó és contada per Marc amb una intenció clarament pedagògica. És un malalt especial. No hi sent ni parla. Viu tancat dins ell mateix, sense comunicar-se amb ningú. No se n'adona de que Jesús passi a la vora ell. Són els altres que el porten al Profeta.

L'actuació de Jesús és també especial. No posa les mans damunt ell com li han demanat, sinó que l'agafa a part i el mena a un lloc retirat de la gent. Allà treballa intensament, primer l'oïda i després la llengua. Volt que el malalt senti son contacte guaridor. Sols una trobada profunda amb Jesús podrà sanar-lo d'una sordesa tan forta.

Pel que sembla, no és suficient tot aquell esforç. La sordesa es resisteix. Llavors Jesús recorre al Pare, font de tota salvació: mirant al cel, sospira i crida al malalt una sola paraula: “Effetà”, és a dir, “Obre't”. Aquesta és l'única paraula que Jesús pronuncia en tot el relat. No va dirigida a les orelles del sord sinó al seu cor.

Sens dubte, Marc vol que aquesta paraula de Jesús ressoni amb força dins les comunitats cristianes que llegiran el seu relat. Sap que és bo de fer viure sords a la Paraula de Déu. Avui hi ha també cristians que no s'obrin a la Bona Nova de Jesús ni parlen de la seva fe. Comunitats sord-mudes que escolten poc l'Evangeli i el comuniquen de manera deficient.

Tal volta un dels pecats més greus dels cristians d'avui sigui aqueixa sordesa. No ens aturem a escoltar l'Evangeli de Jesús. No vivim amb el cor obert per a acollir les seves paraules. Per això, no sabem escoltar amb paciència i compassió a tants que sofreixen sense rebre l'afecte ni l'atenció de ningú.

A voltes es diria que l'Església, nascuda de Jesús per a anunciar sa Bona Nova, fa son propi camí, oblidada sovint de la vida concreta de preocupacions, pors, treballs i esperances de la gent. Si no escoltem les cridades de Jesús, no posarem paraules d'esperança en la vida dels que sofreixen.

Paradoxa dels discursos de l'Església. Es diuen grans veritats, però no toquen el cor de les persones. Això passa en temps de crisi. La societat no espera “doctrina social” dels especialistes, però escolta amb atenció una paraula clarivident, inspirada en l'Evangeli de Jesús quan es dita per una Església sensible al sofriment de les víctimes, i que sap sortir instintivament en la seva defensa invitant a tots a estar prop dels qui més ajuda necessiten per a viure amb dignitat.

Is 35, 4-7a Jm 2, 1-5 Mc 7, 31-37

1- L’Evangeli ens parla d’un sord que a penes sabia parlar. És trist ser sord. Una persona que no hi sent, viu més aïllada encara que un cec. Té molt poca comunicació amb les persones que l’envolten. Està molt desconnectada d’aquells que l’envolten. No sap de què parlen.

A l'Escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu. Per això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians.
Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a les crides que Déu ens va fent o si, amb el temps, ens hem anat tancant. Si fos això darrer, m’aniria empobrint espiritualment. Em quedaria raquític. Seria llàstima perquè significaria que estic anant endarrere en la meva vida. M’estic obrint o m’estic tancant?
2- Fixem-nos en una cosa: els miracles, a l’evangeli, sempre tenen un sentit simbòlic que va més enllà de la simple materialitat del fet que es narra. Són “signes”, que demostren que Jesús és el Salvador anunciat pels Profetes.
Amb aquesta curació del sord-mut, se’ns volia indicar que Jesús és Aquell que ve a destapar la nostra oïda interna i fer-nos així capaços d’obrir-nos a la veritat de Déu.

En tenim necessitat d’això. Perquè tots correm el perill de tancar-nos en nosaltres mateixos i d’orientar la nostra vida d’acord amb la nostra pròpia llum, que és molt feble, i d’acord amb els nostres propis criteris que són molt curts, molt egoistes.

Cal, sobretot durant l’eucaristia, que ens esforcem per posar-nos en contacte amb Jesús, perquè obri la nostra oïda interior i faci que la seva veritat ens penetri a fons i transformi els nostres cors.

Ens esforcem per fer-ho?

3- Una altra cosa important que ens diu l’evangeli d’avui, és que aquell home, un cop curat, comença a parlar “perfectament”, perquè entenguem que quan una persona s’obre a la veritat de Jesús, millora de manera radical la seva manera de comunicar-se amb els altres. Les seves paraules ja no seran portadores de tristesa, ni de desunió o de foscor o de rancúnia, sinó portadores d’amistat, de joia, de pau, de llum …

De vegades se sol dir: “Les paraules se les emporta el vent”. Però això no és del tot cert. Les nostres paraules penetren en el cor d’aquells que escolten i, allà dins, són llavor de sentiments. Que poden ser bons o dolents, positius o negatius. És a dir, que poden salvar o poden enfonsar la persona.
Què sembro en el cor d’aquells que m’escolten?

4- Finalment, la curació del sord-mut és també signe d’una altra realitat que ens toca molt de prop: ens fa veure que entre nosaltres hi ha poc diàleg. Almenys diàleg autèntic. Jesús vol, i ell ho fa possible, que les persones siguem capaces de comunicar-nos amb sinceritat i cordialitat.

Cada persona és un misteri que amaga en el seu cor unes riqueses immenses que Déu mateix hi ha posat. Quantes riqueses queden enterrades i es perden per una deficient comunicació entre les persones! Quina pèrdua més gran!
Jesús vol que hi hagi un autèntic diàleg, especialment a nivell familiar: entre marit i muller i entre pares i fills. Perquè la comunicació sincera i amable enriqueix, acosta les persones i fomenta la unió i l’estimació. I això és fer realitat entre nosaltres la salvació de Jesús.

Si tenim poca comunicació, és potser perquè ens manca el diàleg essencial: el que hi ha d’haver entre Déu i nosaltres. És a dir, perquè preguem poc. I, sense pregària, la nostra comunicació és pobra. No enriqueix els altres perquè estem buits per dins. I, fins i tot, pot arribar a fer mal.

5- L’evangeli acaba amb aquelles paraules tan significatives que deia la gent parlant de Jesús:”Tot ho ha fet bé”. Tant debò que, en arribar al terme de la nostra vida, se’ns pogués fer a tots nosaltres aquest elogi: “Tot ho ha fet bé”.
No es tracta pas de fer coses extraordinàries, sinó de fer bé les mil petites coses de cada dia. “Fer bé”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ajudar els altres, perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.
Som conscients que si ens obrim a Déu, també ens obrirem als altres, i tot ho farem bé?

Reflexionem-hi.