FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS
20h Dolors. Festa de la Titular (T.Amoros)
CONCELEBRACIÓ…
Monició introductòria
Celebram avui la titular de la nostra parròquia: la Mare de Déu dels Dolors. Siau tots benvinguts!
Com una família ben unida entorn de l’altar, participem de l’Eucaristia, contemplant Maria la dona feel que aguanta ferma al peu de la Creu del seu Fill.
Que ella sigui també la nostra fortalesa que ens acompanyi sempre i molt especialment en els moments més difícils de la nostra vida.
Cant d’entrada: “Gloriosa com ningú”
Els celebrants sortiran pel creuer del Sant Crist.
Monició d’entrada: Emmaüs 1
Salutació del celebrant:
Acte Penitencial: “Senyor, teniu Pietat”
Glória: (cantat principi i final)
Oració Col·lecta
LITÚRGIA de la PARAULA:
1ª lectura: Miquel Àngel Riera
Salm: Miquel Àngel Riera
Resposta Salm cantat: “Aclamem tots la vida” o
“El Senyor ha fet en mi meravelles”.
2ª lectura: NO
Cant de l’Al·leluia: “
Evangeli
Homilia
Trepitjam terra sagrada. Aquest punt més alt de la nostra ciutat. Aquest extrem sud d’una petita serra que domina les terres fèrtils de l’actual Baix des Cos i els horts, com demostren les restes arqueològiques d’origen islàmic, és un lloc dedicat a Déu des de fa mil anys. Qui sap, si gratàssim, si no trobaríem una mesquita superposada a una basílica cristiana com les de Son Peretó o Sa Carrotja? Qui sap si no són 1.500 els anys que fa que els homes i les dones pugen aquí a cercar Déu.
Estam en un santuari perquè és un lloc d’unió amb Déu. Quanta humanitat s’ha encomanat aquí a Déu! Quants d’anhels, quants de projectes, quantes necessitats, quantes alegries, quants de dolors han duit aquí els manacorins de tants de segles per encomanar-los a la divinitat. I quantes gràcies de força, de llum, de consol … han davallat del cel cap a totes aquelles persones. Quilograms d’exvots en altra temps, metres quadrats de fotografies avui en dia en donen testimoni. Però aquestes manifestacions no són més que un testimoni d’un fet espiritual invisible: tanta humanitat pujant i tanta gràcia baixant, com les gotes d’aigua fan a la nostra pedra calcària, han obert una encletxa que facilita el contacte entre la terra i el cel. Això volgué manifestar l’atrevit, i un poc temerari, rector Rubí aixecant la torre del nostre campanar que identifica i fa únic i reconeixible l’sky line, el perfil, de la nostra ciutat.
Aquest santuari, després de tots els vaivens de la història, ha acabat en aquesta gran església de la que encara no he tengut temps de recórrer els racons. Si l’observam, veim com els detalls ornamentals ja han tornat vells. Molts no tenen ni 100 anys. Però el projecte era molt gran i les entrades econòmiques sempre limitades. Això va provocar que no es poguessin fer aquests elements amb materials nobles. I, aviat, un darrera l’altre, van acabant la seva vida útil. Ja hem hagut de substituir el pinacle del campanar, ara l’arrambador de l’escala, i ja ho veureu: “suma y sigue”. És imatge de l’Església com a comunitat humana, a Manacor i al món, al manco a Europa Occidental. Basta mirar-nos. Tornam vells, molts dequeim en salut. Una de les tasques fonamentals que haurem de fer és endevinar com, encara que sigui en menor número, incorporam noves persones a la nostra comunitat cristiana per tenir substitució a les peces velles que anam caiguent.
Els detalls ornamentals van caiguent. Però si mirau les voltes, els murs, fins i tot la façana tan qüestionada, veureu que no hi ha cap crui. La pedra forta sobre la que es fonamenta l’església gran i l’estructura de marès que hi ha davall les floritures de pasta i fil de ferro rovellat se mantenen fermes. El nostre fonament és Jesucrist, en concret la seva Paraula i els sagraments que ens ha deixat. Això ens ha de dur a canviar tot el que sigui accessori però hem de saber que no es pot prescindir d’allò que no es veu, o al manco no és vistós, però que és lo que ho aguanta tot. Mai s’hagués inventat el cafè descafeïnat ni la cervesa sense alcohol. Poc durarien les dues coses en la història si no fos perquè existeix l’original. No ens podem descafeïnar. L’Església no és una ONG. Som una religió. Som una manera de veure i viure la vida lligada a la divinitat. Jesús no és sols un mestre, és Déu fet home. No ens convertiguem en el que el poble vol. Hem de ser lo que Déu vol. No ens descafeïnem. Duraríem lo que han durat els elements ornamentals del rector Rubí.
Un altre tret evident d’aquest temple que avui fa festa, és la seva presència. La seva mole és imponent al lloc més alt i al centre de la nostra ciutat. Això ens ha de recordar una de les missions fonamentals de l’Església humana: som aquí per fer present Jesús enmig dels nostres conciutadans. Tenim l’obligació de fer notori que aquest món no s’acaba en ell mateix, i que Déu ens ha parlat. Que, fins i tot, la seva Paraula s’ha fet home en Jesucrist.
I la peça més visíble: el campanar. Una ciutat centrada per una fletxa que senyala cap al cel. Lluitar perquè el món, en concret Manacor, sigui cada vegada millor. Proposar un camí perquè les persones siguem cada vegada més dignes de la paraula humà i fill de Déu, són dues de les missions més importants que tenim com a comunitat cristiana. Avui en dia, tal com ens ensenya el concili Vaticà II, ho hem de fer enmig d’una societat plural. Enmig i junt amb altres manacorins que lluiten des de les entitats socials i polítiques per millorar el món. Enmig i junt amb altres manacorins que intenten ser més persones usant el camí d’altres religions. Enmig i junt amb altres manacorins que cerquen la perfecció d’un aspecte de la humanitat en la ciència, la literatura, el teatre, l’esport ….
I el darrer tret d’aquesta església que avui fa festa és que és una obra inacabada. La nostra Església és una obra que encara és va fent. És un bon dia per demanar a Déu que ens doni llum per endevinar el camí per construir l’Església que ell vol i que ell envia en missió a aquesta ciutat del llevant de Mallorca.
Sé cert que més de dos pensen que no he parlat de la Mare de Déu. Però és que aquesta Església, al manco aquesta ubicació, és molt més antiga i més constant enmig nostre que l’advocació que li dóna nom. Fins i tot va néixer primer la parròquia que la festa de la Mare de Déu dels Dolors que avui celebram. Abans que es creàs aquesta festa dia 15 de setembre, aquí ja hi havia la parròquia de Santa Maria de Manacor. Més endavant, la força que agafà la devoció al Sant Crist va marcar la Mare de Déu que l’acompanya. I el fet d’estar devora Jesús crucificat, caracteritzà aquella Santa Maria de Manacor com a la Mare de Déu dels Dolors.
Continuem celebrant l’Eucaristia. Encomanem a Déu, per la intercessió de Maria, la nostra comunitat cristiana. I sobretot demanem a la Mare de Déu, que tal com va acompanyar el patiment del seu fill, acompanyi en els seus dolors a tantes persones que pateixen a Manacor.
Que així sigui.
Credo
Pregària dels fidels: Emmaüs 2
Presentació de les ofrenes: Emmaüs 1
1. El pa i el vi
2. Ball de l’Oferta
Becines:
Ofertori:
Cant durant l’ofertori: “Stabat Mater” o la traducción.
Cant del sant: (Pare Martorell )
Anyell de Déu: cantat
Cants de comunió: “Bona Mare” o “Magnificat”.
"AVE MARIA"
Oració de postcomunió.
Benedicció.
Cant final: “Goigs de la Mare de Déu dels Dolors”
…………
DIUMENGE XXIV DEL TEMPS ORDINARI:
(POWER-POINT)
"Jesús ens pot ensenyar, sobretot, un estil nou de vida"
Qui dieu vosaltres que sóc jo? Pregunta Jesús als deixebles.
No sé exactament com podem contestar a aquesta pregunta de Jesús els cristians d’avui.
A què ens pot ajudar Jesús?
A conèixer-nos millor. Perquè el seu evangeli fa pensar i ens obliga a plantejar-nos els interrogants més importants i decisius de la vida.
La seva manera de sentir i de viure l’existència.
La seva manera de reaccionar davant del sofriment humà.
La seva confiança indestructible en un Déu amic de la vida.- és el millor que ha donat a la història humana.
Jesús ens pot ensenyar, sobretot, un estil nou de vida.
Qui s’apropa a Ell no se sent atret per una nova doctrina sinó convidat a viure d’una manera diferent
-viure més arrelat en la veritat
-viure amb un horitzó més gran, més digne, més esperançat.
Jesús ens pot alliberar també de formes poc sanes de viure la religió
-fanatismes cecs i agressius
-desviacions legalistes
-pors i egoismes.
I pot introduir en la nostra existència
-l’alegria de viure
-la mirada compassiva envers els que pateixen
-la creativitat del que viu estimant.
Jesús ens pot redimir d’imatges de Déu malaltisses que s’arrosseguen des de lluny.
Ens pot ensenyar a viure Déu com una Presència propera i amistosa, font inesgotable de vida i de tendresa.
Deixar-se conduir per Jesús és trobar-se amb un Déu diferent, més gran i més humà que totes les nostres teories juntes.
Ara bé: Per a trobar-lo a un nivell més autèntic hem de rompre amb la nostra inèrcia, amb el nostre immobilisme
-hem de recuperar la llibertat interior
-hem d’estar disposats a néixer de bell nou, deixant la religió
rutinària
avorrida
repetitiva
buida de continguts.
Jesús pot ser el guaridor i llibertador de molts que viuen atrapats per la indiferència
-distrets per la vida moderna
-paralitzats per una religió rutinària
-o seduïts pel benestar material, però
sense nord
sense sud
sense veritat
i sense vida.
Jesús és el nord veritable.
Jesús és la veritat que no enganya.
Jesús és la vida eterna.
Jesús és la Salvació plena i eterna.
Ho creiem nosaltres, això?
Ho fem vida de la nostra vida ?
