LA SAGRADA FAMÍLIA

La Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (C)

EVANGELI

Els pares de Jesús el van trobar al temple, assegut entre els mestres

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,41-52

A l’edat de dotze anys, Jesús va al temple 41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. 44 Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure’l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: –Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. 49 Ell els respongué: –Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare? 50 Però ells no comprengueren aquesta resposta. 51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. 52 Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes. Paraula de Déu.

UNA FAMÍLIA DIFERENT

Entre els catòlics es defensa gairebé instintivament el valor de la fa

EN FAMÍLIA

Baixà amb ells a Natzaret.

Estudis recents ho afirmen. No hi ha cap grup ni àmbit social més ben dotat que la família per oferir al fill una experiència positiva en què arrelin els valors i la vivència religiosa.En allò religiós, ningú deixa empremtes tan profundes com la família.

La raó de fons és senzilla. La família pot oferir al nen «experiència religiosa», però en un clima d’afecte i de confiança que qualsevol altre grup difícilment pot assegurar. A casa, el nen pot captar conductes, valors, símbols i experiències religioses, però no de qualsevol manera, sinó amb afecte.

Tots els estudis apunten cap a la mateixa adreça: la fe depèn, en bona part, que la persona hagi tingut des de la infància una experiència religiosa positiva. L’individu torna, gairebé sempre, a allò que ha viscut els seus primers anys amb satisfacció, seguretat i sentit gratificant. Per contra, si falta aquesta experiència religiosa a la llar, serà difícil despertar-la més endavant en altres àmbits com ara la parròquia o el centre educatiu.

Per això, és una gràcia per al fill poder veure els seus pares resant. Si els veu pregar de veritat, quedar-se en silenci, tancar els ulls, desgranar els comptes del rosari o llegir a poc a poc l’evangeli, el nen capta la importància d’aquells moments, percep «la presència» de Déu com una cosa bona, aprèn un llenguatge religiós i uns signes que hi queden gravats, interioritza unes actituds i es va despertant en la seva consciència el sentit de Déu. Res no pot substituir aquesta experiència primera.

Cada família creient ha de trobar el seu estil concret de pregar a casa. És més fàcil estar al costat del fill petit, acompanyant-lo en la seva oració i ensenyant-lo a donar gràcies a Déu al final del dia, a demanar-li perdó, a invocar-lo amb confiança. Amb els adolescents i joves serà més important preparar una oració senzilla en dies assenyalats: aniversari d’algun membre de la família, aniversari del casament dels pares, abans de sortir de vacances, en començar el curs, en la malaltia greu d’algun, a la Nit de Nadal.

Són molts els costums religiosos que s’han perdut a casa. No és qüestió de restaurar el passat. Difícilment es resarà avui el rosari de manera habitual a les nostres llars envaïdes per la TV. Hem de trobar noves formes, senzilles i convincents, de viure la fe a casa. Heus aquí un costum fàcil dintroduir a la família davui. Al final del dia, quan s’apagarà el televisor i tots es disposen a descansar, la família es pot reunir a la sala. Només uns moments breus per donar gràcies a Déu pel dia, resar junts el Pare nostre i desitjar-se un bon descans. És tan difícil?