DIUMENGE QUINZÈ
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc (10,25-37)
Paràbola del bon samarità
Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: –-Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: –Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
–Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: –I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda.Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.
DIUMENGE QUINZÈ
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc (10,25-37)
Paràbola del bon samarità
Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: –-Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: –Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
–Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: –I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda.Igualment un levita
DIUMENGE QUINZÈ
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc (10,25-37)
Paràbola del bon samarità
Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: –-Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: –Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
–Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: –I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda.Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.
| FES TU EL MATEIX Per no sortir malparat d’una conversa amb Jesús, un mestre de la llei li acaba preguntant: «I qui és el meu proïsme?». És la pregunta de qui només es preocupa de complir la llei. Li interessa saber qui ha d’estimar i qui pot excloure del seu amor. No pensa en els patiments de la gent. Jesús, que viu alleujant el patiment dels qui troba en el seu camí, trencant si cal la llei de dissabte o les normes de puresa, respon amb un relat que denuncia de manera provocativa tot legalisme religiós que ignori l’amor al necessitat. | Pel camí de Jerusalem a Jericó, un home ha estat assaltat per uns bandits. Agredit i desposseït de tot, queda a la cuneta mig mort, abandonat a la seva sort. No sabem qui és, però és un «home». Podria ser qualsevol de nosaltres, qualsevol ésser humà abatut per la violència, la malaltia, la desesperança. «Per casualitat» apareix pel camí un sacerdot. El text indica que és per atzar, com si res hi tingués a veure un home dedicat al culte. El seu fort no és baixar fins als ferits que són a les cunetes. El seu lloc és el temple. La seva ocupació, les celebracions sagrades. Quan arriba a l’alçada del ferit, «ho veu, fa una volta i passa de llarg». |
| La manca de compassió no és només una reacció personal, ja que també un levita del temple que passa pel costat del ferit «fa el mateix». És una actitud que aguaita els qui es dediquen al món del sagrat: viure lluny del món real on la gent lluita, treballa i pateix. Quan la religió no està centrada en un Déu, Amic de la vida i Pare dels qui pateixen, el culte sagrat es converteix en experiència que distància de la vida profana, preserva del contacte directe amb el patiment de la gent i ens fa caminar sense reaccionar davant els ferits que veiem a les cunetes. Segons Jesús, no són els homes del culte els que millor ens poden indicar com hem de tractar els qui pateixen,… sinó les persones que tenen cor. | Pel camí arriba un samarità. No ve del temple. No pertany al poble escollit d’Israel. Viu dedicat a una cosa poc sagrada com el petit negoci de comerciant. Però quan veu el ferit, no es pregunta si és proïsme o no. Es commou i fa per ell tant com pot. És aquest a qui hem d’imitar. Així diu Jesús al legista: «Vés-te’n i fes tu el mateix.» A qui imitarem en trobar-nos al nostre camí amb les víctimes més copejades…? |
| NO PASSAR DE LLARG “Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu”. Aquesta és l’herència que Jesús ha deixat la humanitat. Per comprendre la revolució que vol introduir a la història, hem de llegir amb atenció el seu relat del “bon samarità”. S’hi descriu l’actitud que hem de promoure, més enllà de les creences i posicions ideològiques o religioses, per construir un món més humà. A la cuneta d’un camí solitari hi ha un ésser humà, robat, agredit, desposseït de tot, mig mort, abandonat a la seva sort. En aquest ferit sense nom i sense pàtria resumeix Jesús la situació de tantes víctimes innocents maltractades injustament i abandonades a les cunetes de tants camins de la història. | A l’horitzó apareixen dos viatgers: primer un sacerdot, després un levita. Tots dos pertanyen al món respectat de la religió oficial de Jerusalem. Tots dos actuen de manera idèntica: “veuen el ferit, fan una volta i passen de llarg”. Tots dos tanquen els ulls i el cor, aquell home no existeix per a ells, passen sense aturar-se. Aquesta és la crítica radical de Jesús a tota religió incapaç de generar als seus membres un cor compassiu. Quin sentit té una religió tan poc humana? Pel camí ve un tercer personatge. No és cap sacerdot ni levita. Ni tan sols pertany a la religió del Temple. Tot i això, en arribar, “veu el ferit, es commou i s’acosta”. Després, fa per aquell desconegut tot el que pot per rescatar-ho amb vida i restaurar-ne la dignitat. Aquesta és la dinàmica que Jesús vol introduir al món. |
El primer, no tancar els ulls,… “mirar” de manera atenta i responsable a qui pateix. Aquesta mirada allibera de l’egoisme i de la indiferència que ens permeten viure amb la consciència tranquil·la i la il·lusió d’innocència enmig de tantes víctimes innocents,…“commoure’ns” i deixar que el seu patiment ens faci mal també a nosaltres.
Decisiu, reaccionar i “apropar-nos” a qui pateix, no per preguntar si tinc o no obligació d’ajudar-lo, sinó per descobrir un ésser necessitat que crida. Nostra actuació ens revelarà la nostra qualitat humana…. Això no és teoria.
El samarità del relat no se sent obligat a complir un determinat codi religiós o moral.Senzillament, respon a la situació del ferit inventant gestos pràctics orientats a alleujar patiment i restaurar-ne la vida i la dignitat. Jesús conclou amb aquestes paraules. “Vés-te’n i fes tu el mateix”
DISSABTE
12-7-25
18.00 St. Josep
18.00 Son Macià
18.30 Crist Rei
19.30 St. Pau
20.30 Portocristo
J. Perelló
L. Florit
P. Rigo
T. Amorós
M. Lliteres o P. Amengual
DIUMENGE
13-7-25
8.00 Dolores
11.00 Portocristo
12.00 Dolores (baut)
18.00 Benedictinas
19.00 Crist Rei
20.30 Portocristo
20.00 Dolores
T. Amorós
E. Ramírez
P. Rigo+L. Florit (L. Florit
bautismos)
J. Perelló
E. Ramírez
P. Amengual
P. Rigo
DILLUNS
14-7-25
8.00 Dolores
19.00 Crist Rei
19.30 S’Illot funeral
19.45 Dolores funeral
Funeral extra
J.F. Cortès
J. Perelló
E. Ramírez
P. Rigo
T. Amorós
DIMARTS
15-7-25
8.00 Dolores
19.30 St. Pau
19.30 Portocristo
Funeral extra
P. Rigo
P. Amengual
JF Cortès
E. Ramírez
DIMECRES
16-7-25
8.00 Dolores
19.00 Cristo Rey
¿19.00? Porto Cristo fiesta
Funeral extra
P. Rigo
J. Perelló
Invitado+ Rev. común
P. Rigo
DIJOUS
17-7-25
8.00 Dolores
19.30 St. Pau
19.30 Portocristo
19.30 Cala Millor
Funeral extra
E. Ramírez
J. Perelló
JF Cortès
T. Amorós
P. Rigo
DIVENDRES
18-7-25
8.00 Dolores
19.00 Crist Rei
Funeral extra
J.F. Cortès
J. Perelló
P. Rigo
DISSABTE
19-7-25
- Boda Porto Cristo
18.00 St. Josep
18.00 S ìllot
18.00 Son Macià
(communion + bautismo).
18.30 Crist Rei
19.15 Crist Rei (bautismos)
19.30 St. Pau (comuniones)
19.30 Cala Millor
20.30 Portocristo
L. Florit
J. Perelló
T. Pastor
T. Amorós
P. Amengual
P. Rigo
E. Ramirez
J.F. Cortes
M. Lliteres
DIUMENGE
20-7-25
8.00 Dolores
11.00 Portocristo
11.00 Comuniones
12.00 Dolores
18.00 Benedictinas
19.00 Crist Rei
20.30 Portocristo
20.00 Dolores
P. Rigo
P. Amengual
E. Ramírez
J. Perelló
J. Perelló
P. Rigo
M. Lliteres
E. Ramírez
DIVENDRES
25-7-25
8: Dolores
11.30 Dolores Oficio St. Jau
18.00 Crist Rei
Funeral extra
T. Amorós
Sr. Obispo+Rev. Común
J. Perelló
E. Ramírez
DISSABTE
26-7-25
8.00 Dolores
16.00 Dolores Boda
- Son Macià
18.00 St. Josep
18.30 Crist Rei
19.30 St. Pau
20.30 Portocristo
L. Florit
L. Florit
T. Amorós
J. Perelló
P. Rigo
T. Amorós (se salta Florit)
P. Amengual
DIUMENGE
27-6-25
8.00 Dolores
11.00 Portocristo
11.00 ¿Dolores bautismos?
12.00 Dolores
18.00 Benedictinas
19.00 Crist Rei
20.30 Portocristo
20.00 Dolores
T. Amorós
E. Ramírez
L. Bautismos
T. Amorós
J. Perelló
E. Ramírez
M. Llliteres o P. Amengual
