DIUMENGE 24 AGOST
Primera lecturaIsaïes 66
salm 116
Segona lectura Hebreus 12
Lluc 13,22-30
| L’entrada al Regne de Déu 22 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23 Algú li preguntà: –Senyor, ¿són pocs els qui se salven? Jesús els contestà: 24 –Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. 25 »Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: «Senyor, obre’ns.» Ell us respondrà: «No sé d’on sou.» 26 Llavors us posareu a dir: «Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!» 27 Ell us respondrà: «No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! » 28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. 29 I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. 30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers. | |
CONFIANÇA, SÍ. FRIVOLITAT, NO La societat moderna va imposant cada cop amb més força un estil de vida marcat pel pragmatisme del que és immediat. Gairebé no interessen les grans qüestions de l’existència. Ja no tenim certeses fermes ni conviccions profundes. De mica en mica, ens anem convertint en éssers trivials, carregats de tòpics, sense consistència interior ni ideals que encoratgin el nostre viure diari, més enllà del benestar i la seguretat del moment. |
Jesús insisteix, sobretot, a no enganyar-nos amb falses seguretats. No n’hi ha prou de pertànyer al poble d’Israel; no és suficient haver conegut personalment Jesús pels camins de Galilea. El que és decisiu és entrar des d’ara al regne Déu i la seva justícia. De fet, els que queden fora del banquet final són, literalment, “els que practiquen la injustícia”. Jesús convida a la confiança i la responsabilitat. Al banquet final del regne de Déu no s’asseuran només els patriarques i profetes d’Israel. Estaran també pagans vinguts de tots els racons del món. Estar dins o estar fora depèn de com respon cadascú a la salvació que Déu ofereix a tothom. Jesús acaba amb un proverbi que en resumeix el missatge. En relació al regne de Déu, “hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers”. |
| L |
