CELABRACIÓ EUCARÍSTICA
1ª LECTURA
Isaîes 8, 23-9,.3
salm 76
2wª Lectura
1 Co 1, 10-13
EVANGELI
Mt 4, 12-23
UN ESTIL D’ESTIMAR
Curant les malalties i malalties del poble
El cristianisme va iniciar la seva expansió en una societat on hi havia diferents termes per expressar el que nosaltres anomenem avui amor. La paraula més usada era «philia» que designava l’afecte cap a una persona propera, i es feia servir per parlar de l’amistat, l’afecte o l’amor als parents i amics. També es parlava de l’«eros» per designar la inclinació plaent, l’amor apassionat o senzillament el desig orientat cap a qui produeix en nosaltres gaudi i satisfacció.
El cristianisme va abandonar pràcticament aquesta terminologia i va posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda, «agape», a la qual van donar un contingut nou i original. No volien que es confongués amb qualsevol cosa l’amor inspirat en Jesucrist. D’aquí el vostre interès a formular bé el «mandat nou de l’amor»: «Us dono un mandat nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat» (Jn 13, 34).
L’estil d’estimar de Jesús és inconfusible. No s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció, seguretat o benestar. Només sembla interessar-se a fer el bé, acollir, regalar el millor que té, oferir amistat, ajudar a viure. Ho recordaran així anys més tard a les primeres comunitats cristianes: «Va passar tota la vida fent el bé.
El seu amor té un caràcter servicial. Jesús es posa al servei dels qui ho poden necessitar més. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen lloc a la societat ni a la preocupació de la gent. Defensa els febles i petits, els que no tenen poder per defensar-se a si mateixos, els que no són grans o importants per a ningú. S’acosta als qui estan sols i desvalguts, els que no tenen qui se’n preocupi.
El que és habitual entre nosaltres és estimar els qui ens aprecien i volen de veritat; ser afectuosos i atents amb els nostres familiars i amics; viure indiferents envers els qui sentim com a estranys i aliens el nostre petit món d’interessos. Fins i tot sembla correcte viure rebutjant i excloent els qui ens rebutgen o exclouen. El que distingeix el seguidor de Jesús no és qualsevol «amor», sinó precisament aquest estil d’estimar que consisteix a saber acostar-se als qui pateixen oblidats de tothom
L’evangelista Mateu ens recorda com vivia Jesús a Galilea i com era el seu estil d’actuar: «Recorria tota Galilea.., proclamant l’Evangeli del Regne i guarint les malalties i malalties del poble.» Així era Jesús. No ho hauríem d’oblidar.
