FESTA DE JESUCRIST REI:
Recorda't de mi
Segons el relat de Lluc, Jesús ha agonitzat enmig de les burles i menyspreus dels que l’envolten. Ningú sembla haver entès la seva vida. Ningú sembla haver captat el seu lliurament als que pateixen ni el seu perdó als culpables. Ningú ha vist en el seu rostre la mirada compassiva de Déu. Ningú sembla ara intuir en aquella mort cap misteri.
Les autoritats religioses es burlen d’ell amb gestos despectius: ha pretès salvar d’altres, que se salvi ara a si mateix. Si és el Messies de Déu, l’”Elegit” per ell, ja vindrà Déu a defensar-lo.
També els soldats se sumen a les burles. Ells no creuen en cap Enviat de Déu. Se’n riuen del rètol que Pilat ha ordenat penjar a la creu: “Aquest és el rei dels jueus”. És absurd que algú pugui regnar sense poder. Que demostri la seva força salvant-se a si mateix.
Jesús resta callat, però no baixa de la creu. Què faríem nosaltres si l’Enviat de Déu busqués la seva pròpia salvació escapant-se d’aquesta creu que l’uneix per sempre a tots els crucificats de la història? Com podríem creure en un Déu que ens abandonés per sempre a la nostra sort?
De sobte, enmig de tantes burles i menyspreus, una sorprenent invocació: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”. No és un deixeble ni un seguidor de Jesús. És un dels dos delinqüents crucificats amb ell. Lluc el proposa com un exemple admirable de fe en el Crucificat.
Aquest home, a punt de morir ajusticiat, sap que Jesús és un home innocent, que no ha fet més que el bé a tothom. Intueix en la seva vida un misteri que a ell se li escapa, però està convençut que Jesús no serà derrotat per la mort. Del seu cor neix una súplica. Només demana a Jesús que no l’oblidi: alguna cosa podrà fer per ell.
Jesús li respon immediatament: “T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís”. Ara estan tots dos units en l’angoixa i la impotència, però Jesús l’acull com a company inseparable. Moriran crucificats, però entraran plegats en el misteri de Déu.
Enmig de la societat descreguda dels nostres dies, no pocs viuen desconcertats. No saben si creuen o no creuen. Gairebé sense saber-ho, porten en el seu cor una fe petita i fràgil. A vegades, sense saber per què ni com, aclaparats pel pes de la vida, invoquen Jesús a la seva manera. “Jesús, recorda’t de mi” i Jesús els escolta: “Tu seràs sempre amb mi”. Déu té els seus camins per trobar-se amb cada persona i no sempre passen per on li indiquen els teòlegs. El decisiu és tenir un cor que escolta la pròpia consciència.
José Antonio Pagola
24 de novembre de 2013
Festa de Crist Rei (C)
Lc. 23, 35-43
TEMPS DE DÉU
AVISOS:
– La col·lecta realitzada el passat cap de setmana amb motiu de la jornada de l’Església Diocesana va recaptar a en total de les Parròquies i altres centres de culte ha estat 2.322’06. Moltes gràcies.
– Dissabte que ve dia 30 serà ordenat diaca el seminarista Ricardo Mejía el qual l’any passat ajudà a les nostres Parròquies. La celebració serà a la Parròquia de santa Maria la Major d’Inca a les 11 del matí. Les persones interessades en assistir-hi convé que s’apuntin per organitzar la sortida en cotxes que serà a les 9’30 a la plaça Rodona.
– S’han acabat les obres de la capella del Roser del Convent de sant Vicenç Ferrer. També l’empresa netejadora ja acabat la seva feina fent lo més gros; ara però se necessita acabar de fer ben net les rajoles, mobiliari i petits racons on les màquines no han arribat. Per això demanam un grup de persones voluntàries per anar a netejar el pròxim dimecres. Hi haurà torn de matí i capvespre. Les persones voluntàries podeu passar a donar el vostre nom dient si hi podeu anar el matí o el capvespre o unes hores. Ho feim així per tal de poder-nos organitzar millor. Moltes gràcies.
