PREGÀRIA
El meu germà
Si l'altre es convertís realment en el meu germà, el podria trobar de veritat, podríem parlar simplement, fins i tot sense estar d'acord en tot. La trobada em faria créixer; i estic segur que ell també creixeria. Si l'altre es convertís en el meu germà, les nostres mirades podrien creuar-se i un somriure veritable il·luminaria els nostres rostres. Si l'altre es convertís realment en el meu germà, quin món tan apassionant podríem construir!
AVISOS 26-27 SETEMBRE
– El pròxim dilluns i dimarts, dies 28 i 29, se faran les inscripcions per a tots els nins i nines de "Catequesi". Serà a la Parròquia de Crist Rei, als locals parroquials C/ Vilanova, 18
de les 17 a les 21 hs.
– El pròxim dia 4 d'octubre hi haurà un sopar a "benefici" del manteniment de les nostres parròquies i en concret per a pagar el nou amplificador de so de Crist Rei i els desperfectes de la campana grossa del Dolors.
El sopar serà en el restaurant "El Cruce" a les 20'30 h. i el preu és de 15 euros. Els interessats podeu apuntar en els llocs de costum.
DIUMENGE 26º del Temps Ordinari:
Són amics, no adversaris
Son amigos, no adversarios A pesar de los esfuerzos de Jesús por enseñarles a vivir como él, al servicio del reino de Dios, haciendo la vida de las personas más humana, más digna y dichosa, los discípulos no terminan de entender el Espíritu que lo anima, su amor grande a los más necesitados y la orientación profunda de su vida. El relato de Marcos es muy iluminador. Los discípulos informan a Jesús de un hecho que les ha molestado mucho. Han visto a un desconocido «expulsando demonios». Está actuando «en nombre de Jesús» y en su misma línea: se dedica a liberar a las personas del mal que les impide vivir de manera humana y en paz. Sin embargo, a los discípulos no les gusta su trabajo liberador. No piensan en la alegría de los que son curados por aquel hombre. Su actuación les parece una intrusión que hay que cortar. Le exponen a Jesús su reacción: «Se lo hemos querido impedir porque no es de los nuestros». Aquel extraño no debe seguir curando porque no es miembro del grupo. No les preocupa la salud de la gente, sino su prestigio de grupo. Pretenden monopolizar la acción salvadora de Jesús: nadie debe curar en su nombre si no se adhiere al grupo. Jesús reprueba la actitud de sus discípulos y se coloca en una lógica radicalmente diferente. Él ve las cosas de otra manera. Lo primero y más importante no es el crecimiento de aquel pequeño grupo, sino que la salvación de Dios llegue a todo ser humano, incluso por medio de personas que no pertenecen al grupo: «el que no está contra nosotros, está a favor nuestro». El que hace presente en el mundo la fuerza curadora y liberadora de Jesús está a favor de su grupo. Jesús rechaza la postura sectaria y excluyente de sus discípulos que solo piensan en su prestigio y crecimiento, y adopta una actitud abierta e inclusiva donde lo primero es liberar al ser humano de aquello que lo destruye y hace desdichado. Este es el Espíritu que ha de animar siempre a sus verdaderos seguidores. Fuera de la Iglesia católica, hay en el mundo un número incontable de hombres y mujeres que hacen el bien y viven trabajando por una humanidad más digna, más justa y más liberada. En ellos está vivo el Espíritu de Jesús. Hemos de sentirlos como amigos y aliados, nunca como adversarios. No están contra nosotros pues están a favor del ser humano, como estaba Jesús.
(Marcos 9,38-43.45.47-48) José Antonio Pagola
No estan contra nosaltres… no estan contra Jesús… estan a favor del "ESSER HUMÀ" … a favor de Déu, amb Jesús…
Com se li va acudir a Jesús aquesta figura tràgica…?
Què és el primer i més important per Jesús ?
Dins del grup dels seus seguidors, el primer i més important és: oblidar-se dels propis interessos i ambicions i posar-se a servir col.laborant en el seu projecte de fer un món més humà.
Evidentment, això no resulta gens fàcil.
Perquè, a vegades, en comptes d'ajudar fem mal.
És el que preocupa a Jesús: que entre els seus hi hagi qui escandalitzi a un d'aquests petits que creuen o que ho intenten. Que entre els cristians hi hagi persones que amb la seva manera d'actuar facin mal als creients més dèbils i trontollants. Jesús utilitza imatges extremadament dures per aconseguir que cadascú extirpi, arrenqui de la seva vida allò que s'oposa a l'estil de jesús d'entendre i viure l'existència. El qui està en joc és entrar en el regne de Déu…
En concret: la mà és símbol de l'activitat i del treball.
Jesús utilitzava les mans per -beneir -curar -tocar els exclosos segons la Llei.
És dolent utilitzar les mans per -ferir -colpejar -sotmetre o humiliar.
El peus poden també fer mal: – Jesús caminava per estar més a prop dels necessitats i per buscar els que estaven perduts… Si el teu peu et fa caure, talla-te'l…
Els ulls representen els desigs i aspiracions de la persona: Si no mirem a les persones amb l'amor i la tendresa amb que mirava Jesús acabarem pensant només en el nostre propi interés egoista. Si el teu ull et fa caure arrenca-te'l…
¿Com se li va acudir a Jesús aquesta figura tràgica i, al mateix temps còmica d'un home sense braç, coix i amb un sol ull entrant a la plenitud de la vida?
Per molt doloroses que siguin, si els cristians no fem opcions que assegurin la fidelitat a Jesús, el seu projecte salvador no s'obrirà pas mai camí en el món.
I nosaltres en serem -els responsables -i els culàbles…
