SEGONA SETMANA
Què ens cal per trobar-nos amb Déu?
2n diumenge de Quaresma
Què ens cal per trobar-nos amb Déu?
No ens calen
-ni cavil·lacions
-ni esforços sobrehumans
-ni crits, ni màgies.
N’hi ha prou en fer silenci.
Silenci per fora i per dins i escoltar la seva Divina Presència en nosaltres.
Aquietar, assossegar la nostra casa interior per acollir el qui habita en nosaltres.
Com diu molt bé Martín Velasco: “Afinar el oído para captar el murmullo de su paso, casi siempre tan suave como la brisa.”
La trobada amb Déu és sempre personal i intransferible. Podem intercedir els uns en favor dels altres, però ningú pot pregar en lloc meu substituint-me.
No és possible comunicar-se amb Déu per procurador.
És cert que podem utilitzar fórmules heretades dels Antics com Salms i altres pregàries.
Però, al final del final, sóc jo qui haig de recórrer el meu propi camí per trobar Déu en la meva vida.
Ho deia el poeta León Felipe en els seus famosos versos:
“Nadie fue ayer,
ni va hoy,
ni irá mañana
hacia Dios
por este mismo camino
que yo voy.
Para cada hombre guarda
un rayo nuevo de luz el sol
y un camino virgen
Dios.”
Quan es dóna verdadera comunicació amb Déu, allà hi ha
-una persona viva
-un home o una dona que interroguen
-que cerquen
-que supliquen
-que gaudeixen
-o que ploren i es queixen
-que alaben, confien i esperen.
-I són agraïts: saben donar gràcies.
Aquesta comunicació viva i personal amb Déu és capaç de transformar la persona i reorientar, de bell nou, la seva vida sencera.
Quan hom escolta amb pau a Déu en el fons del seu cor, se li il·luminen zones fosques del seu viure que abans li passaven desapercebudes. I aprèn a diferenciar el real de les enganyoses aparences. I també descobreix forces, energies interiors amb les que ja no hi comptava.
La vida tota es transforma.
Hi ha noves llums, noves forces, nou dinamisme que conforta i ens fa més valents, més ardits, més actius.
I, per damunt de tot, hom se sent estimat per Déu i amb renovades forces per estimar els altres, cosa no sempre fàcil.
En el contacte amb Déu, la vida del creient canvia radicalment, i passa de la por i la temença a la pau quan sap escoltar el misteri de Déu manifestat en Jesús.
La veu del Cel diu, referint-se a Jesús: “Escolteu-lo.”
Què s’ha d’escoltar?
El que Pere havia refusat poc abans: l’anunci de la Passió i de la mort.
El Déu de Jesús, com també el mateix Jesús, és el Déu que lluita en la vida contra la por dels covards
contra el poder que sotmet, espanta i oprimeix, encara que això es faci en nom de Déu.
Quan la vida s’orienta d’aquesta manera, el final d’aquesta vida pot ser molt semblant al final de la vida de Jesús.
Però, en definitiva, això és el que ens transfigura. Això és el que li dóna, a la nostra vida, el mateix sentit que va tenir la vida de Jesús.
Però, en definitiva, això és el que ens transfigura, això és el que li dóna, a la nostra vida, el mateix sentit que va tenir la vida de Jesús:
-risc segur
-mort temporal
-resurrecció gloriosa
-i salvació eterna
El creient en nom de Déu només pot
-beneir
-i ajudar desinteressadament.
És això el que nosaltres fem i vivim?
Per què som més sensibles al sagrat que a allò simplement humà?
Mentre no tinguem això resolt, no som cristians.
Serem, per descomptat, molt religiosos. Però, de cap manera cristians. És a dir, deixebles i seguidors de Jesús.
AVISOS 11-12 MARÇ
Divendres dia 17 hi haurà l’exercici del Via-crucis a la Parròquia de sant Pau; serà a les 19’30 h. Aquest dia per donar més relleu a aquest acte pietós se suprimeix la missa a la dita Parròquia.
També el divendres dia 17 a les 20’30 h. hi haurà assemblea general de la Confraria del Calvari de la Parròquia de Crist Rei. En aquesta assemblea està previst que hi hagi canvi de la Junta Directiva. La reunió serà en el saló parroquial d’aquella Parròquia.
Amb el lema «prop de Déu i dels germans» celebrarem el pròxim cap de setmana el dia del seminari. Pregàrem per les vocacions i, la nostra aportació econòmica, serà destinada a la formació dels seminaristes. Avui podeu recollir els sobres.
PRIMERA SETMANA
Hi ha tres forces que de debò subjuguen i sedueixen la consciència humana"
Diumenge I de Quaresma. Cicle A
Ni l’Església com a institució pública, ni els que ens tenim per creients i membres d’aquesta Església, no tenim cap motiu vàlid i convincent per envanir-nos de res. Més aviat, al contrari: tenim molts motius per avergonyir-nos i demanar perdó
-per les nostres contradiccions
-per les nostres mentides
-per les nostres incoherències
-i pel nostre antitestimoni cristià.
Vivim temps tan penosos per l’Església que avui, aquí al repensar el relat de les tres temptacions de Jesús en el desert, no hi ha més remei que recordar la interpretació que d’elles en fa Dostoievski en l’episodi del Gran Inquisidor.
Quina és la idea de l’inquisidor?
L’inquisidor pensa i diu que Jesús no s’hauria hagut de resistir a les temptacions diabòliques.
Per què no?
Perquè només hi ha tres forces que de debò subjuguen i sedueixen la consciència humana
-el miracle
-el misteri
-i l’autoritat.
I aquestes tres coses són les que Jesús va refusar en el desert.
Però l’Església ha corregit l’obra de Jesús. Perquè s’ha adonat d’això: el que més desitgen els homes és que els guiïn com un ramat i que els alliberin d’aquest funest do que els causa tants de turments:
el do de la llibertat
d’haver de triar
d’haver d’escollir.
El diví, el Dogmàtic i l’autoritarisme eclesiàstic són tres realitats que tenen tal força que sedueixen inclús als que asseguren que odien tot això.
Odien els capellans però busquen altres divinitats, altres dogmes i altres poders als que serveixen amb entusiasme.
Neguen Déu, el neguen rabiosament però adoren la droga.
Neguen Déu, però adoren el sexe disbauxat.
Neguen Déu, però adoren el diner.
Neguen Déu, però adoren el poder i miren d’estar-hi bé per treure’n profit i benefici egoista.
L’Església és sàvia, sí, però amb saviesa humana. Per això no sols s’ha mantingut al marge de les exigències de Jesús – a les que per altre part reivindica-.
No només ha atenuat, transformat i moderat el missatge de Jesús.
En certs punts essencials i en qualitat d’Institució, l’Església ha tergiversat del tot el que Jesús va dir i va voler.
L’obsessió pel sexe, sempre pecaminós, no ve de Jesús, ve de l’Església.
Igualment lo de la caritat ben entesa comença per un mateix -una subtil manera de justificar l’egoisme personal.- això no ve de Jesús.—ve dels eclesiàstics.
I podríem seguir la llista. I la llista seria llarga. Llarga i vergonyosa.
Quina és la veritat?
Quina és la realitat?
La veritat és que estem ja massa lluny d’aquell home bo que va ser assassinat per la religió jueva i pels religiosos fanàtics i violents.
Entre la religió cristiana i Jesús som masses els que hem preferit la manera de viure suportable i reconfortant que ens imposa i ens brinda l’Església i els eclesiàstics.
Només una pregunta per acabar-ho de veure clar. Si és que realment hi volem veure!
Nosaltres, catòlics de tota la vida, a qui o a què adorem?
-adorem Déu i ajudem els germans en la manera del possible seguint els passos i el missatge de Jesús
-o bé, adorem el nostre compte corrent i ens desentenem per sistema i per manera de fer dels que més ens necessiten?
Nosaltres, catòlics de tota la vida, ens adonem a quina banda cau la verdadera opció cristiana?
Ens n’adonem o no ens en volem adonar?
Josep Llunell
DIMECRES DE CENDRA
Concelebració Imposició de Cendra
CONVENT DE SANT VICENÇ FERRER 20 hores
