DIUMENGE   IV    DE   PASQUA  

 

UNA NOVA RELACIÓ AMB JESÚS

Dins les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús, revifant la nostra relació amb ell. Posant-lo en el centre de la nostra vida. Passar d'un Jesús confessat de rutina a un Jesús acollit vitalment. L'evangeli de Joan dóna unes sugerències importants quan parlar de la relació de les ovelles amb el seu Pastor.

Primer de tot, “escoltar la seva veu” amb frescor i originalitat. No confondre amb respecte a tradicions ni amb modes. No distreure'ns per altres veus estranyes que, si bé es senten dins l'Església, no comuniquen la Bona Nova.

És important sentir-nos cridats per Jesús “pel nostre nom”. Deixar-nos atreure personalment per ell. Descobrir poc a poc, i cada cop amb més alegria, que ningú com ell respon a les qüestions decisives, a nostres desitjos més pregons i nostres necessitats últimes.

Seguir a Jesús és decisiu. La fe cristiana no està en creure coses sobre Jesús, sinó creure-lo a ell: viure confiant en sa persona. Inspirar-nos en el seu estil de vida per a orientar la nostra existència amb lucidesa i responsabilitat.

Caminar amb Jesús “al davant nostre” és vital. No fem el camí tot sols. Experimentem qualque moment, encara que sigui maldestre, que és possible viure la vida des de les arrels: des de Déu que en Jesús s'ens ofereix més humà, més amic, més proper i salvador que totes les teories.

Aquesta relació viva amb Jesús no neix automàticament. Es va desvetllant dins nostre interior de forma fràgil i humil. Comença essent un desig, creix envoltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, sense saber bé com, arriba un moment que el contacte amb Jesús marca decisivament la nostra vida.

Estic convençut que el futur de la fe entre nosaltres es decideix, en bona part, dins la consciència dels qui ara ens sentim cristians. Ara mateix, la fe es revifa o extingueix dins les nostres parròquies i comunitats, en el cor dels sacerdots i fidels que les formem.

Comença la descreença des del moment que la nostra relació amb Jesús perd força, o s'adorm en la rutina, la indiferència io la despreocupació. Per això, el Papa Francesc ha reconegut que “necessitem crear espais motivadors i sanejadors,… llocs on regenerar la fe en Jesús”. Cal escoltar la seva cridada.

José Antonio Pagola

 

 

 

COMUNICACIONS:

–  Dimarts,  dia  9  a   les   19'45 h.  

PARRÒQUIA   DELS   DOLORS:  

FUNERAL   per  Fra.  Bartomeu  Pont,   franciscà   manacorí  T.O.R.  + a  CIUTAT.

TOT   RECORDANT   BARTOMEU   PONT:  

 

–  Dimecres dia 10,  20'30 h.  CAN   VALLESPIR  

    CONFERÈNCIA   :   L'Arquebisbe de Huancayo, Perú, Pedro Ricardo Barreto, 

El tema de la ponència és ben interessant: «Si cuides el Planeta, combats la pobresa» – Ecologia integral des de l’exhortació Laudato Si del Papa Francesc. 

La tasca de Mns. Pedro Barreto a favor del medi ambient és àmpliament coneguda.

Per la seva dedicació i contribució a la defensa del drets humans, i el seu decidit suport als més pobres, l’any 2011, la Coordinadora Nacional de drets humans a Perú, li va atorgar el Premi Nacional de Drets Humans.

En desenvolupar el cinquè principi del “Decàleg Verd”, la Campanya arriba al seu equador i compleix gairebé un any de crida pública a la reflexió sobre els nostres estils de vida, la manera de viure-la pel que fa als qui ens envolten, especialment les persones més vulnerables, pobres i excloses, i la contribució que fem a cura de la Casa comuna. Com assenyalen els responsables de la Campanya, “abans de seguir endavant amb els cinc punts que ens queden, volem detenir-nos en la necessitat d'una conversió personal, comunitària i eclesial, si pretenem posar en pràctica un nou estil de vida més atent a les necessitats de les altres persones i del planeta”. Per a això, “proposem un estil que està en l'arrel del missatge i la vida de Jesús per acostar el Regne i respondre al somni de Déu sobre la humanitat i la terra sencera”
Una de les claus d'aquesta crida a la conversió que es llança des de la Campanya SI CUIDES EL PLANETA, COMBATS LA POBRESA està a l’encíclica Laudato si’, un dels textos inspiradors d'aquesta iniciativa i a la qual el Papa Francesc convida a una conversió ecològica. “Vull proposar als cristians algunes línies d'espiritualitat ecològica –escriu el Sant Pare—que neixen de les conviccions de la nostra fe, perquè el que l'Evangeli ens ensenya té conseqüències en la nostra forma de pensar, sentir i viure. No es tracta de parlar tant d'idees, sinó sobretot de les motivacions que sorgeixen de l'espiritualitat per alimentar una passió per la cura del món” (LS 216).

Es tracta d'iniciar una conversió personal i comunitària amb profundes arrels i els fruits visibles de les quals siguin l'acolliment; el respecte pels altres i per la naturalesa, amb els seus ritmes i necessitats; la construcció d'unes societats on es respiri la cordialitat, la inclusió; i la defensa dels drets humans. Una conversió dirigida a fer per a tots un lloc en la taula comuna, per celebrar la festa de germanor, l'alegria de l'amistat. 

VEUS QUE CLAMEN
Com ha succeït amb els quatre principis anteriors, aquest 5è Principi del “Decàleg Verd” il·lustra la seva proposta de conversió amb històries reals d'acció comunitària orientada a preservar la Casa comuna. Una d'aquestes experiències és la dels Mosetén, un poble indígena que s'assenta a l'actual Bolívia, en el departament de La Paz y Beni, un territori fèrtil de naturalesa fluvial, entre el riu i les regions muntanyenques cobertes de boscos. La seva població, majoritàriament camperola, viu d'uns recursos cada vegada més amenaçats per la colonització agrícola i les tales indiscriminades
“Crec que el somni de desenvolupament que tenim és una vida digna, una vida lliure al nostre territori en harmonia amb uns altres”, explica un dels líders d'aquesta comunitat. “Tenim el Dret a fer-ho, podem fer-ho, tenim aquesta capacitat de fer alguna cosa per desenvolupar el futur, i deixar alguna cosa bé i sa als nostres fills. Cridem a l'Església perquè protegeixi la vida, perquè coneixent, defensant, acompanyant als nostres pobles defensem també la vida també per als nostres fills, per al futur”, afegeix. 

Un altre dels testimonis recollits és el de Mercedes Loring, religiosa de l'Asunción, qui recorda que “davant aquests crits no podem quedar insensibles. Estam cridats a una conversió profunda i sincera, tant personalment, o com a Església, que ens porti a renunciar a moltes de les nostres comoditats, privilegis, seguretats, fins i tot criteris, i seguim els passos de Jesús, estimant i fent el Bé, allí on ens necessitin”.

QUÈ POTS FER (O DEIXAR DE FER)?
Per a aquests dos mesos, des de la Campanya SI CUIDES EL PLANETA, COMBATS LA POBRESA es formulen algunes propostes pràctiques perquè cadascun i les nostres comunitats poguem avançar en aquest camí de conversió “ecològica”.
1. Transformar els nostres hàbits mentals i patrons de comportament, producció i consum de manera permanent i en tots els seus aspectes. 2. Articular xarxes de suport i comunitats de solidaritat capaces de sostenir opcions de vida individuals que no resulten senzilles.
3. La conversió passa per una nova relació amb les coses, amb les persones, amb la naturalesa i amb els problemes de la pròpia societat i del món: superar la cultura de la indiferència, recuperar la capacitat de cura dels qui tenim al costat i passar de l’assistencialisme a la justícia social que tracta d'eliminar les causes de la pobresa.
4.Participar de projectes que, a petita escala, assagen una forma més sostenible de consum.

 

**************

 

 

Jesús és la llum del món: qui el segueixi no caminarà a les palpentes"