COMUNICACIONS:
– Dijous dia 12 és la festa de la Mare de Déu del Pilar. És festa civil.
-A les 10 del matí hi haurà missa a la barriada de Son Fangos a la Plaça del Pilar.
– A les 11 a Crist Rei també hi haurà missa en la que la Guàrdia Civil honrarà la seva Patrona.
– El vespre, com tots els dijous, hi haurà missa a sant Pau a les 19’30 h.
Diumenge dia 15
– Missa amb tots els nins i nines de catequesi a la Parròquia dels Dolors a les 12.
************
DIUMENGE XXVII DEL TEMPS ORDINARI:
1.- Una història.
Hi ha, certament, un element històric a la base d’aquest relat. El poble d’Israel no ha realitzat l’encàrrec de poble escollit per transmetre l’amor de Déu a tota la humanitat i a tots els pobles. No només no ha realitzat la missió rebuda en l’elecció, sinó que entén aquesta elecció com a privilegi des del qual mirar amb aires de superioritat altres pobles. Es penja la medalla – condecoració. Nosaltres sí que som bons!
I Jesús, mitjançant aquesta paràbola, fa notar als dirigents del poble l’error i la perversió de les seves mirades. No han realitzat allò que Déu esperava d’ells.
2.- Un advertiment per a la comunitat cristiana.
La crida d’atenció de Jesús, a propòsit de la vivència del poble d’Israel, ha de portar-nos, avui, honestament, a plantejar-nos la fidelitat de l’Església al seu Senyor. Que no ens passi una cosa igual.
No podem oblidar que l’experiència de “ser de la seva colla” és, sempre, per a ser enviats. No per presumir de “fotos fetes amb Ell”. La comunitat cristiana es fonamenta -i es reconstitueix, en moments de dificultats- en que se sap cridada pel mateix Jesús. Per aprendre d’Ell. Per ser d’Ell. I, així, amb aquesta experiència forta, posar-se convençudament, al servei del Regne. Al servei dels petits. La comunitat cristiana ha rebut la missió de proclamar la Bona Notícia del Regne. La comunitat cristiana és la continuadora –col.laboradora- de la missió del mateix Jesús: que hi hagi vida i vida en abundància.
Però a cops, és cert, s’ha apropiat de la missió. Com si fos possessió seva. Un advertiment que ha de tenir ben al davant per examinar la seva fidelitat.
Els fruits. Qüestions senzilles. Hem de preguntar-nos sovint, si servim. Si transmetem l’experiència d’un Déu que estima amb bogeria. Si ajudem a viure als altres. Si la nostra vida cristiana crea solidaritat i fraternitat. Si ajudem a que la vida creixi i sigui realment vida. Si ajudem a viure esperançadament. Ajudem a construir un món més humà i just? Més reconciliat?
Cal que ens preguntem si som Bona Notícia. Bona notícia de part del Déu de Jesús. El Déu de la vida.
O, potser, estem molt ocupats “en les nostres coses”, en les nostres tradicions i interessos? Potser tenim la temptació d’oblidar l’encàrrec de cuidar la vinya… i “d’anar per lliure”? Potser, a cops, ens hem apropiat de la tasca i hem oblidat que som dipositaris d’una missió?
Preguntes a fer-nos, sempre, amb molta serenor. Sense inquietuds ni nervis.
Sempre a l’escolta de la Paraula de Déu
3.- Una invitació personal.
Una triple invitació personal per a la nostra vida.
– La invitació a buscar, sempre, l’autenticitat. A preguntar-me per les meves fidelitats i les meves motivacions fondes. Buscar el Regne de Déu i la seva justícia. – – No creure’m amo. Ni amb drets adquirits.- La invitació a anar amb els ulls ben oberts. A reconèixer tanta gent que -des d’on sigui, dintre i fora de l’Església- fa possible la vida humana. Humana. Justa i digna..
– La invitació a la gratitud. A reconèixer el do i saber-me agraciat de poder col.laborar a la missió del Crist. Rebre-ho com a regal. I donar-ne gràcies.
Josep Miquel Esteban, sj.
NO DEFRAUDAR DÉU
Us prendran a vosaltres el regne de Déu.
La paràbola dels “vinyaters homicides” és tan forta que als cristians ens costa pensar que aquesta advertència profètica, dirigida per Jesús als dirigents religiosos del seu temps, tengui a veure amb nosaltres.
El relat parla d'uns llauradors encarregats per un senyor a fer feina a la seva vinya. Quan arriba el temps de la verema, passa quelcom sorprenent i inesperat. Els llauradors no volen entregar la collita. El senyor no recollirà els fruits que espera.
Són molt atrevits. Un rere l'altre apallissen els crists que el senyor envia a recollir els fruits. Més encara. Quan els envia el propi fill, el treuen “fora de la vinya” i el maten per quedar-se únics amos de tot.
¿ Què pot fer aquest amo de la vinya amb aquests llauradors ? Els dirigens religiosos, que escolten nerviosos la paràbola, arriben a una conclusió terrible: els farà morir i traspassarà la vinya a altres llauradors “que donin els fruits al seu temps”. Ells mateixos se condemnen. Jesús els hi diu a la cara: “Per això, us dic que us llevaran el regne i el donaran a un poble que doni fruits”.
En la “vinya de Déu” no hi caben els qui no donen fruits. En el projecte del regne de Déu, que Jesún anuncia i promou, no hi poden tenir lloc “llauradors” indignes que no reconeguin el senyoriu del Fill, perquè es senten propietaris, senyors i amos del poble de Déu. Han de donar pas a “un poble que doni fruits”
A voltes pensem que aquesta paràbola tan amenaçant val per abans de Crist, per al poble de l'Antiga Testament, però no per a nosaltres que som el poble de la Nova Aliança i tenim ja la garantia de que Crist sempre estarà amb nosaltres.
És un error. La paràbola ens parla també a nosaltres. Déu no té perquè beneir un cristianisme estèril del que no rep els fruits que espera. No té perquè identificar-se amb les nostres incoherències, desviacions i poca fidelitat. També ara Déu vol que els treballadors indignes de la vinya siguin substituits per un poble que doni fruits dignes del regne de Déu.
El Regne de Déu no pertany a la Jerarquia eclesiàstica"
Diumenge XXVII de durant l’any.
La paràbola dels vinyaters homicides és, sens dubte, la més dura que Jesús va pronunciar contra els dirigents religiosos del seu poble.
Els protagonistes de més relleu són, sens dubte, els vinyaters encarregats de treballar la vinya.
Com és la seva actuació?
La seva actuació és sinistra.
No van acceptar el senyor al qual pertanyia la vinya.—volien ser-ne els únics amos.
L’un darrera l’altre van anar eliminant els servents que l’amo els enviava amb una paciència increïble.
Ni tan sols van respectar el seu fill.
Quan va arribar el van treure fora de la vinya i el van matar.
La seva única obsessió era quedar-se l’heretat.
Què pot fer l’amo?
Acabar amb aquests vinyaters i lliurar la seva vinya a uns altres que la faran fructificar.
La conclusió de Jesús és tràgica: us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.
Què és el que diu Jesús?
Jesús no diu que la vinya serà lliurada a l'Església o a una nova Institució, sinó a un poble que la farà fructificar.
El Regne de Déu no és l’Església.
El Regne de Déu no pertany a la Jerarquia eclesiàstica..
No és propietat d’uns teòlegs o d’uns altres, d’uns biblistes o d’uns altres.
Ningú s’ha de sentir propietari de la seva veritat ni del seu esperit.
El Regne de Déu és un poble que dóna fruits
fruits de justícia
fruits de compassió
fruits de defensa dels darrers, dels humiliats i menystinguts.
Quins són els nostres fruits?
¿Ens tenim i actuem com a amos despòtics de la vinya de Déu
o bé vivim com a veritables i generosos servidors dels germans més desgraciats i desvalguts?
És aquí a on Déu ens espera i ens necessita!
