Jesús, conta-contes
Jesús tenia la gran habilitat d'explicar breus i senzilles narracions, que podrien semblar, en aparença, ingènues, però que portaven una forta càrrega interpel·lant. Jesús fa bona pedagogia. Jesús era un gran mestre amb senzilla pedagogia. I de les breus i senzilles narracions treia lliçó per als mateixos oients, inclús per als que es creien savis, però no ho volien entendre. Avui tenim un exemple d'això. En aquest cas, eren els grans sacerdots i notables del poble. Però també sabia treure lliçó per als oients de qualsevol nivell d'intel·ligència.
No i…Sí! Sí i…No!
Novament, com diumenge passat, es tracta, del propietari d'una vinya. I aquells, als que crida a treballar, són els seus propis fills. L'un es mostra "espontàniament rebel" i l'altre "aparentment dòcil". Però les importants no són les primeres reaccions: no ho són ni la rebel·lia ni la docilitat inicials. A nosaltres, com a les personalitats que escoltaven Jesús, ens interessa, sobretot, si podem estar inclosos en el comportament del que diu, d'entrada, que anirà a la vinya, però, a l'hora de la veritat, no hi va.
Pocs, segurament ningú, dels que estem aquí no ens inclinem a dir "no" al Senyor. Més aviat en els moments de pregària, de reflexió, de lectura de la seva paraula o en els recessos espirituals, acostumem a manifestar, de vegades amb una ingènua eufòria, la nostra conformitat a fer el que ell ens diu, o, si més no, no ens atrevim a oposar-nos. Però, després, davant la dificultat, fàcilment ens tornem enrere, o ho anem deixant per a més endavant, fins que ens n’ oblidem.
Els “altres” al davant
Jesús ens posa, en fort contrast, amb l'actitud dels "oficialment" pecadors (publicans i prostitutes) que, sense haver tingut tanta facilitat per escoltar, conèixer i meditar la paraula de Déu, així que han tingut, d’una manera o altra, l’oportunitat d’escoltar-la, han estat decidits a seguir-la.
Tots sabem d'històries de persones que, havent portat una mala vida, en un moment donat, s'han convertit i han canviat espectacularment de rumb. I coneixem molta altra gent del nostre entorn que, sense tenir massa formació,
DIUMENGE XXVI DEL TEMPS ORDINARI
DAVANT NOSALTRES
Un dia Jesús digué aqueixes fortes paraules contra els dirigents religiosos del seu poble: “Us dic en tota veritat que els publicans i les prostitutes us passaran al davant cap al regne de Déu”. Vaig comprovar fa uns anys que l'afirmació de Jesús no és una exageració.
Un grup de prostitutes de diferents països, acompanyades per unes Germanes Oblates, reflexionaren sobre Jesús amb l'ajuda del llibre “Jesús, Aproximació històrica”. Encara me conmou la força i l'atractiu que té Jesús per aquestes dones d'ànima senzilla i cor bondadós. Rescat alguns testimonis:
“Me sentía sucia, vacía y poca cosa, todo el mundo me usaba. Ahora me siento con ganas de seguir viviendo porque Dios sabe mucho de mi sufrimiento… Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. ¡Este Jesús me entiende!…”
“Ahora, cuando llego a casa después del trabajo, me lavo con agua muy caliente para arrancar de mi piel la suciedad y después le rezo a este Jesús porque él sí me entiende y sabe mucho de mi sufrimiento… Jesús, quiero cambiar de vida, guíame porque tú solo conoces mi futuro…”
“Yo pido a Jesús todo el día que me aparte de este modo de vida. Siempre que me ocurre algo, yo le llamo y él me ayuda. El está cerca de mí, es maravilloso… Él me lleva en sus manos, él me carga, siento la presencia de él…”
“En la madrugada es cuando más hablo con él. Él me escucha mejor porque en este horario la gente duerme. Él está aquí, no duerme. Él siempre está aquí. A puerta cerrada, me arrodillo y le pido que merezca su ayuda, que me perdone, que yo lucharé por él…”
“Un día yo estaba apoyada en la plaza y dije: Oh, Dios mío, ¿será que yo solo sirvo para esto? ¿Solo para la prostitución?… Entonces es el momento en que más sentí a Dios cargándome, ¿entendiste?, transformándome. Fue en aquel momento. Tanto que yo no me olvido. ¿Entendiste?…”
“Yo ahora hablo con Jesús y le digo: aquí estoy, acompáñame. Tú viste lo que le sucedió a mi compañera (se refiere a una compañera asesinada en un hotel). Te ruego por ella y pido que nada malo suceda a mis compañeras, Yo no hablo, pero pido por ellas pues ellas son personas como yo…”
“Estoy furiosa, triste, dolida, rechazada, nadie me quiere, no sé a quien culpar, o sería mejor odiar a la gente y a mí, o al mundo. Fíjate, desde que era niña yo creí en Ti y has permitido que esto me pasara… Te doy otra oportunidad para protegerme ahora. Bien, yo te perdono, pero por favor no me dejes de nuevo…”
L’important no és “parlar” sinó fer
Diumenge XXVI de durant l’any.
Aquesta paràbola és una de les més clares i senzilles.
Un pare s’adreça als seus dos fills per a demanar-los que vagin a treballar a la vinya.
El primer li respon amb una negativa rotunda: “No hi vull anar”. Després s’ho pensa millor i se’n va a treballar.
El segon reacciona amb una docilitat ostentosa: “Hi vaig de seguida, pare.” Però tot es queda en paraules, i no hi va.
El missatge d ela paràbola és clar i fora de tota discussió.
Davant de Déu, què és l’important?
L’important no és “parlar” sinó fer. I per què?
Perquè els justos diuen poc i fan molt. Els injustos diuen molt i no fan res. Res de res.
El que és original és l’aplicació que Jesús llança als dirigents d’aquella societat: “Us dic en tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu.”
Deu ser veritat el que diu Jesús?
Els escribes parlen constantment de la Llei: tenen sempre el nom de Déu als llavis.
Els sacerdots del Temple lloen Déu sense parar. S’omplen la boca de Salms.
Ningú no dubtaria que estan fent la voluntat del Pare.
Però les coses no són sempre com sembla que són.
Els recaptadors d’impostos i les prostitutes no parlen de Déu a ningú.- fa molt de temps que han oblidat la seva Llei, si és que algun cop l’han sabuda…
Són pecadors menyspreats per tothom.
Tot i així, segons les paraules de Jesús, van per davant en el camí del Regne de Déu.
Per què?
Potser perquè saben estar al costat dels menyspreats i tenir compassió dels perduts.—És exactament el que vol el Pare.
¿Quina importància pot tenir el Credo que pronuncien els nostres llavis si vivim sense compassió? Si ens ocupem només del nostre benestar personal egoista?
¿Quina importància poden tenir les peticions que adrecem a Déu perquè porti pau i justícia al món si amb prou feines fem res per a construir una vida més digna, com la vol Déu per a tots?
Els cristians hem omplert la història de 20 segles de paraules molt boniques.
Amb tot i això, avui i sempre, la veritable voluntat del Pare, ¿qui la fa?
La fan aquells que tradueixen en fets l’Evangeli de Jesús.
Fets, no paraules.
Hi som nosaltres aquí?
****************************
********
4 OCTUBRE: SANT FRANCESC D'ASSÍS
FEICITACIÓ A TOTS ELS FRANCESCS, XESCS, FRANCISQUES…
Lloat sigueu, oh Senyor nostre
Per totes les criatures
i pel sol i per la lluna,
pels estels i el vent suau,
i pel foc i l'aigua fresca.
Per la nostra mare terra que ens sosté
i ens alimenta,
per les flors, els fruits
i l'herba i pel mar
i les muntanyes.
Perquè el sentit de la vida és cantar-vos
i lloar-vos
i perquè la nostra vida sigui
sempre cant i dansa.
************************
Pregària EUCARÍSTICA
5 octubre 2017. (Església FARTÀRITX)
Monició d’entrada: Joan Perelló.
Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.
Exposició Santíssim.
Inici: pàgina 55
Cant d’entrada: pàgina 232 “Juntant les mans…”
Reso de Vespres: pàgina 29, 30, 31 (a dos cors). Antífones: 29, 30, 31, …
Lectura: “Pregària de la Mare de Déu de la Mercè” (Amàlia).
Responsori breu: pàgina 68
Magnificat: pàgina 68
Pregàries + Oració: pàgina 68, 69, 70 (Joan Perelló).
Oració personal: 15 minuts.
Cant: pag. 227 cant nº 5
Pregàries comunitaries.
Amoris Leatitia: 111 – 119 (Hnas. Pureza).
Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6
J. Perelló (oració i es posa el mandil) agenollats.
