AVÍS 1-2 AGOST
PER FER ABANS DE LA COL·LECTA
– Per Decisió del Consell Interparroquial d’Economia les col·lectes del primer cap de setmana de cada mes seran pel manteniment i conservació del temple i per ajudar a acabar de pagar les obres del temple de S. Pau.
– La d’avui és per aquesta finalitat. Moltes gràcies!
– Vos recomanam agafar el Full Dominical,
DIUMENGE 18º TEMPS ORDINARI:
El corazón del cristianismo
La gente necesita a Jesús y lo busca. Hay algo en él que los atrae, pero todavía no saben exactamente por qué lo buscan ni para qué. Según el evangelista, muchos lo hacen porque el día anterior les ha distribuido pan para saciar su hambre.
Jesús comienza a conversar con ellos. Hay cosas que conviene aclarar desde el principio. El pan material es muy importante. Él mismo les ha enseñado a pedir a Dios «el pan de cada día» para todos. Pero el ser humano necesita algo más. Jesús quiere ofrecerles un alimento que puede saciar para siempre su hambre de vida.
La gente intuye que Jesús les está abriendo un horizonte nuevo, pero no saben qué hacer, ni por dónde empezar. El evangelista resume sus interrogantes con estas palabras: «y ¿qué obras tenemos que hacer para trabajar en lo que Dios quiere?». Hay en ellos un deseo sincero de acertar. Quieren trabajar en lo que Dios quiere, pero, acostumbrados a pensarlo todo desde la Ley, preguntan a Jesús qué obras, prácticas y observancias nuevas tienen que tener en cuenta.
La respuesta de Jesús toca el corazón del cristianismo: «la obra (¡en singular!) que Dios quiere es esta: que creáis en el que él ha enviado». Dios solo quiere que crean en Jesucristo pues es el gran regalo que él ha enviado al mundo. Esta es la nueva exigencia. En esto han de trabajar. Lo demás es secundario.
Después de veinte siglos de cristianismo, ¿no necesitamos descubrir de nuevo que toda la fuerza y la originalidad de la Iglesia está en creer en Jesucristo y seguirlo? ¿No necesitamos pasar de la actitud de adeptos de una religión de «creencias» y de «prácticas» a vivir como discípulos de Jesús?
La fe cristiana no consiste primordialmente en ir cumpliendo correctamente un código de prácticas y observancias nuevas, superiores a las del antiguo testamento. No. La identidad cristiana está en aprender a vivir un estilo de vida que nace de la relación viva y confiada en Jesús el Cristo. Nos vamos haciendo cristianos en la medida en que aprendemos a pensar, sentir, amar, trabajar, sufrir y vivir como Jesús.
Ser cristiano exige hoy una experiencia de Jesús y una identificación con su proyecto que no se requería hace unos años para ser un buen practicante. Para subsistir en medio de la sociedad laica, las comunidades cristianas necesitan cuidar más que nunca la adhesión y el contacto vital con Jesús el Cristo.
18 Tiempo Ordinario – B
(Juan 6,24-35)
02 de agosto 2015
José Antonio Pagola
Vet aquí el millor treball.
Diumenge XVIII de durant l’any
L’evangelista Joan va oferint la seva visió de la fe cristiana elaborant discursos i converses entre Jesús i la gent al voltant del llac de Galilea.
I què els hi diu Jesús?
Jesús els hi diu que no treballin per qualsevol cosa, que no pensin només en un aliment moridor.
Perquè l’important i decisiu és treballar tenint com a horitzó la Vida Eterna.
Evidentment és així. Jesús té raó.
Però… quin és el treball que vol Déu?
Aquesta és la pregunta de la gent: ¿Com podem ocupar-nos en els treballs que Déu vol?
La resposta de Jesús no deixa de ser desconcertant.
L’únic treball que Déu vol, és aquest: “Que creieu en el que Déu us ha enviat.” Creure en Jesús.
Creure en Jesús no és una experiència teòrica, un exercici mental. No consisteix simplement en una adhesió religiosa.
És un autèntic treball en el que els seus veritables seguidors han d’ocupar-se al llarg de tota la seva vida.
Creure en Jesús és una realitat que cal cuidar i treballar dia rere dia.
Creure en Jesús és configurar la vida sencera des d’Ell, convençuts de què la seva vida fou verdadera: una vida temporal que condueix a la Vida Eterna.
La seva manera de viure a Déu com a Pare, la seva forma de reaccionar sempre amb misericòrdia, el seu intent de desvetllar l’esperança, és el millor que pot fer la persona humana.
Creure en Jesús és viure i treballar per una realitat última i decisiva:
– esforçar-se per un món més humà i més just
– fer més creïble i real la paternitat de Déu
– no oblidar els qui corren el risc de ser oblidats per tothom, fins i tot per les religions.
– I fer tot això sabent que el nostre petit compromís, sempre pobre i limitat, és el treball més humà que ara i aquí nosaltres podem fer.
Per això, desentendre’ns de la vida dels altres;
viure-ho tot amb indiferència, reclosos només en els nostres mesquins i egoistes interessos;
ignorar el sofriment de la gent que trobem en el nostre camí,
són actituds culpables.
Actituds culpables que evidencien que no estem treballant la nostra fe en Jesús.
Perquè la fe en Jesús no és teoria i llibres.
La fe en Jesús és compromís i acció.
En el nostre cas concret i personal ¿quin compromís implica i quines accions suposa?
Vet aquí qui és el millor treball.
