21.02.2017 "CAN VALLESPIR"…
DIUMENGE VIII ORDINARI – A
NO PASSEU ÀNSIA PELS BÉNS MATERIALS
- Isaïes 49, 14-15
- Salm 61
- I Corintis 4, 1-5
- Mateu 6, 24-34
Introducció
Les lectures d’aquest diumenge 8è ens ofereixen unes quantes imatges de Déu, totes complementàries. Isaïes en parla comparant-lo a una mare que no pot oblidar el seu fill; Jesús, a l’evangeli de Mateu, el mostra com el Pare provident i amorós que té esment dels seus fills; Pau presenta el Déu de Jesucrist en la seva dimensió de jutge just que posa de manifest les intencions del cor.
Davant aquest Déu, el salm responsorial ens convida a entonar un càntic serè, perquè sabem que només en ell trobam el repòs.
Llegim i comentam
A l’evangeli del diumenge 7è, Jesús exhortava els deixebles a relacionar-se amb els altres com a fills del Pare celestial. En el passatge d’avui, que forma part del sermó de la muntanya, els explica que han de saber viure sense passar ànsia ni posar-se nerviosos darrere els béns d’aquest món. També els explica quin ha de ser el vertader objecte dels seus afanys.
Evangeli de Mateu 6, 24-34
Ningú pot ser criat de dos senyors, perquè, vulguis no vulguis, n’estimarà més un que l’altre, i si en vol fer un de content, l’altre quedarà felló. Una de dues: o heu de ser servidors de Déu o de les riqueses. Per això vos dic: no passeu ànsia per la vostra vida, posant-vos nerviosos darrere el menjar i el beure, ni vos inquieteu pel vostre cos, pensant com vos heu de vestir. ¿No creis que és més important la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Fixau-vos en els esbarts d’aucells: ni sembren, ni seguen, ni umplen graners, i no obstant el vostre Pare del cel els alimenta. ¿I no us pareix que cada un de vosaltres val més que tots els aucells plegats? ¿N’hi ha cap de vosaltres, per bé malavegi, que tengui traces d’allargar ni un instant la seva vida? I ¿què en direm del vestit, que tant vos preocupa? Mirau si hi van, esponerosos, els lliris del camp, i això que no treballen ni filen! Però us ben assegur que ni el rei Salomó, home fastuós com era, mai va anar tan mudat com una flor d’aquestes. Per tant, si l’herba, que avui és dins el conror i demà la cremen, Déu la vesteix amb tanta galania, ¿no serà més generós amb vosaltres, genteta desconfiada?
Hala doncs, que no us llevi la son el pensar en qüestions de menjar i beure ni en coses de vestir. Deixau estar l’ànsia per als qui no creuen, que només van darrere aquests futileses. El vostre Pare del cel sap més bé que vosaltres la necessitat que en teniu. Cercau, part damunt tot, viure d’acord amb el Regne de Déu, i tot això altre us ho donarà per afegitó. Alerta, doncs, a preocupar-vos massa pel dia de demà, que ja hi sereu a temps quan arribi l’hora. Cada dia en té prou amb sos propis maldecaps.
Amb aquestes contraposicions que ens presenta Jesús, ofereix als seus seguidors una espècie de ‘manual del discipulat’, però un manual que està ben enfora de sol compliment de normes exteriors, i que manifesta una experiència que ha de ser fonamental per als deixebles, la seva condició de fills del Pare celestial. Això ha de ser el bessó, i d’aquesta experiència en brollarà un estil de conducta d’acord amb la voluntat del Pare. Doncs bé, només pot assumir el missatge d’aquest evangeli aquell qui viu des de la condició de fill de Déu. Jesús es dirigeix a un grup de deixebles que, és ver que ho havien deixat tot per a seguir-lo, però encara es movien entre la fe i el dubte; vivien preocupats per moltes coses.
Fixem-nos quantes vegades surten expressions com: preocupar-se massa, passar ànsia, posar-se nerviosos…
De què es preocupen amb excés els deixebles?
Curiosament, els deixebles no es preocupen aquí per coses supèrflues, sinó per béns bàsics necessaris per a subsistir: el menjar i beure, el vestit, etc. Jesús sap que necessiten tot això, però vol que situïn la “necessitat” en el seu lloc precís dins la seva escala de valors. D’aquesta manera posa en guàrdia contra la tendència de l’ésser humà a assegurar la pròpia vida, tendència que condueix a la inquietud, a l’ansietat, a l’obsessió, la preocupació excessiva.
No els diu que no hagin de menjar ni que tornin malfeners, sinó que vigilin la seva relació amb les coses materials, fins i tot en els béns bàsics.
¿Quines imatges empra Jesús per tal de remarcar aquesta crida a relativitzar el valor dels béns materials?
Jesús aprofita imatges tretes de l’experiència quotidiana. Aquestes imatges fan veure allò que és evident: un pagès de l’època, acostumat a segar i a sembrar, sabia que que els aucells no tenen graners propis; una dona acostumada a filar, comprendria perfectament que els lliris no s’han d’afanyar teixint el seu vestuari. L’experiència i la lectura de les Escriptures els havia ensenyat que tenim els dies de la vida comptats (Ecl 6,12) i que ningú pot afegir una sola hora a la pròpia existència (Mt 6,27). Amb aquestes comparances Jesús diu als seus deixebles que no s’angoixin ni passin ànsia per les coses materials, perquè això són preocupacions estèrils. A més, els exhorta a desplegar una confiança sense límits.
En qui han de posar els deixebles tota la seva confiança?
Han de posar la seva confiança absoluta en el Pare celestial, perquè Ell sap allò que necessiten, abans i tot de demanar-ho. Aquí hi trobam la novetat de l’ensenyança de Jesús. Diu als seus deixebles que és saludable no passar ànsia per les coses materials, perquè nosaltres no controlam el futur. En canvi, aquest futur està sotmès a un Déu provident que es preocupa de tot el que ha creat, i molt més encara dels seus fills. El Pare, que coneix tota necessitat, proveirà, fins i tot sense necessitat que li demanem. Ara bé, aquest Senyor demana dedicació exclusiva.
Aquesta exclusivitat s’expressa amb la imatge de l’amo a qui s’ha de servir amb total fidelitat: és impossible posar-se totalment i al mateix temps al servei de dos senyors. Voler conciliar els interessos de Déu i els dels doblers no sols no és possible, sinó que quan pretenim fer-ho, queim en la idolatria perquè el cor es divideix. Lliures de la preocupació angoixant per qualsevol classe de béns, alliberats de tot ‘senyor’ que no sigui el Pare celestials, els deixebles es troben disponibles per a la seva missió.
Quina és aquesta missió dels deixebles? Com ho expressa l’evangeli?
Els deixebles de Jesús, que tot ho reben del Pare i que confien de forma il·limitada en Ell, s’han de dedicar ‘a temps complet’ a cercar “el Regne de Déu i allò que li és propi (la seva justícia)”. És viure el ‘dia a dia’, lluny de tota inquietud angoixosa, encarnant l’opció radical de sembrar i construir els valors del Regne, confiant plenament i dipositant el nostre ‘demà’ en la providència amorosa del Pare.
Reflexionem i relacionem amb la vida
Aquestes paraules de Jesús són ben actuals, perquè vivim en una societat consumista que ens empeny a preocupar-nos en excés pels béns materials. La inquietud desproporcionada, la preocupació excessiva, l’angoixa per les coses materials, l’ànsia pel futur, són mals que ens bufetegen i davant els quals podem sentir-nos ben qüestionats.
Pregària
- Salm responsorial (61) : Només en Déu reposa la meva ànima
- Preguem amb l’evangeli (Missa de cada dia, febrer pàg. 112)
