Premis Populars 2018
La Fundació Trobada, amb altres quatre, proclamada "Premi Popular" 2018, a la 39ª edició dels premis de més llarga trajectòria a Balears.
El director de COPE Balears, Xavier Bonet, ha proclamat avui en directe al programa "La mañana en Baleares" els Premis Populars 2018. Es tracta de la trenta-novena edició dels premis de més llarga trajectòria a les Balears.
Els premiats d'aquest any són Huguet, fabricants de rajoles hidràuliques des de 1933, Fundació Trobada, dedicada a l'acollida de persones sense sostre durant més de 25 anys, La Granja, units al so de la música pop espanyola des de 1986, Maria Perelló, joveníssima doble campiona del món de vela a classe Optimist i Joan Carles Bestard, reconegut i estimat actor mallorquí.
El lliurament d'aquests reconeixements, que és també un homenatge públic a l'excel·lència dels guardonats, tindrà lloc dilluns 26 de novembre a Es Molí d'es Comte. A l'acte assistiran els proclamats Populars 2018, i presidiran el lliurament el bisbe de Mallorca i les principals autoritats locals, a més de destacats representants de la societat civil. En aquesta ocasió hi haurà lloc també per a un reconeixement als 125 anys del diari Última Hora.
Els premiats d'enguany destaquen per la seva perseverança a posar el seu talent al servei dels altres, així com per la seva valentia per treballar en equip i projectar el seu esforç més enllà de les nostres fronteres. Els "Premis Populars", des del seu origen l'any 1980, reconeixen el treball valuós i la trajectòria de persones i institucions que configuren i milloren la vida del nostre poble i la nostra cultura. Amb la seva proclamació aquest matí ha culminat el procés de dos jurats. D'una banda els caps de departament de COPE Mallorca i de l'altra un grup d'assessors format per Biel Mulet, Nicolás Pomar, Andreu Genovart, Kety Isern, Lluís Pinya i José Luis Roses.
Huguet, Fundació Trobada, María Perelló, La Granja y Joan Carles Bestard.
* * * * *
FESTA DE LA LLUM
PER SANT MARTÍ A LA CATEDRAL DE MALLORCA
* * * * *
COMUNICACIONS:
17/18 NOVEMBRE
1.- Amb motiu de les festes de Crist Rei, dimarts 20, dimecres 21 i dijous 22 hi haurà missa a la parròquia de Crist Rei a les 19h i, seguidament, pregària amb exposició del Santíssim.
2.- Diumenge 25, solemnitat de Jesucrist Rei, hi haurà missa solemne a les 19h a la parròquia de Crist Rei presidida per Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca.
* * * * *
33º diumenge Temps ordinari (B)
(POWER-POINT)
EVANGELI
Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 13, 24-32
La vinguda del Fill de l'home
24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
La lliçó de la figuera
2 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
El dia i l'hora
32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
Paraula de Déu.
NINGÚ SAP EL DIA
El llenguatge apocalíptic, fet amb imatges i recursos simbòlics per parlar de la fi del món, més ben entès ara, ens permet escoltar el missatge de Jesús amb esperança, sense angoixa i terror de consciències.
La història apassionant de l'ésser humà damunt la terra arribarà al final… Aquesta és la convicció ferma de Jesús. Aquesta és també la previsió de la ciència actual. El món no és etern. Aquesta vida finirà. ¿ Què en serà de les nostres lluites i treballs, dels nostres esforços i aspiracions..
Jesús parla moderatt. No respon a cap curiositat morbosa. Talla tot intent d'especular càlculs, dates o termes. “Ningú en sap res, ni el dia ni l'hora…, tan sols el Pare”. Cap sicosi davant el final. El món està en bones mans. No anem cap al caos. Podem confiar en Déu, Pare i Creador.
Des de la confiança total, Jesús exposa la seva esperança: la creació actual acabarà, però serà per a donar pas a una nova creació, que tindrà per centre Crist ressuscitat. ¿ És possible creure quelcom tan gran ? ¿ Podem parlar així abans de que hagi passat ?
Jesús empra imatges que tots poden entendre. Un dia el sol i la lluna que il·luminen la terra i fan possible la vida, s'apagaran. El món romandrà a les fosques. ¿ S'apagarà també la història dels homes ? ¿ S'acabaran les nostres esperances ?
Segons Marc, enmig de la nit es podrà veure el “Fill de l'Home”, és a dir, Crist ressuscitat que vindrà “amb gran poder i glòria”. La seva llum salvadora ho il·luminarà tot. Ell serà el centre d'un món nou, el principi d'una humanitat renovada per a sempre.
No és fàcil creure en les seves paraules. Jesús ho sap ¿ Com podem provar que serà així ? Amb senzillesa sorprenent, convida a viure aquesta vida com una primavera. Tots coneixem l'experiència: la vida que semblava morta durant l'hivern comença a despertar, en les rames de la figuera brollen de bell nou petites fulles. Sabem que l'estiu s'acosta.
Aquesta vida que ara coneixem és com la primavera. Encara no és possible collir. No podem assolir èxits definitius. Hi ha peró petits signes de gestació. Els nostres esforços per un món millor no es perdran. Ningú sap el dia, però Jesús vindrà. Amb sa vinguda es desvetllarà el misteri últim de la realitat que els creients anomenem Déu. La nostra història apassionant assolirà sa plenitud.
La llum del fill de l'home
Tot el capítol 13 de l’evangeli de Marc està dedicat al discurs sobre la fi i uns versets de l’esmentat capítol els llegim aquest diumenge (Mc 13,24-32). El tema principal del fragment és la vinguda del Fill de l’home que va precedida d’una colla de senyals: guerres, terratrèmols, fam, dolors d’infantament, falsos profetes, persecucions, profanació del temple de Jerusalem, els més espectaculars els que es mencionen avui: el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient i els estols trontollaran.
Fixem-nos que en el quart dia de la creació (Gn 1,14), Déu estableix un ordre en la volta del cel on el sol , lluna i estels han de separar el dia de la nit, assenyalar les festivitats i assegurar una vida amb normalitat. Tots els fenòmens extraordinaris de que parla el text són el símbol de que aquell vell món que va començar amb la creació eixint del caos queda desmantellat i torna al caos a fi d’obrir pas a un nou ordre, un nou món que ha d’estar presidit pel Fill de l’home i no pels poders que simbolitzen sol, lluna i estels. Aquest desmantellament ja havia estat anunciat per l’Antic Testament: “Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol quan surti s’enfosquirà i la lluna no farà claror” ens diu el profeta Isaïes (13,10 i també 34,4; Jl 2,10; 3,3-4). Sol, lluna i estels ja no brillaran perquè el que brillarà és la llum del Fill de l’home. A fi que aquesta pugui brillar cal que les altres llums s’apaguin; a fi que el poder alliberador de la vinguda del Fill de l’home sigui efectiu cal que desapareguin els altres poders representats pel sol, lluna i estels; cal recordar que en les cultures de l’antiguitat aquests astres representaven divinitats i poders còsmics. L’ordre de la creació s’ha pervertit: sol lluna i estels ja no separen dia i nit i assenyalen festes sinó que s’han convertit en divinitats i poders. Cal un nou ordre, serà el que s’esdevingui amb l’adveniment del Fill de l’home.
Marc identifica el Fill de l’home amb la persona de Jesús. El fill de l’home perdona els pecats (2,10), és senyor del dissabte (2,28) és el que anuncia la seva mort i resurrecció (8,31; 9,31; 10,33), és el que ha de venir els darrers temps (8,38; 13,26; 14,62). La figura que la tradició i la apocalíptica jueves coneixen a través del llibre de Daniel (Dn 7), el llibre de les Paràboles d’Henoc i el llibre 4 d’Esdres resulta ser Jesús de Natzaret.
Entre el Fill de l’home de Marc i el de l’apocalíptica jueva hi ha diferències. En Marc el fill de l’home no actua com un guerrer que lluita contra els enemics i els venç. “El fill de l’home aniquilarà els seus enemics amb l’alè de la seva boca" (4 Esd13), tampoc diu res d’una condemna dels altres, ni parla de l’infern ni de la derrota dels rics i poderosos ( 1 1HenPar 62).
Quin interès té per a Marc, doncs, la figura del Fill de l’home? Ho diu el text: la reunió dels elegits. Qui són aquests elegits?. Hi ha hagut una mena de “casting” en la humanitat que ha fet una selecció dels qui han de ser salvats?. Sabem que Israel és el poble escollit de Déu (Dt 7,6) L’apocalíptica jueva entén que els que no són malvats ni perversos són els elegits (1 HenVig 1,1).
Aquí els elegits corresponen a les comunitats cristianes que, gràcies a tasca evangelitzadora s’han escampat pel món. Són les comunitats que experimenten les difícils situacions que provoquen les persecucions liderades pels poders polítics que no poden tolerar el missatge alliberador de l’evangeli. Comunitats immerses en un temps de prova. El missatge del capítol 13 de Marc per aquestes comunitats és clar: els temps difícils poden ser llargs, però no inacabables. Les dificultats pertanyen al temps del vell món. L’escrit de Marc vol mantenir la resistència, evitar el defalliment, fomentar l’esperança.
CONVICCIONS CRISTIANES
Marc posa un discurs apocalíptic que exposa conviccions per a alimentar l'esperança. No cal entendre-les en sentit literal, sinó descobrir la fe que hi ha dins aquestes imatges i símbols que poden sonar estranys.
Primera convicció. La història de la Humanitat tindrà un fi.
El “sol” que marca la successió dels anys s'extingirà. La “lluna” que marca el ritme dels mesos ja no lluirà. No hi haurà dies i nits, no hi haurà temps. Endemés, “les estrelles cauran del cel”, la distància entre el cel i la terra s'esborrarà, ja no hi haurà espai. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu.
Segona convicció. Jesús retornarà i els seus seguidors podran veure el rostre desitjat: «veuran venir el Fill de l'Home».
El sol, la lluna i els astres s'apagaran, però el món no romandrà a les fosques. Jesús serà el qui il·lumini per a sempre posant veritat, justícia i pau en la història humana tan esclava d'abusos, injustícies i mentides.
Tercera convicció. Jesús durà amb ell la salvació de Déu.
Ve amb el poder gran i salvador del Pare. No presenta aspecte d'amenaça. L'evangelista evita parlar de judicis i condemnes. Jesús ve a “reunir els elegits”, els que esperen amb fe la salvació.
Quarta convicció. Las paraules de Jesús «no passaran».
No perdran llur força salvadora. Han de seguir nodrint l'esperança dels seus seguidors i l'alè dels pobres. No caminem cap al no res i el buit. Ens espera l'abraç de Déu.
