Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:
Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
CELEBRACIÓ DEL TITULAR DE LA PARRÒQUIA
– PARRÒQUIA DE SANT PAU ( Conversió de Sant Pau, dia 25 gener) 
Dissabte 26, a les 19' 30 hores
8POWER-POINT)
3º domingo Tiempo ordinario (C)
EVANGELI
Avui s'han complert aquestes paraules de l'Escriptura.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,1-4; 4,14-21
|
1Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres,2valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula.3Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada,4 perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut. Inici de la predicació a Galilea 14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. Jesús a la sinagoga de Natzaret 16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: 18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, 19 a proclamar l'any de gràcia del Senyor. 20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los: –Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar. Paraula de Déu.
Ne 8,1-4a, 5-6, 8-10 1Co 12,12-30 Lc 1,1-4;4,14-21
1. La primera i tercera lectura d'avui fan referència, una i altra, a dues lectures històriques. Són dues litúrgies de la Paraula incloses en la nostra actual litúrgia de la Paraula. La primera és del capítol 8 del llibre de Nehemies, el laic que emprèn amb fermesa la reconstrucció de les muralles de Jerusalem. El text ens ha narrat la celebració exultant del restabliment dels pobles de la ciutat i rodalies. Reunits, com un sol home, a la plaça, davant la porta de les Aigües, demanen al sacerdot Esdres la lectura pública del Llibre. Des de l'alba fins al migdia, homes, dones i nens amb ús de raó escoltaren la lliçó de l'Escriptura. El text recalca que tothom plorava en sentir les paraules de la Llei. No n'especifica ben bé el motiu. L'hermosa pregària del capítol següent el posa clarament de manifest: la incansable, la repetida, l'enorme bondat de Déu fidel a les seves promeses, contrastant amb la iterada desviació del poble, iníquament oblidat dels favors divins. Ha acabat la lectura amb una frase programàtica que fa diana en la fidelitat creient. No és l'imperatiu de la llei, la por al càstig, la dominació divina el que posa en marxa el compliment. El goig del Senyor serà la vostra força!. No es pot dir més amb menys: centrat el creient en l'amor de Déu, el que li dóna goig a Ell el mobilitza radicalment. Això saben els amadors. Sant Ignasi recomana als principiants en la vida espiritual que no siguin tant les temences ni les esperances de premis, sinó la complaença divina la que orienti tota la seva vida i servei. Ell mateix, en un discerniment difícil, trobà la sortida en la consideració del que més plauria a Déu. Pensat i fet. Aquest goig de Déu és el que ressona en el cant del salm, al qual s'uneix el goig fidel de realitzar els determinis del Senyor. 2. Tot i que els sacrificis d'animals continuen en el Temple fins a l'any 70, l'any de la seva destrucció, en les sinagogues els sacrificis van ser substituïts per la lectura, a partir de la restauració que acabem de comentar. Així, a l'Evangeli, se'ns conta la lectura preciosa i solemne d'un fragment del profeta Isaïes a la sinagoga de Natzaret. El lector és el fill del fuster. S'ho pregunten. Se n'admiren. S'adonen que el lector trunca la profecia, ometent "el dia de la venjança"? Les muralles de Nehemies protegien de fora endins: prou violacions, robatoris, raptes, esclavatges. Tapiades les escletxes, substituïdes les portes cremades. Amb Jesús, la seguretat i el comfort brollen de dins en fora: els pobres reben la Bona Nova, els captius són alliberats, els cecs tornen a l'espai de la llum i els oprimits són descarregats. Com es produeix el miracle? La solidaritat de Jesús, portant a l'extrem l'any de gràcia, l'any de tornar a fer les coses segons Déu. L'inici de l'homilia va ser fulgurant: Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura. Resseguint la vida de Jesús encara podríem dir que la Bona Nova és ell i és ell la llibertat i la llum i el company de càrrega i fatiga. En una paraula, Ell és l'any de gràcia. D'altra banda, i reprenent la diana espiritual esmentada més amunt, es comprova ben bé que la seva força era el goig de Déu. Tant en la primera lectura com en la tercera s'insisteix en l'atenció absoluta dels oients. A Natzaret queden momentàniament muts, sense paraula. Desprès faran la trifulca que llegirem el proper diumenge. 3. La segona lectura entra en un cabdal tema comunitari. La conjunció entre pluralitat i unitat. Hi ha molts carismes a l'Església. Sant Pau n'enumera sis: apòstol, profeta, mestre, taumaturg, metge, parlador en llengües, intèrpret. Tots són necessaris, tots promoguts per l'Esperit i tots apuntant a una finalitat, el bé comú del cos, l'edificació de la comunitat. És per això darrer que Pau en el verset següent de la lectura d'avui obre un horitzó immens: Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt (1C 12,31). En efecte, es tracta del carisma de l'amor, que serà explanat per Pau en el capítol següent i serà objecte de la segona lectura del diumenge vinent. Deixem per llavors, potser, el comentari complet dels dons de l'Esperit. Ara bé, el darrer ens deïfica, perquè Déu és amor. |
PROFETA
A un llogaret perdut de Galilea, per nom Natzaret, els veïnats es reuneixen a la sinagoga un dematí de dissabte per a escoltar la Paraula de Déu. Després d'un temps cercant Déu en el desert, Jesús torna al poble en el qual havia crescut.
L'escena és important per a conéixer Jesús i entendre sa missió. Segons el relat de Lluc, en aquest llogaret desconegut per tothom, Jesús fa sa presentació com a Profeta de Déu i exposa son programa aplicant-se els text del profeta Isaïes.
Després de llegir el text, Jesús comenta amb una frase: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escrptura”. Segons Lluc, la gent “tenia els ulls posats en ell”. L'atenció de tothom passa del text llegit a la persona de Jesús. ¿ Què és el que nosaltres podem descobrir avui si posem en ell nostres ulls ?
Jesús actua mogut per l'Esperit de Déu. Tota la vida de Jesús està empesa, menada i orientada per l'alè, la força i l'amor de Déu. Creure en la divinitat de Jesús no és confessar teòricament una fórmula dogmàtica elaborada pels concilis. És descobrir de manera concreta en les seves paraules i gests, en sa tendresa i son foc, el Misteri últim de la vida que els creients anomenem “Déu”.
Jesus és Profeta de Déu. No ha estat ungit amb oli d'oliva com eren ungits els reis per a transmetre'ls el poder de govern o els grans sacerdots per a investir-los del poder sacre. Ha estat “ungit” per l'Esperit de Déu. No ve a governar ni a regir. És profeta de Déu dedicat a alliberar la vida. Solament el podrem seguir si aprenem a viure amb son esperit profètic.
Jesús és Bona Nova per als pobres. La seva actuació és Bona Nova per a la classe social més marginada i desvalguda: els més necessitats de sentir quelcom bo; els humiliats i oblidats per tothom. Ens semblarem a Jesús quan la nostra vida, la nostra actuació i el nostre amor solidari siguin captats pels pobres com cosa bona. Jesús viu dedicat a alliberar. Donat a alliberar tota mena d'esclavitud. La gent el sent com alliberador de sofriments,opressions i abusos; els cecs veuen la llum que allibera del “sense -sentit” i la desesperança; els pecadors els reben com a gràcia i perdó. Seguim a Jesús quan ens allibera de tot els que ens esclavitza, empobreix i deshumanitza. Aleshores creim en ell com a Salvador que ens mena cap a la Vida definitiva.
COMUNICACIONS:
AVISOS 26/27 GENER
1.- Dissabte que ve, dia 2 de febrer, a les 8h del matí als Dolors, celebrarem la festa de la Presentació de Jesús en el Temple (coneguda popularment pels catòlics com la ¨Candelera¨). Les misses de dissabte horabaixa, ja seran del diumenge que toca.
2.- Diumenge dia 3, festa de Sant Blai, com és costum també, al final de totes les misses d’aquest dia beneirem els aliments que entre tots haurem portat.
Quan el vi s';acabava, la mare de Jesús li diu: No tenen vi.
