La recuperació del’ orgue de l’església de Sant Vicenç Ferrer
Ja fa uns anys que diferents músicsde Manacor parlaven, adesiara, de la possibilitat de fer una restauració digna de l’orgue delConvent. L’empresa no és petita, donat que fer una avaluació seriosa del seu estat i pensar com s’ha de restaurar implica no solament una vessant econòmica, sinó també una patrimonial i musical. De la mateixa manera, a diferents indrets de Mallorca s’han començat campanyes per a conservar i donar ús a uns instruments que constitueixen un veritable tresor patrimonial, artístic però també espiritual. És el cas de Santanyí, Alaró i Inca. Fet i dit, des de les parròquies de Manacor es feren diferents consultes, i així en sorgí la Comissió per a la Conservació de l’Orgue del Convent. Un equip de feina que compta amb la presidència del rector de Manacor, AndreuGenovart, i que té com a membres el músic José Leoncio García Mallada (vicepresident), el compositor Xavier Gelabert (tresorer), Bàrbara Duran (secretària), l’organista de la Seu i professor Bartomeu Mut (vocal), la regidora Antònia Llodrà com a representant de l’Ajuntament, la professora i directora del cor parroquial AinaMª Perelló Timoner(vocal),l’experta en patrimoni artístic Magdalena Riera (vocal), i Joan F. Cortés (corresponsal). Durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre el Convent de Sant Vicenç Ferrer ha obert les portes cada dilluns a les 12 hores, oferint un concert de mitja hora. La finalitat ha estat recollir els diners suficients per a poder fer una avaluació i neteja de l'instrument, i començar així les tasques de restauració. Aquest primer cicle ha rebut el nom de “Convent Organis Festival”,i ha finalitzat amb èxit gràcies a les aportacions d’un públic fidel i una generosa donació anònima. Els concerts han estat possibles mitjançant la col·laboració de l’aula d’Orgue del Conservatori Professional de Mallorca, a càrrec del professor Bartomeu Mut. Els alumnes i altres intèrprets han presentat un ample programa que ha permès escoltar música de totes les èpoques, i d’aquesta manera, s’ha lligat una proposta cultural amb un espai de formació interpretativa. Durant l’estiu han desfilat organistes joveníssims com Nofre Morey Munar i Nadal Roig Serralta; i altres de provinença variada: Antoni Balaguer, Ruth Albretch, Klaus Stehling, PedróAguiló, Francesca Suau i BàrbaraDuran. Cal destacar que al maig s’oferí el primer concert que comptà amb Bartomeu Mut i F. Suau i B. Duran, dins les Festes de Sant Domingo. Dins el marc del festival, fins i tot s’han estrenat obres de Xavier Gelabert, i es vol oferir la possibilitat de programar obres de compositors contemporanis. La temporada de concerts espera tenir continuïtat, i així s’ha programat una temporada d’hivern que permetrà gaudir d’un concert cada tercer dissabte de mes, a les 12 hores. És un dels esdeveniments culturals que té el suport del departament de Turisme de l’Ajuntament de Manacor.
El primer concert, dia 15 d’octubre, va permetre a Klaus Stehling tornar delectar-nos amb la seva melodia. L’orgue del Convent de Sant Vicenç és una autèntica joia del barroc mallorquí. Les referències més antigues d’un orgue instal·lat al Convent són del 14 d’agost del 1600, seguides de les de 1726, 1760, 1789. Atribuïda la construcció a la família Caimari, hi ha també referències de com s’inicià una recaptació per a ser instal·lat un orgue obra de Jordi Bosch. No hi ha evidències d’això i sembla que la façana plana de l’orgue fa pensar en una obra anterior a aquesta família (Bosch).L’orgue fou afinat i mantingut per Julià Munar, llucmajorer resident a Felanitx (1873, 1875 i 1884). La darrera reforma realitzada per Munar data del 1889. Posteriorment, l’orgue ha estat restaurat per Gerhard Grenzing en dues etapes. L’orgue de la cadireta queda encara totalment per restaurar, i actualment l’instrument necessita una posada apunt i sobretot pensar com es pot dur a terme una restauració integral i definitiva.
Bàrbara Duran
NOVEMBRE 2018
Benvolguts amics!!! Avui dia 5 de novembre a les 9 del matí hem començat les obres de restauració de l’Orgue Convent Manacor… Us anirem informant. Estam en marxa!! (Xavier Gelabert)
Aquesta primera fase ha consistit en desmuntar l’orgue de la “cadireta”.
Mestre organer Wilfried Präet és l’encarregat de la restauració, i ara té uns mesos per endavant per tal d’engegar aquesta primera etapa. Cal dir que en l’anterior restauració de Gerhard Grenzing, aquesta part fou la que quedà sense cap tipus d’intervenció, era la part que més necessitava la restauració.
La Fundació Trobada, amb altres quatre, proclamada "Premi Popular" 2018, a la 39ª edició dels premis de més llarga trajectòria a Balears.
El director de COPE Balears, Xavier Bonet, ha proclamat avui en directe al programa "La mañana en Baleares" els Premis Populars 2018. Es tracta de la trenta-novena edició dels premis de més llarga trajectòria a les Balears.
Els premiats d'aquest any són Huguet, fabricants de rajoles hidràuliques des de 1933, Fundació Trobada, dedicada a l'acollida de persones sense sostre durant més de 25 anys, La Granja, units al so de la música pop espanyola des de 1986, Maria Perelló, joveníssima doble campiona del món de vela a classe Optimist i Joan Carles Bestard, reconegut i estimat actor mallorquí.
El lliurament d'aquests reconeixements, que és també un homenatge públic a l'excel·lència dels guardonats, tindrà lloc dilluns 26 de novembre a Es Molí d'es Comte. A l'acte assistiran els proclamats Populars 2018, i presidiran el lliurament el bisbe de Mallorca i les principals autoritats locals, a més de destacats representants de la societat civil. En aquesta ocasió hi haurà lloc també per a un reconeixement als 125 anys del diari Última Hora.
Els premiats d'enguany destaquen per la seva perseverança a posar el seu talent al servei dels altres, així com per la seva valentia per treballar en equip i projectar el seu esforç més enllà de les nostres fronteres. Els "Premis Populars", des del seu origen l'any 1980, reconeixen el treball valuós i la trajectòria de persones i institucions que configuren i milloren la vida del nostre poble i la nostra cultura. Amb la seva proclamació aquest matí ha culminat el procés de dos jurats. D'una banda els caps de departament de COPE Mallorca i de l'altra un grup d'assessors format per Biel Mulet, Nicolás Pomar, Andreu Genovart, Kety Isern, Lluís Pinya i José Luis Roses.
Huguet, Fundació Trobada, María Perelló, La Granja y Joan Carles Bestard.
1.- Amb motiu de les festes de Crist Rei, dimarts 20, dimecres 21 i dijous 22 hi haurà missa a la parròquia de Crist Rei a les 19h i, seguidament, pregària amb exposició del Santíssim.
2.- Diumenge 25, solemnitat de Jesucrist Rei, hi haurà missa solemne a les 19h a la parròquia de Crist Rei presidida per Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca.
24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
2 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
El dia i l'hora
32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
Paraula de Déu.
NINGÚ SAP EL DIA
El llenguatge apocalíptic, fet amb imatges i recursos simbòlics per parlar de la fi del món, més ben entès ara, ens permet escoltar el missatge de Jesús amb esperança, sense angoixa i terror de consciències.
La història apassionant de l'ésser humà damunt la terra arribarà al final… Aquesta és la convicció ferma de Jesús. Aquesta és també la previsió de la ciència actual. El món no és etern. Aquesta vida finirà. ¿ Què en serà de les nostres lluites i treballs, dels nostres esforços i aspiracions..
Jesús parla moderatt. No respon a cap curiositat morbosa. Talla tot intent d'especular càlculs, dates o termes. “Ningú en sap res, ni el dia ni l'hora…, tan sols el Pare”. Cap sicosi davant el final. El món està en bones mans. No anem cap al caos. Podem confiar en Déu, Pare i Creador.
Des de la confiança total, Jesús exposa la seva esperança: la creació actual acabarà, però serà per a donar pas a una nova creació, que tindrà per centre Crist ressuscitat. ¿ És possible creure quelcom tan gran ? ¿ Podem parlar així abans de que hagi passat ?
Jesús empra imatges que tots poden entendre. Un dia el sol i la lluna que il·luminen la terra i fan possible la vida, s'apagaran. El món romandrà a les fosques. ¿ S'apagarà també la història dels homes ? ¿ S'acabaran les nostres esperances ?
Segons Marc, enmig de la nit es podrà veure el “Fill de l'Home”, és a dir, Crist ressuscitat que vindrà “amb gran poder i glòria”. La seva llum salvadora ho il·luminarà tot. Ell serà el centre d'un món nou, el principi d'una humanitat renovada per a sempre.
No és fàcil creure en les seves paraules. Jesús ho sap ¿ Com podem provar que serà així ? Amb senzillesa sorprenent, convida a viure aquesta vida com una primavera. Tots coneixem l'experiència: la vida que semblava morta durant l'hivern comença a despertar, en les rames de la figuera brollen de bell nou petites fulles. Sabem que l'estiu s'acosta.
Aquesta vida que ara coneixem és com la primavera. Encara no és possible collir. No podem assolir èxits definitius. Hi ha peró petits signes de gestació. Els nostres esforços per un món millor no es perdran. Ningú sap el dia, però Jesús vindrà. Amb sa vinguda es desvetllarà el misteri últim de la realitat que els creients anomenem Déu. La nostra història apassionant assolirà sa plenitud.
La llum del fill de l'home
Tot el capítol 13 de l’evangeli de Marc està dedicat al discurs sobre la fi i uns versets de l’esmentat capítol els llegim aquest diumenge (Mc 13,24-32). El tema principal del fragment és la vinguda del Fill de l’home que va precedida d’una colla de senyals: guerres, terratrèmols, fam, dolors d’infantament, falsos profetes, persecucions, profanació del temple de Jerusalem, els més espectaculars els que es mencionen avui: el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient i els estols trontollaran.
Fixem-nos que en el quart dia de la creació (Gn 1,14), Déu estableix un ordre en la volta del cel on el sol , lluna i estels han de separar el dia de la nit, assenyalar les festivitats i assegurar una vida amb normalitat. Tots els fenòmens extraordinaris de que parla el text són el símbol de que aquell vell món que va començar amb la creació eixint del caos queda desmantellat i torna al caos a fi d’obrir pas a un nou ordre, un nou món que ha d’estar presidit pel Fill de l’home i no pels poders que simbolitzen sol, lluna i estels. Aquest desmantellament ja havia estat anunciat per l’Antic Testament: “Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol quan surti s’enfosquirà i la lluna no farà claror” ens diu el profeta Isaïes (13,10 i també 34,4; Jl 2,10; 3,3-4). Sol, lluna i estels ja no brillaran perquè el que brillarà és la llum del Fill de l’home. A fi que aquesta pugui brillar cal que les altres llums s’apaguin; a fi que el poder alliberador de la vinguda del Fill de l’home sigui efectiu cal que desapareguin els altres poders representats pel sol, lluna i estels; cal recordar que en les cultures de l’antiguitat aquests astres representaven divinitats i poders còsmics. L’ordre de la creació s’ha pervertit: sol lluna i estels ja no separen dia i nit i assenyalen festes sinó que s’han convertit en divinitats i poders. Cal un nou ordre, serà el que s’esdevingui amb l’adveniment del Fill de l’home.
Marc identifica el Fill de l’home amb la persona de Jesús. El fill de l’home perdona els pecats (2,10), és senyor del dissabte (2,28) és el que anuncia la seva mort i resurrecció (8,31; 9,31; 10,33), és el que ha de venir els darrers temps (8,38; 13,26; 14,62). La figura que la tradició i la apocalíptica jueves coneixen a través del llibre de Daniel (Dn 7), el llibre de les Paràboles d’Henoc i el llibre 4 d’Esdres resulta ser Jesús de Natzaret.
Entre el Fill de l’home de Marc i el de l’apocalíptica jueva hi ha diferències. En Marc el fill de l’home no actua com un guerrer que lluita contra els enemics i els venç. “El fill de l’home aniquilarà els seus enemics amb l’alè de la seva boca" (4 Esd13), tampoc diu res d’una condemna dels altres, ni parla de l’infern ni de la derrota dels rics i poderosos ( 1 1HenPar 62).
Quin interès té per a Marc, doncs, la figura del Fill de l’home? Ho diu el text: la reunió dels elegits. Qui són aquests elegits?. Hi ha hagut una mena de “casting” en la humanitat que ha fet una selecció dels qui han de ser salvats?. Sabem que Israel és el poble escollit de Déu (Dt 7,6) L’apocalíptica jueva entén que els que no són malvats ni perversos són els elegits (1 HenVig 1,1).
Aquí els elegits corresponen a les comunitats cristianes que, gràcies a tasca evangelitzadora s’han escampat pel món. Són les comunitats que experimenten les difícils situacions que provoquen les persecucions liderades pels poders polítics que no poden tolerar el missatge alliberador de l’evangeli. Comunitats immerses en un temps de prova. El missatge del capítol 13 de Marc per aquestes comunitats és clar: els temps difícils poden ser llargs, però no inacabables. Les dificultats pertanyen al temps del vell món. L’escrit de Marc vol mantenir la resistència, evitar el defalliment, fomentar l’esperança.
CONVICCIONS CRISTIANES
Marc posa un discurs apocalíptic que exposa conviccions per a alimentar l'esperança. No cal entendre-les en sentit literal, sinó descobrir la fe que hi ha dins aquestes imatges i símbols que poden sonar estranys.
Primera convicció. La història de la Humanitat tindrà un fi.
El “sol” que marca la successió dels anys s'extingirà. La “lluna” que marca el ritme dels mesos ja no lluirà. No hi haurà dies i nits, no hi haurà temps. Endemés, “les estrelles cauran del cel”, la distància entre el cel i la terra s'esborrarà, ja no hi haurà espai. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu.
Segona convicció. Jesús retornarà i els seus seguidors podran veure el rostre desitjat: «veuran venir el Fill de l'Home».
El sol, la lluna i els astres s'apagaran, però el món no romandrà a les fosques. Jesús serà el qui il·lumini per a sempre posant veritat, justícia i pau en la història humana tan esclava d'abusos, injustícies i mentides.
Tercera convicció. Jesús durà amb ell la salvació de Déu.
Ve amb el poder gran i salvador del Pare. No presenta aspecte d'amenaça. L'evangelista evita parlar de judicis i condemnes. Jesús ve a “reunir els elegits”, els que esperen amb fe la salvació.
Quarta convicció. Las paraules de Jesús «no passaran».
No perdran llur força salvadora. Han de seguir nodrint l'esperança dels seus seguidors i l'alè dels pobres. No caminem cap al no res i el buit. Ens espera l'abraç de Déu.
En la tasca de proporcionar mètodes per a la pastoral juvenil i vocacional de parròquies, comunitats o moviments, hem convidat Jordi Massegú, director de Life Teen (Espanya) perquè ens vengui a presentar els mètodes “Egde” i “Life Teen” de treball pastoral amb joves.
Serà, si Déu ho vol, dissabte, 10 de novembre de 2018, de les 10 a les 13:30 h al Seminari Nou (Palma).
Estàs ben convidat a conèixer noves formules per a l’evangelització amb joves!
–Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
–Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.
Paraula de Déu.
QUI M'ESTIMA MÉS…???
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.
EL MILLOR DE L'ESGLÉSIA
El contrast entre les dues escenes és fort. En la primera, Jesús alerta en front dels dirigents religiosos: “¡ Aneu en compte amb els mestres de la Llei!”” el seu comportament pot fer molt mal. A la segona, crida els seus deixebles perquè prenguin nota del gest d'una pobra viuda: la gent senzilla els podrà ensenyar a viure l'Evangeli. Sorprèn el llenguatge dur i certer que usa Jesús per a desemmascarar la falsa religiositat dels escribes. No soporta la vanitat i ganes d'ostentació. Cerquen vestir de manera especial i ser escomesos amb reverència per a sobresortir part damunt els altres, imposar-se i dominar.
La religió els serveix per fomentar fatuïtat. Fan “resos llargs” per donar bona impresió. No creen comunitat, ja que es col·loquen part damunt de tots. En el fons, només pensen en ells mateixos. Viuen i s'aprofiten dels dèbils als quals haurien de servir. Marc no recull les paraules de Jesús per a condemnar els escribes que hi havia al Temple de Jerusalem abans de la destrucció, sinó per posar en alerta les comunitats cristianes a les quals escriu. Els dirigents religiosos han de ser servidors de la comunitats. Res més. Si obliden això, són un perill per a tots. Cal reaccionar perquè no facin mal.
A la segona escena, Jesús està assegut davant l'arca de les ofrenes. Molts rics tiren quantitats importants: són els que sotenen el Temple. Amb això, s'acosta una doneta. Jesús se n'adona que tira dues monedetes de coure. És una viuda pobre, maltractada per la vida, tota sola i sense recursos. Segurament, viu captaire vora el Temple.
Jesús es commou i crida els deixebles. No han d'oblidar el gest d'aquesta dona, ja que, tenint necessitat “ha tirat tot el que necessitava, tot el que tenia per viure”. Mentre els mestres treuen profit de la religió, aquesta doneta es desprèn de tot pels altres, i confia totalment en Déu.
El seu gest ens descobreix el cor de la vertadera religió: gran confiança en Déu, gratuïtat sorprenent, generositat i amor solidari, senzillesa i veritat. No coneixem el nom d'aquesta dona ni la seva cara. Només sabem que Jesús veiè en ella un model per als futurs dirigents de la seva Església.
Avui també, dones i homes de fe senzilla i cor generós, són el millor que tenim a l'Església. No escriuen llibres ni fan sermnons, però són els que mantenen viu entre nosaltres l'Evangeli de Jesús. D'ells cal aprendre, capellans i bisbes.
José Antonio Pagola
"L’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred"
Pel que l’escolta i el rep amb cor noble i net, el missatge evangèlic gairebé sempre resulta seductor i atractiu.
Hem de reconèixer que el missatge és exigent. Per això molts en fugen o bé tracten d’aigualir-lo.
Les paraules de Jesús no poden ser més clares: “No podeu servir Déu i el diner.” (Lc. 16,13)
Què vol dir això?
Que no podem deixar-nos esclavitzar pel diner.
Concretament: ¿Quin nivell de vida es pot permetre un cristià que realment vulgui ser-ho?
Avui, gairebé ningú predica aquesta temàtica ni parla d’aquests temes.
Però en la doctrina de l’Església hi ha una llarga tradició que arrenca dels Pares dels primers segles i perdura fins avui per a qui vol assabentar-se’n.
Què diu aquesta doctrina?
Cap a quina praxi ens orienta?
Hi ha, en primer lloc, els béns necessaris per a la vida. Sense ells no podríem subsistir.
Tots tenim dret, per exemple:
-al menjar diari
-al vestit necessari
-al sostre o habitatge.
Aquests béns elementals ens proporcionen una vida digna.
Però perquè l’existència sigui plenament humana, hi ha, també, un altre tipus de necessitats:
-la cultura
-el lleure
-els viatges
-la comunicació.
Aquests béns varien segons les civilitzacions i les condicions de cada persona.
Lògicament, també hi tenim dret, però no de manera absoluta.
Per què?
Perquè en temps de crisi haurem de moderar i reduir el nostre nivell de vida per a poder ajudar als que no tenen el necessari per a viure dignament.
I en últim terme, hi ha els béns que no són necessaris ni per la vida ni per a la condició personal: són els béns superflus, els béns innecessaris.
D’acord amb la tradició cristiana no tenim cap dret a gaudir-los mentre hi hagi persones privades del necessari per a subsistir.
De tot plegat se’n desprèn un principi clar i exigent:
“Tot el que li sobra al ric pertany de ple dret al pobre.”
Exigència pràctica:
No tenim cap dret a acumular béns innecessaris mentre hi hagi gent que mori de gana i misèria.
Aquí tenim un text de SD. Basili que encara avui, pot sotraguejar la nostra consciencia:
“El pa que hi ha al teu rebost pertany als famolencs; l’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred; les sabates que tu no fas servir són dels que van a peu nu; els diners que acumules i et sobren pertanyen al que no té res.”
Resulta difícil parlar més clarament i amb més exigència.
Però, quants de nosaltres en farem cas?
Quants de nosaltres redreçarem el nostre viure concret i diari?
Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any. Salmòdia: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any.
Lectura: “Ets Feliç?” “Crec en Déu?” (Amàlia).
Responsori breu: pàgina 68
Magníficat: pàgina 68
Pregàries + Oració: pàgina 69
Oració personal: 15 minuts.
Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”
Pregàries comunitaries.
Catequesis Eucaristía Papa Francisco: 13/12/17
Cant: Pange Lingua
Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.
DOLORS
CRIST REI
SANT PAU
10
NOVEMBRE
19h Fartàritx (G.Parera)
19h Convent (J.Amengual)
10
18:30h (T.Tauler)
10
17h Sant Josep (J. Perelló)
19:30h (F.Xavier)
11
8h Dolors (T.Amorós)
9h Serralt (T.Riera)
12h Dolors (T.Amorós)
17h Benedictines (G.Parera)
20h Dolors (T. Tauler)
11
19h (F.Xavier)
11
17
19h Fartàritx (T.Riera)
19h Convent (J.Amengual)
17
18:30h (F.Xavier)
17
17h Sant Josep (J. Perelló )
19:30h (T.Amorós)
18
8h Dolors (F.Xavier)
9h Serralt (T.Riera)
12h Dolors Missa catequesi (F.Xavier)
17h Benedictines (T. Tauler)
20h Dolors (G.Parera)
18
19h (T.Amorós)
18
24
19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)
19h Convent (J.Amengual)
24
18:30h (T.Amorós)
24
17h Sant Josep (J. Perelló)
19:30h (J.Perelló)
25
8h Dolors (T.Tauler)
9h Serralt (T.Riera)
12h Dolors (T.Tauler)
17h Benedictines (J.Perelló)
20h Dolors (G.Parera)
25
19h Festa Crist Rei (Concelebració. Bisbe)
25
1
DESEMBRE
19h Fartàritx (G.Parera)
19h Convent (J.Amengual)
1
18:30h (F.Xavier)
1
17h Sant Josep (J. Perelló)
19:30h (T.Tauler)
2
8h Dolors (T.Amorós)
9h Serralt (T.Riera)
12h Dolors (T.Amorós)
17h Benedictines (G.Parera)
20h Dolors (F.Xavier)
2
19h (T.Tauler)
2
EL PAPA FRANCESC ENVIA LA SEVA CONDOLENÇA
ALS DAMNIFICATS PER LES INUNDACIONS
AL LLEVANT DE MALLORCA
El papa Francesc ha remès una carta al bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, mostrant la seva proximitat i pregària amb els damnificats per les inundacions esdevingudes al Llevant de Mallorca. Dona resposta així a la missiva enviada pel bisbe els dies després de la torrentada, on li demanava, a més d’explicar-li el que estava succeint, que tengués presents en la seva pregària en uns moments de tant dolor els qui havien perdut un dels seus familiars, els altres damnificats i tot el poble que pateix amb ells.
El papa Francesc comença la carta agraint al bisbe i als diocesans de Mallorca “la seva proximitat i afecte”, i es fa partícip de les penes i sofriments dels germans d’aquestes terres: “En els moments d'abatiment que toquen la vida de la nostra gent, i que ha patit la pèrdua dels seus éssers estimats i dels seus béns materials, només el misteri del lliurament amorós i sense reserves de Nostre Senyor Jesucrist a la creu pot ajudar a no caure en el desànim i a avançar per camins d'esperança, amb la convicció que la fe en la Providència divina sosté i encoratja”, escriu.
A la vegada, i tot convidant el bisbe a ser “signe i instrument de la tendresa i misericòrdia del Bon Pastor” i de consolar els qui han estat afectats, li demana que els faci arribar “la meva afectuosa proximitat i la meva benedicció, la meva pregària per les seves necessitats i també els meus sufragis pels qui han perdut la vida en aquesta catàstrofe”.
Col·lecta extraordinària de la Diòcesi i donatius per als damnificats
La Diòcesi de Mallorca ha recaptat 150.179,49 € a través de la col·lecta extraordinària del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre a parròquies i llocs de culte i la recollida de donatius destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.
E ls donatius es gestionen a través d’un equip format pels rectors de Sant Llorenç, s’Illot, Artà i una treballadora social de Càritas Manacor, amb la coordinació dels Serveis Socials de Sant Llorenç. A hores d’ara ja s’han destinat 19.249,79 € a pal·liar situacions de necessitats urgents.
Servei d’atenció a la família i al dol
Aquest equip de treball, constituït immediatament després de la catàstrofe pel bisbe Sebastià Taltavull juntament amb els rectors de les parròquies afectades, té com a objectiu fer un seguiment de les necessitats tant materials com humanes i espirituals. Per a tal, s’hi han incorporat els serveis d’atenció a la família i al dol de la Diòcesi, que es posen a disposició dels afectats per atendre qualsevol persona o família que ho necessiti.
