DIOCESANES: 

EUCARISTIA – ENVIAMENT 

ENVIAMENT DELS CATEQUISTES

24-25 Octubre, 2020

FULL DOMINICAL 25.10.20

CATEQUESI – PROPOSTA 2020   PER  AQUEST  CURS  

ESGLÉSIA NOTÍCIA  (Programa  25.10.20)

*  *  *  *  

30º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Estima el Senyor, el teu Déu, …i els altres com a tu mateix.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 34-40

El primer manament

(Mc 12,28-34;Lc 10,25-28)

34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:

36 –Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

37 Jesús li digué:

– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre imatge)

CREURE  EN EL  AMOR

Ex 22,20-26 1Te 1,5c-10 Mt 22,34-40

Havent llegit i escoltat les lectures de la Sgda. Escriptura d'aquest diumenge,  que tots hem de comprendre per millorar la nostra vida cristiana, primer hauríem de proposar-nos aquesta pregunta: 

 Llegim realment la Paraula de Déu, i la acollim com a tal, com una crida als nostres cors, una crida a viure la vida de Jesús amb plenitud?

Si som sincers, i reflexionem sobre el que veiem i sentim al voltant nostre, poques coses ens conviden a l'optimisme. Però estem convidats a buscar la veritat i a mirar-nos amb sinceritat.

La primera lectura, presa del llibre de l'Èxode, és tan clara i tan actual que no es comprèn com els que es diuen cristians actualment tingui tanta dificultat per acollir els immigrants. Se'ls tanquen les fronteres, se'ls acull malament, encara que molts arrisquen la seva vida per poder arribar als nostres països del món occidental.  “Qui acull un d'aquests germans més petits, a mi m'acull" ens diu el Senyor.

"Que altres els acullin", diu la gent, o pitjor, "cal tornar-los als seus països", afirmen alguns polítics o militars. Fabriquem armes per vendre-les, i no tenim diners per als que vénen fugint dels països en guerra. És una vergonya.

Rellegim el llibre de l'Èxode,"…els orfes, les vídues…, si alcen a mi el seu clam, jo els escoltaré perquè jo sóc compassiu", diu el Senyor. Hem vist emigrants, recollits en una illa de Grècia, protestar perquè viuen tan malament que es troben sense aigua per a beure, etc.

Però nosaltres tanquem els ulls i les nostres oïdes, perquè diem que ja tenim molta gent en dificultat, aquí a prop.

El text de l'Evangeli de Mateu ens ho ha dit també amb tota claredat: "Estima el teu proïsme com a tu mateix". Hauríem llegir el text de la carta-document el Papa Francesc, el més recent, Fratelli tutti ", sobretot quan explica bé la paràbola del Bon Samarità .. Deixem-nos tocar el cor pel que ell ens recorda. Sant Pau ens ho ha recordat:"Hem acollit la Paraula enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant". Sí, és un do de Déu,  deixar-nos tocar en profunditat per aquest do de l'Esperit, que ens convida a la conversió i, per això, a l'alegria

Enmig d'aquests temps difícils que ens toca viure, amb la pandèmia al voltant i la pobresa ben propera, Déu no ens abandona, és el Pare de tots els que pateixen. Confiem en Ell en aquesta Eucaristia.

(clicar  sobre imatge)

ALLÒ ESSENCIAL

Vivim un temps on hem de tenir una especial cura dels uns pels altres. El combat per la salut, pel pa a taula, per l’abraçada diferent, comporta ferides que podem guarir significativament amb l’escolta. Oferint temps a l’altre per a que expressi allò que el supera, donant temps a que l’altre posi a lloc el que ha esclatat en trossos, pot ser una bonica manera de pregar junts.

Tu i l’altre, cadascú de nosaltres, necessita temps per a comprendre el pas de Déu per la vida i comprendre’s a si mateix en el transcurs dels dies. Crist, que mor i ressuscita en cada esdeveniment, anuncia Déu present en totes les coses, en cada persona, en el meu interior.

Es per això que l’escolta de l’altre pot esdevenir pregària per a tu i pregària per a l’altre, encara que potser no se n’adoni. Però tu sí t’hi pots disposar abans de l’encontre, perquè heu quedat per xerrar una estona, perquè us heu trucat per saber com portàveu tot plegat, perquè us heu intercanviat correus a cor obert.

Escoltes, i ho fas amb el gest humil de qui es objecte d’un privilegi concedit a ben pocs, potser a ningú més. No ets el jutge que ha d’emetre un veredicte ni el lampista que ha vingut a arreglar un despropòsit. Ets qui abraça amb la seva escolta i permets que l’altre també s’escolti mentre parla. Demanes aclariment quan hi ha algun aspecte que no has acabat d’entendre, subratlles alguna expressió difícil de ser dita, assenteixes amb el cap per a que l’altre senti que no es rar el seu relat.

Tot tu està contemplant el Déu de Jesucrist que vol veure la llum enmig de la incertesa, de la perplexitat i dels gestos de qui és davant teu. El contemples en l’altre i l’invoques interiorment dient algun cosa així com: “Veniu, Senyor Jesús, veniu en mig nostre”.

DIOCESANES:

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, consultats els preveres dels arxiprestats interessats, ha fet públics els següents nomenaments:

Mn. Josep Cerdà Tomàs
Arxipreste de Llevant

Mn. Carles Seguí Pou
Arxipreste de Pla Nord

FULL DOMINICAL 18.10.20

CELEBREM  EL  DOMUND

DOMUND   2020

  https://www.facebook.com/parroquiesmanacor/  PARRÒQUIES  DE  MANACOR  

*  *  *  *  *  

29º diumenge Temps ordinari (A)

(clicar  sobre  imatge)

Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: Del Cèsar.
Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

EVANGELI

Doneu al Cèsar el que és del César i a Déu el que és de Déu.

• Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 15-21

El tribut al Cèsar

(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

–Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?

18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:

–Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:

–De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

21 Li responen:

–Del Cèsar.

Jesús els diu:

–Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.

Paraula de Déu.

Is 45,1,4-6 1Te 1,1-5b Mt 22,15-21

Domund

Celebrem, avui, la diada del Domund. Potser, de tant fer servir sigles i diminutius, no ens ve malament recordar-nos que el títol sencer de la diada d’avui es la “jornada d’evangelització del pobles.” L’oferta de l’Evangeli a tots aquells pobles als que la Bona Notícia de Jesús és ben desconeguda. Rrecordar-nos que la salvació de Jesús és per a tota la humanitat. Ni països, ni continents, ni ètnies, ni llengües, ni tradicions, poden aturar la joia expansiva i lluminosa de l’Evangeli. I ens recorda que tots estem compromesos en aquesta tasca. La comunitat cristiana és missionera. Tota ella i tots els seus membres. Transmetre l’alegria i la llum de l’Evangeli no és una activitat reservada a alguns. Cert que alguns ho faran lluny del seu país i la seva terra. I els tenim ben presents avui! Però avui celebrem la dimensió missionera de l’Església. De la que tots hi participem.

Precisament l’Evangeli que llegim avui, ens posa davant la pregunta sobre el que és important i central a la vida. Com situar-nos, a la vida.

No sé si sempre l’hem orientat i entès bé, aquest episodi. Sovint l’enfoquem com el respecte a diferents àmbits de vida en societat. El respecte a la realitat social-civil–política, d’una banda. I l’autonomia de la realitat religiosa, d’una altra. L’àmbit de la política i l’àmbit de la religió. Mirem, però, una altra perspectiva per entendre aquest passatge.

Venim de la lectura dels dos diumenges anteriors, en què els interlocutors de Jesús, -ancians i sacerdots, fariseus i dirigents- queden en evidència. I no li ho perdonen. El volen comprometre. Amb una pregunta-trampa. Respongui el que respongui, trobarà oposició. Se li dirigeixen amb el títol de Mestre. A l’Evangeli de Mateu, qui reconeix Jesús li diu Senyor. Qui no el coneix, li diu Mestre.

I Jesús no entra per la trampa de la pregunta (¿És lícit pagar impostos?). Sinó que se situa tot mirant el nostre viure i els paràmetres, que organitzen el nostre viure i els nostres moviments.

ELS  POBRES  SÓN  DE  DÉU… (clicar  sobre  imatge)

ORACIÓ D'INTEMPERIE

Ets el Déu del camí, i nosaltres caminants, sempre d’un lloc a l’altre.

Tu surts a trobar-nos allà on menys ho imaginem; en el cansament compartit, en els moments de festa, a les hores de calma i en les de tempesta.

Ets el Déu del camí, i nosaltres pelegrins buscant, en les nostres vides, la teva presència que ens omple de pau, d’assossec, d’alegria.

Ets el Déu del camí, i nosaltres testimonis cridats a anunciar el teu nom, a afirmar-lo amb les nostres vides, amb la forma en què estimem, en què perdonem, i en què tenim cura els un dels altres.

Ets el Déu del camí, i nosaltres vivim en marxa, maldant per descobrir-te, perquè ets entre nosaltres.

FULL DOMINICAL 11.10.20

COMUNICACIONS:

Des de les Parròquies de Manacor us comunicam:

–   Suspenem la tradicional missa de Tots Sants al cementiri.

–  El mateix dia, els preveres es faran presents al cementiri per a beneïr les sepultures.

Pensam que en aquest temps de pandèmia cal ser prudents i responsables. Tot i així, es celebraran les misses habituals de dissabte i diumenge on pregarem per tots els difunts. Recordam que l'aforament a les parròquies es limitat.

– Encomanem al Sant Crist de Manacor i a la Mare de Déu aquest temps de pandèmia.

**  **  **  **  **

28º Diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

I convideu a les noces tothom que trobeu. .

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 1-14

Paràbola del banquet de noces

(c 14,15-24)

1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

2 –Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

»–Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! 5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:

»–El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.

11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:

»–Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:

»–Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

Paraula de Déu.

A  LES  CRUÏLLES  DELS  CAMINS…

(clicar  sobre  imatge)

CRISIS… RELIGIÓ…

(clicar  sobre  imatge)

Oh Tu, que has vingut al fons del meu cor,
dona’m d’estar únicament atent
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets el meu hoste al fons del meu cor,
dona’m de penetrar jo mateix
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets a casa teva al fons del meu cor,
dona’m d’asseure’m en pau
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que, sol habites al fons del meu cor,
dona’m de submergir-me i de perdre’m
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets sol al fons del meu cor,
dona’m de desaparèixer en tu,
en el fons del meu cor !

Swami Abhishiktananda

FRATELLI TUTTI    CARTA ENCÍCLICA  DEL  PAPA FRANCESC

CANT DE LES CRIATURES

"DIOCESANES"

CATEQUESI 2020-21

CETEM NOU CURS   

INAUGURACIÓ OFICIAL DEL CURS 2020/2021    

 FULL DOMINICAL 04.10.20         

*  *  *  *  *  *  *  *  

"LECTIO  DIVINA"

Dimecres, 30 setembre  20'30-21'30  –  Can  Vallespir 

 Comentari  a  Mateu 21,  33-43(clicar  sobre imatge)

 PREGÀRIA  EUCARÍSTICA                                                                                                                   

– Dijous  1 d’OCTUBRE de 2020   de 20'30 a 21'30

–   ESGLÉSIA  DEL  SAGRAT  COR  (Fartàritx)

Explicació de la celebració: (Mª. Magdalena).

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAU LES MANS…” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 –66..

Lectura: “FRONTERES” (Lluís).

Responsori breu "Temps durant l’ANY": pàgina 68-69

Magníficat "Temps durant l’ANY": pàgina 69

Pregàries + Oració "Temps durant l’ANY": pàgina 69 (J. Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “JO CREC EN VÓS…”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: “BIENAVENTURANZAS” III (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua    SALVE REGINA

*   *   *   *   *

27º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Passarà la vinya a uns altres vinyaters .

+ Lectura del sant evangeli segons san Mateu 21, 33-43

Paràbola dels vinyaters homicides

(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

–Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42 Jesús els diu:

–¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

Paraula de Déu.

 DECEBRE A  DÉU   …        (clicar  sobre  imatge)

Is 5,1-7 Fl 4,6-9 Mt 21,33-43

Israel, la vinya del Senyor

“La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits”. Són paraules del profeta Isaïes a la primera lectura d’avui.

Jesús inspirat en aquest text d’Isaïes elabora la paràbola que hem escoltat, amb la que vol significar la història del seu poble, el poble estimat per Déu, el poble que ha estat objecte  de les seves promeses, el poble que ha estat alliberat del l’esclavatge, el poble a qui se l’hi ha donat una terra fèrtil que , amb llenguatge de la tradició jueva, brolla llet i mel, una terra que havia de ser cuidada, els fruit de la qual n’havia de gaudir tot el poble.

El Senyor ha volgut recollir el fruit que havia de donar la vinya, que no era altre que el fruit compartit. I al llarg de la història havia enviat profetes que, davant la apropiació de la vinya per part dels poderosos, en perjudici dels senzills, denunciaven aquestes grans injustícies vigents al llarg dels diversos temps,  i instaven al poble a reparar-les i a emmenar-se. Però els poders establerts i fàctics els perseguien i els eliminaven. Fins arribar a perseguir i treure’s del damunt executant-lo a la creu  el mateix Fill del Senyor, Jesús de Natzaret.

La creació, la vinya del Senyor

La vinya relatada per Jesús és no solament tot el que Déu va donar al Poble considerat escollit i estimat. És, també, tota la gran vinya que ha donat a tota la humanitat. És tota la creació sortida del seu amor, perquè la humanitat la cuidés, la cultivés i compartís els seus fruits amb tots els éssers humans, molt estimats per Ell.

Al llarg de la història de la humanitat, com s’ha cuidat, cultivat i compartit aquesta gran vinya de la creació? I el Senyor de la gran vinya al llarg de la historia i, especialment, després d’haver enviat els seu propi Fill mort a la creu, però després ressuscitat, ha seguit enviant nombrosos, incomptables homes i dones que esperaven poder cuidar, cultivar i compartir els fruits de tota aquesta vinya. I no han tingut opció, o se’ls hi ha negat l’obtenció del fruit de la vinya, que, inclús molts d’ells, s’havien esmerçat a cuidar i cultivar amb la seva pròpia suor.

I Jesús ens va dir que aquests incomptables  homes i dones a qui se’ls impedia i negava el gaudi dels fruits de la vinya de la creació, eren Ell mateix. Jesús s’ identifica amb ells. A Jesús mateix se li nega.

El clam de la terra i el clam dels pobres

Per això el papa Francesc, recollint l’esperit de sant Francesc d’Assís, la festa del qual avui també celebrem, va donar un crit d’alerta en la encíclica “Laudato si”, denunciant el mal tractament que la humanitat està donant a la gran vinya de la creació, i la injusta distribució que es fa dels seus fruits.

Tot plegat, una perversió del pla  i projecte de Déu: ni la desitjada cura i respecte per la seva obra, ni el cultiu degut i compartit, ni la justa distribució dels fruits.

Des del primer de setembre, fins avui, sota el lema “Temps de Creació” el papa ha promogut, en comunió amb les altres esglésies cristianes, unes setmanes de pregària i sensibilització, perquè s’aconsegueixi donar resposta “al clam de terra i al clam dels pobres”.

Tant de bo ens sentim moguts a secundar-ho, cada u des del seu context i amb les petites o grans oportunitats i possibilitats.

CRISI  RELIGIOSA…

 FULL DOMINICAL 04.10.20