Les paraules humanes són importants, ens permeten comunicar-nos i créixer com a éssers intel·ligents i amb sentiments que ens motiven.
Malauradament, les paraules o les paraules humanes s'han desvaloritzat de tant d’usar-les. S'utilitza en els mitjans de comunicació amb una lleugeresa i una facilitat per enganyar, per mostrar els nostres sentiments negatius cap als que no pensen com nosaltres, amb menyspreu i amb maledicència.
Per això, com en el començament de l’evangeli de Joan es parla de Déu, com a la "Paraula" caldria entendre-la i valoritzar-la en el seu original sentit, com a expressió i manifestació d'una realitat.
En definitiva, la Paraula dels començaments de l'Evangeli de Sant Joan és la manifestació d'un Déu, que no ha guardat la distància infinita que el separa dels humans, sinó que ha volgut fer-se present entre nosaltres en un moment precís de la història. Això va esdevenir farà uns vint segles, a l'època en la que els Romans que havien conquerit i organitzat un imperi.
És això el que celebrem cada any en els dies de Nadal. No vam celebrar una festa amb alegria i regals "perquè sí", per costum social, sinó perquè la Novetat absoluta que va conèixer la nostra terra humana, quan una jove de la Palestina va posar en aquest món el seu fill, el primogènit, que, amb el temps, milions de persones han reconegut en Ell l'Enviat de Déu, la Paraula de Déu amb nosaltres.
I Sant Joan ens aclareix això: que l'aparició en una petita cabana d'aquest nen-nadó israelita ha estat com una llum extraordinària, que encara no s'ha apagat. Encara que moltes persones no han acceptat la Llum d'aquesta Paraula, d'un Déu fet home, i han preferit la foscor de la vida humana vulgar….
I trobaren Maria i Josep, amb el nen…Quan van complir-se els vuit dies…., li van posar el nom de Jesús…
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21
16 Hi anaren a Betlem,… i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.
L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2, 22-40
Presentació de l'infant Jesús al temple
22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 –Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
30 Els meus ulls han vist el Salvador,
31 que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
32 llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
–Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Creixença de Jesús
39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
Paraula de Déu.
(clicar sobre imatge)
LLARS CRISTIANES
Avui es parla molt de la crisi de l'institució familiar. Cert, la crisi és greu. Tanmateix, encara que siguem testimonis d'una vertadera revolució en la conducta familiar, i molts han predicat la mort de formes tradicionals de família, ningú anuncia de debò la desaparició de la família.
Per contra, la història sembla ensenyar-nos que en temps difícils s'estrenyen més els vincles familiars. L'abundància separa els homes. La crisi i la penúria els uneixen. Davant el pressentiment de que viurem temps difícils, bastants presagian un nou renéixer de la família.
Sovint, el desig sincer de molts cristians d'imitar a la Família de Natzaret ha afavorit l'ideal de una família fonamentada en l'harmonia i la felicitat de la pròpia llar. Sens dubte és necessari també avui promoure l'autoritat i responsabilitat dels pares, l'obediència dels fills, el diàleg i la solidaritat familiar. Sense aquests valors, la família fracassarà.
Però no qualsevol família respon a les exigències del regne de Déu plantejades per Jesús. Hi ha famílies obertes al servei de la societat i famílies egoistes, replegades sobre elles mateixes. Famílies autoritàries i famílies on s'aprèn a dialogar. Famílies que eduquen en l'egoisme i famílies que ensenyen solidaritat.
Concretament, en el contexte de les greus crisis econòmiques que patim, la família pot ser una escola d'insolidaritat en que l'egoisme familiar es converteix en criteri d'actuació que configurarà el comportament social dels fills. I pot ser, per contra, un lloc en que el fill pot recordar que tenim un Pare comú, i que el món no s'acaba en les parets de casa.
Per això no podem celebrar la festa de la Família de Natzaret sense escoltar el repte de nostra fe. ¿Seran nostres llars lloc on les noves generacions podrán escoltar la crida de l' Evangeli a la fraternitat universal, la defensa dels abandonats i la recerca d'una societat més justa, o es convertiran en l'escola més eficaç d'indiferència, inhibició i passivitat egoista davant els problemes aliens?
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,1-14
Naixement i circumcisió de Jesús
1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:
–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 –Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.