Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

LA ASCENSIÓ

 

COMUNICACIONS

(  DIUMENGE, 24 DE MAIG DE 2020 )

Diumenge que ve, solemnitat de Pentecostes, a Manacor celebram la Festa del Sant Crist.

– Les misses seran a la mateixa hora que aquests diumenges de pandèmia.

(per evitar possibles problemes de concentració de persones)

– la missa solemne del St. Crist es celebrarà a porta tancada a les 18 hores.

(Es retransmetrà en directe per el facebook de les parròquies.)

UN  SOPAR

Ens trobem en un sopar d’amics. Jesús amb els seus seguidors més propers. Celebrem el sopar pasqual per fer memòria de la seva fe en el Déu alliberador i garant d’una terra, que se’ls va prometre ja des dels seus avantpassats. Això i, segurament, només això era el que creien els seguidors de Jesús, fidels a la seva fe jueva.

Però al llarg del sopar es va desvetllant el nou significat, que aquell sopar, d’aquell vespre, tenia. A mida que s’allargava s’anava carregant d’ atmosfera de comiat i de promeses.

Sopar de comiat

 La disparitat de criteris i d’actuació que tenia Jesús enfront dels notables del poble, havia portat a aquests a buscar la manera de desfer-se de Jesús. Ell ho havia més que intuït. I, per això, Jesús va anar manifestant que aquell sopar era també un sopar de comiat de l’amic i del mestre.

En aquell sopar Jesús va voler expressar el desig de mantenir i, fins i tot, aprofundir la relació d’amistat i de transmissió de la seva missió. Amb expressió seva, no els vol deixar orfes de la seva presència, del seu escalf, del seu mestratge, del seu amor, perquè puguin continuar la missió que ell va iniciar, i de la que en va ser l’únic i autèntic mestre. I va deixar com a testament el memorial del seu amor entregat, l’eucaristia.

Promesa de l’Esperit

I, a més,  Jesús promet als seus deixebles que rebran l’Esperit Sant. Va ser el millor que Jesús els podia deixar. El seu mateix Esperit, que va ser el que  els va anar inspirant, conduint i enfortint al llarg de tota la seva vida.

El seu mateix Esperit serà el que anirà acompanyant els seus seguidors en la veritat, en el camí evangèlic, en el camí de la instauració de l’autèntic Regne de Déu.

Jesús, doncs, no els va deixar sols. I la mateixa companyia que van tenir ells, la tenim nosaltres, perquè, a partir de Jesús i dels seus primers deixebles, l’Esperit es va anar trameten als seguidors, que s’hi adherien, com ja hem recordat a la primera lectura. I l’Esperit de Jesús ha arribat a tots nosaltres, com ja se’ns mostra a partir del nostre baptisme, i es manté present i viu dia rere dia, molt sovint sense que en siguem conscients.

Esperit d’amor

I, evidentment, no es pot concebre aquesta vivència fundant sense una relació d’amor. No pot haver una relació de Déu amb nosaltres que no sigui d’amor. L’encarnació del Fill de Déu és fruit del gran amor que ens ha tingut. Jesús en va donar la millor mostra, i el seu Esperit n’és la seva presència en nosaltres i en tota la nostra actuació.

I avui Jesús ens mou a cada un de nosaltres a preparar-nos per celebrar la vinguda de l’Esperit d’aquí dues setmanes, perquè visquem en profunditat a través d’Ell la participació, que ens dona de la vida d’amor de Déu. Necessitem la seva inspiració, la seva força per a la nova etapa de la vida que ens ha de moure a viure, a tots nivells, el després d’aquesta inesperada i dolorosa pandèmia. Vivim temps, viurem temps en el que necessitem i necessitarem molta llum, molt coratge i molta solidaritat

 

7º Diumenge de Pasqua – ASCENSIÓ DEL SENYOR (A)

EVANGELI

Déu m' ha donat plena autoritat al cel i i a la terra.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 28, 16-20

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

–He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Paraula de Déu.

Què és l’Ascensió?

Què significa pel creient? És una crida a continuar esperant malgrat les decepcions, els desenganys, els desànims que contínuament amenacen el nostre caminar cap a la llar definitiva.

L’Ascensió és un bon dia per escoltar i repensar l’exhortació de la carta de S. Jaume: “Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor.” Avui es parla poc de la paciència. O gens.

Naturalment, hem d’entendre-la bé, ja que la paciència no consisteix en adoptar una postura de dimissió davant de la vida. Ben al contrari. L’home pacient resisteix activament davant les adversitats, mantenint un esperit fort i ferm davant el desgast dels anys.

Però als nostres dies hem de recordar, sobre tot, que la paciència s’oposa a aquesta pressa i a aquesta ansietat que ens fan viure inquiets i agitats, sempre corrent, encara que no sabem gairebé cap a on… Hem d’aprendre a respectar els ritmes de la vida. Cada cosa té el seu temps. Cada sembra és l’esperança i la paciència d’un millor futur.

És perillosa “la fugida cap endavant” de l’impacient que adopta sempre les postures que ell creu més progressistes només per treure’s de sobre el passat, que es casa tan aviat com pot per fugir de la llar paterna o que busca un nou amor només per oblidar millor el seu anterior fracàs amorós.

Hem d’aprendre a recórrer pacientment el nostre propi camí. Un camí únic i original: Amb els seus goigs i tristeses, els seus èxits i fracassos, els seus bons moments i els seus dolents…

Recordem els versos plens de fe i de veritat de León Felipe:

Nadie fue ayer, ni va hoy, ni irá mañana hacia Dios

por este camino que yo voy.

Para cada hombre guarda un rayo nuevo de luz el sol

y un camino virgen Dios.”

 

FER  DEIXEBLES   (clicar)

 

MIRAR  L'HORITZÓ  (clicar)

 

FESTES   DE  SANT  "DOMINGO"   ENGUANY  

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE PASQUA – DIUMENGE SISÈ (VI)

FESTA   DE   SANT   ISIDRE   15  MAIG  2020 

 

DIUMENGE  VI  PASQUA  

 

 

 

NO   ESTEM  ORFES    (clicar)

 

6º diumenge de Pasqua (A)

EVANGELI

Pregaré al Pare que us doni un altre Defensor.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 14, 15-21

La promesa de l'Esperit

15 »Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, 16 i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. 17 Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. 18 No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. 19 D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. 20 Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. 21 El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell.

Paraula de Déu

 

ESPERIT   DE  VERITAT   (clicar)

VIURE EN LA VERITAT

L' Esperit de la veritat.

Mai els cristians s'han sentit orfes. El buit deixat per la mort de Jesús s'ha omplert per la presència viva de l' Esperit del Ressuscitat. Aqueste Esperit del Senyoromple la vida del creient. L' Esperit de la veritat que viu amb nosaltres, està en nosaltres i ens ensenya l'art de viure en la veritat.

El que configura la vida d'un vertader creient no és l'ànsia de plaer ni la lluita per l'èxit ni l'obediència estricta a una llei, sinó la cerca gojosa de la veritat de Déu baix l'impuls de l' Esperit.

El vertader creient no tomba ni en el legalisme ni en l'anarquia, sinó que busca amb el cor net la veritat. La seva vida no està programada per prohibicions, sinó que ve animada i impulsada positivament per l' Esperit.

 

 

 

COM   MIRA  DÉU    (clicar)

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE QUINT PASQUA

 

NOUS   HORARIS   DE  CELEBRACIONS  

( a  partir  de  11  maig   2020)

 

5º diumenge de Pasqua (A)

 

EVANGELI

 

Jo soc el camí, la veritat i la vida.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 14, 1-12

Jesús, el camí que porta al Pare

14

1 »Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta:

–Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

6 Jesús li respon:

–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.

8 Li diu Felip:

–Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.

9 Jesús li respon:

–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare?10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare.

Paraula de Déu.

 

 

 

JESÚS  ÉS  EL  CAMÍ    (clicar)

 

SABEM EL CAMÍ

Ja sabeu el camí

Només havien conviscut amb él dos anys i uns mesos, però devora ell a él havien après a viure amb confiança. Ara, al separar-se, Jesús ho vol deixar gravat en llurs cors: «Assereneu-vos. Confieu en Déu. Confieu també en mi». Es el seu gran desig.

Jesús comença a dir-lis paraules que mai han estat pronunciades així a la terra per ningú: «Vaig a preparar-vos estada a la casa del meu Pare». La mort no destruiïà nostres llaços d'amor. Un dia estarem de nou junts. «I allà on jo vaig, ja sabeu el camí».

Els deixebles l'escolten desconcertats. ¿Com no tenir por? Si Jesús i tot que havia desvetllat en ells tanta confiança els serà pres de seguida de manera injusta i cruel. Al final, ¿en qui podem posar nostra esperança última?

Tomàs intervé per a posar realisme: «Senyor, no sabem a on vas. ¿Com podem saber el camí?». Jesús li contesta sense dubtar: «Jo soc el camí que porta al Pare». El camí que condueix des d'ara a experimentar a Déu com el Pare. Els altres no són camins. Són evasions que ens allunyen de la veritat i de la vida. Això és fonamental: seguir les petjades de Jesús fins a arribar al Pare.

Felipe intueix que Jesús no parla de qualsevol experiència religiosa. No basta confessar a un Déu poderós per a sentir la seva bondat, massa gran i llunyà per a experimentar la seva misericòrdia. El que Jesús els vol infondre és diferent. Per això diu: «Senyor, mostreu-nos el Pare i ens basta».

La resposta de Jesús és inesperada i grandiosa: «Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare». La vida de Jesús: la seva bondat, la seva llibertat per a fer el bé, el seu perdó, el seu amor als últims… fan visible i creïble al Pare. La seva vida ens revela que en el més pregon de la realitat hi ha un misteri últim de bondat i d'amor. Ell l'anomena Pare.

Els cristians vivim d'aquestes dues paraules de Jesús: «No tingueu por perquè jo vaig a preparar-vos un lloc a la casa del meu Pare», «Qui me veu a mi, veu el Pare». Sempre que gosem viure quelcom de la bondat, la llibertat, la compassió… que Jesús introduí en el món, fem més creïble a un Déu Pare, últim fonament de nostra esperança.

 

 

AMB  JESÚS…

AMB  JESÚS   (clicar)

 

 

 

 

DÉU   ACULL,  ESTIMA  I  SALVA

(clicar)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE QUART DE PASQUA

CELEBRACIÓ QUART DIUMENGE PASQUA

 

 

ALLIBERATS     (clicar)

4º diumenge de Pasqua (A)

EVANGELI

Jo soc la porta de les ovelles.

  • Lectura del sant evangeli segons sant Joan 10, 1-10

La paràbola del pastor

1 »Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3 a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.

6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

7 Per això Jesús continuà:

–Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. 8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. 9 Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

Paraula de Déu.

VIURE  (clicar)

 

NOVA RELACIÓ AMB JESÚS

En les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús revifar nostra relació amb ell. Posar-lo en el centre de nostra vida. Passar d'un Jesús confessat de manera rutinària a un Jesús acollit vitalment. L'evangeli de Joan fa algunes suggerències importans en parlar de la relació de les ovelles amb el seu Pastor.

Primer és “escoltar la seva veu” en tota la frescor i originalitat. No confondre-la amb el respecte a les tradicions ni amb la novetat de les modes. No deixar-nos distreure'ns ni atordir per altres veus estranyes que, encara que s'escolten en l'interior de la Església, no comuniquen sa Bona Nova.

És important sentir-nos cridats per Jesús “pel nostre nom”. Deixar-nos atreure per ell personalment. Descobrir poc a poc, i cada cop amb més alegria, que ningú respon com ell a nostres preguntes més decisives, nostres anhels més profunds i nostres necessitats últimes.

És decisiu “seguir“ a Jesús. La fe cristiana no consisteix en creure coses sobre Jesús, sinó en creure'l a ell: viure confiant en sa persona. Inspirar-nos en son estil de vida per a orientar nostra pròpia existència amb lucidesa i responsabilitat.

És vital caminar tenint a Jesús “devant nostre”. No fer el recorregut de nostra vida en solitari. Experimentar en algun moment, encara que de manera torpe, que és possible viure la vida des de s'arrel: des d'aquest Déu que se'ns ofereix en Jesús, més humà, més amic, més proper i salvador que totes les teories.

Aquesta relació viva amb Jesús no neix en nosaltres de manera automàtica. Se desvetlla en nostre interior de forma fràgil i humil. Al principi, és quasi sols desig. Creix voltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, no se sap com, hi ha un moment en el qual el contacte amb Jesús comença a marcar decisiva nostra vida.

Estic convençut de que el futur de la fe entre nosaltres se decideix en la consciència dels que en aquests moments nos sentim cristians. Ara mateix, la fe  se revifa o s'extingeix en nostres parròquies i comunitats, en el cor dels sacerdots i fidels que les formem.

La increència comença a penetrar en nosaltres des del moment en que nostra relació amb Jesús perd força, o queda adormida per la rutina, la indiferència i la despreocupació. Per això, el Papa Francesc ha reconegut que “necessitem crear espais motivadors i sanadors… llocs on regenerar la fe en Jesús”. Hem d'escoltar la seva crida.

 

SOROLLS  (clicar)

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PREGÀRIA A MIGDIA EN TEMPS PASQUAL (3ª SETMANA )

REGINA  CAELI  LAETARE

 

Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;

 

perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,

 

 

ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.

 

Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.

 

 

Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.

 

Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

 

 

Preguem

Oh Déu, vós ompliu el món d’alegria amb la resurrecció del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor: per la intercessió de la seva mare, la Verge Maria, concediu-nos d’arribar al goig de la vida eterna.

Per Crist Senyor nostre.

 

Amén

 

 

DILLUNS TERCERA SETMANA

 

DIMARTS TERCERA SETMANA

 

DIMECRES TERCERA SETMANA

 

DIJOUS TERCERA SETMANA

 

DIVENDRES 1 MAIG

 

DISSABTE 2 MAIG

DIUMENGE QUART PASQUA

 

DILLUNS 4 MAIG

DIMARTS 5 MAIG

 

DIMECRES 6 MAIG

 

DIJOUS 7 MAIG

 

DIVENDRES 8 MAIG

 

DISSABTE 9 MAIG

DIUMENGE 10 MAIG

 

PREGARIA FINAL

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario