Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

FESTA DE TOTS SANTS

COMUNICACIONS:

DIUMENGE 1 DE NOVEMBRE DE 2020

–  Els que desitgeu el llibret de l’Evangeli de cada dia de 2021 i encara no vos heu apuntat, aquesta setmana és la darrera, apuntauvos a les sagristies de les Esglésies abans o després de la missa.

–  Dijous que ve, a les 20.30 a l’Església de Fartàritx hi haurà oració amb exposició del santíssim. Tots hi estam convidats.

 

FULL DOMINICAL 01.11.20 

 LECTIO  DIVINA

Dimecres, 28  octubre  2020  –  20'00 – 21'00 hores  –  CAN VALLESPIR  

*  *  *  *  *  *  

CELEBRACIONS  DE  LA   EUCARISTIA     

AQUESTS DIES…

– Dissabte 31 d’octubre, Vigília de Tots Sants 

18.30 hores a Crist Rei 

19.30 hores a St. Pau 

 

Diumenge 1 de novembre, Solemnitat de Tots Sants 

8.00 hores als Dolors 

12.00 hores als Dolors 

19.00 hores a Crist Rei 

20.00 hores als Dolors 

NO HI HAURÀ MISSA AL CEMENTIRI EL CAPVESPRE 

 

Dilluns 2 de novembre. Commemoració dels fidels difunts 

7.00 hores als Dolors 

8.00 hores als Dolors 

19.00 hores a Crist Rei 

19.30 hores a Sant Pau 

20.00 hores als Dolors

*  *  *  *  *  

 

Tots Sants (A)

TOTS  SANTS  

EVANGELI

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

SERMÓ DE LA MUNTANYA (5-7)

Les Benaurances

(Lc 6,20-26)

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 –Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Paraula de Déu.

 

(clicar  sobre  imatge

CREURE  EN  EL  CEL  

Ap 7,2-4.9-14 1Jn 3,1-3 , Mt 5,1-11a

Els sants de Roma: la festa

Tal com reflecteix el cànon romà, els romans recordaven com un tresor en cada missa els seus sants. En feien lletania. A més de Santa Maria, sant Josep i els apòstols citaven papes, màrtirs i santes. Recordo la cantarella del monitor de l'església on em duien els pares de petit: Lli, Clet, Climent, Sixt, Corneli, Cebrià, Llorenç, Crisògon, Joan i Pau, Cosme i Damià i, més endavant, Joan Batista, Esteve, Maties i Bernabé, Ignasi, Alexandre, Marcelí i Pere, Felicitat i Perpètua, Àgueda, Llúcia, Agnès, Cecília, Anastàsia i tots els teus sants.

Roma va patir tantes i tantes persecucions! Quina infinitat de màrtirs! Les catacumbes guarden sepultades meravelloses històries de fidelitat a Jesús i a la comunitat.

El cànon venera la glòria que donen a Déu pel seu exemple. Ha quedat fixat en la memòria i en la pregària col·lectiva. De manera  que la doble llista de sants va acompanyada amb la petició de formar part de la comunitat amb tots  ells. Recalca el cànon davant Déu que són "els teus sants". Són obra primorosa del gran Terrissaire. Ell els ha afaiçonat seguint el model primogènit i definitiu: Jesús.

Quan el Papa Bonifaci IV rebé la donació de l'emperador Focas de l'espectacular Panteó d'Adrià (s. II), no dubtà en dedicar-lo a Sancta Maria ad Martyrum (any 610). A la basílica es van dipositar moltes relíquies de les catacumbes. És ell qui va establir la festa de Tots Sants per al dia 1r de novembre..

 

Tots els sants: Qui són aquests vestits de blanc?

L'apocalipsi perfila amb un vigor exquisit els personatges vestits de blanc de la visió celestial: –Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs. Diu que sempre estan davant el tron de Déu i que l'Anyell els pasturarà i conduirà a les fonts d'aigua viva. Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls. (Ap 7,16)

Tota vida és prou complicada, ho podem ben dir en aquest temps de pandèmia. Si afegim la persecució sistemàtica de les persones compromeses a fer el bé, realment podem parlar de la gran tribulació.

En què podem pensar consisteix haver rentat els vestits en la sang de l'Anyell?

Aventuro dues imatges: impregnar-se en la sang com a símbol de l'entrega de Jesús. És a dir, s'han banyat en el que Jesús ha fet per ells i s'han con-format a la seva entrega pels altres; o bé, la sang com a aliança "nova i eterna" de la comunió eucarística. Tal com diu Jesus a l'evangeli de Joan "Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, […] està en mi, i jo, en ell. (Jo 6,55-56)

En la festa de Tots Sants celebrem l'experiència de Jesús que ells han tingut: experiència d'entrega i de comunió de vida.

Els nostres sants: companyia feliç

 A la festa d'avui commemorem tots els sants, canonitzats o no. De fet, cadascú de nosaltres té els seus sants, les persones de les quals hem vist les obres i hem glorificat el Pare del cel. Jesús preveu que les sarments empeltades en ell donaran molt de fruit.

De fet, els nostres sants són els testimonis que ens han transmès la gustositat de Déu, la seva bella mirada, el toc de la seva inspiració i la rauxa de l'acció pel Regne.

Traduït a paraules de l'evangeli d'avui, hem vist de prop la seva felicitat en la seva pobresa compartida i en la humilitat i misericòrdia; en el seu plor i fam de justícia; en la seva netedat de cor; en la seva lluita per la pau; i, fins i tot, oh paradoxa! en ser perseguits a causa del seu compromís.

De fet, tornem al mateix, han rentat les vestidures en la sang de l'Anyell. Les benaurances són justament el retrat de la Font d'aigua viva. Allà han rentat els nostres sants les seves vestidures.

(clicar  sobre imatge)

LA  FELICITAT  NO  ES  COMPRA  

 

 

BENAURANCES AVUI:

 

– Ser pobre en el cor,

– Reaccionar amb humil mansuetud,

– Saber plorar amb els altres,

– Buscar la justícia amb fam i set,

– Mirar i actuar amb misericòrdia,

– Mantenir el cor net de tot

– Sembrar pau al nostre voltant,

– Acceptar cada dia el camí

 

 

 

NOTES DE LA SANTEDAT

 

1.- Perseverança, paciència i mansuetud.

 

2.-Alegria i sentit de l'humor

 

3. – Audàcia i fervor

 

4.- En comunitat

 

5).- En pregària constant

 

 

 

PREGÀRIA  "La  mirada"

Ara vull cloure, Senyor, les meves parpelles,
perquè els ulls, aquest vespre,
ja han acabat el seu treball
i la meva miranda entrarà en la meva ànima
després de passejar-me tot un dia
pel jardí dels homes.

 

Gràcies, Senyor, pels ulls,
gràcies per la mirada
i et prego que demà
quan obriré els ulls a la clarosa albada
estiguem a punt per estimar tots els meus coneguts.

Fes, Senyor,
que la meva mirada sigui neta i forta,
però que sàpiga entendrir-se
que sàpiga admirar, contemplar;
que els meus ulls siguin clars,
que no entristeixin, sinó que alegrin,
que no allunyin sinó que convidin
i que siguin capaços de plorar.

Una vegada més, aquest vespre,
et dono gràcies per tot
i et demano que en mirar els homes, germans meus,
siguis tu qui els miris
o des de mi els fàcil senyals.

Michel Quoist

 

*  *  *  *  *  *  *  

 

DIOCESANES:

 

FULL DOMINICAL 01.11.20 

PREMATRIMONIALS     Itibneraris  Preparació  Matrimoni…

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE TRENTA DURANT L’ANY

DIOCESANES: 

EUCARISTIA – ENVIAMENT 

ENVIAMENT DELS CATEQUISTES

24-25 Octubre, 2020

FULL DOMINICAL 25.10.20

 

CATEQUESI – PROPOSTA 2020   PER  AQUEST  CURS  

 

ESGLÉSIA NOTÍCIA  (Programa  25.10.20)

COMUNICACIONS:

 DIUMENGE, 25 D’OCTUBRE DE 2020 

 

 

MISSES DE TOTS SANTS I MORTS 

 

– Dissabte 31 d’octubre, Vigília de Tots Sants 

18.30 hores a Crist Rei 

19.30 hores a St. Pau 

 

Diumenge 1 de novembre, Solemnitat de Tots Sants 

8.00 hores als Dolors 

12.00 hores als Dolors 

19.00 hores a Crist Rei 

20.00 hores als Dolors 

NO HI HAURÀ MISSA AL CEMENTIRI EL CAPVESPRE 

 

Dilluns 2 de novembre. Commemoració dels fidels difunts 

7.00 hores als Dolors 

8.00 hores als Dolors 

19.00 hores a Crist Rei 

19.30 hores a Sant Pau 

20.00 hores als Dolors

*  *  *  *  

30º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Estima el Senyor, el teu Déu, …i els altres com a tu mateix.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 34-40

El primer manament

(Mc 12,28-34;Lc 10,25-28)

34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:

36 –Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

37 Jesús li digué:

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre imatge)

CREURE  EN EL  AMOR

Ex 22,20-26 1Te 1,5c-10 Mt 22,34-40

Havent llegit i escoltat les lectures de la Sgda. Escriptura d'aquest diumenge,  que tots hem de comprendre per millorar la nostra vida cristiana, primer hauríem de proposar-nos aquesta pregunta: 

 Llegim realment la Paraula de Déu, i la acollim com a tal, com una crida als nostres cors, una crida a viure la vida de Jesús amb plenitud?

Si som sincers, i reflexionem sobre el que veiem i sentim al voltant nostre, poques coses ens conviden a l'optimisme. Però estem convidats a buscar la veritat i a mirar-nos amb sinceritat.

La primera lectura, presa del llibre de l'Èxode, és tan clara i tan actual que no es comprèn com els que es diuen cristians actualment tingui tanta dificultat per acollir els immigrants. Se'ls tanquen les fronteres, se'ls acull malament, encara que molts arrisquen la seva vida per poder arribar als nostres països del món occidental.  “Qui acull un d'aquests germans més petits, a mi m'acull" ens diu el Senyor.

"Que altres els acullin", diu la gent, o pitjor, "cal tornar-los als seus països", afirmen alguns polítics o militars. Fabriquem armes per vendre-les, i no tenim diners per als que vénen fugint dels països en guerra. És una vergonya.

Rellegim el llibre de l'Èxode,"…els orfes, les vídues…, si alcen a mi el seu clam, jo els escoltaré perquè jo sóc compassiu", diu el Senyor. Hem vist emigrants, recollits en una illa de Grècia, protestar perquè viuen tan malament que es troben sense aigua per a beure, etc.

Però nosaltres tanquem els ulls i les nostres oïdes, perquè diem que ja tenim molta gent en dificultat, aquí a prop.

El text de l'Evangeli de Mateu ens ho ha dit també amb tota claredat: "Estima el teu proïsme com a tu mateix". Hauríem llegir el text de la carta-document el Papa Francesc, el més recent, Fratelli tutti ", sobretot quan explica bé la paràbola del Bon Samarità .. Deixem-nos tocar el cor pel que ell ens recorda. Sant Pau ens ho ha recordat:"Hem acollit la Paraula enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant". Sí, és un do de Déu,  deixar-nos tocar en profunditat per aquest do de l'Esperit, que ens convida a la conversió i, per això, a l'alegria

Enmig d'aquests temps difícils que ens toca viure, amb la pandèmia al voltant i la pobresa ben propera, Déu no ens abandona, és el Pare de tots els que pateixen. Confiem en Ell en aquesta Eucaristia.

 

(clicar  sobre imatge)

ALLÒ ESSENCIAL

 

 

Vivim un temps on hem de tenir una especial cura dels uns pels altres. El combat per la salut, pel pa a taula, per l’abraçada diferent, comporta ferides que podem guarir significativament amb l’escolta. Oferint temps a l’altre per a que expressi allò que el supera, donant temps a que l’altre posi a lloc el que ha esclatat en trossos, pot ser una bonica manera de pregar junts.

Tu i l’altre, cadascú de nosaltres, necessita temps per a comprendre el pas de Déu per la vida i comprendre’s a si mateix en el transcurs dels dies. Crist, que mor i ressuscita en cada esdeveniment, anuncia Déu present en totes les coses, en cada persona, en el meu interior.

Es per això que l’escolta de l’altre pot esdevenir pregària per a tu i pregària per a l’altre, encara que potser no se n’adoni. Però tu sí t’hi pots disposar abans de l’encontre, perquè heu quedat per xerrar una estona, perquè us heu trucat per saber com portàveu tot plegat, perquè us heu intercanviat correus a cor obert.

Escoltes, i ho fas amb el gest humil de qui es objecte d’un privilegi concedit a ben pocs, potser a ningú més. No ets el jutge que ha d’emetre un veredicte ni el lampista que ha vingut a arreglar un despropòsit. Ets qui abraça amb la seva escolta i permets que l’altre també s’escolti mentre parla. Demanes aclariment quan hi ha algun aspecte que no has acabat d’entendre, subratlles alguna expressió difícil de ser dita, assenteixes amb el cap per a que l’altre senti que no es rar el seu relat.

Tot tu està contemplant el Déu de Jesucrist que vol veure la llum enmig de la incertesa, de la perplexitat i dels gestos de qui és davant teu. El contemples en l’altre i l’invoques interiorment dient algun cosa així com: “Veniu, Senyor Jesús, veniu en mig nostre”.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE VINT I NOU DURANT L’ANY

DIOCESANES:

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, consultats els preveres dels arxiprestats interessats, ha fet públics els següents nomenaments:

 

Mn. Josep Cerdà Tomàs
Arxipreste de Llevant

Mn. Carles Seguí Pou
Arxipreste de Pla Nord

 

FULL DOMINICAL 18.10.20

CELEBREM  EL  DOMUND

DOMUND   2020

  https://www.facebook.com/parroquiesmanacor/  PARRÒQUIES  DE  MANACOR  

*  *  *  *  *  

29º diumenge Temps ordinari (A)

(clicar  sobre  imatge)

Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: Del Cèsar.
Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

EVANGELI

Doneu al Cèsar el que és del César i a Déu el que és de Déu.

  • Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 15-21

El tribut al Cèsar

(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

–Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?

18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:

–Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:

–De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

21 Li responen:

–Del Cèsar.

Jesús els diu:

–Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.

Paraula de Déu.

Is 45,1,4-6 1Te 1,1-5b Mt 22,15-21

Domund

Celebrem, avui, la diada del Domund. Potser, de tant fer servir sigles i diminutius, no ens ve malament recordar-nos que el títol sencer de la diada d’avui es la “jornada d’evangelització del pobles.” L’oferta de l’Evangeli a tots aquells pobles als que la Bona Notícia de Jesús és ben desconeguda. Rrecordar-nos que la salvació de Jesús és per a tota la humanitat. Ni països, ni continents, ni ètnies, ni llengües, ni tradicions, poden aturar la joia expansiva i lluminosa de l’Evangeli. I ens recorda que tots estem compromesos en aquesta tasca. La comunitat cristiana és missionera. Tota ella i tots els seus membres. Transmetre l’alegria i la llum de l’Evangeli no és una activitat reservada a alguns. Cert que alguns ho faran lluny del seu país i la seva terra. I els tenim ben presents avui! Però avui celebrem la dimensió missionera de l’Església. De la que tots hi participem.

Precisament l’Evangeli que llegim avui, ens posa davant la pregunta sobre el que és important i central a la vida. Com situar-nos, a la vida.

No sé si sempre l’hem orientat i entès bé, aquest episodi. Sovint l’enfoquem com el respecte a diferents àmbits de vida en societat. El respecte a la realitat social-civil–política, d’una banda. I l’autonomia de la realitat religiosa, d’una altra. L’àmbit de la política i l’àmbit de la religió. Mirem, però, una altra perspectiva per entendre aquest passatge.

Venim de la lectura dels dos diumenges anteriors, en què els interlocutors de Jesús, -ancians i sacerdots, fariseus i dirigents- queden en evidència. I no li ho perdonen. El volen comprometre. Amb una pregunta-trampa. Respongui el que respongui, trobarà oposició. Se li dirigeixen amb el títol de Mestre. A l’Evangeli de Mateu, qui reconeix Jesús li diu Senyor. Qui no el coneix, li diu Mestre.

I Jesús no entra per la trampa de la pregunta (¿És lícit pagar impostos?). Sinó que se situa tot mirant el nostre viure i els paràmetres, que organitzen el nostre viure i els nostres moviments.

ELS  POBRES  SÓN  DE  DÉU… (clicar  sobre  imatge)

ORACIÓ D'INTEMPERIE

Ets el Déu del camí, i nosaltres caminants, sempre d’un lloc a l’altre.

Tu surts a trobar-nos allà on menys ho imaginem; en el cansament compartit, en els moments de festa, a les hores de calma i en les de tempesta.

Ets el Déu del camí, i nosaltres pelegrins buscant, en les nostres vides, la teva presència que ens omple de pau, d’assossec, d’alegria.

Ets el Déu del camí, i nosaltres testimonis cridats a anunciar el teu nom, a afirmar-lo amb les nostres vides, amb la forma en què estimem, en què perdonem, i en què tenim cura els un dels altres.

Ets el Déu del camí, i nosaltres vivim en marxa, maldant per descobrir-te, perquè ets entre nosaltres.

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE VINT I VUIT

FULL DOMINICAL 11.10.20

 

 

COMUNICACIONS:

 

 

 

Des de les Parròquies de Manacor us comunicam:

–   Suspenem la tradicional missa de Tots Sants al cementiri.

  El mateix dia, els preveres es faran presents al cementiri per a beneïr les sepultures.

Pensam que en aquest temps de pandèmia cal ser prudents i responsables. Tot i així, es celebraran les misses habituals de dissabte i diumenge on pregarem per tots els difunts. Recordam que l'aforament a les parròquies es limitat.

– Encomanem al Sant Crist de Manacor i a la Mare de Déu aquest temps de pandèmia.

 

**  **  **  **  **

 

28º Diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

I convideu a les noces tothom que trobeu. .

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 1-14

Paràbola del banquet de noces

(c 14,15-24)

1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

2 –Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

»–Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! 5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:

»–El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.

11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:

»–Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:

»–Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

Paraula de Déu.

A  LES  CRUÏLLES  DELS  CAMINS…

(clicar  sobre  imatge)

 
 

1. Els “perquès” de la nostra vida

He d’agrair el pensament que un company jesuita em va comunicar un dia de recés. Va dir: “Si no tenim un “perquè” radical en la nostra vida, acabarem substituint-lo per uns altres perquès. La dinámica de la vida no sempre coincideix amb la dinámica dels nostres perquès". Potser ens podem preguntar: ¿què té a veure aquest pensament tan seriós i radical amb una escena que sembla tan concreta, tan tangible com una festa de casament, amb una taula ben parada on sembla que la cosa més important en aquell moment és gaudir de l’amistat, del “visquin els nuvis”, de la festa i del convit?

La primera resposta és que no es tracta d’un casament al mode humà, amb els rituals típics que la societat nostra va imposant en aquestes celebracions. No, es tracta de la imatge bíblica i tantes vegades repetida en el missatge dels profetes: la taula del Regne, el “casament” del Fill per excel·lència, que no és altre que Jesús. Per tant, canvi de xip, perquè si no ens perdem en els laberints de la imaginació. No, el tema és molt seriós, com els “perquès” de la nostra vida.

2. Una ingratitud i superficialitat en augment

Llegint la parábola, esborrona la superficialitat de les respostes dels convidats i l’escalada de violència. Suposa una desconnexió total amb la causa del Pare, que té el goig de convidar-nos a participar de la festa del seguiment de Jesús; Descriuen una insensibilitat i duresa de cor. És la plasmació trágica de la conducta de les nostres llibertats, interesos i motivacions (“els perquès” de les nostres opcions de vida). Sense arribar al grau de rebuig de la parábola, sí que poden incloure en aquests “no rotunds” moltes sensacions que vivim. Per exemple: mirar cap a un altre cantó en comptes de mirar el fons del nostre jo i de la nostra llibertat tan condicionada per mil coses; la falta de tremp en la nostra vida cristiana que anem fent, anem tirant sense respondre seriosament; la mandra per reconèixer què ens passa i què es cou dins nostre; la pèrdua d’una espiritualitat compromesa; les rutines nocives que ens van esbravant. I mil situacions més…

3. Un apèndix “molest”

Em refereixo a l’escena entre el rei de la paràbola i el convidat arreplegat de les places, que no porta (ni el pot portar, si ve dels carrers,,,) el vestit de casament. Sembla una contradicció. Avui hi haurà molts preveres que no llegiran aquest fragment, que en els llibres Leccionaris està entre parèntesi…Però modestament crec que té el seu significat. Com si ens volgués dir: Amigues i amics, el seguiment de Jesús (aquest banquet de casament) no és només fruit de l’entusiasme, de la il·lusió, d’una resposta espontània, com si es tractés d’un “amor a primera vista”… És quelcom seriós, que exigeix unes actituds responsables. I llavors, Sant Pau en la carta als Efesis (cap. 6) ens ho aclareix una mica més: Seguir Jesús es tracta de revestir-se d’una mena de nova naturalesa, del vestit de les actituds de Jesús, del seu estil, com si li demanéssim adquirir un nou ADN, una “marca de fàbrica”. M’imagino que en aquest detall afegit hi ha algunes experiències històriques dels nous cristians que, venint d’altres àmbits, del món pagà, potser s’incorporaven amb entusiasme,. I els deixebles de Jesús els avisaban de la trascendència que tenia aquell nou pas que donaven. No era únicament: al.lelluia, al.lelluia! Un cop has fet l’opció al seguiment de Jesús, revesteix-te dels seu tarannà… Acaba plantejant-te quins són els perquès radicals de la teva opció a la vida cristiana…

                                                                                 

CRISIS… RELIGIÓ…

(clicar  sobre  imatge)

Oh Tu, que has vingut al fons del meu cor,
dona’m d’estar únicament atent
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets el meu hoste al fons del meu cor,
dona’m de penetrar jo mateix
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets a casa teva al fons del meu cor,
dona’m d’asseure’m en pau
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que, sol habites al fons del meu cor,
dona’m de submergir-me i de perdre’m
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets sol al fons del meu cor,
dona’m de desaparèixer en tu,
en el fons del meu cor !

Swami Abhishiktananda

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE VINT I SET DURANT L’ANY

FRATELLI TUTTI    CARTA ENCÍCLICA  DEL  PAPA FRANCESC

 

CANT DE LES CRIATURES

"DIOCESANES"

CATEQUESI 2020-21

CETEM NOU CURS   

INAUGURACIÓ OFICIAL DEL CURS 2020/2021    

 FULL DOMINICAL 04.10.20         

*  *  *  *  *  *  *  *  

 

"LECTIO  DIVINA"

Dimecres, 30 setembre  20'30-21'30  –  Can  Vallespir 

 Comentari  a  Mateu 21,  33-43(clicar  sobre imatge)

 

 PREGÀRIA  EUCARÍSTICA                                                                                                                   

– Dijous  1 d’OCTUBRE de 2020   de 20'30 a 21'30

–   ESGLÉSIA  DEL  SAGRAT  COR  (Fartàritx)

Explicació de la celebració: (Mª. Magdalena).

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAU LES MANS…” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 –66..

Lectura: “FRONTERES” (Lluís).

Responsori breu "Temps durant l’ANY": pàgina 68-69

Magníficat "Temps durant l’ANY": pàgina 69

Pregàries + Oració "Temps durant l’ANY": pàgina 69 (J. Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “JO CREC EN VÓS…”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: “BIENAVENTURANZAS” III (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua    SALVE REGINA

*   *   *   *   *

 

 

27º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Passarà la vinya a uns altres vinyaters .

+ Lectura del sant evangeli segons san Mateu 21, 33-43

Paràbola dels vinyaters homicides

(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

–Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42 Jesús els diu:

–¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

Paraula de Déu.

 DECEBRE A  DÉU   …        (clicar  sobre  imatge)

Is 5,1-7 Fl 4,6-9 Mt 21,33-43

Israel, la vinya del Senyor

La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits”. Són paraules del profeta Isaïes a la primera lectura d’avui.

Jesús inspirat en aquest text d’Isaïes elabora la paràbola que hem escoltat, amb la que vol significar la història del seu poble, el poble estimat per Déu, el poble que ha estat objecte  de les seves promeses, el poble que ha estat alliberat del l’esclavatge, el poble a qui se l’hi ha donat una terra fèrtil que , amb llenguatge de la tradició jueva, brolla llet i mel, una terra que havia de ser cuidada, els fruit de la qual n’havia de gaudir tot el poble.

El Senyor ha volgut recollir el fruit que havia de donar la vinya, que no era altre que el fruit compartit. I al llarg de la història havia enviat profetes que, davant la apropiació de la vinya per part dels poderosos, en perjudici dels senzills, denunciaven aquestes grans injustícies vigents al llarg dels diversos temps,  i instaven al poble a reparar-les i a emmenar-se. Però els poders establerts i fàctics els perseguien i els eliminaven. Fins arribar a perseguir i treure’s del damunt executant-lo a la creu  el mateix Fill del Senyor, Jesús de Natzaret.

La creació, la vinya del Senyor

La vinya relatada per Jesús és no solament tot el que Déu va donar al Poble considerat escollit i estimat. És, també, tota la gran vinya que ha donat a tota la humanitat. És tota la creació sortida del seu amor, perquè la humanitat la cuidés, la cultivés i compartís els seus fruits amb tots els éssers humans, molt estimats per Ell.

Al llarg de la història de la humanitat, com s’ha cuidat, cultivat i compartit aquesta gran vinya de la creació? I el Senyor de la gran vinya al llarg de la historia i, especialment, després d’haver enviat els seu propi Fill mort a la creu, però després ressuscitat, ha seguit enviant nombrosos, incomptables homes i dones que esperaven poder cuidar, cultivar i compartir els fruits de tota aquesta vinya. I no han tingut opció, o se’ls hi ha negat l’obtenció del fruit de la vinya, que, inclús molts d’ells, s’havien esmerçat a cuidar i cultivar amb la seva pròpia suor.

I Jesús ens va dir que aquests incomptables  homes i dones a qui se’ls impedia i negava el gaudi dels fruits de la vinya de la creació, eren Ell mateix. Jesús s’ identifica amb ells. A Jesús mateix se li nega.

El clam de la terra i el clam dels pobres

Per això el papa Francesc, recollint l’esperit de sant Francesc d’Assís, la festa del qual avui també celebrem, va donar un crit d’alerta en la encíclica “Laudato si”, denunciant el mal tractament que la humanitat està donant a la gran vinya de la creació, i la injusta distribució que es fa dels seus fruits.

Tot plegat, una perversió del pla  i projecte de Déu: ni la desitjada cura i respecte per la seva obra, ni el cultiu degut i compartit, ni la justa distribució dels fruits.

Des del primer de setembre, fins avui, sota el lema “Temps de Creació” el papa ha promogut, en comunió amb les altres esglésies cristianes, unes setmanes de pregària i sensibilització, perquè s’aconsegueixi donar resposta “al clam de terra i al clam dels pobres”.

Tant de bo ens sentim moguts a secundar-ho, cada u des del seu context i amb les petites o grans oportunitats i possibilitats.

CRISI  RELIGIOSA…

 

 

 FULL DOMINICAL 04.10.20  

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario