1 Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2 El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 Es deien entre elles:
–¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. 6 Ell els diu:
–No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."
Foscor i buidor
Divendres a la tarda es va produir una negra foscor, una gran buidor, un impressionant silenci, un fort bloqueig. La foscor del fet inexplicable de la condemna i execució a mort en creu d’un innocent, la buidor per l’absència d’una persona molt estimada, el silenci del «perquè» d’aquell trist esdeveniment, el bloqueig imposat per una grossa pedra i per la llei del repòs del dissabte.
Sensibilitat
Però la sensibilitat d’unes dones no van poder resistir aquella situació. I així que començava a desaparèixer la foscor de la nit i el bloqueig del repòs de dissabte i s’albirava el nou diumenge, amb gran sorpresa, es troben rodolada la grossa pedra que tancava el sepulcre, i el seu interior ben buit del cos de Jesús. Però la veu i l’ anunci del jove assegut va omplir la buidor dels seus cors “No tingueu por! Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat! No hi és aquí!
Plenitud i lluminositat
Mai una buidor, com aquella del sepulcre, paradoxalment, no havia omplert tant unes altres buidors! Les buidors del seus cors!
Aquelles dones havien de començar a entendre que una vida, tan única, com la de Jesús, no podia esfumar-se. Déu, el Pare, que tant l’estimava i, havent Jesús complert tan esplèndidament la missió que li havia encomanat, no podia retenir-lo en la mort purament humana. Ell el va ressuscitar a la vida divina, a la que des de sempre havia tingut en comunió amb l’Esperit Sant, però que havia estat com “amagada” en la seva encarnació per complir la seva missió de salvació de tota la humanitat. No podia ser d’altra manera!
Aquell diumenge estava destinat a ser més lluminós que el que va ser el del diumenge anterior en la seva entrada a Jerusalem aclamat per una gran multitud. Va ser més lluminós que el que ningú no pot imaginar.
Anunci
I aquelles dones sorpreses, i encara preses per la por, reben l’encàrrec de fer l’anunci als deixebles, especialment a Pere, de la gran notícia de la resurrecció, allà on tot va començar. A la Galilea, ells i elles havien de ser testimonis vius de la seva vida, mort i resurrecció. Continuant la missió de Jesús havien d’anunciar i transparentar la Vida Nova de Jesús ressuscita
Nosaltres, testimonis
Aquest gran anunci ens ha arribat també a nosaltres. I estem cridats a ser també transmissors d’aquest Vida de Jesús ressuscitat, no tan amb les paraules com seguint les actituds de Jesús, que son vida i transmeten vida a les nostres “Galilees”, als nostres entorns. Val la pena viure i transmetre vida al nostre món amb tantes foscors de ment i amb tantes buidors de cor.
Francesc Xicoy
EL DIA DE PASQUA:
ELS "SALERS" CAPTEN PANADES
AL MONESTIR
DE LA CASA BUIDA AL SEPULCRE BUIT I EL COR PLE
1.- Que buida que està la casa des que tu vas marxar. Miri on miri tot em recorda la teva presència, la teva veu, les mirades i aquella complicitat de la nostra vida. Armaris, llibres, el sofà… com si d'aquí a una estona hagués de sentir el soroll de les teves claus i aquell hola tan peculiar de la teva veu. Ja fa temps que vas marxar, però és com si fes només un moment.
2.- Avui he anat al cenacle. Tot és buit. Estàvem tan tristes i cansades de plorar que teníem secs els ulls i els cors de pedra. No podem entendre per què Déu et va abandonar i vas morir a la creu com si fossis el pitjor malfactor de tot el poble. Que buida i tenebrosa és aquesta sala, tan plena de les teves paraules, del teu pa i vi presencial i misteriós! La buidor de fora ens ha portat a una total buidor de dins mateix de la nostra ànima.
3.- No ho sabeu? El sepulcre és buit. A primera llum hi hem anat i no hi havia la guàrdia, la pedra estava apartada i Ell no hi era. Un esglai terrible ens ha deixat sense esma. Potser han robat el seu cos? Quina buidor!! Ni el seu cos mort podem ara tenir!
4.- Jesús és viu! La vida ha vençut la mort. L’amor ha vençut l’odi, la plenitud ha vençut la tristor. És entre nosaltres, viu en nosaltres, segueix el Regnat de Déu. No el veiem amb els ulls, però el sentim en el cor. No marxarà mai més del nostra entorn.
Hem tornat a casa, la interior del cor, i la de pedra i fusta del cos, i estava plena, més plena que abans. Ara no veiem Jesús amb els ulls del cos, però sí amb els de la fe, l’esperança i l’amor. Jesús és viu i ens estima i ens crida. Som-hi, doncs.
Tant si seràs a casa, com si aniràs a descansar o de viatge… on siguis, segurament voldries meditar personalment una estona durant els tres dies de la passió, dijous, divendres i dissabte sants… Doncs bé, per si t’ajuda, enviem tres meditacions, una per a cada dia. En comunió de xarxa espiritual.
El sentit de la Setmana Santa:
Compartir els sentiments de Jesús, dolor, angoixa, creu interna i externa, amor i abandonament en mans del Pare. Participar més intensament d’Ell. Disposar-nos i enfortir-nos per a la duresa de la vida en el seguiment de Jesús. Fer-nos més sensibles i actius envers el dolor humà, que és avui la creu del Crist en el nostre món. Jesús personalment ara no pateix; però porta els signes de la passió a les mans, als peus i al costat. Memòria des de l’amor.
DIJOUS SANT
JESÚS RENTA ELS PEUS ALS DEIXEBLES (Joan 13, 1-17)
13, 1.- Introducció sobre el sentit de l’amor fins a l’extrem.
13, 2-12.- Contemplació externa: Jesús fa el servei d'un esclau. Jesús als peus de tots: Pere, Judes. Conversa amb Pere. Contemplació interna: sentiments de Jesús, mirada a l’interior de cadascun d’ells. Records i emocions que els provoquen.
13, 12-17.- Reflexió sobre el canvi de criteris i el sentit de l’autoritat. Tal com jo ho he fet… (Mateu 23, 8). Aplicacions concretes.
SANT SOPAR I EUCARISTIA (Lluc 22, 14-23)
1.- Contemplar la sala, l’ambient, les viandes, les persones…
2.- El desig de Jesús (Lluc 22, 14). Amistat, restar junts, nostàlgia, presagis. Què espera el Senyor també de mi, de nosaltres?
3.- Eucaristia (1ª Corintis 11, 23-25): audàcia imaginativa de Jesús, signes d’alimentació i sosteniment, el viàtic per al camí, comunitat, presència de Jesús en els segles futurs, unió mística.
4.- Anar assimilant el Senyor a la nostra vida.
5.- Eucaristia i fam en el món. Com és possible? Què ens està frenant a compartir?
6.- Revisar la meva actitud envers l’Eucaristia.
Lectura meditada dels capítols 14-17 de l’Evangeli de Joan.
Jo. 16
1 »Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. 2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. 3 Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. 4 Us he dit tot això perquè, quan arribi aquell temps, recordeu que ja us ho havia predit.
L'acció de l'Esperit
»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. 5 Però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, 6 encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. 7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. 8 I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: 9 pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; 10 pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat.
12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."
De la tristesa a l'alegria
16 »D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.
17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:
–Què significa això que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure"? I què vol dir: "Me'n vaig al Pare"?
18 I anaven preguntant-se:
–Què vol dir: "D'aquí a poc temps"? No sabem pas de què parla.
19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
–Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." 20 Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria….
28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29 Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué:
–Quina acusació porteu contra aquest home?
30 Ells li contestaren:
–Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat.
31 Pilat els replicà:
–Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
–A nosaltres no ens és permès d'executar ningú.
32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.
33 Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
–¿Tu ets el rei dels jueus?
34 Jesús contestà:
–¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
35 Pilat replicà:
–Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
36 Jesús contestà:
–La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
37 Pilat li digué:
–Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà:
–Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:
–Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
CRUCIFIXIÓ I MORT DE JESÚS (Marc 15, 21-41)
1.- Camí del Calvari. Contemplar l’ambient, les persones, la cridòria, les diverses actituds i reaccions. Contemplar sobretot Jesús des del més extern al més intern. Com l’acompanya Simó de Cirene. Acompanyar a dur la creu. (Mateu 27, 32)
2.- El claven a la creu. Veure, escoltar el soroll dels martells. Penjat. Plorar davant d'una persona tan i tan bona i tan i tan maltractada. (Mateu 27, 39-44) Les diverses actituds davant de la creu. Repassar una a una les paraules de Jesús. (Mateu 27, 46; Lluc 23, 24; Lluc 23, 42-43; Lluc 23, 46; Joan 19, 26-27; Joan 19, 28; Joan 19, 30) Anar repetint cada paraula i reflexionar sobre el seu missatge i actualitat. Un Déu clavat a una creu… signe del cristianisme, cosa realment inaudita. I tot per amor… també a mi.
3.- Contemplar la mort de Jesús. En els darrers moments i davant d’aquell cos derrotat definitivament segons el ulls humans, fer la meditació que hi ha a continuació:
Mirant un Sant Crist
Tens al davant una imatge de Crist, clavat a la creu. Potser entre les teves mans. La mires llargament. Després estàs una estona amb els ulls tancats i vas dient interiorment: “I tot això per a nosaltres, i tot això per a mi. Jesús, t’estimo.“
Deixa't seduir per tant d'amor.
Aquesta és una estona en què estàs vetllant un home assassinat, que era innocent, molt important per a tu, com un gran amic, més encara. Fa poc que és mort, asfixiat. No ha pogut fer l’esforç d'agafar aire i respirar. Estava desfet. Feia massa hores que el torturaven, físicament, psíquica i moral. Ja no li quedaven forces.
Contemplo els seus ulls.Exteriorment semblen entelats per una boira trencada. Ulls que ja no miren, ulls que no hi veuen. Durant molts anys, amb ells havia contemplat tantes coses, tantes persones, tants paisatges. Havia après a mirar veient de menut la seva Mare. Ulls de comprensió, de comunicació, de complicitat. Tothom s’hi reflectia millorat. Ara, morts, acabats, sense llum, apagats. Aquí els tens, era una mirada de vida, de la Vida. Podria jo en endavant mirar amb un ulls com van ser els de Jesús?
Contemplo les orelles. Sensibles a tota mena de prec i de plor, obertes, tot hi arribava i es comunicava directament amb el cor. Ara, desfetes, resten sordes. No sent res, ni la veu estimada de la Mare, dels amics, de tantes persones que li comunicaven llurs vides. No hi ha so, no hi ha música, ni vent, ni ocells. Podria jo en endavant escoltar amb una oïda com va ser la de Jesús?
Contemplo la boca. Havien sortit d’ella mots, noms de persones, discursos, pregàries, consells, silencis. Ara mig oberta, sagnant, seca, morta. Han tancat la boca al just, al tendre, a l’home bo, a Aquell que va passar la vida fent el bé. Podria jo guardar en el meu cor les seves paraules, i intentar de parlar des d'elles, com a bon deixeble, fent-lo present en el meu ambient?
Contemplo tot el seu cos. Mans clavades, cosides a la fusta, mans que van beneir, curar i acariciar. Peus també cosits amb claus, desfets, peus que van caminar totes les rutes del seu poble, incansables cercant l’ovella perduda. Cos triturat pels assots, cor obert per una llança, un cos humà, bell, i ara esmicolat i ferit per tot arreu, insensible i mort. Podria jo, mentre visqui, ser una mica com el cos de Crist, per als altres?
Silenci. Acaben els mots. Aquest és el teu Déu. Aviat la Vida vencerà sobre la mort, l’Amor sobre l’odi. Serà una cosa inaudita. Mentrestant, silenci, que tot calli, tu també… i adora.
nn
DISSABTE SANT
Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. (Joan 19, 41-42)
EL SILENCI I LA BUIDOR DEL DISSABTE SANT
1.- Tot ha acabat. Resta un silenci total. La gent celebra la pasqua a les cases. Deixebles amagats.
2.- Escoltar aquest silenci i aquests pensaments, que també poden ser presents en els nostres cors, i a molts ambients de la nostra societat i fins de la nostra església. La fatalitat; el que guanya al final és el més fort. Jesús absent: una bella història que va ser.
3.- Hi ha, però, en la foscor total, una llum encesa: la fe de la Mare de Déu. Ella vetlla. Sap el que és patir pel seu Fill. Valenta, ha estat present a tot. L’espasa que li van dir que li travessaria el cor ha estat real. Però des de la fe –la mateixa d’aquell matí de l’anunciació de l’àngel, quan va acceptar ser la mare de Jesús, quan va dir: sí–, era previsible la mort del seu estimat Fill i Senyor. I també la mateixa fe era la que li recordava el que havia dit tantes vegades sobre la resurrecció. La llum de la fe en mig de la nit.
JESÚS, EL GRAN ABSENT
1.- Jesús el dissabte sant és el gran absent. El seu cos és al sepulcre.
2.- També a la vida de les persones hi ha molts dissabtes sants. L’experiència de l’absència de Déu. Tot segueix, tot va bé o malament, tot es mou, però Ell està callat, com mort, en un sepulcre, que té una llosa immensa, i ben vigilat pels guàrdies del racionalisme més materialista. Qui no ha passat per situacions semblants? Desert, sequedat, dubte sistemàtic…
3.- No passa també un dissabte sant la nostra societat i en part la nostra Església? On ets, Jesús? Quines grans pedres et separen de nosaltres? Quines sospites d’enganys racionalistes, de pors amagades, de dubtes i temors vigilen atentament per tal que estiguis com mort, com una bella història que va ser, i que avui no diu res a les dones i als homes actuals?
1.- El dissabte hi ha un grup de dones que estan decidides a córrer el risc de tenir cura de les restes de Jesús.
ANIREM A TREURE LA PEDRA I PORTAREM AROMES
2.- Estem decidits a moure les pedres que ens separen d’Ell? Quines són? Estem decidits a dur aromes agradables per amorosir les llagues que pensem ja mortes? La raó ens mostra que el nostre intent avui és impossible, que trobarem grans dificultats, que hi ha riscos… Però la fe d’aquelles dones, el seu amor, són testimonis que més enllà de la raó i la previsió racionalista… hi ha realitats invisibles que poden ajudar a trobades impensables.
3.- I és que, al final del dissabte sant, Ell, com ho havia promès, està a punt de mostrar-se als seus amb una nova vida, definitiva, només de goig, de pau, de comunicació, d’harmonia i felicitat. Som a les portes d’un fet inaudit, que és el nucli de la nostra fe. Som a les portes de la Pasqua, el dia més feliç de la història.
(Molt aviat vindrà el dia més feliç de la història… Som a les portes d’un fet inaudit… la Pasqua.)
PASQUA
Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan 20, 1-9
El sepulcre buit
1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.
2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
–S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar.
6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part.
8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
Paraula de Déu
Misteri d'esperança
Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és sols un petit parentesi entre dos buits immensos. Recolzant-nos en Jesús ressuscitat per Déu intuïm, desitjam i creim que Déu condueix cap a la vertadera plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que s'amaga dins el cor de la humanitat i dins la creació sencera.
Creure en el Ressuscitat és rebelar-nos amb tota la força perquè tants homes, dones i nins que només han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriment quedin oblidats per a sempre.
Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on no hi ha ja pobresa ni dolor, ningú estar trist, ningú plora. A la fi podrem veure arribar a la seva vertadera pàtria als qui vénen en pateres.
Creure en el Ressuscitat és apropar-nos amb esperança a tantes persones mancades de salut, malalts crònics, discapacitats físics i síquics, persones enfonsades en la depressió, cansades de viure i lluitar. Coneixeran un dia el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: “Entra per sempre en el goig del teu Senyor”.
Creure en el ressuscitat és no resignar-nos a que Déu sigui per sempre un “Déu ocult” del qual no podem conéixer sa mirada, sa tendresa, ses abraçades. El trobem encarnat sempre en Jesús.
Creure en el Ressuscitat és esperar que els nostros esforços per un món més humà i ditxós no es perdran per la bardissa. Un dia feliç, els últims seran primers i les prostitutes ens aniran al davant en el regne.
Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem fet malbé amb la nostra poca traça o el nostre pecat, tot arribarà a Déu en plenitud. No es perdrà res del que hem viscut amb amor o renunciat per amor.
Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores dolces i les experiències amargues, les ""petjades” deixades en les persones i les coses, el que hem construit o disfrutat generosos, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que fineix, la festa que s'acaba, el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots.
Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes paraules que el llibre de l'Apocalipsi posa en boca de Déu: “Jo som l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. Qui tengui set que vengui que prengui aigua de la vida sense pagar res. Ja no hi haurà plors, no hi haurà crits ni fatigues, perquè tot això ha passat”.
Dissabte 24 de març se celebrà a l'Església del Convent de Sant Vicens Ferrer l'Acte Inaugural de la Setmana Santa.
La celebració s'inicià amb la fantàstica actuació des del Cor de les obres Popule Meus i Ave Verum Corpus, a càrrec dels membres de la Coral del Conservatori Superior de Música de Manacor, als que se sumaren alguns integrants de la Coral de Fartàritx.
Acte seguit, la Banda de Música de Manacor interpretà un repertori que fou llargament aplaudit, i al que hagué d'afegir una repetició final a petició de l'entusiasmat públic.
Quan s'acostaven a Jerusalem, vora Betfagé i Betània, cap a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava: Per què ho feu?, digueu-li: el Senyor l'ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.»
Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d'una casa, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: «Què feu, que deslligueu el pollí?» Ells respongueren tal com els havia dit Jesús, i els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja.
Molts estenien els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que collien dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d'arribar. Hosanna a dalt del cel.»
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc
Avui hem pogut contemplar Jesús acompanyat per les multituds, però també Jesús completament sol, a la Passió. Sí, la Passió que ens presenta sant Marc és la passió de la solitud. Jesús a poc a poc es va quedant cada cop més sol. Comença a casa de Simó el leprós, amb l’unció de la dona, on és acompanyat pels deixebles i altres… després el trobem al sant Sopar acompanyat ja només pels Dotze, tot seguit a Getsemaní amb Pere, Jaume i Joan… i finalment es queda Jesús a soles amb el que el traïa, i tot seguit queda ja completament sol.. Fins i tot fugint humiliantment com el jove que s’escapoleix deixant el llençol que el cobria…
L’evangeli de Marc, així, ens mostra un Jesús que es queda sol, completament sol.
Una de les pors de moltes persones és precisament la soledat. I és lògic, perquè les persones som éssers socials, fets per estar acompanyats, per relacionar-nos… i la soledat és un dels dolors grans que patim i del que tenim por les persones. Sentir-nos soles… especialment en els moments difícils….
Potser podem situar-nos avui al costat de les persones, que a la nostra societat, al nostre entorn, pateixen aquest sofriment tan gran que va compartir Jesús amb nosaltres: la soledat. La soledat especialment dura en els moments difícils de la vida.
En la Passió de Jesús el dolor principal potser no va ser només el físic, sinó el de l’abandó i la soledat… Puc veure poitser avui les persones que, com Ell, són també crucificades en la creu de la soledat? I acostar-me con no van saber fer els deixebles… en aquesta soledat està també Jesús mateix. Podríem afegir a Mateu 25, a la gran escena del judici, aquest punt: “estava sol, i em vàreu venir a visitar”..
2. L’evangeli del silenci
És cert també que, dins la seva brevetat comparada amb els altres evangelistes, sant Marc ens presenta un Jesús que queda completament en silenci. Silenciat. En els altres parla, amb uns o altres: amb el bon lladre, amb les dones, amb Joan i Maria… però a Marc Jesús queda en silenci. No diu una paraula. Tot és passivitat, tot és rebre dels altres: un judici injust, incomprensió, menyspreus, burles, violència gratuïta dels soldats, les mofes dels que passaven per allà quan estava ja a la creu… un evangeli duríssim, el de Marc, sense paraules que amoroseixin el patiment.
En mig d’aquest silenci de Jesús i de les paraules burlesques dels altres, només tenim el crit final de Jesús: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat”. Un clam esgarrifador del que se sent abandonat
Potser, ens podem preguntar, aquest silenci de Jesús prové del fet que tot està dit en el seu lliurament per amor de nosaltres? Potser ara Jesús parla des del silenci i de l’entrega per amor? Ens convida, potser, a que nosaltres també ens quedem en silenci contemplant Jesús en el seu lliurament que no mesura les conseqüències.
3. Però malgrat tot un evangeli d’esperança
El salm que Jesús inicia amb el esgarrifador clam: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”, no s’acaba en la desesperança. Al contrari, després de descriure terriblement els sofriments, entona en la part final un inesperat cant de lloança. Ho hem sentit, discretament, en el fragment que hem llegit: “anunciaré als meus germans el vostre nom, us lloaré enmig del poble reunit”…
Sí, el clam esgarrifador és només l’inici d’un sorprenent cant de lloança. Potser hi ha aquí una invitació a deixar-nos portar per allò inesperat, per una esperança inesperada… Potser aquí hi ha una llum que entrepassa per la porta tancada de l’abandonament, el silenci i el dolor… Potser amb aquest inici de salm, Jesús ens convida a saber que continua, i ens convida a continuar-lo tot sencer fins el seu cant de lloança final… Potser ens podem quedar també, en aquest relat de la Passió, amb el crit d’esperança de Jesús “is lloaré enmig del poble reunit”.
Que sapiguem que acompanyant Jesús en la seva passió, l’acompanyem també en la seva esperança. Déu farà la resta.
Que així sigui.
AMB ELS CRUCIFICATS
El món està ple d'esglésies cristianes presidides per la imatge del Crucificat i està ple també de persones que sofreixen, crucificades per la desgràcia, les injustícies, l'oblid: malalts mancats de cura, dones maltractades, vells ignorats, nins i nines violats, emigrants sense papers i sense esdevenidor. I gent, molta gent, enfonsada en la fam i la misèria.
Símbol carregat d'esperança és aquesta creu plantada arreu pels cristians: “memòria” punyent d'un Déu crucificat i record constant de la seva identificació amb tots els innocents que sofreixen de manera injusta dins el nostre món.
Aquesta creu, aixecada entre les nostres creus, ens recorda que Déu sofreix amb nosaltres. A Déu li fan mal la fam dels nens de Calcuta, sofreix amb els assassinats i torturats a Irak, plora amb les dones maltractades dia rera dia a ca seva. No sabem explicar l'arrel última de tant de mal. I, encara que ho sabéssim, no valdria gaire. Només sabem que Déu sofreix amb nosaltres i això ho canvia tot.
Però els símbols més sublims poden quedar pervertits si no sabem descobrir, un pic i un altre, llur vertader contingut. ¿ Què significa la imatge del Crucificat, tan present entre nosaltres, si no sabem veure marcats en el seu rostre el sofriment, la soledat, el dolor, la tortura, desolació, de tants fills i filles de Déu ?
¿ Quin sentit portar una creu damunt el nostre pit, si no sabem carregar amb la creu més petita de les persones que sofreixen al costat nostre ? ¿ Què signifiquen les besades al Crucificat, si no desvetllen en nosaltres afecte, acollida, apropament als qui viuen crucificats ?
El Crucificat desemmascara com mingú les nostres mentides i covardies. Des del silenci de la creu, ell és el jutge més ferm i mans de l'aburgesament de la nostra fe, de la nostra acomodació al benestar i la nostra indiferència davant els crucificats. Per a adorar el misteri d'un “Déu crucificat”, no basta celebrar la setmana santa; és necessari endemés apropar-nos un poc més als crucificats, setmana rera setmana.
DIJOUS SANT…
Lectura primera Exode 12,1-8.11-14
El ritu del sopar pasqual
Lectura segona 1Corintis 11,23-26
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la mort del Senyor
Evangeli Joan 13,1-15
Jesús demostrà fins a quin extrem estimava els seus
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d'aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li respon: «Qui s'ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l'havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.
Després de rentar-los els peus, quan s'hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».
EL GEST SUPREM
Als creients – començant pel capellans – ens amenaça un greu perill. El de pensar que tot això que ens llegiran i ens predicaran.- ja ho sabem.
Però una cosa és saber-ho, tenir-ne notícia i una altra de ben diferent
-viure-ho
-comprometre’ns
-posar-hi el coll
I aquí fallem.
De seguida veurem perquè.
Hi ha, en aquest fragment evangèlic una realitat tan senzilla i exemplar com incomprensible i escandalosa.
Què és el senzill?
L’exemple d’humilitat, de servei i d’amor que Jesús dóna al deixebles en rentar-los els peus.
Què és l’incomprensible? Què és l’escandalós?
El que, de fet, s’amaga darrera d’aquest servei d’amor.
I és de gran importància entendre això últim.
Per què?
Perquè si no s’entén això, tot el relat es queda en gest pietós, en bon exemple com tants d’altres de la bona gent.
De què es tracta aquí?
Jesús li diu a Pere: “El que jo faig, tu no ho entens ara.”
I després diu a tots: “Compreneu el que he fet amb vosaltres?”
Queda ben clar que, segons el criteri de Jesús, el que allà va passar resultava difícil d’entendre.
A Pere, per exemple, no li entrava al cap. I era una realitat tan i tan important que Jesús li diu: “Si no et rento els peus, no tens res a veure amb mi.”
Què vol dir això?
Que la cosa era tan seria que allà es jugava el ser o no ser del que Jesús volia.
Jesús afirma que Ell és “el Mestre i el Senyor”, és a dir, el que segons aquella cultura
-té el control
-té el domini sobre els altres
-té l’autoritat per decidir.
El Senyor, designava l’amo i senyor dels criats i els esclaus.
Designava, l’Emperador.
Designava, Déu.
Doncs bé, l’incomprensible i l’escandalós és que Jesús en fer el que va fer aquella nit, en realitat, el que va dir va ser això: “Si el Senyor es posa als vostres peus, amb això vull dir-vos que per damunt de l’home, ni Déu!”
Per què?
Perquè Déu en Jesús s’ha fos amb l’ésser humà.
Conseqüència pràctica: el Déu de Jesús i la religió de Jesús és al servei de l’ésser humà, a tot el que és humà.
Només hi ha un camí per arribar a Déu.
Quin?
-arribar a l’home
-servir l’home
-estimar l’home, començant pels que necessiten més ajuda, perquè són els més desgraciats i els més oblidats.
En ells ens hi espera Déu.
Sabrem acollir-los?
No ens fem il·lusions, no visquem enganyats: si no els acollim amb el cor obert mai no trobarem el Déu real, el Déu autèntic, el Déu de la Redempció, el Déu cristià.
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan
Agafaren Jesús i l'encadenaren
C. En aquell temps, Jesús sortí amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Per això Judes prengué un destacament de soldats romans i alguns homes de la guàrdia del temple, que li havien proporcionat els grans sacerdots i els fariseus, i se n'hi anà. Venien amb llanternes i torxes i tots armats. Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt, s'avançà i els preguntà: + «Qui busqueu?» C. Li respongueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Els diu: + «Sóc jo». C. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús els digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: + «Qui busqueu?» C. Li digueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Ell els respongué: + «Ja us he dit que sóc jo. Però si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se'n vagin lliurement». C. S'havia de complir el que havia dit Jesús: «No n'he perdut ni un dels que vós m'heu donat».
Simó Pere es tragué una espasa que portava, atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: + «Guarda't l'espasa a la beina. No he de beure el calze que el Pare m'ha donat?»…..
SORTIDA DE LA PROCESSÓ DEL DIVENDRES SANT
Setmana Santa i Pasqua: Creu Viva
Jesucrist entregà la vida per una causa que no dura un any, ni la mort podrà devorar mai: per encomanar un tresor, el Regnat de Déu. L’amor no caduca ni s’oblida, resta sempre. Però el seu assassinat a la creu també donava a entendre que això era la fi: una creu seca i estèril.
Dos mil anys després, la creu segueix viva. No recordem aquell jueu només com si veneréssim un avantpassat insigne, sinó que per la fe hi hem vist a Déu mateix. La resurrecció, perspectiva de tots els evangelis, acredita que Jesús de Natzaret, l’Anyell de Déu que el va reproduir completament, després de morir segueix viu d’una nova manera, que tants creients han arribat a experimentar.
Aquestes setmanes per reviure la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, deixem-nos penetrar per les fibres més íntimes de la nostre fe en Jesucrist. “Em trasbalsa la creu de tants oprimits i colpits en el món? Jesús, em fas creu viva per als altres? Com morir i ressuscitar pels meus germans?
Sàpiguem fer fecunda la nostra petita creu diària.”
(Un xàvec inoportú obligà a fer la veneració del Sepulcre dins el Temple Parroquial)
PALMA 16:45 h Parròquia dels Hostalets 17 h Santuari de la Sang Parròquia de Sant Miquel Parròquia de Sant Agustí Parròquia de l’Assumpció Parròquia de sa Vileta Parròquia Sant Joan d’Àvila Església de Sant Joan de Malta Església de Monti-sion Residència Germanetes dels Pobres 17:30 h Basílica de Sant Francesc Parròquia del Beat Ramon Llull Parròquia Immaculat Cor de Maria Parròquia Mare de Déu de Montserrat Església de la Porciúncula 18 h Catedral de Mallorca Parròquia de l’Encarnació Parròquia de Santa Eulàlia Parròquia de Sant Ferran Parròquia de Sant Jaume Parròquia de Sant Josep Obrer Parròquia Santa Catalina Thomàs Parròquia de Sant Magí Parròquia de la Soledat Parròquia de Sant Sebastià Parròquia Santíssima Trinitat Parròquia Sant Alonso Rodríguez Parròquia Castrense Parròquia de Santa Tereseta Parròquia del Terreno Parròquia de Santa Creu Església dels Caputxins Església del Socors Església Carmelites Descalces 18:30 h Parròquia de Son Roca Parròquia de Sant Nicolau Santuari de la Bonanova 19 h Parròquia de s’Aranjassa Parròquia de Gènova Monestir de Saleses Monestir Franciscanes TOR 19:30 h Parròquia de Sant Pau 20 h Parròquia de la Real Parròquia des Pil·larí 20:30 h Parròquia de Sant Jordi 21 h Parròquia de sa Indioteria
ALARÓ 18:30 h Parròquia d’Alaró ALCÚDIA 18 h Parròquia d’Alcúdia 19 h Parròquia del Port d’Alcúdia ALGAIDA 19:30 h Ermita de Sant Honorat ANDRATX 20 h Parròquia d’Andratx ARIANY 20 h Parròquia d’Ariany ARTÀ 18 h Convent dels Franciscans 20 h Parròquia de la Colònia de Sant Pere BANYALBUFAR 18:30 h Parròquia de Banyalbufar
BÚGER 21 h Parròquia de Búger BUNYOLA 17:30 h Parròquia de Palmanyola 19 h Parròquia de Bunyola
CALVIÀ 18 h Parròquia d’es Capdellà Parròquia de Santa Ponça 19 h Parròquia de Paguera 20 h Parròquia de Calvià CAMPANET 20 h Parròquia de Campanet CAMPOS 18:30 h Parròquia de Campos CAPDEPERA 19:30 h Parròquia de Cala Rajada 20:30 h Parròquia de Capdepera ESCORCA 19 h Santuari de Lluc ESPORLES 19 h Parròquia d’Esporles ESTELLENCS 20 h Parròquia d’Estellencs
FELANITX 18 h Parròquia de Felanitx 19 h Convent de Sant Alfons Parròquia de Cas Concos 19 '30h Parròquia de Portocolom 20 h Parròquia de s’Horta FORNALUTX 20 h Parròquia de Fornalutx
INCA 17:30 h Parròquia de Crist Rei LLOSETA 19 h Parròquia de Lloseta
LLUBÍ 19 h Parròquia de Llubí LLUCMAJOR 18:30 h Convent de Sant Bonaventura 19 h Parròquia de Badies
MANACOR 17 h Parròquia de s’Illot-Cala Morlanda 18 h Monestir de Benedictines 19 h Parròquia dels Dolors 19'30h Parròquia de Son Macià
MANCOR DE LA VALL 18:30 h Parròquia de Mancor de la Vall MURO 18 h Parròquia Platja de Muro 19 h Parròquia de Muro
PORRERES 19 h Parròquia de Porreres Oratori de Sant Felip Neri PUIGPUNYENT 18 h Parròquia de Galilea 19 h Parròquia de Puigpunyent
SANTA EUGÈNIA 20:30 h Parròquia de Santa Eugènia SANTA MARGALIDA 18:30 h Parròquia de Son Serra de Marina 19 h Parròquia de Can Picafort 20 h Parròquia de Santa Margalida SANTA MARIA DEL CAMÍ 20 h Parròquia de Santa Maria del Camí SANTANYÍ 17 h Parròquia de Santanyí 18 h Parròquia de Cala d’Or 19 h Parròquia de Calonge Parròquia des Llombards 20 h Parròquia de s’Alqueria Blanca SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 18:30 h Parròquia de Sant Llorenç Parròquia de Cala Millor
SA POBLA 18:30 h Parròquia de sa Pobla SELVA 17:30 h Parròquia de Biniamar 18:30 h Parròquia de Selva 19 h Parròquia de Moscari 20 h Parròquia de Caimari SENCELLES 19 h Parròquia de Biniali SES SALINES 18 h Parròquia de la Colònia de Sant Jordi 20 h Parròquia de ses Salines SINEU 18 h Parròquia de Sineu SÓLLER 17:30 h Parròquia de l’Horta 18 h Parròquia del Port de Sóller 19 h Parròquia de Sóller SON SERVERA 19:30 h Parròquia de Son Carrió 20:30 h Parròquia de Son Servera
VILAFRANCA 20:30 h Parròquia de Vilafranca
DIVENDRES SANT
PALMA 13 h Parròquia de Santa Creu 15 h Cripta de Santa Creu (alemany) 16 h Parròquia de sa Indioteria Monestir de Saleses Residència Germanetes dels Pobres 16:45 h Parròquia dels Hostalets 17 h Basílica de Sant Francesc Parròquia Santa Catalina Thomàs Parròquia de Sant Miquel Parròquia de l’Assumpció Parròquia de sa Vileta Parròquia Sant Joan d’Àvila Parròquia de Sant Nicolau Església del Socors Església dels Caputxins Església de Monti-sion Església de Sant Joan de Malta 17:30 h Parròquia del Beat Ramon Llull Parròquia Immaculat Cor de Maria Parròquia Mare de Déu de Montserrat Església de la Porciúncula Monestir Franciscanes TOR 18 h Catedral de Mallorca Parròquia de l’Encarnació Parròquia de Sant Ferran Parròquia de Santa Eulàlia Parròquia de Sant Jaume Parròquia de la Soledat Parròquia de Sant Josep Obrer Parròquia de Sant Magí Parròquia de Sant Sebastià Parròquia de Sant Agustí Parròquia Santíssima Trinitat Parròquia Sant Alonso Rodríguez Parròquia Castrense Parròquia de Sant Pau Parròquia de Santa Tereseta Parròquia del Terreno Església Carmelites Descalces 18:30 h Santuari de la Sang Parròquia de Son Roca Santuari de la Bonanova 19 h Parròquia de s’Aranjassa Parròquia de Gènova 20 h Parròquia de la Real Parròquia des Pil·larí 20:30 h Parròquia de Sant Jordi
ALARÓ 18 h Parròquia d’Alaró ALCÚDIA 18 h Parròquia d’Alcúdia 19 h Parròquia del Port d’Alcúdia ALGAIDA 20 h Parròquia de Randa ANDRATX 20 h Parròquia d’Andratx ARIANY 20 h Parròquia d’Ariany ARTÀ 18 h Parròquia d’Artà 20 h Parròquia de la Colònia de Sant Pere BANYALBUFAR 18:30 h Parròquia de Banyalbufar
BÚGER 21 h Parròquia de Búger BUNYOLA 17:30 h Parròquia de Palmanyola 19 h Parròquia de Bunyola
CALVIÀ 18 h Parròquia d’es Capdellà Parròquia de Santa Ponça 19:30 h Parròquia de Paguera 20 h Parròquia de Calvià CAMPANET 20 h Parròquia de Campanet CAMPOS 18:30 h Parròquia de Campos CAPDEPERA 19:30 h Parròquia de Cala Rajada 20:30 h Parròquia de Capdepera ESPORLES 19:30 h Parròquia d’Esporles ESTELLENCS 20 h Parròquia d’Estellencs
FELANITX 17 h Convent de Sant Alfons 17:30 h Parròquia de Portocolom 18 h Parròquia de Felanitx 19 h Parròquia de Cas Concos 20 h Parròquia de s’Horta FORNALUTX 20 h Parròquia de Fornalutx
INCA 17:30 h Parròquia de Crist Rei LLOSETA 19 h Parròquia de Lloseta
LLUBÍ 19 h Parròquia de Llubí LLUCMAJOR 18:30 h Convent de Sant Bonaventura 19 h Parròquia de Badies
MANACOR 17 h Parròquia de s’Illot-Cala Morlanda 18 h Monestir de Benedictines 19 h Parròquia dels Dolors 19:30 h Parròquia de Son Macià
MANCOR DE LA VALL 18:30 h Parròquia de Mancor de la Vall MURO 18 h Parròquia Platja de Muro 19 h Parròquia de Muro PORRERES 18 h Parròquia de Porreres Oratori de Sant Felip Neri PUIGPUNYENT 19 h Parròquia de Puigpunyent 21 h Parròquia de Galilea SANTA EUGÈNIA 19 h Parròquia de Santa Eugènia
SANTA MARGALIDA 19 h Parròquia de Can Picafort 20 h Parròquia de Santa Margalida SANTA MARIA DEL CAMÍ 20 h Parròquia de Santa Maria del Camí
SANTANYÍ 17 h Parròquia de Santanyí 18 h Parròquia de Cala d’Or 19 h Parròquia de Calonge Parròquia des Llombards 20 h Parròquia de s’Alqueria Blanca SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 17:30 h Parròquia de Sant Llorenç 19:30 h Parròquia de Cala Millor
SA POBLA 18:30 h Parròquia de sa Pobla SELVA 18:30 h Parròquia de Caimari 19 h Parròquia de Moscari Parròquia de Biniamar 20 h Parròquia de Selva SENCELLES 20:30 h Parròquia de Biniali SES SALINES 18 h Parròquia de la Colònia de Sant Jordi 20 h Parròquia de ses Salines SINEU 18 h Parròquia de Sineu SÓLLER 17:30 h Parròquia de l’Horta 18 h Parròquia del Port de Sóller 19 h Parròquia de Sóller SON SERVERA 17:30 h Parròquia de Son Carrió 19:30 h Parròquia de Son Servera
VILAFRANCA 20:30 h Parròquia de Vilafranca
VETLLA PASQUAL
PALMA 18 h Parròquia Castrense 18:30 h Església de la Porciúncula 19 h Parròquia de la Soledat Parròquia de Sant Magí Parròquia de s’Aranjassa Parròquia de Son Roca Parròquia Sant Joan d’Àvila Parròquia de Gènova Església de Monti-sion Monestir Franciscanes TOR 19:30 h Satuari de la Sang Parròquia Immaculat Cor de Maria Parròquia Mare de Déu de Montserrat Parròquia de Sant Pau Església de Sant Joan de Malta 20 h Parròquia de Sant Ferran Parròquia de Santa Eulàlia Parròquia de Sant Jaume Parròquia dels Hostalets Parròquia de Sant Sebastià Parròquia de Sant Agustí Parròquia de l’Assumpció Parròquia des Pil·larí Parròquia Santíssima Trinitat Parròquia de Sant Nicolau Parròquia de Santa Tereseta Parròquia del Terreno Parròquia de Santa Creu Església dels Caputxins 20:30 h Parròquia de Sant Josep Obrer Església del Socors Parròquia de Sant Jordi Residència Germanetes dels Pobres 21 h Parròquia de l’Encarnació Parròquia de la Real Parròquia de Sant Miquel Parròquia del Beat Ramon Llull Parròquia Sant Alonso Rodríguez Parròquia de sa Vileta Parròquia de sa Indioteria Monestir de Saleses Santuari de la Bonanova 21:30 h Parròquia de Sant Ferran (alemany) Església Carmelites Descalces 22 h Catedral de Mallorca Basílica de Sant Francesc Parròquia Santa Catalina Thomàs ALARÓ 22 h Parròquia d’Alaró
ALCÚDIA 18 h Parròquia d’Alcúdia 19:30 h Parròquia del Port d’Alcúdia ALGAIDA 22 h Ermita de Sant Honorat ANDRATX 22 h Parròquia d’Andratx ARIANY 20 h Parròquia d’Ariany ARTÀ 18 h Parròquia de la Colònia de Sant Pere 20 h Convent dels Franciscans
BANYALBUFAR 18:30 h Parròquia de Banyalbufar BÚGER 19 h Parròquia de Búger BUNYOLA 19 h Parròquia de Palmanyola 21:30 h Parròquia de Bunyola
CALVIÀ 20 h Parròquia de Calvià 20:30 h Parròquia de Paguera 22 h Parròquia de Santa Ponça CAMPANET 20 h Parròquia de Campanet CAMPOS 21 h Parròquia de Campos
CAPDEPERA 19:30 h Parròquia de Cala Rajada Parròquia de Capdepera
ESCORCA 21:30 h Santuari de Lluc ESPORLES 20:30 h Parròquia d’Esporles ESTELLENCS 20 h Parròquia d’Estellencs
FELANITX 20 h Parròquia de Felanitx Parròquia de Portocolom Parròquia de s’Horta 21 h Convent de Sant Alfons 21:30 h Parròquia de Cas Concos
INCA 21:30 h Parròquia de Santa Maria la Major
LLUBÍ 20 h Parròquia de Llubí LLUCMAJOR 19 h Parròquia de Badies 21 h Parròquia de Llucmajor
MANACOR 17 h Parròquia de s’Illot-Cala Morlanda 19 h Monestir de Benedictines 19:30 h Parròquia de Son Macià 21 h Convent Sant Vicenç Ferrer
MURO 18 h Parròquia Platja de Muro 20 h Parròquia de Muro
PORRERES 19 h Oratori de Sant Felip Neri 21 h Parròquia de Porreres PUIGPUNYENT 19 h Parròquia de Puigpunyent 22 h Parròquia de Galilea
SANTA EUGÈNIA 21 h Parròquia de Santa Eugènia SANTA MARGALIDA 20 h Parròquia de Can Picafort 21 h Parròquia de Santa Margalida SANTA MARIA DEL CAMÍ 20 h Parròquia de Santa Maria del Camí
SANTANYÍ 18 h Parròquia de Cala d’Or 19 h Parròquia de Calonge Parròquia des Llombards 21 h Parròquia de Santanyí Parròquia de s’Alqueria Blanca SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 19 h Parròquia de Sant Llorenç 19:30 h Parròquia de Cala Millor
SA POBLA 21 h Parròquia de sa Pobla SELVA 19 h Parròquia de Moscari SENCELLES 19 h Parròquia de Biniali SES SALINES 19 h Parròquia de la Colònia de Sant Jordi 21 h Parròquia de ses Salines SINEU 18 h Parròquia de Sineu SON SERVERA 19 h Parròquia de Son Carrió 21 h Parròquia de Son Servera
SÓLLER 19 h Parròquia de l’Horta 20 h Parròquia del Port de Sóller 22 h Parròquia de Sóller VILAFRANCA 20:30 h Parròquia de Vilafranc
