Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS D’ADVENT – QUART DIUMENGE

 


 (clicar)

4º diumenge d'Advent (A)

EVANGELI

Jesús naixerà de Maria, desposada amb Josep, fill de David.

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 1,18-24

18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:

–Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».

24Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

Paraula de Déu.

Is 7,10-14 Rm 1,1-7 Mt 1,18-24

Moltes persones han sobreviscut a conflictes al seu país d’origen, han patit l’angoixa i la privació a camps de refugiats i lluiten en un país nou, en una llengua nova i amb una nova forma de viure. D’alguna manera, han aconseguit desafiar situacions que semblaven insuperables. Ens meravellem pel coratge, la determinació i l’impuls que sovint caracteritzen persones en aquestes circumstàncies extraordinàries.

Com a creients, també aprenem la lliçó de reconèixer el Déu de les sorpreses que es manifesta en esdeveniments improbables i inesperats. La paraula de Déu d’aquest 4t diumenge d’Advent reforça aquesta lliçó. Ens ensenya que Déu ens assoleix de maneres que ens sorprenen i ens desafien. Hem d’estar disposats a deixar anar el nostre desig de controlar el futur i a acceptar el camí de Déu amb humilitat i coratge.

A la primera lectura, el profeta Isaïes va parlar amb el rei Acaz sobre el pla de Déu per al seu poble durant el temps turbulent abans de l’ensorrament de Judà i l’exili. Acaz s’havia aliat amb el poderós rei d’Assíria per salvar la seva pròpia pell. Havia intentat reforçar la seva base de poder mitjançant astutes aliances! Era una oportunitat i un oportunisme polític clàssic.

Isaïes, però, va anar contra l’opció de la política de supervivència. Li preocupava més la fidelitat al pacte amb Déu i a la tradició d'Israel, que haurien estat en perill per l'aliança amb un rei estranger. Va dir a Acaz que Déu salvarà el seu poble no mitjançant aliances poderoses, sinó mitjançant un nen vulnerable i indefens. Que Déu treballa a través de la debilitat i la vulnerabilitat és una lliçó punyent tant per al poble de l’aliança com per a tots nosaltres.

L’evangeli ens explica la història de com el pla de Déu es desplega i repercuteix en les vides de Maria i Josep. Sembla que hi ha un patró de manera de fer de Déu que irromp, trastorna i desafia el pensament i el comportament humà. En el relat de l’anunciació, va entrar en la vida pacífica d’una noia de Natzaret.

A l'episodi d'avui, Josep va ser pertorbat i es va capgirar la seva vida arran de la intervenció divina. En descobrir que Maria ja estava embarassada quan no s’havien mudat junts, va planejar divorciar-se d’ella. Va ser llavors quan Déu va ajudar a Josep a acollir la realitat i la situació concreta com a designi i camí de salvació. Això demana molta humilitat, obertura, valentia i confiança per part de Josep. Va ser capaç, amb l’ajuda de Déu, de modificar el seu projecte de vida segons la inspiració de Déu.

A nosaltres, com els va passar al rei Acaz a Maria i a Josep, el Déu de les sorpreses també ens ve a trobar en els esdeveniments i, sovint, ens repta, tot capgirant les nostres expectatives.

Ens cal desitjar i demanar gràcia a Déu per a créixer en fe, bondat, obertura, humilitat, atenció, disponibilitat, abnegació… i per procurar disposar-nos i posar mitjans per a que l’Esperit ens pugui anar treballant. És important que dediquem estones, en pregària, a meditar i contemplar. I també a ‘passar per la pregària’ allò que anem vivint. Jesús mateix necessitava pregar. Això ens pot ajudar a copsar el pla de Déu, com a Maria, Josep, Isaïes…La Bona Notícia del Nadal ens diu que Déu és Emmanuel, Déu-amb-nosaltres i que ens ve a trobar en les cruïlles i desconcerts de les nostres vides i, especialment, en les persones que són es situació de desconcert, inseguretat i trasbals, en situació de marge, de llindar.

En uns dies, celebrarem el pla més gran de Déu per a la humanitat: l’Encarnació. El Messies vindrà com un infant. Naixerà de Maria mitjançant el poder de l’Esperit Sant i serà acollit per Josep, de la casa de David. Jesús salvarà el seu poble del pecat. És la revelació radical de l’amor fidel i la màxima expressió de salvar la vida.

Que Maria i Josep siguin els nostres intercessors i models de fe i confiança en Déu, mentre ens preparem per acollir novament Jesucrist, Llum del món i Príncep de la Pau.


 

 

(clicar)

 

 

RECUPERAR  EL  NADAL   (clicar)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT – TERCER DIUMENGE

ALLIBERAR   (clicar)

 

 

 

                                                                                                       A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem                                                                                              complantes, i no us planyeu!" Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: "Té el dimoni"; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: "Aquí teniu                                                                                                          un  golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.

 

 

 

 

 

3º diumenge de Advent (A)

 

EVANGELI

 

¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?

 

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 11,2-11

 

Els enviats de Joan Baptista

 

2 Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»

4 Jesús els respongué:

–Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. 6 feliç aquell qui no em rebutjarà!

7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

–Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

Paraula de Déu.

Is 35,1-6a.10 Jm 5,7-1 Mt 11,2-11

Què poquet queda, ja, pel dia de Nadal! Deu dies. I curtets. Molt plens de coses!! Aprofitem-los. No els donem ja per vençuts. Ens poden ajudar a preparar el nostre cor per una bonica i senzilla trobada. Tant de bo!

 

1.- Alegria!

Potser la pressa, el neguit, o el corrent… ens poden dir que avui és dia de preparacions, llistes, plans, “aprofitem per…”, o qui sap quina altra cosa. No ens ve gens malament recordar-nos que, tradicionalment, avui és conegut com el diumenge de l’alegria. El diumenge del goig. D’alegrar-nos amb la vinguda propera del Senyor. (Possiblement, també farem bé de pensar que cada dia hauria de ser el dia de la alegria!). Però ens ve bé –molt bé- recordar-nos–ho avui. Dia de sentir-nos i renovar-nos com a persones del goig. Cristians alegres. Amb tot el realisme del món. Sense haver de negar res, oblidar res, ni mirar a una altra banda. El Senyor ve a trobar-nos. Ell ve a nosaltres. Eixamplem el cor. Respirem a fons. Quin goig!!

2.- I ens tornem a trobar Joan.

És una de les figures importants de l’Advent. Ja el vam trobar diumenge passat. Potser, diumenge passat, més al seu ambient i en la seva salsa. Avui, però, contrariat. Lligat i privat de llibertat. El precursor, el que ha d’obrir camins, tancat i barrat. Ben bé, el món a l’inrevés.

I, així estant, potser una mica desconfiant i pessimista. Envia els seus deixebles a preguntar a Jesús sobre ell mateix. Ets tu? Quin tipus d’esperança podem posar en marxa? Quins plantejaments tens, Jesús? Vas seriosament? Mira que ja tenim algunes experiències tristes i decebedores. ¿Que potser seràs un més dels qui han començat amb força i després es desinflen ràpidament? Després, caldrà tornar a començar? …

Si fa o no fa, unes preguntes molt semblants a les que ens ronden a nosaltres de tant en tant. En moments de contrarietats i de cansaments. ¿Podem mantenir alçades les esperances en un món millor i més humà? Hi ha futur? De debò podem seguir somniant en un món com Déu vol? O, millor, rebaixem expectatives? Les preguntes del Joan que habita en nosaltres. A cops un xic desbocat, a cops quiet i a la gàbia. Ets tu?

I Jesús, home lliure, germà gran que ens vol lliures, no respon ni sí, ni no.

Mireu els signes, els senyals, fets incipients. I des del que veieu, decidiu. Vosaltres mateixos. Però honestament, eh! La decisió és personal. No hi ha opcions amb certificat de garantia. La decisió és personal. Fonamentada i recolzada amb fets i actuacions, sí. Confiada. Ben aventurada.

3.- I, avui, què veiem i què escoltem?

Preguntats pel que veiem i escoltem, segur que podem referir moltes coses. I molt diverses. Potser cal posar l’atenció en coses que no surten a la tele ni als  diaris, però que són reals i ben importants. Molt importants, encara que no siguin sorolloses ni vistoses.

I, ben segur que en trobem unes quantes.

.- Veig molta gent bona. I molt bona gent.

.- Veig  gent gran que ho ha donat tot, i encara està agraïda. I es preocupen pels altres.

.- Veig qui fa la seva feina posant i donant mol més del toca.

.- Veig gent que, quan ja no pot més, encara pot més.

.- Veig famílies que són escoles d’estimació i de respecte.

.- Veig joves i grans que donen els seu temps i les seves energies en favor d’altres. Sense mandra a complicar-se la vida.

-. Veig mans que agafen mans, i abracen, i avancen juntes, al pas del més feble.

.- Veig rostres, esforços, braços de solidaritat que comparteixen i donen

.- Veig molta gent que surt de sí mateixa, i va a trobar a qui no té ningú.

.- Veig que hi ha qui no passa de llarg.

.- Veig joves que estimen. Amb tendresa. Que posen pau. Que nodreixen l’esperança dels veïns.

.- Veig qui perdona. I qui comença de nou.

.- …

Ai!  Si veiéssim més sovint tot això!!

Potser fins i tot diríem que hem vist que Déu és entre nosaltres!

 

LA  NOSTRA   RELIGIOSITAT  (clicar)

Jesús t’ha trobat, feia temps que et cercava. No és com Plató, ni com Sèneca o Kant; és viu, dins teu. Jesús ha començat a ser el Camí. Molt més que un Mestre, molt més que un Savi, molt més que un Guia. És Amistat, és Projecte, és Subversió, és Amor i Vida. 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES DESEMBRE – GENER 2019-2020

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ARA QUE VE NADAL

POWER-POINT  ( clicar)

 

CELEBRACIONS   COMUNITÀRIES  DEL  SAGRAMENT  DEL  PERDÓ

Dins el marc de la preparació per les festes de Nadal, oferim la possibilitat de celebrar comunitàriament el sacrament de la penitència:

–  Dimarts  10  :  PARRÒQUIA DELS  DOLORS,  a  les  20'00  hores

– Dimecres  11:  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI,  a  les  19'00  hores

– Dijous  12:       PARRÒQUIA  DE  SANT  PAU,  a  les  19'30  hores

 

MARIA

            Avui és un dia especial, d’aquells transparents, clars i blaus, nets i  quasi tangibles. Estem asseguts al pedrís que hi ha vora la porta de l’ermita. Al meu costat hi ha l’ermità, vell amic d’anys i de bones xerrades. Tinc moltes ganes que m’aclareixi què vol dir “immaculada concepció”.   Després, doncs, d’un inici de conversa sobre el temps i la seva vida, li faig la pregunta i, per uns moments, resta callat. Ara veig que té ganes de parlar.

L’ermità: Mira noi, des de l’endemà de la Resurrecció de Jesús, Maria, rebuda a casa de Joan, participava de les trobades dels deixebles, acompanyava a les pregàries i era estimada per tots ells, que possiblement li preguntaven sobre la vida del Senyor, en especial sobre la seva infància. Al cap dels anys, Maria va fer el traspàs. Havia deixat una fonda petjada a tota la comunitat. L’experiència de la primera comunitat va anar repetint-se durant segles, i Maria va anar ocupant un lloc molt especial en l’experiència espiritual de les comunitats. Maria era el model, Maria era la intercessora, Maria era la més santa, la que més havia viscut i captat l’evangeli.

L’amic: Molt bé, però no entenc això de la immaculada concepció.

L’ermità: Com es nota que ets de Barcelona, tens sempre pressa. Espera’t una mica. Maria, durant segles, va fer-se propera a la gent, a les comarques i pobles. Cada terra en feia el seu santuari. Maria, Mare de Déu, Santa entre les santes, invocada, venerada, estimada, imitada.

Aquestes han estat les experiències espirituals del Poble cristià; també, diguem-ho, les nostres experiències. I per això, quan el Sant Pare Pius IX va consultar totes les esglésies sobre si creien que Maria havia tingut pecat a la seva vida des de la seva concepció, la pràctica totalitat van respondre que no, creient que Maria no havia pecat, i que ni tan sols havia tingut el pecat original.

L’amic: Si us plau, pecat què? No ho he entès mai.

L’ermità: Home, obre els ulls, mira el món, el que passa. El que et passa, el que ja des que hem nascut ens infecciona… No és necessari anar als inicis del món, només veure i sentir com hi ha una pol·lució del mal que tot ho embruta. Doncs bé, ella, Mare de Déu, pel do de l’Esperit, mai va entrar en aquest joc brut.

L’amic: M’has donat una pista, hi pensaré.

L’ermità: Molt bé… Resa també una mica, que ho entendràs millor..

 

EL   PESSEBRE  DEL  PAPA    (clicar)

FENT   BETLEMS…

 

    

 

 

 

 

LES  PARAULES  DE  MARIA

1ª   Lluc  1, 34

2ª   Lluc 1, 38

3ª Lluc 1, 46ss

4ª  Lluc  2,  48

5ª  Joan   2, 3

6ª Joan   2, 5

 

LES   NEULES

*  *  *  *  *  

"LECTIO  DIVINA"…     

Can  Vallepir   18  desembre  .-     20'30 -21'30  h

   

 

 

      –  Quin  missatge  porta  aquest  "evangeli"  de  Lluc  ???

     –  Què  podem  entendre   ara…???

 

 

 

 

 

 

ESPIRITUALITAT  DE  NADAL

(Clicar)

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT – LA IMMACULADA

SORPRENENT  

 

EXCURSIÓ  DE  LA  CATEQUESI   A  SANT  SALVADOR  DE  FELANITX:

(1 desembre 2019)

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

 

La Inmaculada Concepció de Santa María Verge (A)

 

EVANGELI

 

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

–No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

–Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

–L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

–Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu

 

 

 

ALEGRIA   I  CONFIANÇA  (clicar)

Gn 3,9-15.2 Rm 15,4-9 Lc 1,26-38

Vivim en un món ple de violència, injustícies, corrupció i destrucció de la natura, tot està contaminat. Els joves es troben davant d´un  futur molt fosc, els grans enyorem el passat  perdut. I encara que el temps d´advent ens parla de  d´esperança, de preparar els camins del Senyor, molts no troben motius per esperar. Alguns pensen que vivim deixats de la mà de Déu. Sembla que la mort sigui més forta que la vida.

Enmig d´aquesta foscor i d´aquest pessimisme, la festa de la litúrgia d´avui ens presenta la figura de Maria, plena de gràcia, és a dir, plena de l´Esperit Sant, com un senyal  que Déu no s´oblida de la humanitat, que Déu vol entrar a la nostra història i ser un, com nosaltres, a través de Maria de Natzaret, una jove pobre i senzilla, filla d´un poble pobre i desconegut,  per començar el seu Regne a la terra, un Regne d´amor, de justícia i de pau. Maria és el model i la llavor d´aquest Regne.

La lògica de Déu no és com la nostra, Jesús s´encarna en el si d´una dona desconeguda, per ensenyar-nos que l´Esperit del Senyor actua  des de baix i, des de baix, vol renovar el món, que tot és misericòrdia, bondat i gràcia, que cal obrir-se al Senyor com Maria, acceptar la seva paraula i la seva voluntat, col.laborar com Maria al projecte de Déu.

Aquest Regne ens supera, no el construïm amb poder, armes o diners, sinó com Maria amb disponibilitat a l´Esperit, amb justícia, amor als  altres, confiança en Déu.

Per això la festa de l´Immaculada és al mateix temps un signe d´esperança i una crida a la conversió al món de l´evangeli, a la Paraula, a Jesús, un món reconciliat amb els altres, amb la natura i amb Déu.

Moltes vegades els poetes són els que millor expressen els misteris de la fe. Joan Maragall ens presenta la nit de la Puríssima com una obertura a l´ Infinit:

Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que es vegi l´Infinit

en  tota sa grandesa,

en tota sa dolcesa,

l´Infinit sense vels

més enllà de la lluna i els estels.

(…)

Aquesta és bé, una nit divina:

la Puríssima, del cel

va baixant per´quest blau que ella il.lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella davalla,

l´ aire s´atempera, i el món calla.

Davalla silenciosa…

Ai, quina nit més blava i més hermosa!” .

Contemplem en silenci el misteri de la Puríssima, i deixem-nos il.luminar i omplir d´esperança per la seva llum que davalla del cel i ens omple d´esperança. Només l´Esperit del Senyor que ompli Maria,  pot transformar aquest món en un món nou, ple d´esperança i de vida. Maria és la gran figura de l´Advent, més enllà d`Isaïes i Joan Baptista. Amb ella hem de preparar els camins del Senyor avui.

 

 

 

 

NOVA   TERRA   NOU  CEL   (clicar)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario