Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx
Dijous, 4 d’Octubre de 2018 Hora 20:30 h
* * * *
1.- Aquesta setmana de l’1 d’octubre comença la catequesi de nins de primera comunió. A les 17:30h.
2.- Diumenge 7 d’octubre, hi haurà la peregrinació a l’Ermita de Manacor. Concentració a la plaça del Convent a les 9:30h. Partida cap a l’Ermita a les 10h. Missa a les 12:30h. A les 9:30h a la plaça del Convent hi haurà alguns vehicles de l’organització per portar les motxilles i bosses amb el pa i taleca, així com també, per aquells que vulguin pujar a l’Ermita i no ho puguin fer a peu.
3.- Després de les vacances d’estiu, tornam a tenir el primer full Lluerna. Vos recomanam agafar-ne un si encara no el teniu. Els trobareu com sempre damunt les tauletes.
* * * * * * *
26º diumenge Temps ordinari
EVANGELI
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 9,38-43.45.47-48
–Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39 Jesús respongué:
–No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
42 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga.
Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( 46 )
47 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s'apaga:
Paraula de Déu
Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal"
Què és el primer i més important per Jesús?
Dins del grup dels seus seguidors, el primer i més important és: oblidar-se dels propis interessos i ambicions i posar-se a servir col·laborant en el seu projecte de fer un món més humà.
Evidentment, això no resulta gens fàcil.
Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal.
És el que preocupa a Jesús: que entre els seus hi hagi qui escandalitzi a un d’aquests petits que creuen o que ho intenten. Que entre els cristians hi hagi persones que amb la seva manera d’actuar facin mal a creients més dèbils i trontollants.
Jesús utilitza imatges extremadament dures per aconseguir que cadascú extirpi, arrenqui de la seva vida allò que s’oposa a l’estil de Jesús d’entendre i viure l’existència.
Perquè el que aquí està en joc és entrar en el regne de Déu o bé quedar-ne exclòs.
El llenguatge utilitzat aquí per Jesús és metafòric.
En concret:
la mà és símbol de l’activitat i del treball
Jesús utilitzava les seves mans per
-beneir
-curar
-tocar els exclosos segons la Llei.
És dolent, utilitzar les mans per
-ferir
-colpejar
-sotmetre o humiliar.
Per això diu Jesús: Si la teva mà et fa caure, talla-te-la i renuncia a actuar en contra de l’estil de Jesús.
També els peus poden fer mal i perjudicar si ens porten per camins contraris a l’entrega i al servei.
Jesús caminava per estar ben a prop dels més necessitats i per buscar als que estaven perduts.
Si el teu peu et fa caure, talla-te’l i abandona els camins errats que no ajuden a ningú a seguir a Jesús.
Els ulls representen els desigs i aspiracions de la persona. Però, si no miren les persones amb l’amor i la tendresa amb què les mirava Jesús.- acabarem pensant només en el nostre propi interès egoista.
Si el teu ull et fa caure arrenca-te’l i aprèn a mirar la vida de manera més evangèlica.
¿Com se li va acudir a Jesús aquesta figura tràgica i, al mateix temps còmica, d’un home sense braç, coix i amb un sol ull entrant en la plenitud de la vida?
Què va experimentar la gent en sentir-lo parlar així?
Com podem reaccionar avui nosaltres?
Per molt doloroses que siguin, si els cristians no fem opcions que assegurin la fidelitat màxima a Jesús.—el seu projecte salvador no s’obrirà pas mai camí en el món.
1- Aquest evangeli d’avui, ens dóna unes pistes de referència que ens poden ajudar a orientar les nostres relacions amb els altres.
Comencem dient que la formació de les persones és lenta: no s’aconsegueix en un dia. Fa falta temps i un contacte molt continuat amb el Senyor. Dic això, perquè precisament Joan, el deixeble predilecte de Jesús, diu unes paraules que mostren que no ha entès encara gran cosa del seu missatge.
Li sap greu –diu- que un “que no és dels que venen amb nosaltres” alliberi del mal, en nom de Jesús. Li dol que un faci el bé pel simple fet de no ser dels seus. Podríem dir que, a Joan, li ha entrat el “complex de grup”.
Però això també ens podria passar a nosaltres. Sobretot en el camp de les ideologies polítiques, però també en tots els altres grups on ens movem.
De vegades, no m’alegro tant perquè creix el bé, sinó perquè això es realitza a través meu. Amb la meva actuació, aparentment, estic buscant el bé, però en el fons el que busco és el meu protagonisme personal.
Si fos així, no estaria contribuint a fer créixer el Regne de Crist, sinó, en tot cas, a fer créixer el meu propi regne, que és una cosa molt diferent.
2- Enfront d’aquesta actitud, la resposta de Jesús és clara: “Deixeu-lo fer”. És a dir, no li impediu de fer el bé. Perquè l’Esperit bufa allà on vol, i nosaltres no som ningú per impedir-ho. Moltes persones que no són de la “nostra corda” són també capaces de fer sincerament el bé, d’obrar amb rectitud.
Jesús vol que entenguem que no admet el sectarisme intransigent que intenta monopolitzar el bé com a propietat seva. Perquè els qui pensen així, tenen tendència a veure malícia en les paraules i actuacions dels altres, que sempre són vistos com a enemics, com a gent de mala fe.
I això no contribueix de cap manera a fomentar la solidaritat i la fraternitat entre tots. Al contrari: més aviat és ferment de divisió i de violència.
Descobreixo en mi quelcom d’aquesta actitud? Si fos així, demanem humilment de ser-ne alliberats, perquè això és antievangèlic.
3- També ens ha dit Jesús, que tothom qui doni un vas d’aigua en nom seu, no quedarà sense recompensa.
El vas d’aigua és el signe d’un servei molt petit. La nsotra vida està feta de gestos petits, de detalls menuts. I tots tenen la seva importància. Jesús vol que entenguem que el valor d’una acció es mesura solament per la càrrega d’amor amb què es fa.
Un gran sacrifici fet només per ser ben vist, per orgull, o de mala gana, no val per a res. En canvi, donar un vas d’aigua per amor del Senyor, és un fet positiu davant d’Ell.
Sabem tenir delicadeses amb els altres? Sempre és al meu abast donar les gràcies, saber escoltar, saber fer una carícia quan l’altre està trist, fer companyia quan se sent sol, donar un cop de mà… Què m’impulsa a fer-ho?
4- Finalment, hem vist que Jesús parla amb un llenguatge molt dur contra l’escàndol: tirar al mar, tallar-se la ma o el peu, treure’s l’ull… Aquestes paraules de Jesús són molt dures. Poques vegades parla així a l’evangeli. Contra qui van dirigides?
El qui mereix aquesta pena, és aquell que allunya els altres de Jesús. Es comprèn que sigui així, perquè allunyar algú de Jesús, és causar-li el dany pitjor: un dany definitiu, irreparable. És desfer l’obra de Crist, que ha vingut a portar la salvació a tots els homes i dones.
Sant Jaume, a la segona lectura, ens parla d’una de les coses que més escandalitzen, que més aparten de la fe les persones senzilles: la insensibilitat, d’aquells que es manifesten cristians, davant les necessitats dels pobres.
I no pensem que les paraules de Sant Jaume van dirigides solament a les grans fortunes. Ens afecten a tots. Avui dia, tothom qui té feina i té uns ingressos assegurats és ric, si ens comparem amb els molts homes i dones que viuen en la inseguretat: immigrants, persones en atur, moltes viudes i pensionistes… I, evidentment, totes les víctimes de la fam i de la malaltia del Tercer Món.
Per això, de tant en tant, hauríem de revisar la nostra vida a la llum de l’evangeli, per verificar si les nostres paraules, els nostres costums, la nostra manera de viure, la nostra sensibilitat envers les persones necessitades, impulsa als altres a acostar-se a Jesús o a més aviat apartar-se’n.
Aquestes imatges de treure’s l’ull o tallar-se la mà, no s’han de prendre, evidentment, al peu de la lletra. Però Jesús, amb aquest llenguatge tan radical, vol que entenguem que, de vegades, per ser fidels al seu evangeli, ens caldrà trencar hàbits i actituds que tenim molt arrelats i que costen de treure.
Intentem de fer-ho i no tinguem por, perquè hi sortirem guanyant. El Senyor no es deixa vèncer mai en generositat. Sap donar el cent per u de tot allò que renunciem per amor a Ell.
Qui s’esforça per ser fidel a l’evangeli, viu amb esperança, i experimenta dintre del seu cor una pau i una alegria serena que res ni ningú no li podrà prendre.
El dissabte, 22 de setembre, un grup d'amics i familiars de l'ermità Benet, convocats pel grup d'espiritualitat "Amic e Amat", realitzaren un "camí de pregària" dins l'entorn de l'ermita de Valldemossa per tal de recordar la seva figura i donar gràcies al Senyor per la seva generosa entrega.
Aquell matí es visitaren set llocs molt significatius dins la vida de l'ermità: el camí de l'ermita, la clastra i el mirador, la capella, el bosc, el taller, l'hortet…
Durant la pregària es varen escoltar alguns fragments del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, tan estimador aquest de la vida solitària; alguns fragments biogràfics de l'ermità Benet i, finalment, uns preciosos salms.
El "camí de pregària" va finalitzar al cementiri de l'ermita amb la recitació de la glosa "Comiat al tio Pedro" d'Andreu Matamalas. Mentre les estrofes s'escampaven com a espurnes per tota la rodalia, tal volta la llum d'unes petites espelmes, als peus de la tomba de l'ermità, dugueren a la memòria de tots la seva imatge, les seves converses, el seu somriure…
Al llarg de l'itinerari un sol càlid i lluminós acaronà delicadament les faccions dels presents. El bosc, la paraula i el silenci afavoriren una pregària recollida i profunda. A cada un del llocs es visqueren moments intensos i emotius en els quals Déu es va fer presència.
Dilluns 24 inscripcions NOMÉS per a primer curs de catequesi tradicional. Als locals de Crist Rei de 17h a 21h (C/Vilanova, 18).
Dimarts 25 inscripcions NOMÉS per a segon curs de catequesi tradicional. inscripcions NOMÉS per a primer curs de catequesi tradicional. Als locals de Crist Rei de 17h a 21h (C/Vilanova, 18).
Dimarts 25 reunió a les 21h per aquells pares de primer que fan l'opció per la catequesi en familia. inscripcions NOMÉS per a primer curs de catequesi tradicional. Als locals de Crist Rei de 17h a 21h (C/Vilanova, 18).
Dijous 27 inscripcions NOMÉS per a catequesi en familia. Als locals de Crist Rei de 17h a 21h (C/Vilanova, 18).
Diumenge 30 de setembre a les 12h als Dolors, missa d'inici de curs de catequesi. Aquest dia s'entrgarà el catecisme als nins de primer curs.
Dilluns 1 d'octubre, comença la catequesi.
2.- Diumenge 30 de setembre, Missa a la parròquia de Sant Pau a les 19h en ocasió de les festes de sa Torre.
25º diumenge Temps ordinari (B)
El Fill de l'home serà entregat… Si algú vol ser el primer, ha de ser el servidor de tots.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 9,30-37
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
1- Si obrim qualsevol diari, els nostres ulls toparan amb títols que ens parlen de conflictes de tota mena: guerres, assassinats, manifestacions violentes, venjances, robatoris, ruptures matrimonials… I el mateix passa amb els telenotícies: sovint ens venen ganes de tancar el televisor.
Cal reconèixer sincerament que el panorama no és gaire afalagador: la nostra societat no està sana. Però, per què es dóna aquesta situació?
Les lectures d’avui ens ajuden a descobrir l’arrel de la majoria de les malalties morals de les persones i de la nostra societat. Ens poden servir per a fer una revisió personal. Dic personal, perquè si volem canviar el món, no ens enganyem, hem de començar canviant-nos a nosaltres mateixos.
2- Per exemple, Sant Jaume ens ha dit a la segona lectura: “On hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena”. I afegeix: “Envegeu coses que no podeu aconseguir i per això lluiteu i us baralleu”.
Ens veiem reflectits, d’alguna manera, en aquestes paraules de Sant Jaume? Les enveges, les gelosies, les ambicions, les rivalitats, poden fer molt de mal. Desuneixen els grups humans, fins i tot les mateixes famílies, i fan impossible la pau.
Tenir, en canvi, un cor senzill, capaç de valorar i assaborir els petits goigs de la vida, allò que el Senyor ens ha donat –que és molt!- un cor agraït capaç de viure cada dia com un do de Déu, això, omple de serenor i de pau i ho fa extensiu a aquells que ens envolten.
Per què ens entestem en tenir “mala qualitat” de vida, quan el Senyor ens dóna la possibilitat de tenir-la “bona”? Per què no posem més la confiança en el Senyor, que en les coses humanes?
És trist que moltes persones segueixin barallant-se per acumular diners perquè els consideren la principal font de felicitat. Però això és fals. Com a molt poden aportar benestar, però no felicitat que és quelcom més profund que rau en el cor. Un cor buit, no pot ser feliç. I el cor només s’omple quan estima i se sent estimat.
3- També Jesús, a l’evangeli, denuncia una altra causa de tibantors i de ruptures, sobretot entre amics i companys de feina: el desig d’ocupar els primers llocs i de tenir els càrrecs més remunerats, de més lluïment que permeten més protagonisme.
Contra totes aquestes temptacions tan humanes i tan quotidianes, Jesús ens diu: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”.
Tots aspirem a créixer, a progressar, a anar endavant, a desenvolupar-nos. És una aspiració molt humana, i anava a dir molt cristiana, que Jesús no critica pas. Però sí ens indica quin és l’autèntic camí per assolir aquest creixement.
No s’hi arriba cometent injustícies, trepitjant els altres, aprofitant-se d’ells. Aquesta actitud no fa créixer la persona sinó al contrari, l’empetiteix. I és una actitud que fa mal perquè genera desunió, enemistats i ressentiments. Actuant així en comptes de sentir-nos germans ens sentim enemics.
El creient, si ho vol ser de veritat, s’ha de distingir per la seva actitud de servei. Ha de voler créixer i progressar, sens dubte, però sense tancar-se, sinó fent-se disponible als altres, sempre disposat a donar un cop de mà a qui ho necessita. No es tracta d’esperar ocasions heroiques, que potser per a molts no arribaran mai. Sinó de tenir una actitud de servei en les mil petites coses de cada dia: a casa, a la feina, anant pel carrer, conduint el cotxe, al barri, a la universitat…
Seria bo que avui reviséssim amb sinceritat com estem d’actitud de servei, perquè és el fonament de la solidaritat i de la pau en qualsevol ambient .
Com considerem les persones que ens envolten? Com a germans amb qui podem col·laborar per construir un món millor? Com a rivals a qui cal superar i, si fa falta, trepitjar? En el primer cas estarem construint el Regne de Déu. En l’altre cas, l’estarem destruint.
4- I una darrera reflexió important. A l’eucaristia de cada diumenge, el Senyor ens diu paraules de vida, sobretot a través de l’evangeli. Ser deixebles de Jesús és, per damunt de tot, ser fidels a aquests evangeli, a aquesta Paraula de Jesús.
Però no oblidem que la major fidelitat a l’evangeli no s’obté escoltant-lo, sinó posant-lo en pràctica, recreant-lo amb la pròpia vida.
Per a mi, l’evangeli més important ha de ser el cinqué. Sí, el cinquè, és a dir, aquell que escric cada dia amb la meva pròpia vida, tenint els altres quatre evangelis com a punt de referència en el meu pensament i en el meu cor.
Ser cristià és estar atent a les inspiracions de l’Esperit de Jesús i saber “recrear” l’evangeli. Saber “escriure” amb la vida de cada dia, el meu evangeli, que em convertirà en un nou Jesús. Perquè llavors jo seré també “Paraula de Déu encarnada” tots els dies de la meva vida.
De veritat, la meva vida, és una Bona Nova que escampa la bondat de Déu per tot arreu? Per què?
L'ART D'EDUCAR
Qui acull un d'aquests infants…
Es diu que la tragèdia més greu de la societat del nostre temps és la crisi de la relació educativa. Els pares cuiden els fills i els mestres ensenyen els alumnes, però dins les llars s'ha perdut “l'esperit de l'educació”.
Tanmateix, si una societat no sap educar a les noves generacions no assolirà esser més humana, malgrat els avanços tecnològics i èxits econòmics. Per al creixement humà, els educadors són més importants i decisius que els polítics, els tècnics i els economistes.
Educar no és instruir, adoctrinar, manar, obligar, imposar o manipular. Educar és l'art d'apropar-se a l'infant, amb respecte i amor, per a ajudar-lo a desplegar una vida humana vertadera.
L'educació està sempre al servei de la vida. Educador vertader és el que sap desvetllar tota la riquesa i possibilitats que hi ha dins el nen. Qui sap estimular i fer créixer dins ells, no sols aptituds físiques i mentals, també el món interior i el sentit gojós i responsable de la vida. Una educadora cèlebre, M Danielou, deia que “el nin més humil té dret a una iniciació a la vida interior i a la reflexió personal”
Quan a les institucions educatives s'ofega “el gust per la vida”, i els ensenyants només transmeten un conjunt de matèries de manera disciplinada, assignat a cadascun (assignatures), allí es perd “l'esperit de la'educació”.
A banda, la relació educativa exigeix veritat. S'enganyen els educadors que, per tenir ascedència i interés, es presenten com a déus. Els nens necessiten trobar-se amb persones reals, senzilles, properes i profundament bones.
Tanmateix, el vertader educador respecta el nin, no l'humilia, no fa malbé la seva auto-estima. Manera senzilla i nefasta de bloquejar son creixement és repetir constantment: “no hi ha qui t'aguanti”, “ets un desastre”, “seràs un desgraciat el dia de demà”.
Dins la autèntica relació educatia hi ha clima d'alegria ja que l'alegria és “signe de creació” i, per tant, estímul de l'acte educatiu.
Escrivia així Simone Weil: “La intel·ligència no pot esser estimulada sinó per l'alegria. Perquè hi hagi desig cal plaer i alegria. L'alegria d'aprendre és tan necessària per als estudis com la respiració per als corredors”.
A les Escoles: ¿ Qui tindrà la sort de trobar vertaders educadors o educadores? ¿ Qui els acollirà amb el respecte i la solicitud d'aquell que un dia a Cafar-Naüm n'acaronà un, dient: “Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat”.?
Per inscriure-vos necessitareu:
-Inscripció
-Fotografia (mida carnet)
-Targeta sanitària (fotocòpia)
-DNI tutor/a i infant(fotocòpia)
-65€ (5€ de descompte per germà)
*Si no es duen aquests documents la inscripció no serà vàlida
La reunió de pares serà dia 6 d’Octubre a les 10:30h al local de Crist Rei.
El curs començarà dia 13 d'Octubre.
