DIUMENGE XXX

27   octubre   2013   DIUMENGE    XXX     durant   l'ANY

   

QUI SÓC JO PER JUTJAR?

José Antonio Pagola.

La paràbola del fariseu i el publicà sol despertar en no pocs cristians un rebuig gran cap al fariseu que es presenta davant Déu arrogant i segur de si mateix, i una simpatia espontània cap el publicà que reconeix humilment el seu pecat. Paradoxalment, el relat pot despertar en nosaltres aquest sentiment: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com aquest cobrador d’impostos”.

Per escoltar correctament el missatge de la paràbola, hem de tenir en compte que Jesús no l’explica per criticar els sectors fariseus, sinó per sacsejar la consciència “d’alguns que, tenint-se per justos, se sentien segurs de si mateixos i menyspreaven els altres”. Entre aquests ens hi trobem, certament, no pocs catòlics dels nostres dies.

La pregària del fariseu ens revela la seva actitud interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes”. Quina classe d’oració és aquesta de creure’s millor que els altres? Fins i tot un fariseu, fidel complidor de la Llei, pot viure en una actitud pervertida. Aquest home se sent just davant Déu i, precisament per això, esdevé jutge que menysprea i condemna els que no són com ell.

El publicà, per contra, només gosa dir: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador”. Aquest home reconeix humilment el seu pecat. No es pot gloriar de la seva vida. S’encomana a la compassió de Déu. No es compara amb ningú. No jutja els altres. Viu en veritat davant si mateix i davant Déu.

La paràbola és una penetrant crítica que desemmascara una actitud religiosa enganyosa, que ens permet viure davant Déu segurs de la nostra innocència, mentre condemnem des de la nostra suposada superioritat moral tot aquell que no pensa o actua com nosaltres.

Circumstàncies històriques i corrents triomfalistes allunyades de l’evangeli ens han fet als catòlics especialment proclius a aquesta temptació. Per això, hem de llegir la paràbola cadascú en actitud autocrítica: Per què ens creiem millors que els agnòstics? Per què ens sentim més a prop de Déu que els no practicants? Què hi ha al fons de certes oracions per la conversió dels pecadors? Què és reparar els pecats dels altres sense viure convertint-nos a Déu?

Recentment, davant la pregunta d’un periodista, el papa Francesc va fer aquesta afirmació: “Qui sóc jo per jutjar un gai?” Les seves paraules han sorprès gairebé tothom. Pel que sembla, ningú s’esperava una resposta tan senzilla i evangèlica d’un papa catòlic. No obstant això, aquesta és l’actitud de qui viu en veritat davant Déu.

AVISOS:

Dia  1    de    novembre  és  la   festa de TOTS-SANTS.-   Les  misses    es  diran    com  els    diumenges    i   a    les    16    h.    MISSA     en   el   CEMENTIRI.

 

El   dia   de  TOTS-SANTS   (a   les   19'45,   a   la Parròquia  de  Crist   Rei:    CONCERT     =     Cor   ARS   ANTIQUA   I    ORQUESTA   DE  CAMBRA    de    Llucmajor

(  la   Missa    de   Requiem   Sebastiani   del  manacorí   Josep   Ros )

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals. Guarda el enlace permanente.