NOVEMBRE

LA    FESTA    DE   TOTS     SANTS

1    NOVEMBRE

 

  

 

Tots Sants

Publicat el 30 d'octubre de 2013 per Jeroni Llambies

Fa poques setmanes que els mitjans de comunicació divulgaren unes afirmacions del papa Francesc afirmant que tots som pecadors, i ell concretava: el papa és pecador, els bisbes son pecadors, els capellans, els religiosos i religiosos son pecadors, … tots som pecadors. No deia res nou, però tothom ho entengué com una novetat perquè ho va dir en primera persona i perquè va assenyalar com a subjectes de pecat els qui habitual i tradicionalment “s’entenen com a encaminats a la santedat”. El papa tenia tota la raó perquè l’horitzó del pecat és l’egoisme humà, i ningú està exempt d’aquesta inclinació, encara que dugui les “vestimentes més sagrades” i ocupi “ els llocs més alts”. No hi ha ningú que no s’allunyi de l’amor i s’acosti adesiara a l’egoisme.

Però igualment podem afirmar que tots som sants també, o que d’una manera o altra participam de la santedat. L’horitzó de la santedat és l’amor i la generositat, que trobam concretats per Jesús a les Benaurances. I encara que mai les vivim del tot, dins qualque àmbit de la nostra vida, tenim experiència d’acostar-nos a la seva vivència. Viure les benaurances es trobar el sentit a la pròpia  vida cercant la felicitat dels demés, sobretot dels qui són més infeliços i dels qui estan més necessitats d’una mà amiga i de l’autèntica justícia: viure les benaurances és lluitar per la felicitat dels qui ploren i sofreixen, dels qui estan necessitats de justícia, de dignitat, de igualtat, dels qui no tenen el necessari perquè són pobres, dels qui estan sols i desemparats.  Viure les benaurances és trobar sentit al propi sofriment quan aquest és conseqüència de la lluita pel bé, la sinceritat, el benestar, la dignitat i felicitat dels demés.   I és molta la gent que viu tot això dins  qualque redol de la seva vida i tasca diària, encara que ens falti ampliar-ho a molts altres àmbits de la societat. El repte és cercar la felicitat de tots, també d’aquells que em resulten més llunyans o més estranys, o més incomodes. Tots els col·lectius més desavantatjats  del món i del propi redol.

Aquests dies celebram la festa de tots aquells que, d’una manera altra, han viscut o viuen aquestes coses. Sants i santes que pot ser no trobam la seva imatge dins cap capella, ni els seus noms a les llistes del santoral, però que estan inscrits amb noms i llinatges dins el nostre cor i dins el cor de la humanitat i de Déu . De tots ells avui fèiem memòria i donam gràcies  i els tenim com un referent   i un testimoni autèntic de vida: pares i mares, padrins i padrines, germans i germanes, fills i filles, amics i amigues, i militants de moltes i diverses causes a qualsevol indret del món, de tota raça, de tot país, de tota creença, mentalitat i sensibilitat com descriu el llibre de l’Apocalipsi, afegint també: “aquests són els qui venen de la gran tribulació i que han madurat i purificat del tot en la seva lluita pel Regne de Déu”. Són com diu un salm: “Els qui tenen el cor sincer i les mans netes de culpa i no confien en els déus falsos, ni juren per ganes d’enganyar”- “Quan parlen no escampen calúmnies. mai no fan mal al proïsme, ni carreguen a ningú res infamant. no fien els seus diners a interès, ni es venen per comdemnar cap innocent”. “Obren honradament, practiquen la justícia i diuen la veritat tal com la pensen”.

Dona'ns, Senyor,

desig i forces

per cercar i per avançar

per camins de  santedat.

 

¿Què és la santedat?

És viure en l’amor.

Un amor sincer i actiu

cap a Tu i cap als germans.

Un amor pacient, gratuït,

sacrificat, generós,

altruista, desinteressat,

que empeny a servir

i a no ser servits,

a comprendre

més que a ser compresos,

a perdonar, a acceptar,

escoltar, acollir,

ajudar i alliberar.

 

Si la teva presència és

ben viva en nosaltres, Senyor,

viurem en aquesta dinàmica.

 

Dóna'ns la gràcia d’experimentar,

al fons del nostre cor,

que ens estimes sempre i arreu,

que mai no et desdius

del teu amor envers nosaltres.

Video   adequat;

 

 

DIUMENGE    XXXI   durant  l'ANY

3    NOVEMBRE

     

ECLESALIA

PER JESÚS NO HI HA CASOS PERDUTS

José Antonio Pagola.

Jesús alerta amb freqüència sobre el risc de quedar atrapats per l’atracció irresistible del diner. El desig insaciable de benestar material pot fer malbé la vida d’una persona. No cal ser molt ric. Qui viu esclau dels diners acaba tancat en si mateix. Els altres no compten. Segons Jesús, “on teniu el tresor, hi tindreu el vostre cor”.

Aquesta visió del perill deshumanitzador dels diners no és un recurs del Profeta indignat de Galilea. Diferents estudis analitzen el poder dels diners com una força lligada a pulsions profundes d’autoprotecció, recerca de seguretat i por a la caducitat de la nostra existència.

No obstant això, per a Jesús, l’atracció dels diners no és una espècie de malaltia incurable. És possible alliberar-se de la seva esclavitud i començar una vida més sana. El ric no és “un cas perdut”. És molt aclaridor el relat de Lluc sobre la trobada de Jesús amb un home ric de Jericó.

En travessar la ciutat, Jesús es troba amb una escena curiosa. Un home de petita estatura ha pujat a una figuera per a poder veure’l de prop. No és desconegut. Es tracta d’un ric, poderós “cap de cobradors d’impostos”. Per a la gent de Jericó, un ésser menyspreable, un recaptador corrupte i sense escrúpols com gairebé tots. Per als sectors religiosos, “un pecador” sense conversió possible, exclòs de tota salvació.

No obstant això, Jesús li fa una proposta sorprenent: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva”. Jesús vol ser acollit a la seva casa de pecador, en el món de diners i de poder d’aquest home menyspreat per tots. Ell baixà de seguida i el va rebre amb alegria. No té por de deixar entrar en la seva vida el Defensor dels pobres.

Lluc no explica el que va succeir en aquella casa. Només diu que el contacte amb Jesús transforma radicalment el ric Zaqueu. El seu compromís és ferm. D’ara endavant pensarà en els pobres: compartirà amb ells els seus béns. Es recordarà també de les víctimes de les que ha abusat: els tornarà amb escreix allò robat. Jesús ha introduït en la seva vida justícia i amor solidari.

El relat conclou amb unes paraules admirables de Jesús : “Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”. També els rics es poden convertir. Amb Jesús tot és possible. No ho hem d’oblidar ningú. Ell ha vingut a buscar i salvar el que nosaltres podem estar fent malbé. Per a Jesús no hi ha casos perduts.

 

 

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals. Guarda el enlace permanente.