DIUMEGE 33º (darrer..) de VERD:
AVISOS 15-16 NOVEMBRE
Aquest cap de setmana comencen les festes de Crist Rei. Convidam especialment a les celebracions de la missa de dimarts, dimecres i dijous. En acabar la celebració, hi haurà exposició del Santíssim i una estona de pregària.
Dissabte que ve dia 22 hi haurà un sopar a les 20 h. en el saló parroquial. Enguany el benefici obtingut serà destinat a la Parròquia germana de Sant Pau que es troba en obres. Els tiquets es poden adquirir a qualsevol de les tres Parròquies o en els llocs de costum. El donatiu és de 12 €.
Diumenge dia 23 la missa solemne serà a les 19 h. La presidirà Mn. Ramon Lladó antic rector d’aquella Parròquia. I se tendrà un record especial pper Mn. Llorenç Bonnín i Nn. Jeroni Llambias, morts tots dos durant aquest any.
Diumenge que ve celebrarem la jornada de l’Església Diocesana. La col·lecta serà destinada a les necessitats de la nostra Diòcesi.
33 Tiempo ordinario(A) Mateo 25, 14-30
BÚSQUEDA CREATIVA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,
ECLESALIA, 12/11/14.- A pesar de su aparente inocencia, la parábola de los talentos encierra una carga explosiva. Sorprendentemente, el “tercer siervo” es condenado sin haber cometido ninguna acción mala. Su único error consiste en “no hacer nada”: no arriesga su talento, no lo hace fructificar, lo conserva intacto en un lugar seguro.
El mensaje de Jesús es claro. No al conservadurismo, sí a la creatividad. No a una vida estéril, sí a la respuesta activa a Dios. No a la obsesión por la seguridad, sí al esfuerzo arriesgado por transformar el mundo. No a la fe enterrada bajo el conformismo, sí al trabajo comprometido en abrir caminos al reino de Dios.
El gran pecado de los seguidores de Jesús puede ser siempre el no arriesgarnos a seguirlo de manera creativa. Es significativo observar el lenguaje que se ha empleado entre los cristianos a lo largo de los años para ver en qué hemos centrado con frecuencia la atención: conservar el depósito de la fe; conservar la tradición; conservar las buenas costumbres; conservar; la gracia; conservar la vocación…
Esta tentación de conservadurismo es más fuerte en tiempos de crisis religiosa. Es fácil entonces invocar la necesidad de controlar la ortodoxia, reforzar la disciplina y la normativa; asegurar la pertenencia a la Iglesia… Todo puede ser explicable, pero ¿no es con frecuencia una manera de desvirtuar el evangelio y congelar la creatividad del Espíritu?
Para los dirigentes religiosos y los responsables de las comunidades cristianas puede ser más cómodo “repetir” de manera monótona los caminos heredados del pasado, ignorando los interrogantes, las contradicciones y los planteamientos del hombre moderno, pero ¿de qué sirve todo ello si no somos capaces de transmitir luz y esperanza a los problemas y sufrimientos que sacuden a los hombres y mujeres de nuestros días?
Las actitudes que hemos de cuidar hoy en el interior de la Iglesia no se llaman “prudencia”, “fidelidad al pasado”, “resignación”… Llevan más bien otro nombre: “búsqueda creativa”, “audacia”, “capacidad de riesgo”, “escucha al Espíritu” que todo lo hace nuevo.
Lo más grave puede ser que, lo mismo que le sucedió al tercer siervo de la parábola, también nosotros creamos que estamos respondiendo fielmente a Dios con nuestra actitud conservadora, cuando estamos defraudando sus expectativas. El principal quehacer de la Iglesia hoy no puede ser conservar el pasado, sino aprender a comunicar la Buena Noticia de Jesús en una sociedad sacudida por cambios socioculturales sin precedentes.
RECERCA CREATIVA
José Antonio Pagola.
Malgrat la seva aparent innocència, la paràbola dels talents conté una càrrega explosiva. Sorprenentment, el “tercer servent” és condemnat sense haver comès cap acció dolenta. El seu únic error consisteix a “no fer res”: no arrisca el seu talent, no el fa fructificar, el conserva intacte en un lloc segur.
El missatge de Jesús és clar. No al conservadorisme, sí a la creativitat. No a una vida estèril, sí a la resposta activa a Déu. No a l’obsessió per la seguretat, sí a l’esforç arriscat per transformar el món. No a la fe enterrada sota el conformisme, sí al treball compromès a obrir camins al regne de Déu.
El gran pecat dels seguidors de Jesús pot ser sempre el no arriscar-nos a seguir-lo de manera creativa. És significatiu observar el llenguatge que s’ha emprat entre els cristians al llarg dels anys per veure en què hem centrat sovint l’atenció: conservar el dipòsit de la fe; conservar la tradició; conservar els bons costums; conservar; la gràcia; conservar la vocació…
Aquesta temptació de conservadorisme és més fort en temps de crisi religiosa. És fàcil llavors invocar la necessitat de controlar l’ortodòxia, reforçar la disciplina i la normativa; assegurar la pertinença a l’Església… Tot pot ser explicable, però no és sovint una manera de desvirtuar l’evangeli i congelar la creativitat de l’Esperit?
Per als dirigents religiosos i els responsables de les comunitats cristianes pot ser més còmode “repetir” de manera monòtona els camins heretats del passat, ignorant els interrogants, les contradiccions i els plantejaments de l’home modern, però ¿de què serveix tot això si no som capaços de transmetre llum i esperança als problemes i patiments que sacsegen els homes i dones dels nostres dies?
Les actituds que hem de cuidar avui a l’interior de l’Església no es diuen “prudència”, “fidelitat al passat”, “resignació”… Porten més aviat un altre nom: “recerca creativa”, “audàcia”, “capacitat de risc “, “escolta a l’Esperit” que tot ho fa nou.
El més greu pot ser que, el mateix que li va passar al tercer servent de la paràbola, també nosaltres creiem que estem responent fidelment a Déu amb la nostra actitud conservadora, quan estem defraudant les seves expectatives. La principal ocupació de l’Església avui no pot ser conservar el passat, sinó aprendre a comunicar la Bona Notícia de Jesús en una societat sacsejada per canvis socioculturals sense precedents.
