AVISOS 18-19 ABRIL
Avui podem fer una pregària pels 400 immigrants morts a principis d’aquesta setmana en la seva travessia des del nord d’Àfrica cap a Itàlia. Recordem que en el que duim d’any són ja 900 els morts en aquestes circumstàncies.
Ha mort Mn. Mateu Amorós Amer, sacerdot manacorí. Com que el Sr. Bisbe tota la setmana que ve serà a Madrid participant a la Conferència episcopal el funeral serà el dilluns dia 27 a la Parròquia de Crist Rei a les 19 h.
TERCER DIUMENGE DE PASQUA:
RESSUSCITAT
No ho sé explicar,
però Jesús
de ple a l'Eternitat
era molt més proper
que d'Home mortal.
(J.M.Ballarín)
Creer por experiencia propia
Jesús resucitado. En última instancia es algo que solo puede ser captado y comprendido desde la fe que el mismo Jesús despierta en nosotros. Si no experimentamos nunca «por dentro» la paz y la alegría que Jesús infunde, es difícil que encontremos «por fuera» pruebas de su resurrección.
Algo de esto nos viene a decir Lucas al describirnos el encuentro de Jesús resucitado con el grupo de discípulos. Entre ellos hay de todo. Dos discípulos están contando cómo lo han reconocido al cenar con él en Emaús. Pedro dice que se le ha aparecido. La mayoría no ha tenido todavía ninguna experiencia. No saben qué pensar.
Entonces «Jesús se presenta en medio de ellos y les dice: "Paz a vosotros"». Lo primero para despertar nuestra fe en Jesús resucitado es poder intuir, también hoy, su presencia en medio de nosotros, y hacer circular en nuestros grupos, comunidades y parroquias la paz, la alegría y la seguridad que da el saberlo vivo, acompañándonos de cerca en estos tiempos nada fáciles para la fe.
El relato de Lucas es muy realista. La presencia de Jesús no transforma de manera mágica a los discípulos. Algunos se asustan y «creen que están viendo un fantasma». En el interior de otros «surgen dudas» de todo tipo. Hay quienes «no lo acaban de creer por la alegría». Otros siguen «atónitos».
Así sucede también hoy. La fe en Cristo resucitado no nace de manera automática y segura en nosotros. Se va despertando en nuestro corazón de forma frágil y humilde. Al comienzo, es casi solo un deseo. De ordinario, crece rodeada de dudas e interrogantes: ¿será posible que sea verdad algo tan grande?
Según el relato, Jesús se queda, come entre ellos, y se dedica a «abrirles el entendimiento» para que puedan comprender lo que ha sucedido. Quiere que se conviertan en «testigos», que puedan hablar desde su experiencia, y predicar no de cualquier manera, sino «en su nombre».
Creer en el Resucitado no es cuestión de un día. Es un proceso que, a veces, puede durar años. Lo importante es nuestra actitud interior. Confiar siempre en Jesús. Hacerle mucho más sitio en cada uno de nosotros y en nuestras comunidades cristianas.
José Antonio Pagola
3 Pascua – B (Lucas 24,35-48)
19 de abril 2015
L’alegria és el millor termòmetre de la vida cristiana.
3r Diumenge de Pasqua. Cicle B
19 d’abril de 2015
Què és el fet de riure?
De qui és propi i exclusiu?
Riure és propi dels éssers humans. Cap altra criatura terrenal sap riure.
El riure és la manifestació més expressiva de l’alegria interior.
És una realitat que li brolla de manera natural a qui viu gaudint de la vida.
Junt amb el discret somriure pot manifestar el goig i la jovialitat de qui viu en pau
–amb ell mateix
–amb els altres
–i amb Déu.
Però el fet de riure ha estat moltes vegades sota sospita.
Sospita de qui?
Sospita per part d’alguns cristians.
En algunes tradicions ascètiques el riure era considerat poc digne de la serietat i gravetat que ha de caracteritzar a qui es relaciona amb Déu.
Una manifestació excessivament mundana, més pròpia de persones frívoles que no pas de cristians de fe madura.
Curiosament, i com a contrapès, la Bíblia al·ludeix l’alegria en tots els seus matisos de goig, pau interior, exultació i festa.
Naturalment hi ha moltes maneres de riure.
Tots coneixem el riure irònic i burleta que posa l’altre en ridícul.
El riure sarcàstic que fereix i fa mal.
El riure venjatiu que perjudica i destrueix.
El riure sa és diferent i no té res a veure amb aquestes lamentables caricatures.
El riure sa neix de l’alegria interior.
El riure sa relaxa les tensions.
El riure sa afavoreix la llibertat.
És un riure benvolent que apropa les persones, crea confiança i ajuda a viure.
Segons Freud, el bon humor és un element alliberador.
Per què no el practiquem més sovint?
Hi ha també el riure propi del creient.
Neix com a resposta festiva a l’amor de Déu.
Brolla de la confiança total i expressa
–compassió
–i afecte envers tota criatura.
Aquest riure, fa la vida més saludable i més suportable i més alegre.
És una victòria sobre el mal humor, la impaciència o el desànim.
No riuen els fanàtics.
No riuen els intolerants.
No riuen els amargats.
No riuen els rabiüts i malcarats.
En canvi, sí que riuen –i ben de gust– els que afronten la vida de manera sana i lliure.
Pasqua ha sigut des de sempre un temps de gaudi intens.
Tertulià l’anomenava “laetissimum spatium”: un espai de temps ple d’intensa alegria.
Dues paraules resumeixen el clima que el Ressuscitat crea amb la seva presència gloriosa: goig i pau.
A l’evangeli de Lluc s’arriba a dir que els deixebles “no acabaven de creure de tanta alegria com experimentaven.”
Quina és l’alternativa?
O el cristianisme és massa gran i hermós per ser cregut o hem d’escoltar la invitació de Sant Pau que ens diu: “Estiguem sempre alegres en el Senyor. Us ho repeteixo: estigueu alegres. Perquè el Senyor està a prop.” Fil 4,4-5.
Què tal estem d’alegria nosaltres?
L’alegria és el millor termòmetre de la vida cristiana.
