COMUNICACIONS
12-13 DESEMBRE
– La pròxima setmana celebrarem el sagrament de la reconciliació o penitència de forma comunitària a les diferents Parròquies per preparar el nostre cor i celebrar millor el Nadal.
– Dimarts dia 15 serà a Crist Rei a les 19’00 h
– Dimecres dia 16 en els Dolors a les 20’00 h.
– Diijous dia 17 a Sant Pau. a es 19'30 h.
( El dia de la celebració se suprimeix la missa a la parròquia respectiva per tal de donar més relleu al sagrament del perdó)
– Un any més just abans de les festes de Nadal
la Campanya del Rebost
( productes d’alimentació i higiene. Enguany, hem afegit també la possibilitat de dur juguetes, bé siguin noves,o bé usades que estiguin en un -estat acceptable. )
– ( És desig de Càritas atendre el millor possible les persones amb els productes que més falta fan, especialment ara que disposam del centre de Distribució d’Aliments. Enguany els més necessaris són: Oli, briks de brou, galletes, conserves (tomàtiga, paté, sardines, tonyina…) i, de manera especial, productes d’higiene personal i de neteja de la casa. )
– Els productes esmentats es podran entregar a qualsevol de les misses de la nostra ciutat dissabte i diumenge que ve, dies 19 i 20.
– La col·lecta del pròxim cap de setmana serà també per Càritas. Avui podeu recollir els sobres per fer l’aportació econòmica.
Moltes gràcies!
TERCER DIUMENGE D'ADVENT:
Repartir al que no tiene
La palabra del Bautista desde el desierto tocó el corazón de las gentes. Su llamada a la conversión y al inicio de una vida más fiel a Dios despertó en muchos de ellos una pregunta concreta: ¿Qué debemos hacer? Es la pregunta que brota siempre en nosotros cuando escuchamos una llamada radical y no sabemos cómo concretar nuestra respuesta.
El Bautista no les propone ritos religiosos ni tampoco normas ni preceptos. No se trata propiamente de hacer cosas ni de asumir deberes, sino de ser de otra manera, vivir de forma más humana, desplegar algo que está ya en nuestro corazón: el deseo de una vida más justa, digna y fraterna.
Lo más decisivo y realista es abrir nuestro corazón a Dios mirando atentamente a las necesidades de los que sufren. El Bautista sabe resumirles su respuesta con una fórmula genial por su simplicidad y verdad: «El que tenga dos túnicas, que las reparta con el que no tiene; y el que tenga comida, haga lo mismo». Así de simple y claro.
¿Qué podemos decir ante estas palabras quienes vivimos en un mundo donde más de un tercio de la humanidad vive en la miseria luchando cada día por sobrevivir, mientras nosotros seguimos llenando nuestros armarios con toda clase de túnicas y tenemos nuestros frigoríficos repletos de comida?
Y ¿qué podemos decir los cristianos ante esta llamada tan sencilla y tan humana? ¿No hemos de empezar a abrir los ojos de nuestro corazón para tomar conciencia más viva de esa insensibilidad y esclavitud que nos mantiene sometidos a un bienestar que nos impide ser más humanos? Mientras nosotros seguimos preocupados, y con razón, de muchos aspectos del momento actual del cristianismo, no nos damos cuenta de que vivimos «cautivos de una religión burguesa». El cristianismo, tal como nosotros lo vivimos, no parece tener fuerza para transformar la sociedad del bienestar. Al contrario, es esta la que está desvirtuando lo mejor de la religión de Jesús, vaciando nuestro seguimiento a Cristo de valores tan genuinos como la solidaridad, la defensa de los pobres, la compasión y la justicia.
Por eso, hemos valorar y agradecer mucho más el esfuerzo de tantas personas que se rebelan contra este «cautiverio», comprometiéndose en gestos concretos de solidaridad y cultivando un estilo de vida más sencillo, austero y humano.
José Antonio Pagola
Menys excuses i més voluntat de comprometre’s.
Josep Llunell
Els mitjans de comunicació socials ens informen cada cop amb més precisió i rapidesa de tot plegat. Coneixem cada vegada millor
–les injustícies
–les misèries
–els abusos que es cometen diàriament en la nostra societat, damunt l’esquena dels últims.
Aquesta informació crea en nosaltres un cert sentiment solidari amb tants homes i dones víctimes d’una societat injusta i egoista, mesquina i calculadora. Però, ens fa sentir més impotents.
Què podem fer-hi nosaltres?
Joan ens ofereix una resposta terrible en la seva simplicitat: “El que tingui dues túniques que se les reparteixi amb qui no en té cap. I el que tingui menjar, que faci el mateix.”
Aquí s’acaba la nostra falsa ‘bona voluntat’.
Aquí s’evidencia la nostra mala consciència.
Aquí es manifesta el fons del nostre cor.
Aquí es dilueix del tot el nostre sentimentalisme religiós.
Què podem fer?
Senzillament: compartir el poc o el molt que tinguem.
Així de simple.
Així de clar.
Menys excuses i més voluntat de comprometre’s.
Moltes de les nostres discussions i controvèrsies socials i polítiques; moltes de les nostres protestes i queixes de sobte queden reduïdes a una pregunta ben senzilla:
Ens atrevim a compartir el que és nostre amb els realment necessitats?
Ens hi atrevim o no ens hi atrevim?
¿Què ha de canviar,
–les estructures
–o bé les persones?
Comencem per les persones.
Comencem per mi. Comencem per tu.
Comencem per nosaltres.
Quin determini concret pensem prendre?
