QUART DIUMENGE
Rasgos de María
La visita de María a Isabel le permite al evangelista Lucas poner en contacto al Bautista y a Jesús antes incluso de haber nacido. La escena está cargada de una atmósfera muy especial. Las dos van a ser madres. Las dos han sido llamadas a colaborar en el plan de Dios. No hay varones. Zacarías ha quedado mudo. José está sorprendentemente ausente. Las dos mujeres ocupan toda la escena.
María que ha llegado aprisa desde Nazaret se convierte en la figura central. Todo gira en torno a ella y a su Hijo. Su imagen brilla con unos rasgos más genuinos que muchos otros que le han sido añadidos posteriormente a partir de advocaciones y títulos más alejados del clima de los evangelios.
María, «la madre de mi Señor». Así lo proclama Isabel a gritos y llena del Espíritu Santo. Es cierto: para los seguidores de Jesús, María es, antes que nada, la Madre de nuestro Señor. Este es el punto de partida de toda su grandeza. Los primeros cristianos nunca separan a María de Jesús. Son inseparables. «Bendecida por Dios entre todas las mujeres», ella nos ofrece a Jesús, «fruto bendito de su vientre».
María, la creyente. Isabel la declara dichosa porque «ha creído». María es grande no simplemente por su maternidad biológica, sino por haber acogido con fe la llamada de Dios a ser Madre del Salvador. Ha sabido escuchar a Dios; ha guardado su Palabra dentro de su corazón; la ha meditado; la ha puesto en práctica cumpliendo fielmente su vocación. María es Madre creyente.
María, la evangelizadora. María ofrece a todos la salvación de Dios que ha acogido en su propio Hijo. Esa es su gran misión y su servicio. Según el relato, María evangeliza no solo con sus gestos y palabras, sino porque allá a donde va lleva consigo la persona de Jesús y su Espíritu. Esto es lo esencial del acto evangelizador.
María, portadora de alegría. El saludo de María contagia la alegría que brota de su Hijo Jesús. Ella ha sido la primera en escuchar la invitación de Dios: «Alégrate… el Señor está contigo». Ahora, desde una actitud de servicio y de ayuda a quienes la necesitan, María irradia la Buena Noticia de Jesús, el Cristo, al que siempre lleva consigo. Ella es para la Iglesia el mejor modelo de una evangelización gozosa.
José Antonio Pagola
L’alegria resulta més fàcil quan hom sap que no està sol.
Diumenge IV d’Advent
Josep Llunell
L’alegria no és feina fàcil. Mai no ho ha sigut. Tampoc avui.
Els sociòlegs de la salut que analitzen l’epidèmia moderna del pessimisme i la depressió pensen que estem passant de l’era de l’ansietat a la de la malenconia.
No trobem descans en res. Ens falta nodrir l’alegria de viure i no sabem amb què.
No hem de confondre l’alegria amb el sentit de l’humor.
Saber riure’s d’un mateix i de les malastrugances de la vida i fer-ho amb tendresa i pietat fa bé a la persona.
El bon humor es nega a que el sofriment i la frustració s’imposin. Per això, l’humor ajuda a mantenir l’alegria i, sobretot, ajuda a viure.
Però l’alegria és una altra cosa.
Tampoc no hem d’identificar-la amb l’optimisme que és la inclinació a esperar sempre el millor.
Se optimista no és veure-ho tot de color de rosa. No és substituir l’esperança alimentant il·lusions barates i falses.
L’optimista elegeix la vida de manera positiva i això és bo perquè ens envigoreix davant la prova.
L’alegria neix de les fondàries de la persona i la impregna sencera.
L’alegria
–atorga una llum nova a l’existència
–fa viure amb una confiança bàsica
–porta la persona a donar-se, a obrir-se a estrènyer els vincles d’amistat i de confiança compartida.
El que viu amb alegria no és indiferent a les sofrences dels altres. El dolor del veí no l’incomoda, sinó que el commou i l’empeny a ajudar-lo.
L’autèntica alegria no es fabrica des de fora introduint en la nostra vida –diversions
–entreteniments
–frivolitats. Res d’això.
Brolla de dins.
De fet, l’alegria emergeix quan aprenem a viure en la veritat i en l’amor. L’alegria és el millor d’una existència viscuda de manera sana des de l’arrel. Els creients diuen amb freqüència que Déu és font d’alegria. I és així, perquè Déu ens convida a viure, no a amagar-nos i a deprimir-nos. Vet aquí l’alegria de viure.
En el pòrtic de Nadal se’ns convida a escoltar les mateixes paraules que Maria: “Alegra’t, el Senyor està amb tu.” L’alegria resulta més fàcil quan hom sap que no està sol, perdut en la vida, llançat a la cuneta del viure. Nadal és l’anunci d’aquesta gran notícia: cap persona humana no està mai sola.
Per què?
Perquè a tots ens acompanya Déu.
Nosaltres, realment ens deixem acompanyar? Sabem agrair el veïnatge diví? Sabem i volem oferir el nostre de manera lleial i desinteressada?
