COMUNICACIONS
23-24 abril 2016
– Recordam que aquest cap de setmana i seguint la petició del Papa la col·lecta serà per Ucraïna un país que ha sofert molta violència on els cristians han estat perseguits i molts d’ells morts.
– Aquesta setmana a les nostres Parròquies celebrarem el Sagrament del Perdó amb els nins i nines que enguany faran la primera comunió.
Dilluns serà a la Parròquia de Crist Rei;
Dimarts a la de sant Pau
Dimecres a la dels Dolors; als tres llocs a les 5’30 del capvespre.
……—–……
– Amb motiu de l’Any Jubilar en commemoració del 700 aniversari de la mort del Beat Ramon Llull…
L a Diòcesi ha organitzat una Peregrinació de la Part Forana ….
Diumenge 1 de maig.
-Sortirà a les 10 del matí de Randa per arribar caminant fins al Santuari de Cura, on el cardenal Lluis Martínez Sistach presidirà l’Eucaristia a les 12 del migdia.
Tots els interessats sou convidats a participar-hi.
DIUMENGE QUINT PASQUA
MIREM DE NO PERDRE LA IDENTITAT
Jesús s’està acomiadant dels seus deixebles. Ben aviat, ja no el tindran amb ells. Jesús els parla amb una tendresa especial: «Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres». La comunitat és petita i fràgil. Acaba de néixer. Els deixebles són com nens petits. Què serà d’ells si es queden sense el Mestre?
Jesús els fa un regal: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres». Si s’estimen mútuament amb l’amor amb què Jesús els ha estimat, no deixaran de sentir-lo viu enmig d’ells. L’amor que han rebut de Jesús seguirà difonent-se entre els seus.
Per això, Jesús afegeix: «Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus». El que permetrà descobrir que una comunitat que es diu cristiana és realment de Jesús, no serà la confessió d’una doctrina, ni l’observança d’uns ritus, ni el compliment d’una disciplina, sinó l’amor viscut amb l’esperit de Jesús. En aquest amor hi ha la seva identitat.
Vivim en una societat on s’ha anat imposant la «cultura de l’intercanvi». Les persones s’intercanvien objectes, serveis i prestacions. Sovint, s’intercanvien, a més, sentiments, cossos i fins i tot amistat. Eric Fromm va arribar a dir que «l’amor és un fenomen marginal en la societat contemporània». La gent capaç d’estimar n’és una excepció.
Potser aquest anàlisi és un xic pessimista; però la veritat és que, per a viure avui l’amor cristià, cal resistir-se a l’atmosfera que envolta la societat actual. No és possible de viure un amor inspirat per Jesús sense distanciar-se de l’estil de relacions i d’intercanvis interessats que predomina sovint entre nosaltres.
Si l’Església «s’està diluint» enmig de la societat contemporània no és només per la crisi profunda de les institucions religioses. En el cas del cristianisme és, també, perquè moltes vegades no és fàcil de veure en les nostres comunitats deixebles de Jesús, homes i dones que es distingeixin per la seva capacitat d’estimar com estimava ell. Ens falta el distintiu cristià.
Els cristians hem parlat molt de l’amor. Tanmateix no sempre hem encertat o hem gosat donar-li el seu veritable contingut a partir de l’esperit i de les actituds concretes de Jesús. Ens cal aprendre que ell va viure l’amor com un comportament actiu i creador que el portava a una actitud de servei i de lluita contra tot el que deshumanitza i fa patir l’ésser humà.
José Antonio Pagola
Amor noble o càlcul egoista?
Cinquè Diumenge de Pasqua
Els cristians iniciaren la seva expansió en una societat en la que hi havia distints mots per expressar el que nosaltres, avui, anomenem amor.
La paraula més utilitzada era “philia” que servia per designar l’afecte cap a una persona propera i s’utilitzava per parlar de l’amistat, el carinyo o l’amor als parents i als amics.
Es parlava també de “eros” per designar la inclinació o atracció plaent, l’amor passional o, senzillament, el desig orientat cap a qui ens produeix goig i satisfacció a nivell sexual.
Els primers cristians abandonaren pràcticament aquesta terminologia i van posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda: “agapé”, a la que donaren un contingut nou i original.
No volien que l’amor inspirat en Jesús es confongués amb qualsevol cosa de les que aleshores s’estilaven.
D’aquí el seu gran interès en formular correctament el manament nou, l’amor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.”
Com és l’estil d’estimar de Jesús?
No hi ha humana manera de confondre’l.
Jesús no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció, la seva seguretat o benestar. Jesús només s’interessa en
–fer el bé
–acollir
–regalar el millor que ell té
–oferir amistat franca
–ajudar a viure.
Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Va passar tota la seva vida fent el bé.”
Per això, l’amor de Jesús té un caràcter eminentment servicial.
Jesús es posa al servei dels que més el poden necessitar.
Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen on caure, ni vius ni morts.
Defensa els dèbils i petits, els que no tenen cap mitjà ni cap poder per a defensar-se ells mateixos.
Defensa els que no signifiquen res per a ningú.
S’apropa als que estan sols i desvalguts, als que no tenen a ningú.
Què és l’habitual entre nosaltres?
És estimar als que ens aprecien i ens volen de veritat.
Som carinyosos i atents amb els nostres familiars i amics.
El més normal és viure indiferents cap els que sentim estranys i forasters del nostre petit món d’interessos.
Fins i tot sembla correcte viure refusant i excloent als que ens refusen i exclouen.
Però, cal tenir ben clar que el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol mena d’amor. Sinó que, precisament aquest estil d’estimar consisteix en saber i voler apropar-se als que ens puguin necessitar.
Aquest és el veritable amor.
L’altre, podrà ser comèdia, sexe o negoci. Però de cap manera autèntic amor.
Si féssim una radiografia a la nostra concreta manera d’estimar, què hi descobriríem?
Amor noble i generós envers l’altre o càlcul egoista per aprofitar-se
